Semiconductors biodegradables

Els usuaris de dispositius electrònics portàtils tendeixen a actualitzar els seus dispositius amb freqüència, gràcies a les noves tecnologies que ofereixen una major funcionalitat i major comoditat. Un informe publicat per l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units l'any 2012, va demostrar que prop de 152 milions de dispositius mòbils es llencen cada any i només el 10 per cent es recicla. Això és un llegat de residus que consumeix una enorme quantitat de recursos naturals i produeix una gran quantitat d'escombraries a partir de materials cars i no biodegradables com el silici altament purificat.

Ara, investigadors de la Universitat de Wisconsin-Madison han topat amb una nova solució per alleujar la càrrega ambiental de l'electrònica rebutjada. S'ha demostrat la viabilitat de fer transistors de pel·lícula prima d'un substrat biodegradable transparent, flexible, fet de fusta i de baix cost, anomenada fibra nanofibrillated cel·lulosa (CNF). Aquest treball obre la porta perquè, en el futur, els dispositius electrònics portàtils siguin a baix cost i ecologics.
En un article publicat a la Applied Physics Letters, els investigadors descriuen el dispositiu biodegradable.

Es creu que els transistors basats en fibra de cel·lulosa nanofibrillated exhibeixen un rendiment superior al dels transistors basats en silici convencional de manera que, els transistors de base biològica són tan segurs que es poden llençar al bosc. A més, es converteixen en fertilitzant.
Avui dia, la majoria dels dispositius electrònics portàtils es construeixen amb materials no renovables, no biodegradables, com ara galetes de silici, que són altament purificades, substrats costosos i rígids. Però les pel·lícules de fibra de cel·lulosa nanofibrillated tenen el potencial per reemplaçar aquestes galetes de silici com a substrats electrònics en un ambient amable, de baix cost.

La cel·lulosa de fibra nanofibrillated, és un fort nanomaterial transparent sostenible, fet de fusta. En comparació amb altres polímers com el plàstic, la fusta nanomaterial és biocompatible i té un coeficient d'expansió tèrmica relativament baix, que significa que el material no canviarà la forma amb els canvis de temperatura. Totes aquestes propietats fan de les "nanofibrilles" de cel·lulosa, un candidat excel·lent per a la fabricació de l'electrònica verda portable.


Font: PHYS.ORG

Globus d'heli com a control de materials complexos

Investigadors del Laboratori Nacional Oak Ridge, gestionat pel Departament d'Energia dels EUA han desenvolupat un nou mètode per manipular una àmplia gamma de materials i també el seu comportament utilitzant només un grapat d'ions d'heli.

La tècnica que l'equip ha publicat al Physical Review Letters, sobre els avenços de la comprensió i l'ús de materials d'òxids complexos, compten amb propietats inusuals com ara la superconductivitat i la magnetoresistència, però són molt difícils de controlar.
Per primera vegada, els investigadors han descobert una forma senzilla per controlar l'elongació d'un material cristal·lí al llarg d'una sola direcció sense canviar la longitud al llarg de les altres direccions o danyar l'estructura cristal·lina. Això s'aconsegueix mitjançant l'addició d'un parell de ions d'heli en un material d'òxid complex i proporciona un possible nivell de control sobre propietats electròniques i magnètiques.

Si es posa una mica d'heli en el material es pot controlar la tensió al llarg d'un sol eix. Aquest tipus de control no era possible abans, ja que permet a les propietats del material sintonitzar amb una delicadesa que no havia estat prèviament possible.
La forma en el qual els electrons estan dins òxids complexos significa que qualsevol intent d'estirament, tracció o empenta de l'estructura provoca canvis en moltes propietats electròniques diferents. Aquest efecte dòmino complica la capacitat dels científics per estudiar o fer ús dels materials.

Els investigadors van demostrar la tècnica en un material d'òxid comú conegut com LSMO però anticipen que la tècnica, serà àmpliament aplicable tant a materials per funcionalitats que impulsin a la investigació en ciències com en estudis fonamentals de la física.
Els òxids complexos són on s'espera un impacte immediat, però aquesta tècnica ha de ser una nova eina important a utilitzar en qualsevol material, on la simetria cristal·lina afecta la funcionalitat.
El treball de l'equip és un pas cap al que els materials complexos en aplicacions comercials, es beneficiarien en gran mesura, de la capacitat de sintonitzar les propietats del material amb el processament similars a les actuals tecnologies de semiconductors.
Aquesta tècnica de dopatge, demostra un camí per assolir aquesta necessitat, ja que es pot implementar utilitzant infraestructures d'implantació de ions en la indústria de semiconductors.
El mètode utilitza una pistola d'ions de baixa energia per afegir petites quantitats d'ions d'heli en el material després que ha estat produït. El procés també és reversible. L'heli es pot eliminar mitjançant l'escalfament del material a altes temperatures en buit. Aquests mètodes de sintonització, prèviament desenvolupats, modifiquen totes les adreces en un material i no poden ser alterats o revertits després.
Es pot controlar fàcilment la quantitat de tensió i la profunditat del cep que hi ha a l'interior del material ja que controlar el nombre d'àtoms d'heli inserits en una pel·lícula epitaxial, selecciona un estat de deformació en una direcció, mentre que les altres dues direccions es mantenen en el seu lloc.

