Prova d'aïllament d'un transformador

Aquesta prova de rutina té com a objectiu mesurar les descàrregues parcials que es puguin produir en l'estructura d'aïllament d'un transformador.

Les descàrregues parcials (DP) són micro-arcs elèctrics que formen les sobretensions entre els elèctrodes de qualsevol àrea d’aïllament d'un transformador entre els conductors. Aquestes descàrregues poden produir-ser en les bombolles d'aire que queden en els aïllants, en les impureses dels materials sòlids o en les superfícies de dos aïlladors diferents.

Encara que aquestes descàrregues són molt petites i febles pel que respecta a l'energia tèrmica, poden causar l'envelliment, la deformació i la ruptura del material aïllant.

Les següents condicions poden ser determinades durant les mesures de descàrregues parcials:

1. Si un transformador ha sofert DP superior d'un cert valor a una tensió predefinida.
2. Definir els valors de tensió, on la descàrrega parcial comença a ser important donada la tensió aplicada i el valor en què la DP, disminueix donat el voltatge aplicat.
3. Definir la resistència a la descàrrega parcial a una tensió predefinida.

Com es produeix la descàrrega parcial i quines són les magnituds mesura?
A l'estructura que es mostra a la Figura 1 s'ha produït una descàrrega parcial en un medi aïllant. Com es veu en el diagrama simplificat, els impulsos es formen en el punt de descàrrega que provoquen una caiguda de tensió o en els terminals de línia del transformador. Això forma una càrrega mesurable "q" a la impedància.

Aquesta càrrega es diu càrrega aparent i es mesura en pC (Pico-Coulomb).
Durant els mesuraments es possible mesurar:

• Una caiguda de tensió, del seu valor mitjà basat en el corrent de descàrrega parcial aparent,
• La potència de descàrrega parcial,
• Nombre d'impulsos dins d'un interval de temps,

Figura 1

Mesura i aplicació
Les DP en les estructures del transformador es mesuren mitjançant el circuit relacionat segons IEC 60270, el qual s'explica a continuació:

Figura 2

on:

1. Font de tensió
2. Transformador d'alimentació
3. Transformador de prova
4. Transformador de tensió i el circuit de mesura
5. Filtre
6. Mesura d'impedància
7. Selector
8. Instrument de mesurament i oscil·loscopi
qo. Calibratge pel generador.

El circuit de mesurament en la Figura 2, es forma d'acord amb el mètode de Bushing-tap que estableixen els estàndards.
Abans de començar a mesurar, cal que el circuit de mesura estigui calibrat.
Per això, cal un calibrador (qo). El calibrador (qo) produeix una càrrega amb un valor predefinit el qual, està connectat al material d'assaig en paral·lel. La càrrega (qo) aplicada en el calibrador es llegeix en l'instrument de mesura. Aquests passos es repeteixen en totes les terminals del transformador previs a ser mesurats sense tensió.

K = q0 : q0m

on:
K - Factor de correcció
q0 - càrrega en el calibrador
q0m - càrrega llegida en l'instrument de mesura

Aplicació pràctica
Després de les operacions de calibratge, el generador de calibratge es retira del circuit de mesura. Quan el sistema d'alimentació està connectat (interruptor de generador d'alimentació estigui tancat), el nivell de tensió serà molt baix, únicament a nivell romanència.
Aquest valor, que es considera com el nivell de soroll base o interferència del sistema de mesurament, ha de ser menys de la meitat del nivell de descàrrega que parcialment ha d‘estar garantida.

Nivell de tensió
La tensió es va incrementar substancialment fins al nivell indicat en les especificacions, de manera que es van prenent valors mentre aquesta tensió va incrementant fins arribar al valor nominal. El període d'aplicació del voltatge, conjuntament amb els intervals de mesurament,  vindran donats en la secció de prova de tensió induïda.

Després que el transformador estigui energitzat per a les operacions de mesurament, el valor de la descàrrega parcial cal ser llegida en l'instrument de mesura de manera que aquesta serà multiplicada pel factor de correcció predefinit K, el qual permetrà trobar el valor de descàrrega parcial aparent, real per a cada terminal.

q = K • qm

on:
• qm - càrrega llegida en l'instrument de mesura m
• K - Factor de correcció
• q - càrrega aparent real

Avaluació
La prova es considera exitosa si el valor de la descàrrega parcial mesurada en els terminals del transformador és inferior als valors predefinits o valors establerts en les normes, i no s'observa cap tendència creixent durant la prova.

