El cost de viure sense electricitat

Resum de l’informe titulat Energy for all. Financing access for the poor, de l’Agència Internacional de l’Energia. 10/10/2011

La directora de l’agència, Maria van der Hoeven, va declarar: “És un imperatiu moral eradicar la pobresa energètica, i l’informe mostra que és possible. El que cal és que sigui un desig polític”.

Un 20% de la població no té accés a l’electricitat ( xifres en blau ), i un 40% de la població mundial no té sistemes nets per cuinar ( xifres en color verd )

  

Amb una inversió anual de 48 mil milions de dòlars anuals, tothom tindria electricitat al 2030. Aquest import és cinc vegades més que el que s’inverteix actualment, però només el 3% del valor del projectes actuals en energia.

Assolir aquesta fita no posa en compromís es objectius de sostenibilitat, ja que les emissions de CO2 augmentarien un 0,7%, equivalent a les de l’Estat de Nova York.

No disposar d’electricitat i la conseqüent necessitat de fer servir biomassa per cuinar, té un impacte molt negatiu en la població, especialment femenina:

• Menys hores de treball, menys productivitat per la necessitat d’ajustar-se a les hores de llum solar
•  Dificultat per disposar de temps per formació
•  Hores dedicades cada dia a buscar biomassa per cuinar, en lloc d’altres tasques
•   Problemes de salut.

El següent gràfic mostra les morts prematures relacionades  amb la pol·lució de les llars causada per la combustió de biomassa, que supera el nombre de morts mundials per malària, tuberculosi i la SIDA.

Jornada de la Motocicleta Elèctrica

En data 21 de setembre de 2011, dins de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, es realitza la Jornada de la Motocicleta Elèctrica, organitzada per la Diputació de Barcelona i el Col·legi d’Enginyers Tècnics de Barcelona, a l’Edifici del Vagó, carrer Urgell.

Es realitza la presentació per part de Mercè Rius per la Diputació de Barcelona i Jordi Català pel CETIB comentant aspectes mediambientals com la obligació de la reducció de l’efecte hivernacle en un 20% i l’increment del 20% en energies renovables. Un objectiu es l’implantació del vehicle elèctric canviant la manera de fer de les persones.

Per l’Ajuntament de Barcelona Ramon Pruneda explica el projecte Plataforma Live, amb l’objectiu de rebaixar l’ús del petroli i incrementar el del hidrogen. Comenta que entre el 2008 i el 2020 els costos del cotxe elèctric van baixant per facilitar la seva entrada al mercat, això comporta nous models de negoci. Manquen canvis legals i normatives. S’incentiva el mercat amb beneficis fiscals, reducció d’impostos per la gent de BNC i tarja de càrrega gratuïtaa mes de l´aparcament. A Diagonal 22@, un consorci d'empresa electrica i petroliera estan tirant endavant la implantació d'una xarxa de càrrega ràpida, 1 toma 50kW. Altres oportunitat de negoci és el reciclatge de les bateries i les bateries de bioliti. Es comença a parlar del “magatzematge” d’energia elèctrica en grans quantitats. Més informació a www.livebarcelona.cat.

Per part de Mobecpoint parla J. Bartres, és una empresa que juntament amb el Gremi d’Hotelers han instal·lat, en 5 grans hotels de BCN,  com el ME, Juan Carlos I, W (Vela), ..., estacions de recàrrega elèctrica amb motos elèctriques (Vectrix i Govecs) de lloguer pels clients dels hotels per anar a les zones monumentals del centre Barcelona. Aquestes motos estan monitoritzades i envien un report de l’estalvi energètic fet, es poden “lligar” amb un smart-phone i marcar diferents rutes. Tenen el contracte de subministrament amb Iberdrola, pel fet de “ser” energia 100% renovable. Comenta la possibilita d’alimentació a les estacions de recàrrega mitjançant centrals mini-eòliques.

J. Castells de l’ICAEN, el sector del transport s’en porta el 40% del consum energètic de tot Catalunya. El 97% de l’energia prové del petroli. Parla del vehicle elèctric com oportunitat de gestionar millor la demanda elèctrica, eficiència elèctrica, lligat amb la reducció d’emissions i contaminació.

Ramón Rabella del Parc Mòbil Municipal de BCN, la moto elèctrica és el vehicle dominant. Al pactes d’alcaldes surten 130 ó 140 plans d’acció, són molt cars, cada acció té un cost mig aproximat de 334000€ per substitució de cotxes, el transport urbà se’n dur el 85%. El 30% dels plans giren al voltant de sector elèctric.