La tècnica experimental de l'equip, també es beneficiarà de la investigació teòrica que busca modelar materials complexos per predir i comprendre el seu comportament.
La complexitat d'aquests materials requereix d'una gran equació per explicar els seus comportaments, de manera que, els mètodes d'ajust normals requereixen de canviar moltes variables en l'equació. Això vol dir que no se sap molt bé quina variable està donant una reacció específica.



Font: PHYS:ORG

Un marcapassos alimentat pel propi batec del cor

Semblaria que s'ha inventat la màquina de moviment continu: Un marcapassos que està alimentat pel propi batec del cor que al mateix temps està regulant. Per descomptat, un dispositiu d'aquest tipus no seria realment una fantasia de l'enginyeria, de trobar la manera de com el cor podria rebre energia per, gràcies als seus batecs, fer funcionar de forma simultània tant el marcapassos, com els sistemes naturals del cos.

La idea de potenciar un marcapassos piezoelèctric, que generaria electricitat en resposta a la tensió mecànica, prové de M. Amin Karami, professor assistent d'enginyeria mecànica a la Universitat de Buffalo. Ell està treballant en dos prototips, i diu a IEEE Spectrum que està parlant amb els fabricants de dispositius per col·laborar en un producte comercial. Es preveu que en dos anys es comencin a fer proves amb animals, i així estar preparats per a les proves en humans.
Un marcapassos típic d'avui és un petit dispositiu pla que cap fàcilment al palmell d'una mà, però encara podria ser més petit, va dir Karami a principis d'aquest mes en una xerrada a la conferència de dispositius mèdics MD & M. Només al voltant del 40% d'un marcapassos, consisteix en el generador d'impulsos i la seva l'electrònica relacionada, de manera que prop del 60% es dedica a la bateria. I per canviar la bateria, els cirurgians han de canviar tot el dispositiu cada set o deu anys. L'eliminació d'aquesta suposaria acabar amb les molèsties, riscos mèdics i els costos d'aquestes cirurgies de reemplaçament.

El primer disseny és per a un mòdul de recol·lecció d'energia que podria reemplaçar les bateries d'un marcapassos convencional, que es troba a la cavitat toràcica i es connecta al cor a través de cables aïllats. La seva segona idea pretén fer un pas més, i seria alimentar un petit marcapassos que s'ubicaria a l'interior del propi cor. Aquests dispositius en miniatura s'estan començant a comercialitzar a Europa.
Per alimentar un marcapassos convencional, Karami ha dissenyat una estructura ceràmica piezoelèctrica plana que oscil·la en resposta a les vibracions de la cavitat toràcica, que es generen amb cada batec del cor. Ha provat el seu dispositiu amb taxes de batecs que van des 7-700 batecs per minut, i es va trobar que generen una potència més que suficient per mantenir un marcapassos en funcionament.
Els marcapassos convencionals són una tecnologia molt madura, per tant, és un desafiament el disseny de la font d'energia piezoelèctrica per a aquests dispositius diminuts.

Un marcapassos sense piles o bateries no requereix de cirurgians per obrir la cavitat toràcica, ja que, es pot enviar a l'interior del cor a través d'un catéter per una vena. És una operació senzilla que es pot fer fàcilment en els països desenvolupats. Desfer-se dels cables també elimina un punt de possibles fallades (diversos cables cardíacs han estat retirats del mercat en els últims anys quan el seu aïllament s'ha erosionat o esquerdat).



Font: IEEE Spectrum

Exposició +Humans. El futur de la nostra espècie

Fins el 10 d’abril de 2016, es pot visitar l'exposició +HUMANS. El futur de la nostra espècie al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Comença parlant de la raça humana i del desenvolupament tecnològic per solucionar determinades carències. Mostra diverses pròtesi, des de low-cost dissenyades a Holanda, que s'envien amb un manual que ha de permetre a l'usuari construir-les amb materials de baix cost, fins algunes per satisfer les necessitats estètiques dels usuaris. La de l'esquerra de la fotografia porta uns altaveus incorporats

Un braç…

L'exposició continua amb l'exploració de l'evolució d'allò que es fa per ajudar els éssers humans a adaptar-se a l'entorn, i mostra el cas del ciborg Neil Harbisson, que des del seu naixement no veia colors. El dispositiu que porta implantat al cap converteix els colors (diferents freqüències de les ones lumíniques) en sons (diferents freqüències de l'espectre sonor).

L'exposició ens porta, aleshores, a un espai on hi ha robots. La reflexió que introdueixen és que la societat demana homes i dones que treballin com a robots, al mateix temps que aspira a construir robots que siguin molt humans.
Hi ha uns robots que fan rebequeries i es pregunten si els robots ens portaran la contrària.

Aquest, de la imatge anterior, dona cops de peu, sense que sembli respondre a cap seqüència
O aquests, molt inquietants, que mouen les òrbites oculars i et segueixen quan camines al llarg del passadís on estan instal·lats:

L'exposició continua amb allò que busquem a la tecnologia, com aquest equip, que es comercialitza als Estats Units, que serveix per tenir relacions sexuals a distància, a través d'Internet:

Els àmbits d'aplicació són nombrosos:

L'exposició acaba qüestionant com seria la vida si visquéssim 150 anys, i com pot canviar el moment de la mort, amb el disseny d'una muntanya russa que asseguri morir en un instant de plaer, donat que el circuit garanteix que al final faltarà sang al cervell i per tant oxigen, provocant sensació de plaer. El circuit finalitzarà a l'esquerra del gràfic:

Per acabar, i donat que la mort química del cos te lloc després de la mort mèdica, la caixa que es mostra a continuació recuperarà l'energia de la matèria química en descomposició, i la concentrarà en una bateria, que serà el llegat vital de la persona, que podrà encarregar als hereus de fer servir en determinats dispositius.