A més del nivell de descàrrega parcial mesurada, també han de ser considerats el següents aspectes en els transformadors:

• Les tensions inicials de DP conjuntament amb les cancel·lacions, no estan per sobre de la tensió de servei.
• Depenent del període de prova, el nivell de DP es mantingui aproximadament estable.
• L'augment de la tensió d'assaig no provoca gairebé cap canvi en el nivell de descàrregues parcials

Font: Electrical Engineering

Cables fiadors en cúpules de les línies d'alta tensió

La protecció oferta pels cables de terra
El cable de terra, és un conductor que corre paral·lel als conductors de potència d'una línia de transport o distribució el qual, es col·loca en la part superior de l'estructura de la torre que suporta els conductors de potència.

Per a la configuració horitzontal dels conductors (més d'un circuït) d'una línia d'alta tensió, hi ha dos cables de posada a terra, el quals proporcionen una protecció eficaç als conductors d'alimentació en cas de descàrregues atmosfèriques produïdes de forma directa per afectació d'un raig, mentre que en configuració vertical (suport amb disseny per un sol circuït) hi ha un cable de terra. El cable de terra està fet d'alumnini amb d'acer galvanitzat o també en les d'alta tensió modernes el conductor tipus ACSR (Aluminum Conductors Steel Reinforced) el qual, manté la mateixa mida que s'utilitza en els conductors d'alimentació. El material i la mida del conductor són més de la consideració mecànica en comptes d'elèctric. Una reducció efectiva de la resistència de terra, es pot aconseguir per altres mitjans relativament simples i més barats. El cable de terra té els següents objectius:

1- Protegir els conductors de potència de descàrregues directes de llamp.

2- Quan un raig cau sobre la torre, aquests cables de terra que estan a banda i banda de la torre, proporcionen camins paral·lels per a la línia de fuga, de manera que la impedància efectiva es redueix i el potencial de la part superior de la torre és relativament menor.

3- Fa d'acoblament elèctric i magnètic entre el cable de terra i els conductors d'energia, de manera que es redueixen els transitoris en cas de pèrdua d'aïllament.

L'angle de protecció del cable de terra es defineix com l'angle entre la línia vertical que passa pel cable de terra i la línia que passa pel conductor d'alimentació exterior.

La zona de protecció, és la zona que és un con amb vèrtex en la ubicació del cable de terra i la superfície generada per línia que passa a través del conductor exterior.

Un cable de posada a terra, ofereix una protecció adequada a qualsevol conductor de potencia que es trobi per sota d'un quart de cercle dibuixat amb el seu centre, a l'altura del fil de terra i amb el seu radi, igual a l'alçada del cable de terra per sobre del sòl. Si s'utilitzen dos o més cables de terra, la zona de protecció entre els dos conductors adjacents pot ser considerat com un semi-cercle que té, com a diàmetre, una línia que connecta els dos cables de terra.

L'experiència de camp conjuntament amb l'investigació als laboratoris, han demostrat que l'angle de protecció ha de ser de gairebé d'uns 30 ° en terrenys plans, mentre que l'angle disminueix en zones muntanyoses per una quantitat igual a la pendent del turó.

La tensió a la qual una torre de transport s'eleva quan un llamp cau sobre la torre, és independent de la tensió de funcionament del sistema i, per tant, el disseny de línia de transport contra llamps, és independent a la tensió de funcionament. Els requisits bàsics per al disseny d'una línia basada en traç directe són:

1- Els cables de terra utilitzats pel blindatge de la línia han de ser mecànicament forts i han d'estar situats de manera que proporcionin la suficient protecció.

Per complir amb aquest punt el cable de terra ha d'estar fet d'alumini acerat o ACSR i l'angle de protecció va en funció del disseny que determina la ubicació del cable a terra per aconseguir una protecció efectiva.

2- Hi ha d'haver suficient distància entre els conductors de potència, el terreny sòl i l'estructura de la torre en funció d'una tensió de servei donada.