J. E. Vazquez, Gestor energètic, President del Grup de Gestors Energètics de Catalunya. A Europa 5 països tenen el 55% del total de la dependència europea del petroli, la solució és l’energia elèctrica. La gestió de la demanda elèctrica és difícil, des de fa 5 anys ho fa REE. A Espanya la diferència entre les hores punta i vall és del doble, amb el consegüent impacte econòmic. Altres països ho tenen solucionat amb interconnexions fortes a Espanya només tenim un 3% quan la resta de països està en un 15%. Una solució per no tenir que aturar grans parcs eòlics seria connectar 8 milions de vehicles elèctrics a les hores vall. Tindrien d’haver   unes senyals econòmiques per baixar el cost energètic, com hores “super-valle”, hi ha moltes incerteses. A Catalunya tenim Circutor com a empresa puntera del sector d’equips de recarrega. Ha d’haver-hi un canvi en la realitat de la xarxa elèctrica per carregadors eficients. El sector de la moto elèctrica tindrà més facilitats que el del cotxe, principalment per la potència de càrrega.

Per Volta Motorbikes, www.volta-motorbikes.com, M. Barceló, empresa dedicada a la fabricació de motos elèctriques. A Barcelona hi ha 240 punts de recàrrega, dels quals 220 són privats. S’espera que a l’any 2014 hi hagin a BCN 250.000 vehicles elèctrics dels quals 21.000 seran motos. Aquesta empresa ja ha presentat el seu prototip d’una moto esportiva, el més normal en aquest sector són motos tipus scotter, amb un cos de PVP aproximat de 7.000€., velocitat màxima 130km/h, 70km d’autonomia, 53 cv de potència, equivalent a una 400cc de benzina. Es carrega en 2 hores mitjançant endoll schuko, amb un cost de 0,5€/ càrrega. La bateria té una garantia de 1500 cicles de càrrega, uns 5 anys. Les grans marques de motos estan a l’expectativa.

Javier Cid, de Catalana Occidente comenta el sector des del punt de vista de les assegurances. AL 2015 un de cada 19 cotxes serà hibrid/elèctric. El preu de l’assegurança per aquests vehicles serà més econòmic pel tipus de persones que els condueixen i la mobilitat que es preveu més reduïda.

Per últim es fa una taula rodona M. Cadevall de l’Ajuntament de Terrassa, J. Enciso de l’Ajuntament de Sabadell, A. Bosch de l’Ajuntament de Barcelona i A. Bosch empresari ventes motos elèctriques, usuari de Volta Tour. A Terrassa han invertit 123.600€ en diferents vehicles, hi ha 2 tomes i 4 clients particulars amb targes de càrrega. A Sabadell hi ha 7 cotxes i 2 motos , han patit molts problemes, només 2 tomes i 2 clients. L’Ajuntament de Barcelona, com a ciutat de la moto, dintre del projecte emoto ho veuen com a una solució per l’espai públic, tenen un parc de 279 vehicles elèctrics dels quals 10 són motos. Es parla de la Dra. Rosa Palacín, investiga noves tecnologies de bateries. 

Com utilitzar de forma eficient les xarxes soterrades electriques d’A.T. com a medi de Telecomunicació i la seva integració en l’Smartgrid.

Document presentat per Estabanell Energia i DIMAT per la Smart City Expo World Congress de Barcelona ( Nov 2011 ), acceptat pel comitè de valoració

( Original en anglès )

La transmissió de dades a través de cables de distribució d'energia ara és possible gràcies a les unitats de mitja tensió d'acoblament PLC.

Aquest tipus de comunicació es coneix com Power Line Communications (PLC) o Banda Ampla sobre Línia Elèctrica (BPL). Diferents tipus de acobladors permeten la connexió física dels mòdems a les línies d'energia que es porta a terme, assolint la seguretat elèctrica requerida i la  dels equips de comunicació. 

Hi ha dues tecnologies principals d'acobladors: inductives i capacitives

Dins de les dues tecnologies principals, existeixen diferents models d'acobladors que son funció de les característiques dels centres de transformació on han de ser instal·lats, és a dir,  del  tipus de cel·les, les quals bàsicament poden ser, a l'aire i/o aïllament SF6.

Acobladors en  la xarxa  de M.T. d’ Estabanell

Estan funcionant enllaços de banda ampla PLC en un tram de xarxa troncal i també està progressant  la instal·lació per la automatització de centres de transformació  incloent detectors de defecte elèctric  (DPF), mesura intel·ligent, CCTV, etc .., per  construir una xarxa  soterrada per al futur de l’SmartGrid.

En aquests moments continuem instal·lant i provant nous acobladors inductius i capacitius on estem testejant equips i tecnologies en distàncies de més de tres quilòmetres.