És una exposició molt ordenada que provoca reflexió i genera molts dubtes amb algunes presentacions molt xocants.
Hi ha espais on es poden viure experiències excepcionals, com ara veure el què passa al teu voltant a càmera lenta, sentir-te com una formiga o com una girafa, sentir-te al cos d'un altre, o viure una vida que finalitza amb la mort, que limiten a determinats visitants.
És recomanable fer la visita guiada, doncs tracta temes dels que no tenim cap coneixement i, tot i estar molt ben documentada, és especialment complexa.


FONT: Santi Martínez Farrero

Nou programari per la gestió aeronàutica

Una nova eina de programari desenvolupada per la NASA ajudarà els controladors aeris a gestionar l'espai aeri. L'eina es va presentar a l'Administració Federal d'Aviació (FAA).

El programari, anomenat Terminal Sequencing and Spacing (anteriorment anomenat TSS, ara TSAS), ajudarà els controladors aeris a gestionar l'espai aeri dins d'una regió amb forma de dònut, que començarà a cinc milles d'un gran aeroport i s'estendrà cap a l'exterior al voltant de 35 milles. Aquesta nova tecnologia permetrà als pilots a utilitzar millor l'automatització de vol per volar a règim de baix consum de combustible, permetent fer baixades optimitzades dels perfils verticals, cosa que agilitza trajectòries de planatge cap a la pista, reduir el consum de combustible i el soroll cap a un aeroport i permet, de forma més segura, que els vols convergeixin en un punt el quals, s'eliminen quan s'inicia l'aproximació final i l'aterratge.
Amb el TSAS, els innovadors aeronàutics de la NASA han desenvolupat una eina que beneficiarà el medi ambient, l'economia i a cada viatger de forma individual.
La nova tecnologia de gestió de trànsit fa que sigui més fàcil per als pilots utilitzar procediments moderns d'arribada i, així, alleujar la càrrega de treball del controlador de trànsit aeri a través de l'automatització d'alguns procediments i les comunicacions amb les tripulacions de vol. També, aquests avenços ajudaran a la indústria de l'aviació i dels viatgers mitjançant la reducció de les emissions, la congestió del trànsit aeri i el consum de combustible.

Aquest treball va començar el 2009, i el primer prototip va començar la seva integració i proves l'any 2011. Des de llavors, s'han fet més de dues dotzenes de proves d'alta fidelitat que involucren a controladors, pilots, i l'ús de les instal·lacions de simulació a nivell mundial al Centre d'Investigació Ames de la NASA, a Moffett Field, Califòrnia.
La NASA va transferir la tecnologia TSAS a la FAA al 2014 per realitzar més proves i obtenir-ne una avaluació. La FAA i la NASA van completar l'avaluació d'una integració operativa de l'eina al maig, concretament en el seu Centre Tècnic J. Hughes William a l'Aeroport Internacional d'Atlantic City, a Nova Jersey. Durant l'avaluació, els controladors aeris van posar el sistema a prova fent ús d'alta fidelitat, en simulacions a temps real, dissenyats per identificar els problemes relacionats amb l'ús operacional, com la formació, els procediments per a les anomalies de manipulació, i la integració amb altres sistemes de control de trànsit aeri.

La col·laboració entre la NASA i les tecnologies de NextGen és un component valuós per l'èxit. De fet, hi ha interès per veure els molts beneficis del TSAS,  de manera que s'espera una millora de les tecnologies existents que es fan servir per gestionar eficientment el trànsit a l'entorn de l'aeroport d'avui en dia.
La FAA va decidir, finalment, fer una inversió pel programa. L'agència té la intenció d'implementar la capacitat en el Sistema Nacional de l'Espai Aeri (NAS) començant amb nou dels principals aeroports ubicats a: Phoenix, Houston, Atlanta, Seattle, San Francisco, Las Vegas, Charlotte, Denver i Los Angeles, entre 2018 i 2022.

TSAS complementa altres eines desenvolupades per la NASA que han estat lliurades a la FAA en els últims 20 anys per ajudar a controlar els sectors del sistema de control del trànsit aeri.
El nivell actual de l'automatització de pilotatge, està subutilizat a causa de la falta d'eines d'automatització de control, pel que TSAS és un pas més en la direcció de l'optimització del NAS.
Les eines de programari per la gestió de trànsit aeri com és el TSAS, són desenvolupades per les operacions i la seguretat de l'espai aeri dins d'un programa que te la missió per fer investigació aeronàutica.



Font: NASA

L'evaporació de l'aigua com a generació d'energia

Una força immensament poderosa i, no obstant això, invisible fa que l'aigua de la terra pugi per sobre de la sequoia més alta i produeixi neu als cims de l'Himàlaia. Però, tot i el poder de l'evaporació de l'aigua, el seu potencial per impulsar dispositius autosuficients o produir electricitat ha estat, en gran mesura, sense explotar -fins ara.