L'espai lliure entre el conductor i l'estructura de la torre s'obté mitjançant el disseny d'onada una longitud que determina la distància del braç transversal, de manera que, quan una cadena se li fa un gir de 30 ° cap a l'estructura de la torre, cal que l'espai lliure entre el conductor i l'estructura de la torre ha ser el suficient per suportar la tensió d'impuls esperada en el sistema, normalment quatre vegades el voltatge de línia a terra.

3- La resistència a la base de la torre, ha de ser el més baixa possible.

Un valor estàndard per aquesta resistència seria aproximadament 10 ohms o inferiors per xarxes 66 kV i augmenta amb la tensió de servei. Per 400 kV és aprox. 80 ohms. La resistència a la base de la torre és el valor de la resistència quan aquesta es mesura a 50 Hz. El rendiment de la línia respecte a un raig depèn del valor d'impuls de la resistència el quals és funció de la resistivitat del terreny.

Les 5 tendències del 2014 sobre xarxes intel·ligents

A primera vista, el 2014 no va ser un gran any en el món de les xarxes intel·ligents, amb desacceleracions en el desplegament de comptadors intel·ligents, automatització de la distribució i altres noves tecnologies clau de la xarxa, un rècord mediocre d'inversió en el capital risc en comparació amb l'any passat, i les incerteses creixents sobre la viabilitat financera de les distribuïdores tradicionals.

Però aquests reptes també van ajudar a definir les oportunitats per a les empreses, els distribuïdors i els reguladors que treballen en la construcció de la següent generació de la xarxa intel·ligent anomenada Xarxa intel·ligent 2.0.

Des del boom la construcció, abans de les inversió en xarxes d'AMI i la intel·ligència de la xarxa amb la finalitat de salvar les diferències entre les empreses i els seus clients i establir així les bases per a una coordinació entre les operacions d'energia i les distribuïdores, al 2014 es van produir alguns esdeveniments clau que indiquen cap a on ha d'anar la indústria, si es vol créixer.

1. Habilitació dels comptadors intel·ligents per l'anàlisi de back-office. Alguns dels 50 milions de comptadors intel·ligents que s'han desplegat en els Estats Units fins al moment, i desenes de milions més que s'estan instal·lant a Europa, Japó, Xina i altres grans mercats internacionals, no està clar que s'estigui obtenint el màxim profit. L'any passat es va centrar en un enfocament en la capacitat dels primers sistemes de les xarxes intel·ligents per a ser distribuït per a usos més enllà de com pot ser el funcionament essencial. De fet, alguns dels avenços ja estan en funcionament, a partir de les capacitats d'agregació de dades bàsiques i de gestió de la xarxa per assegurar que els mesuradors estan funcionant com s'esperava. No obstant, també s'estan expandint per utilitzar comptadors intel·ligents com sensors d'optimització de tensió o monitors de l'estat dels transformadors. També hi ha noves empreses com C3, AutoGrid, DataRaker (comprada per Oracle l'any passat), Verdeeco (comprat per Sensus a l'abril), les quals s'estan alineant amb els clients com a distribuïdors per oferir serveis de mesurament que permetin detectar pèrdues no tècniques, la desagregació d'energia i una gran gestió de moltes dades que tot just s'han començat a provar.

2. Els consumidors de les companyies i el compromís per una casa intel·ligent. Però les aplicacions de cara al client són la manera més popular per als distribuïdors per posar els comptadors intel·ligents i les seves dades, que poden ser utilitzades, avui en dia, d'acord amb GTM Research. El comptador intel·ligent és un enllaç d'utilitat fonamental per a les llars i les comanyies com són: Silver Spring Networks, Itron, Siemens eMeter i de Toshiba Landis + Gyr les quals, estan permetent treballar per una previsió avançada dels consums, compromisos dels consumidors, i la resposta de la demanda, així com vincles a un creixement intel·ligent, inversors solars, carregadors per a vehicles elèctrics i altres actius energètics distribuïts. Mentrestant, sorgeixen noves empreses com Zarcillo, Opower, Ceiva o Alarm.com, les quals estan aprofitant la seva domòtica conjuntament amb l'experiència de connectivitat per oferir una visió més clara de l'energia i control pels clients i pels distribuïdors. Tot això ha de permetre una major interactivitat amb els clients i els seus sistemes d'energia, ja que es convertiran en una part cada vegada més important per l'equació de la xarxa.