La  modulació Spread Spectrum PLC aconseguirà  un complement segur i eficient a la xarxa de comunicació principal, tan soterrada com aèria.

Comportament del acoblador en la Xarxa de M.T.

Com hem indicat, les xarxes de MT són un medi comú per la transmissió d'energia elèctrica i senyals de telecomunicacions (PLC). Per tant, els acobladors no són immunes als transitoris produïts durant falles elèctriques i/o tempestes.

El equips han d’estar dissenyant per suportar la sobrecàrrega produïda per un llamp i també altres defectes més comuns com són els curtcircuits.

Així que els cables d'alimentació i seccions d'aïllament han de ser dimensionats per suportar la màxima corrent del defecte així com la tensió màxima assolible en el sistema.

En aquestes condicions transitòries, els  acobladors  han de garantir l'estabilitat del conjunt , el  qual separa sistemes elèctrics amb la finalitat d’eliminar  la possibilitat de transmetre el transitori en els equips de telecomunicacions.

Conclusió

Els resultats pràctics obtinguts ens porten a la determinació que els acobladors  descrits,  aporten  de forma fàcil la seva instal·lació,  i així poden obrir un nou concepte de les telecomunicacions per Xarxes Elèctriques Intel·ligents.

Aquesta tecnologia ens ofereix  un gran suport  per les  telecomunicacions  sobre els seus propis cables d'energia de M.T. amb un impacte en l’ instal·lació  baix.

Empower Demand

Informe del think tank especialitat en energia VaasaETT, sobre Demand Response, publicat el 5/11/2011.

Es presenta el resultat d’un estudi que ha implicat 450.000 consumidors residencials d’Austràlia, Canada, Europa, Japó i Estats Units.

L’objectiu era saber com reaccionen els consumidors a determinats estímuls i senyals donats pels operadors, i com canvien els hàbits de consum.

Han fet servir dos mecanismes: informació i ofertes de preu

Pel que fa la informació, les eines que han fet servir han estat:

• IHD. In-House Display. Algun sistema amb pantalla que presenta dades de consum tant puntual, com comparat amb períodes anteriors. L’equip ha de ser al domicili de consumidor
• Factures Detallades, amb gràfics comparatius
• Pàgina Web on es pot veure la corba de demanda comparada amb diferents moments històrics
  
  Les reduccions de consum assolits han estat:

Respecte les ofertes de preu, la varietat ha estat:

• TOU. Time-of-Use. El que coneixem com a discriminació horària
• CPP. Critical Peak Pricing. Preus més cars en les hores punta.
• CPR. Critical Price Rebate. Descomptes per reduir el consum en hora punta, respecte el consum històric
• RTP. Real Time Pricing. El preu de l’electricitat està directament vinculat a l’evolució del mercat majorista
  
  Amb aquests ofertes, la reducció de consum:

Resum dels resultats

Si el consumidor disposa d’un sistema d’informació del consum en temps real, a casa, el consum es redueix en un 8,7% de promig

Amb factures informatives, o accés a una pàgina web amb informació de consum es pot assolir una reducció mitjana del 5 al 6%

Pel que fa els sistemes basat en senyals de preu, les tarifes amb discriminació horària comporten una mitjana del 5% de reducció, cada dia, mentre que els sistemes de preus relacionats amb increments o descomptes en hora punta arriben a un 16 i 22% de reducció, però només tenen efecte en els períodes crítics

La Geopolítica Actual. vuit caigudes, quatre clicles i deu problemes

Conferència del professor Àngel Castiñeira a ESADE el dia 17 d'Octubre del 2011

vuit caigudes

1- El mur de Berlin. 1989.

 El món passa d’un moment bipolar ( URSS – EUA ) a un moment unipolar 

• Els feliços 90. No hi ha enemic ideològic. El poder EUA al servei de la ONU

2- Torres Bessones. 2001

              Comença període de conflictes asimètrics. No són contra altres estats.

              Desprès de la caiguda del mur de Berlin hi ha un gran mercat negre d’urani enriquit. El 

              terrorisme internacional no necessita armes convencionals

3- Caiguda de Bagdad. 2003

              No hi havia armes de destrucció massiva a l'Irak

              L’acció pretenia evitar que la zona caigués sota la influència de Xina o Rússia

              EUA no va poder suportar el cost econòmic

4- Crash financer. 2008  Caiguda de la banca d’inversions

5- Primavera àrab. Desembre 2010 fins avui.

            Caiguda dels patriarques

            Crisi no predita per ningú

            No sabem com pot acabar

            No està clar quines són les intencions dels rebels a Líbia

            Poden aparèixer polítics democrata-islàmics, com els democrata-cristians ? 