Científics de la Universitat de Columbia (Nova York, EUA) van informar a Nature Communications, sobre el desenvolupament de dos nous dispositius que obtenen energia directament de l'evaporació: Un motor de pistó flotant que genera electricitat que fa parpellejar una llum led, i un motor rotatori que impulsa un cotxe en miniatura.
Quan l'energia d'evaporació sigui escalable, prediuen els investigadors, algun dia podrà produir electricitat a partir de generadors d'energia flotants gegants instal·lats en badies o embassaments, o d'enormes màquines rotatòries semblants a les turbines eòliques de la superfície, segons diu Ozgur Sahin, professor de ciències biològiques i de física a la Universitat de Columbia i autor principal de l'article, en la nota de premsa recollida per EurekAlert!
L'evaporació és una força fonamental de la naturalesa, de fet, està a tot arreu, i és més potent que altres forces com el vent i les onades.

Bacteris
L'any passat, es va descobrir que quan les espores bacterianes s'encongeixen i s'inflen amb el canvi d'humitat, poden empènyer i estirar altres objectes amb força. En proporció, mouen més energia que altres materials utilitzats en l'enginyeria per moure objectes, segons es va explicar en un article publicat a Nature Nanotechnology, basat en el seu treball a la Universitat de Harvard.
Si el material esponjós té porus molt petits, l'energia generada pels canvis d'humitat pot ser tan forta que fins i tot pot causar danys, com quan la fusta dels mobles es trenca en entorns humits.

Basant-se en els resultats de l'any passat, Sahin i els seus col·legues de Columbia van buscar com construir dispositius reals que poguessin ser impulsats per aquest tipus d'energia. Per construir un motor de pistó impulsat per flotació, els investigadors van enganxar primer espores de Bacillus subtilis a banda i banda d'una cinta de plàstic de doble cara prima, similar a la de les cintes de caset, creant una línia intermitent d'espores.
Van fer el mateix en el costat oposat de la cinta, però de manera que els buits coincidissin amb les espores de l'altre costat, i viceversa. Quan l'aire sec encongeix les espores, la cinta es corba. Això transforma la cinta de recta a ondulada, escurçant-se. Si un o els dos extrems de la cinta estan enganxats a alguna cosa, la cinta tira d'això. Al revés, quan l'aire és humit, la cinta s'estira, alliberant la força. El resultat és un nou tipus de múscul artificial que es controla amb la humitat.

Els cotxes autònoms

El cotxe que s'auto condueix té un gran potencial per millorar el flux del trànsit, la seguretat viària i per reduir l'impacte ambiental del trànsit. Però només si està dissenyat per comunicar-se amb altres cotxes i sistemes vials intel·ligents, i no tots els cotxes d'autoconducció compleixen aquest requisit.

A l'informe Camins convergents (Converging Roads) del Rathenau Instituut -una organització holandesa per a l'avaluació de la ciència, la tecnologia i la societat- fa una crida per un enfocament integral que requereix que els responsables polítics europeus i les empreses estableixin normes per al desenvolupament i l'aplicació d'aquesta nova tecnologia. Al mateix temps, es recomana adoptar normes per a l'ús segur i la protecció de dades sensibles dels usuaris.

Desenvolupament de la tecnologia
Hi ha dos enfocaments en el camp dels cotxes que s'auto-condueixen. En primer lloc, el cotxe robot autònom, per exemple el cotxe robot autònom de Google, que troba el seu recorregut usant sensors a bord. El segon, el cotxe cooperatiu (connectat), que es comunica amb altres cotxes i amb la infraestructura viària. Els responsables polítics europeus van triar aquest últim, donada la contribució que poden fer els cotxes cooperatius a la seguretat viària, la millora del flux de trànsit i a una mobilitat més neta -els tres, objectius polítics importants.

Les normes internacionals
Segons l'estudi, els cotxes que s'auto-condueixen portaran un canvi dràstic al sistema de mobilitat actual. I si aquest canvi és acceptat, la societat pública i civil hauran de participar en tot el procés d'innovació i de regulació en un grau major que en l'actualitat. Per aprofitar tot el potencial dels cotxes autònoms, els beneficis de tots dos enfocaments haurien combinar-se, assenyala el Rathenau Instituut en una nota de premsa recollida per AlphaGalileo. Això requereix l'estandardització de la comunicació entre vehicles i la participació activa en el desenvolupament d'estàndards internacionals.

Projectes
Si els Països Baixos i la UE volen aconseguir els seus objectius, cal d'adoptar requisits per a la comunicació entre vehicles i establir normes internacionals en aquest camp. I no es pot oblidar de la seguretat i la privacitat dels usuaris.

Un dels principals projectes europeus de cotxes i infraestructures col·laboratives és Fotsis, que pretén facilitar l'intercanvi d'informació entre els centres de gestió de trànsit i els dispositius instal·lats en els vehicles, contribuint a una millora de la seguretat viària amb una disminució de l'accidentalitat i una menor lesivitat de la mateixa. Per la seva banda, el prototip de Google presentat l'any passat, no tenia volant, accelerador, fre ni palanca de canvis.
L'única cosa que el conductor podia controlar és un botó gravat amb la inscripció e-stop per aturar el cotxe en cas d'emergència i un altre botó per posar el cotxe en marxa. Una aplicació de smartphone serviria per cridar al cotxe i que aquest recollís i conduís al passatger fins a la destinació fixada, sense necessitat d'intervenir en el procés de cap altra manera. Això sí, encara continuen pendents de solució múltiples aspectes relacionats amb la seguretat.