3. L'energia renovable i l'emmagatzematge d'energia. Entre els majors avenços d'emmagatzematge d'energia del 2014, hi ha el binomi entre l'energia solar fotovoltaica i les bateries com una solució vinculada a la xarxa potencialment rendible. GTM Research, projecta que l'energia solar del mercat dels EUA més l'emmagatzematge va créixer uns 40 M€ al 2014 i es preveu que creixi més de mil milions d'€ per al 2018.

4. Les microxarxes i centrals elèctriques virtuals. El terme micro pot significar moltes coses diferents: Des d'una petita reserva energètica, fins a un sistema de generació in situ a les instal·lacions crítiques com hospitals i bases militars, o també un complex amb interconnexió de potència solar localitzada, bateries, producció combinada de calor i electricitat (CHP) i sistemes de gestió d'energia d'edificis integrats. De fet, les microxarxes més avançades es convertiran en una part important del paisatge urbà que gestionaran les xarxes intel·ligents. També hi ha un altre tipus de microxarxa, la qual, sempre ha d'estar connectada a la xarxa (coneguda com a VPP). Una nova forma de plataforma de programari pels distribuïdors. Es basa en el sistema de gestió dels recursos d'energia distribuïda, els quals ja s'estan creant per administrar aquesta estreta relació entre les operacions de la xarxa de distribució i els dispositius de control de l'energia en el límits de la xarxa. L'any passat es vàren veure alguns avenços importants que van ser assolits en projectes d'aquesta naturalesa, com poden ser: Les microxarxes d'escala comunitària de Toronto Hydro i Duke Energy, els desplegaments dermos de SDG & E i la companyia de Nova York, Consolidated Edison.

5. La xarxa de distribució virtualitzada. Planejar amb anticipació i en temps real esdevindran capacitats tècniques importants per al proper repte dels distribuidors i els reguladors de la xarxa. Això vol dir que caldrà adaptar les normes ja que caldrà canviar la forma de com es construeixen i es paguen actualment els actius de la xarxa, i també l'energia que circula. De fet, serà necessari compartir els beneficis d'aquestes inversions per tal d'incloure els actius d'energia distribuïda que són de propietat del client (Prosumer). A Califòrnia, aquest procés ha pres la forma de plans d'inversió innovadors a llarg termini, els quals permeten als distribuïdors com Southern California Edison, signar acords de compra d'energia amb els proveïdors d'energia distribuïda i sistemes d'emmagatzematge d'energia agregats.

Font: The energy Collective

El sector energètic reparteix els millors dividends al 2015

L'any 2015 ha començat amb bones notícies per als accionistes de les companyies energètiques espanyoles. Els inversors han rebut un regal de Reis extra aquest passat gener. El 2 de gener es va iniciar la campanya de pagaments als accionistes, i les elèctriques, gasistes i petrolieres donen una rendibilitat que feia temps que no es veia en el mercat espanyol.

Per exemple, Repsol ofereix una rendibilitat per dividend del 6,34% que la situa en el segon lloc del podi dels més rendibles de l'Ibex 35 el 2015, només per darrere del Banc Santander. Abonarà 1,01 euros a cada accionista, davant l'euro que ha repartit amb càrrec a aquest exercici, i que ha realitzat durant els últims anys. La petroliera utilitza la modalitat del scrip dividend, tot i que desenvolupa un programa de recompra d'accions per mitigar l'efecte engrescador als seus inversors.

Per mantenir els accionistes contents, la petroliera va realitzar un pagament en cash el passat 13 de gener a accionistes que han triat aquesta forma de cobrament. En total 0,472 euros per cada títol, corresponents a l'exercici 2014. Des que al 2012 s'incorporés la modalitat de dividend flexible, els principals accionistes han optat per cobrar en noves accions i ampliar capital, sobretot Caixabank. Sacyr pot optar per cobrar en efectiu davant l'eventual negociació per al refinançament del seu paquet d'accions en la petroliera.

Una altra companyia que s'espera que el 2015 ofereixi una gran rendibilitat és Abengoa. La companyia d'energies renovables repartirà un dividend semblant al de 2014, però atès que l'acció ha caigut tant, aquest any la rendibilitat puja. Podria rondar prop del 6%, un percentatge que, per a una empresa com Abengoa, seria de rècord.