6- Fukushima

            Japó, com Alemanya tenien credibilitat tècnica

            Japó la perd i Alemanya tanca el seu programa nuclear

7- Caiguda de BinLaden. 2011

            Tanca la crisi de les torres bessones, que s’havia cregut que seria la crisi del segle, i 

             només ha estat d’una dècada

 8- Retirada EUA d’Irak ( 2012), i d’Afganistan ( 2014 )

             El món ho llegirà com una derrota

             EUA mostra impotència en recursos econòmics i militars. Res no ha canviat

quatre cicles

 

- un cicle curt. Crisi econòmica dels 2008 fins ara mateix

- dos crisis a mitjà i llarg termini ( de 1989 fins l’actualitat )

-         de redefinició de l’ordre internacional

-         la globalització. Al no haver-hi els dos actors enfrontats, deixa d’haver-hi control    sobre els seus socis, que poden actuar lliurement.

                    Les multinacionals i el mercat de capitals es converteixen en transnacionals

 

                    Els estats tenen fronteres i han de seguir sent locals.

un cicle de molt llarg termini. Final de l’Era d’Occident. Des de 1500 tot s’ha centrat a occident.

Els països emergents no acceptaran tornar mai més al seu lloc històric

El món serà diferent

Possibles problemes :

 ·     ** “levensraum”, l’espai vital dels països. Per fer possible el creixement d’uns, d’altres han de fer lloc

·       ** Podrien aparèixer escenaris neomalthusians ? ( la població en creixement geomètric i els aliments en creixement aritmètic )

En un context d’evolució lineal, d’aquí al 2050 la població haurà crescut un 50%, i la producció d’aliments haurà de créixer un 70% per satisfer la demanda. És possible ?

·       ** Les tensions poden ser de:

o   Matèries primeres ( i aliments )

o   Energia

o   Aigua

o   Medi Ambient

 

deu problemes

5 només es poden abordar de forma global:

                Terrorisme internacional

                Proliferació d’armes de destrucció massiva

                Emergència d’estats fallits

                Narcotràfic, delinqüència organitzada i blanqueig de diners

                Geopolítica de l’energia i dels  recursos naturals

5 estan circulant i necessiten resposta

                Persones. Migracions

                Capitals. Volatilitat i deslocalització dels mercats financers

                Mercaderies i nova propietat: pirateria

                Gasos d’efecte hivernacle i tractament de residus

                Virus i la seva propagació. Augment del turisme internacional

CONSEQÜÈNCIES

• Final del monopoli de les potències occidentals sobre la política internacional
• Els conceptes geopolítics internacionals promoguts pels occidentals perdran influència.
• Reajustament de la distribució de poder. Transitòriament hi pot haver un període de caos global
• Creació de noves institucions internacionals, o modificació de les existents.

Exemples:

A l’FMI la Xina només té un pes, en vots, del doble d’Espanya. Quan la Xina, India i Brasil demanin el lloc que els correspon a les institucions internacionals, s’entrarà en un procés complex de negociació i cessió de poder, o hauran de formar altres organismes internacionals d’acord amb els seus interessos

Quan els països emergents dominin els organismes internacionals, si no son països democràtics, aquest pot deixar de ser un valor absolut considerat com a positiu i necessari

Com es veu el futur geopolític des d’Europa:

• Bloc de països amb gana ( de créixer ): ( Brasil, Rússia, India, China  - BRIC’s -)
• Bloc dels ressentits (  països islàmics, que en un moment de la història van ser líders, i que ara són considerats endarrerits )
• Bloc de la por ( Europa i EUA, que amb qualsevol canvi poden perdre statu quo )
• Bloc dels indecisos ( Sud-america, amb països que no saben si volen ser bolivarians, chavistes, o demòcrates a l’estil occidental )

Com es veu des de la Xina:

• Els que guanyen ( Xina, India, Brasil i Nova Zelanda - No Rússia - )
• Els que estan a la defensiva ( EUA, FMI, Banc Mundial... )
• El que perden influència ( Europa, Rússia, Japó )
• Els que no tenen ni poder ni influència ( tots els altres )

El meu resum:

És un mapa del que vindrà, suposat un esdevenir lineal, però que pot canviar per l'alteració del qualsevol variable:

 - Quan els xinesos tinguin una renda per càpita de 10.000 USD, seguiràn acceptan la manca de llibertats actual ?

- Qui té el problema, la Xina amb deute dels EUA per dos mil bilions de dòlars, o els EUA ?

- Aquest any a la Xina s'han llicenciat tants enginyers com a la resta del món
junts. Quines expectatives de benestar tenen aquests nois i noies ?

En qualsevol cas, tot canvia en concepte, estructura de relacions i de poder.