Les bateries com a clau pel futur de les renovables

Hawaii té les tarifes elèctriques més cares dels Estats Units, perquè la major part de la seva electricitat es genera utilitzant petroli cru importat. Però gràcies a una nova llei que mou l'Estat cap a les fonts d'energia renovables, això podria disminuir la seva dependència dels combustibles fòssils, Hawaii pot unir-se a altres estats en el desplegament d'una arma secreta: les big batteries.
Els experts van parlar durant la conferència de l'Administració d'Informació d'Energia dels Estats Units a Washington. Van dir que les bateries s'estan convertint ràpidament en una part clau per fer que l'energia renovable tinguí més impacte a la xarxa d'energia dels Estats Units en un món en escalfament.

Ja es tracti d'un Tesla Powerwall, que es una bateria muntada en una paret del garatge o grans bateries que emmagatzemen l'electricitat generada a partir de panells solars a Long Island, les bateries podrien ser una elements claus en relació a com la gent fa servir l'electricitat en el futur proper.
Les bateries ajuden a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, ja que emmagatzemen l'energia renovable i permeten que flueixi a les llars per les xarxes d'energia quan no està essent generada pel vent o el sol. També ajuden als distribuïdors a gestionar la xarxa elèctrica per suavitzar el flux d'electricitat renovable. Per tant, l'energia emmagatzemada pot ser utilitzada només quan sigui necessari.
Califòrnia és un dels líders en l'emmagatzematge d'energia en el territori continental dels Estats Units i s'ha convertit en una part important del mandat sobre renovables.

Un dels millors llocs de la regió per generar energia solar són els barris residencials, on l'ús de l'electricitat te pics a la nit després que la gent arriba a casa de de la feina. Però molt abans, els panells solars han produït la majoria de l'electricitat al mig del dia.
El què té l'emmagatzematge combinat amb l'energia solar, és que pot prendre l'energia produïda en aquestes xarxes, emmagatzemar-la fins a la nit, i ser utilitzada durant els pics.

S'està treballant amb diversos organismes de l'Estat de Nova York i la ciutat de Nova York per agilitzar permisos de sistemes d'emmagatzematge de la bateria dins de la ciutat. També està desenvolupant el seu primer sistema d'emmagatzematge d'energia de la bateria a gran escala. Seria una instal·lació d'emmagatzematge amb una capacitat d'1 megawatt a Queens.
Una de les empreses d'automòbils elèctrics de més ràpid creixement és Tesla, ja que està aconseguint fer negoci d'emmagatzematge d'energia per a llars i empreses elèctriques.
El cofundador i director de tecnologia de Tesla JB Straubel, va dir que, si bé l'empresa està creixent en el seu negoci de vehicle elèctric, la construcció de bateries per a l'emmagatzematge d'energia elèctrica per les empreses, serà una part important del futur de la companyia.

La xarxa elèctrica és l'extensió directa del negoci de Tesla, en part perquè els seus cotxes consumeixen energia de la xarxa, però també perquè la tecnologia de la bateria elèctrica que s'està desenvolupant es pot utilitzar per emmagatzemar l'electricitat provinent de renovables.
Tesla està desenvolupant el PowerPack, un conjunt de bateries connectades en cadena que poden emmagatzemar 100 quilowatts hora (kWh) d'electricitat i connectar-se a la xarxa elèctrica.

Font: ClimateCentral

Les limitacions de la banda ampla al Regne Unit

El 72% dels britànics encara se sent més productiu a l'oficina com a resultat de la poca banda ampla de la que es disposa a les llars per fer teletreball. Això podria ser el factor clau en la disminució de la productivitat. No obstant això, més de dos terços (67%) dels britànics treballen des de casa almenys una vegada al mes i el 93% treballa més hores a casa.

La tendència de treballar des de casa està augmentant a un ritme fenomenal. Segons dades de la Oficina Nacional d'Estadístiques 4,2 milions de persones al Regne Unit passen almenys la meitat de la seva setmana de treball des de casa. No obstant això, la productivitat dels treballadors es veu frenada per la manca de banda ampla a casa, segons una enquesta a 3.000 britànics.
El proveïdor de fibra local Hyperoptic, que ofereix banda ampla del Regne Unit (FTTP), va encarregar la investigació per obtenir una idea de com està afectant la connectivitat dels treballadors a domicili.

Els resultats van posar en relleu que, de mitjana, els treballadors a domicili treballen més hores que els que ho fan a l'oficina. El 93% dels enquestats treballen més hores a casa degut a l'estalvi de temps del viatge, i el 63% afirma que treballen més d'una hora extra cada dia, el què equival a tres dies més en el transcurs d'un mes per als treballadors a domicili a temps complet.
Tot i invertir aquest temps extra, els treballadors a domicili es veuen frenats per la falta de banda ampla. Gairebé tres quartes parts (72%) dels treballadors confessen que, en realitat, se sent més productiu a l'oficina, en gran part a causa de la manca de connectivitat a la llar.

El 90% dels enquestats admeten que la seva banda ampla a casa és més lenta que a l'empresa, cosa que té un impacte negatiu en la productivitat, a causa de les trucades de vídeo conferències, accés intermitent VPN i la pèrdua de temps en fer les pujades i descàrregues d'arxius.
El malson de la banda ampla és tan pronunciat que els enquestats afirmen que triarien treballar un dia més per setmana a casa si la seva banda ampla fos apta per a la tasca. Pels britànics, per treballar fora de l'oficina, és imperatiu que tinguin les eines per ser eficaços. La pobra banda ampla a casa significa pèrdua de temps - les respostes són més lentes. Si es mira cap al futur, la banda ampla a casa, sens dubte, començarà a ser un problema per als professionals de contractació i recursos humans.