Enagás també ofereix una gran rendibilitat per als seus accionistes, com els altres anys. Sol rondar per sobre del 5%. El gestor del sistema té previst aprovar aquest 2015 un dividend de 1,3 euros per acció. El passat 19 de desembre va fer part del pagament, un 40%, als seus accionistes. En total, s'han embutxacat 0,52 euros per cada títol.

Red Eléctrica Corporación ha abonat un dividend a compte dels resultats de l'exercici 2014 per import brut de 0,8323 euros per acció. L'operador del sistema elèctric és un dels principals valors refugi del mercat. La seva contínua revaloració des de fa anys fa que la companyia sigui un dels valors més estables del mercat.

Una altra empresa que ha abonat part del dividend és Endesa. L'elèctrica, que ve d'abonar un megadividend valorat en 14.000 milions per l'operació de venda dels actius llatinoamericans a la seva matriu Enel, ha decidit pagar un dividend de 0,38 euros bruts per acció a compte dels resultats de 2014.

Amb el seu retorn a l'Ibex després de la OPV es converteix en un dels valors preferits per les cases d'anàlisi per a aquest any. Està previst que aboni el 2015 un total de 0,84 euros per títol, per la qual cosa la seva rendibilitat es situaria per sobre del 5%.

El regal de Reis el va fer Gas Natural Fenosa als seus accionistes el 8 de gener. Va repartir un total de 397 milions d'euros com a dividend a compte de 2014. Després de la Junta serà quan pagui la resta del dividend. Aquest any rondarà també els 0,9 euros per títol.

Iberdrola, igual que va fer Enagás, ja va abonar part del dividend el passat 19 de desembre. Ho va fer amb la seva modalitat de scrip dividend. En total, 819.000.000 d'euros per un dividend de 0,127 euros per títol.

Però la que més diners abona del sector és Logística de Hidrocarburos (CLH). Com que està fora del mercat borsari, no es pot conèixer quina és la seva rendibilitat. El passat 22 de desembre va pagar 1.76 euros per acció, un percentatge molt alt del total dels beneficis anuals. Els seus accionistes son majoritariament petrolieres i fons d'inversió.

Raons per a la interconnexió dels sistemes de distribució

Les estacions generadores i els sistemes de distribució estan connectats a través de línies de transport. El sistema de transport d'una àrea en particular es coneix com a xarxa de distribució.

Les diferents xarxes estan interconnectades a través de les interconnexions per formar una xarxa regional. Les diferents xarxes regionals també estan connectades per formar una xarxa nacional.

Un dels beneficis previstos de l'operació de les xarxes interconnectades, es la flexibilitat en intercanvis energètics. De fet, l'operació de xarxes interconnectades sempre és més econòmica i fiable.

Les estacions generadores que tenen gran capacitat estan disponibles per proporcionar la base de la càrrega intermèdia consumida. Aquestes centrals han d'estar interconnectades de manera que s'alimenten des del sistema general, però no en una càrrega en particular.

Un avantatge econòmic de la interconnexió és reduir la capacitat de generació i reserves de disponibilitat a cada àrea. De fet, si hi ha un sobtat augment de la càrrega o una pèrdua de la generació en una àrea en concret, és possible redireccionar els fluxes energètics gràcies a les interconnexions. També es possible satisfer els augments sobtats en la càrrega donada una certa quantitat de la capacitat de generació (en cada zona),  ja que es requereix la reserva. Això consisteix en generadors de corrent a velocitat normal i preparats per subministrar energia de forma instantània.

Sempre és millor mantenir les turbines de gas i generadors hidroelèctrics com a reserva, ja que les turbines de gas es poden posar en servei en uns 3 minuts o menys. També les centrals hidroelèctriques poden ser encara més ràpides.

És més econòmic tenir certes estacions generadores pensades per només fer aquesta funció. Per tant, cal que cada estació disposi de la seva pròpia reserva.

Una explotació interconnectada, també li dóna la flexibilitat que cal per satisfer les càrregues d'emergència inesperades.

Sensor que s'adhereix a òrgans interns

A la imatge de dalt es pot veure un full enganxifós (que sosté una moneda), dissenyat per connectar sensors electrònics en òrgans del cos.

Un equip d'investigadors amb seu a diverses universitats japoneses va fer prototips de sensors enganxosos que ara s'han provat en el cor, encara bategant, de rates vives. Els sensors de tensió han mesurat l'activitat elèctrica que es crea quan un cor batega. En una prova, els sensors mantenen un bon contacte amb els cors de les rates durant tres hores.

No està clar en quina mesura els cirurgians realment necessiten enganxar sensors al cor o a d'altres òrgans mentre estan vius i sans, però potser aquesta investigació podria conduir a altres tipus de sensors sobre el cos que són capaços d'enganxar, fins i tot en mullat i en condicions relliscoses. Aquest treball és una mica prematur per pensar en la fabricació d'un dispositiu electrònic flexible. L'equip d'enginyers va demostrar la durabilitat i la adhesivitat dels prototips en algunes parts mòbils de diferent cossos, per exemple enganxant un sensor de pressió sobre els artells d'una persona i també, adherint una sèrie de sensors en un globus inflat, per ser desinflat a posteriori. Fins i tot després d'aquest tipus de proves, tots els sistemes van seguir funcionant correctament.

Prova artells

Prova globus

Font: Nature Communications 2014

Energia fosca a l'Univers

L'energia fosca, és una forma desconeguda d'energia que podria ser l'impulsora de l'expansió accelerada de l'Univers. Un nou estudi de la Universitat de Geòrgia fet pel professor Edward Kipreos, suggereix que els canvis en la forma en què la gent pensa sobre la deformació del temps predit per Albert Einstein, pot proporcionar una explicació alternativa de l'energia fosca.

En la recent pel·lícula de Hollywood Interestel·lar, un equip de científics viatgen a través d'un wormhole en l'espai per accedir a planetes amb condicions prometedores per sostenir la vida a la Terra. Una de les qüestions que l'equip ha de gestionar, és la dilatació del temps: cada hora passada per la recol·lecció de dades en un planeta concret, és igual a set anys a la Terra.

La teoria general de la relativitat d'Einstein, indica que la dilatació del temps, en resposta a la gravetat, és direccional: Un objecte sotmès a alta gravetat tindrà un temps més lent que un objecte sotmès a baixa gravetat. Per contra, la teoria de la relativitat especial d'Einstein, descriu la dilatació del temps recíproca entre dos objectes en moviment: Els temps de tots dos objectes en moviment semblen estar endarrerits respecte a l'altre.

El nou document s'argumenta que no és recíproca la dilatació del temps d'un objecte en direccional, no només amb l'objecte en moviment, sinó amb la dilatació del temps, segons l'estudi: Implication of an Absolute Simultaneity Theory for Cosmology and Universe Acceleration, publicat el 23 de desembre a la revista PLOS ONE.

Kipreos, genetista molecular que treballa en el laboratori per aconseguir la regulació del cicle cèl·lula, es va interessar per la cosmologia i la teoria de la relativitat especial ja fa anys. Ell diu que el fenòmen es pot entendre fàcilment en el context de com treballen els satèl·lits del GPS.

Els satèl·lits que viatgen en els marcs de referència s'estan movent prou ràpid en relació amb la Terra, de fet cal corregir el seu temps ja que s'està alentint en funció de la seva velocitat. Si no es corregeix, llavors les mesures del GPS donarien un factor d'error que seria superior a 2 km al dia.

Aquest simple exemple dels satèl·lits GPS, que envien des de fora el temps perquè després sigui aplicat a la Terra, on la distància  mesurada entre els dos es basa en la teoria de la relativitat especial i la transformació de Lorentz, permet, gràcies a un mapa matemàtic, descriure com estan relacionades les mesures d'espai i de temps per dos observadors.

La relativitat especial se suposa que és recíproca (ambdues parts experimentaran la mateixa dilatació del temps) però tots els exemples que tenim en aquest moment permeten interpretar com la dilatació del temps és direccional.

Si ens fixem en els satèl·lits GPS, el temps dels satèl·lits s'està desaccelerant, però d'acord amb els satèl·lits GPS, el nostre temps no s'està desaccelerant, la qual cosa sí que passaria si fos recíproca. En canvi, el temps va més ràpid pel que fa als satèl·lits. Això ho sabem gràcies a una constant comunicació amb els satèl·lits.