Els demandants d'ocupació d'avui en dia estan buscant cada vegada més, per als rols que ofereixen, pràctiques de treball flexibles. En acostar-nos a la plena ocupació al Regne Unit, els empresaris s'han d'assegurar que les seves estratègies de reclutament estan alineades amb el treballador mòbil. En considerar que ofereixen beneficis als empleats, com el treball a domicili, els reclutadors poden maximitzar les seves possibilitats d'atraure els millors talents. Per descomptat, per tal de fer aquest tipus d'arranjaments i donar suport a un potent treball mòbil, cal d'una connexió de banda ampla ràpida i fiable.

Sobre Hyperoptic
Hyperoptic és líder (FTTP) al Regne Unit. Pionera en l'estàndard de fibra Gold del Regne Unit, es tracta del servei d'Internet més consistent, fiable i més ràpid del país. Els seus, serveis simètrics gigabit són més de 135 vegades més ràpid que els serveis ASDL tradicionals. Els serveis de fibra de banda ampla a la xarxa, són prestats a través del propi Hyperoptic , el que significa que els clients sempre poden connectar-se a Internet a les velocitats anunciades.

Hyperoptic treballa amb els propietaris, promotors i professionals, el disseny i la instal·lació d'infraestructura de fibra dedicada als nous edificis i, també treballa per la readaptació i les millores en els dels serveis existents, que actualment estan disponibles per als consumidors i les empreses a 12 ciutats i pobles de tot el Regne Unit.
Hiperoptic, aspira a tenir el seu servei superràpid a més de mig milió d'habitatges per l'any 2018. Aquesta empresa es va fundar al 2011. La companyia es va anomenar com el millor proveïdor del serevei Superfast i també per fer un millor ús digital en els proveïdors de serveis d'Internet a l'any 2014.



Font: Teldac

Tecnologia mòbil per a les 'smart cities'

El concepte de smart city està experimentant un renaixement important. En els últims mesos, l'Índia ha anunciat plans per crear 100 ciutats intel·ligents; la Xina s'ha compromès amb  8B$US, pel desenvolupament i la investigació sobre smart city. La marca IHS va presentar el projecte fa poc en que anunciava que hi haurà, almenys, 88 ciutats intel·ligents a nivell mundial l'any 2025, enfront de 21 el 2013.

Quan es parla d'una ciutat intel·ligent, es fa referència a una ciutat que ha implementat o està en les etapes inicials de la implementació de solucions a través de múltiples funcions de les TIC (tecnologies de la informació i les comunicacions), com ara la seguretat pública (policia i bombers), transport (autobús, tren i sistemes de carreteres), serveis públics (electricitat i aigua) i l'educació (sistemes escolars).

Els desafiaments que va enfrontar la primera generació d'iniciatives smart city de mitjans del 2000, Cisco va liderar un equip de treballar en estreta col·laboració amb el Regne d'Aràbia Saudita per desenvolupar el model d'estratègia i operacions per a tres ciutats intel·ligents que es construiran en aquest país - la primera del seu tipus al món.
La recent onada d'interès smart city està impulsada per l'Internet de Tot [Internet of Everything (IoE)], que està creant, al mateix temps, avenços en la tecnologia basada en el núvol, la seguretat, la connectivitat mòbil i també el M2M.

El repte de què la màquina es connecta a la màquina, és una qüestió de flexibilitat tecnològica, accessibilitat a les zones remotes i dependència d'un operador de xarxa mòbil. Com a nous dispositius que emergeixen, són els de generació de mòbils equipats amb sensors i càmeres d'alta qualitat, que augmenten la seva accessibilitat i el seu prolífer abast.
Les ciutats tenen una major oportunitat de connectar, recopilar i analitzar dades per a millores logístiques. Veiem l'impacte en àrees com per exemple el seguiment del trànsit per reduir embussos, o l'augment de la participació ciutadana.

Una hipòtesi és que els operadors mòbils estan molt ben situats per exercir un paper significatiu en la smart city.
La primera onada d'impuls a les ciutats intel·ligents va estar plena de reptes en la planificació, la gestió, el cost i la complexitat. De fet, cal fer un esforç més centrat al voltant de la implementació adequada de la connectivitat sense fils, ja que serà vital per a la creació de xarxes per una ciutat ràpida i fàcilment connectada.
La connectivitat serà especialment important perquè un dels components claus de les smart cities és la interacció, per tant la connectivitat permerà vincular elements com ara edificis intel·ligents i espais públics, junts tal com ho fa, de forma semblant, el sistema circulatori humà. Perquè una ciutat sigui sana, les dades han de fluir lliurement i per les àrees correctes perquè puguin ser degudament processades, analitzades i actuar en conseqüència. Per garantir la circulació de les dades als òrgans clau de la smart city serà el treball de les xarxes de transport de dades conjuntament amb els operadors mòbils.

Per fomentar la interacció i la comunicació, s'ha d'utilitzar una combinació de tecnologies de connectivitat sense fils. Anar amb un sol tipus de tecnologia podria ser innecessàriament costós i, potencialment, podria limitar la interacció.
Una combinació de tecnologies de connectivitat sense fils, incloent la cel·lular i el Wi-Fi, permet configurar de forma ràpida i fiable xarxes de les smart city, sense haver d'iniciar grans projectes de construcció urbana que requereixen cable fix i infraestructura cablejada.

No obstant això, aquestes ciutats han de prendre les mesures adequades per garantir les interaccions municipals segures durant l'ús d'una combinació de tecnologies de connectivitat sense fils interoperables per establir i utilitzar una xarxa d'àrea extensa. Els transportistes poden ajudar a treballar amb les autoritats del sector públic per fer la seva infraestructura disponible per donar suport a projectes de ciutat intel·ligent i oferir la seva experiència per ajudar a establir i gestionar les smart cities.
La gestió de les complexitats associades amb smart cities requereix un esforç significatiu i també ambició i visió per participar en una tasca de tanta transformació. Per tant, les tecnologies de connectivitat Wireless poden ser una eina clau per superar els desafiaments que permetin millores digitals d'última generació a la infraestructura tradicional.


Font: TATACommunications

Que és una xarxa de fred i calor?

L'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) defineix les xarxes de distribució de calor i fred, conegudes internacionalment com District Heating & Cooling com "la producció centralitzada de calor i fred, que mitjançant un sistema de xarxes que transporten fluids tèrmics, satisfan la demanda de calefacció, aigua calenta sanitària i fred, per a aquells usuaris que es troben connectats mitjançant aquest sistema de xarxes".
Com és ben conegut per tots, realitzar produccions centralitzades permet augmentar l'eficiència energètica dels sistemes de generació. També permet l'ocupació de fonts d'energia alternatives i renovables (biomassa, geotèrmica, solar tèrmica, etc). A més, s'aprofiten excedents o recursos locals d'indústries, processos o fonts existents a la zona (refredament natural, calor o fred sobrant de la indústria propera, la producció combinada de calor i fred, etc) i, finalment, es maximitza la producció amb equips d'alta eficiència.
Si als avantatges d'aconseguir una generació i aprofitament eficient dels recursos tèrmics i energètics locals, se li afegeix un focus receptor d'aquesta energia com poden ser grans comunitats de propietaris o centres industrials que puguin requerir de fred o calor, estarem configurant una xarxa eficient, gestionada i mantinguda de forma contínua 24 hores al dia. Es contribuirà així a la reducció del consum energètic, de les emissions de diòxid de carboni i a la contaminació de l'aire, reduint l'impacte de suportar i gestionar aquestes instal·lacions de forma individual.

Les xarxes poden permetre el subministrament de calefacció, aigua calenta sanitària i aire condicionat tant en edificis públics com en privats. Edificis d'habitatges, col·legis, hospitals, edificis d'oficines, plantes industrials, centres comercials i edificis municipals o esportius ... Les xarxes urbanes permeten oferir serveis tèrmics tant a un barri com a una ciutat sencera. Han demostrat ser una solució econòmicament viable i sostenible.
Generalment les empreses de serveis energètics ESE no són propietàries de les xarxes en què operen. Sovint, les propietàries de les xarxes deleguen a Veolia la gestió, el ​​manteniment i el servei d'aquestes.

Avantatges en els edificis
Les xarxes de calor i fred permeten simplificar i assegurar els serveis de climatització i aigua calenta sanitària a la llar. Un cop connectat a la xarxa, l'edifici no necessita emmagatzemar fonts d'energia ni tampoc materials inflamables, i així mateix funciona sense risc. A més, en estar connectat ja no necessita tants equips de producció d'energia tèrmica, per la qual cosa, es redueix el volum i l'espai del local tècnic.

• Comoditat garantida sense riscos d'explosió o intoxicació.
• Fiabilitat de les instal·lacions tècniques.
• Durabilitat del subministrament tèrmic.
• Energia tèrmica competitiva.
• Inversió reduïda i manteniment menys costós.
• Superfícies disponibles per altres usos.
• Millora de la qualitat de l'aire.
• Desaparició de les xemeneies.
• Més superfície disponible per a altres usos (menys equips de climatització necessaris en estar connectat a una xarxa).

Avantatges urbanístics

• Habitualment s'utilitzen fonts d'energia residuals (residus sòlids urbans o alternatives) en equips d'alt rendiment energètic, minimitzant així el consum d'energies primàries d'origen fòssil.
• Reducció d'emissió de gasos d'efecte hivernacle en ser una solució més eficient energèticament.
• Important reducció de pèrdues de refrigerant a l'atmosfera en relació als sistemes convencionals.
• Disminució de sorolls i vibracions en els edificis connectats al sistema.
• Nul impacte visual, ja que el sistema permet que els terrats i façanes quedin totalment buidades
• Una sola central enfront de centenars de calderes.
• Versatilitat del mix energètic permetent canvis circumstancials en funció de la conjuntura, sense modificar les instal·lacions de l'usuari final.
• Flexibilitat de les combinacions energètiques: Combinació temporal, en funció del clima i de la relació producció / demanda, de diferents formes d'energia primària aplicables a una xarxa moderna.
• Amb la cogeneració, les xarxes es modernitzen i utilitzen combustibles múltiples. I són emmagatzemables per a la seguretat del subministrament. També permeten la incorporació de fonts d'energia renovables, com la biomassa, la valorització de l'energia de residus i la geotèrmia.

Exemples a l'Estat espanyol

Campus de la Universitat Camilo José Cela:

• La Universitat Camilo José Cela va adjudicar la gestió de l'eficiència energètica del seu Campus de Villafranca del Castillo. La nova xarxa de calor dóna servei als 28 edificis del Campus, en el qual, a més de la universitat, hi ha el Col·legi SEK El Castillo i instal·lacions esportives, totes dependents de la Institució Educativa SEK.
• L'ús de la biomassa com a combustible redueix els costos de l'energia i de manteniment en un 25%, i en un 20% les emissions de CO2.
• La gestió i explotació de la planta s'ha confiat a Veolia adjudicant-se per als propers dotze anys el contracte de subministrament d'energia, serveis energètics i manteniment del Campus.

• Es proveirà de calor, fred i electricitat als 27 edificis del campus. El subministrament tèrmic dels edificis es durà a terme mitjançant una xarxa de calor de nova construcció realitzada i finançada, sota el model de contracte ESE.
• Entre els serveis inclosos en el contracte es troben els de gestió energètica (subministrament tèrmic, climatització i elèctric de tot el complex, així com la gestió de les instal·lacions de producció) i de manteniment preventiu i correctiu de les instal·lacions de clima; mitjana i baixa tensió; contra incendis i sanitàries.
• Les inversions que ha realitzar Veolia en aquest contracte -que sumen més de 1.300.000 euros- comprenen la instal·lació d'una xarxa de calor i una central de producció amb calderes de biomassa que consumiran estella . En total, la companyia gestionarà i subministrarà 1.500 tones / any. A més, realitzarà millores en l'eficiència energètica tèrmica, tant en els aïllaments com en el control i els equips de tractament d'aire. Així mateix, es duran a terme millores en eficiència energètica elèctrica (il·luminació exterior i interior i actuacions per reduir el consum en climatització).

Ecoenergies:
La xarxa de calor i fred de Barcelona i l'Hospitalet alimentada a partir biomassa i amb recuperació de fred residual, distribueix l'energia tèrmica a la ciutat gràcies a una xarxa de canonades.

Un projecte tan ambiciós requeria el seu desenvolupament en diverses fases, contemplant una durada de 30 anys.

• FASE I - Construcció de la central de la Zona Franca (incloent la planta de biomassa, així com instal·lacions de generació d'energia tèrmica convencional), de la central de generació d'energia de la Marina així com la seva xarxa local de distribució de calor i fred. Inici del subministrament de calor i fred als primers clients a partir del 2011.
• FASE II - Construcció de la planta de recuperació de fred residual de la central del Port i la seva xarxa de transport.
• FASE III - Expansió de la xarxa fins a les noves zones de l'Hospitalet de Llobregat i la Zona Franca per donar servei a més de 15.000.000 m² en l'àmbit territorial.

Dades clau de la xarxa:

• Producció d'aigua calenta (90ºC 24/365), aigua freda (5ºC 24/365), fred industrial (-10ºC 24/365) i electricitat
• Instal·lacions d'alta tecnologia amb telecomunicacions entre els edificis connectats, la xarxa i les centrals que permeten la gestió intel·ligent de la corba de demanda i de la generació d'energies (smartgrid)
• Combustió de la biomassa en una caldera que genera vapor per a la producció d'electricitat (2MWhe de mitjana). Inicialment la central de biomassa genera només electricitat. Quan la demanda de calor a la xarxa de calor i fred arribi a un valor suficient, la instal·lació treballarà en cogeneració produint aigua calenta i electricitat simultàniament
• Acumulació de fred de 320 MW (en forma de gel) que permetrà aprofitar al màxim la recuperació del fred residual a la central del Port
• Millora substancial de l'eficiència energètica i important reducció de les emissions de CO2, NOx i PM10 gràcies a la valorització dels residus vegetals provinents del manteniment dels parcs i jardins de la ciutat de Barcelona amb un complement de biomassa forestal i el aprofitament del fred residual a la nostra central del Port (fins a 30 MW) i la integració a la xarxa de les instal·lacións solars locals
• Desenvolupament previst en tot l'àmbit del territori que correspon a l'àrea de Barcelona Sud, de la Zona Franca i de la Gran Via de l'Hospitalet, així com les zones de nou creixement de Barcelona i la seva àrea metropolitana
• Compromís de connectar el 85% dels edificis previstos en el pla urbanístic del barri de la Marina a una distància de la xarxa de 100 metres o més en funció de la potència contractada.

Smart energia tèrmica:
Instal·lacions de producció amb redundància en els equips.
Tres centrals de producció. Dissenyades per adaptar-se al ritme de creixement immobiliari, les dues primeres centrals construïdes (Zona Franca i la Marina) estan situades en els extrems de la xarxa que donarà servei a un àmbit geogràfic de 15.000.000 m2.
La central de la Marina, construïda inicialment per donar servei al barri de la Marina i al recinte firal passarà a ser una central de puntes i / o de reserva quan la xarxa troncal estigui connectada amb la central de la Zona Franca.
La central del Port permetrà reaprofitar el fred residual (fins a 30 MW) que ara es perd al port.
A la central de la Zona Franca hi ha el centre de control de la xarxa on són analitzats i processats en temps real les dades de les centrals, les subestacions i la xarxa.
A més, la xarxa tèrmica permet incorporar les aportacions de la producció solar tèrmica distribuïda per al seu millor aprofitament.

Font: i-ambient