Una teoria alternativa, sobre la transformació absoluta de Lorentz, descriu la dilatació del temps direccional. Kipreos, va trobar que aquesta teoria és compatible amb l'evidència vigent del "marc de referència preferit", en relació amb el qual es produeix la dilatació del temps direccional, aquesta està vinculada a centres de massa gravitatoris.

A prop de la Terra, el marc de referència preferit seria el centre giratori no inercial de la Terra; marc de referència que actualment s'utilitza per calcular la dilatació del temps dels satèl·lits GPS.

Una aplicació estricta de la transformació Absoluta Lorentz a les dades cosmològiques té implicacions significatives per a l'Univers i l'existència de l'energia fosca segons, Kipreos.

A mesura que l'univers avança, objectes cosmològics més grans, com les galàxies, es mouen més ràpidament. Aquest procés es conegut com l'expansió de Hubble. La transformació de Lorentz Absoluta, indica que l'augment de les velocitats indueixen a la dilatació del temps direccional. Aplicant això a l'augment de les velocitats associada amb l'expansió de Hubble en l'univers actual, suggereix un escenari en què les experiències del present en relació amb el passat són gràcies a la dilatació del temps. El pas del temps, seria més lent en el present i més ràpid en el passat.

L'expansió accelerada de l'univers s'ha atribuït als efectes de l'energia fosca. No obstant això, no existeix una comprensió del que l'energia fosca és o perquè s'ha manifestat recentment.

Els efectes previstos sobre el temps que van de ser més ràpid en el passat, tindria l'efecte de fer que la trama de supernoves es convertiria en lineal, la qual cosa implica que no hi ha una acceleració en l'expansió de l'univers. En aquest escenari, no hi hauria necessitat d'invocar l'existència de l'energia fosca.



Font: PHYS.ORG

Seguint la radioactivitat de Fukushima

Quant de temps pot trigar un núvol radioactiu a viatjar per les aigües del Pacífic des de Fukushima, Japó, fins a les costes d'Amèrica del Nord? La resposta, segons un nou estudi publicat a PNAS , és al voltant de 2,1 anys.

Després del tsunami provocat pel terratrèmol que va danyar la planta d'energia nuclear de Fukushima Daiichi el març del 2011, un equip de científics canadencs va veure l'oportunitat de posar a prova models de velocitat a l'oceà Pacífic.

Després del tsunami, la planta encara allibera cesi 134 i cesi 137 a l'oceà. Els investigadors sabien que un petit percentatge d'aquest material radioactiu seria portat pels corrents a través del Pacífic, arribant finalment a la costa oest d'Amèrica del Nord.

Els models d'ordinador podrien predir quan això podria succeir, però prenent mostres reals de l'aigua de l'oceà i posant-les a prova per al cesi 134 i cesi 137 els científics van poder saber quan va succeir.

Es va tenir una situació en la qual el traçador radioactiu va ser emplaçat en un lloc molt específic de la costa del Japó en un moment concret, de fet va ser com una mena d'experiment, de manera que, si se sap el que es mesura, no hi ha error.

Tot just tres mesos després del tsunami, es van començar els mostreigs de l'aigua a l'oceà des de la costa fins a 1.500 km de la costa de la Colúmbia Britànica,  de manera que, es van prendre mesuraments dels mateixos llocs cada mes, des de 2011 fins a 2013, mitjançant la recollida de 60 litres d'aigua i després analitzar-la per veure si hi havia rastres de cesi 134 i cesi 137.

Al juny de 2011, no es va detectar cap rastre de la catàstrofe de Fukushima en qualsevol dels llocs de control, però al juny de 2012 es van trobar petites quantitats de la radiació de Fukushima a l'estació més occidental. Aquestes però no s'havien mogut més a prop de la riba. Però al juny de 2013 s'havia estès per tot el camí, fins a la plataforma continental de Canadà.

La quantitat de radiació que finalment va arribar a la costa oest de Canadà al juny de 2013 era molt petita - menys d'1 becquerels per metre cúbic. (Becquerels són el nombre d'esdeveniments de desintegració per segon per 260 galons d'aigua). Això és més de 1.000 vegades inferior als límits acceptables en l'aigua potable, d'acord amb l'Agència de Protecció Ambiental.

Els models d'ordinador que coincideixen bastant-se estretament amb les dades que van ser recollides, suggereixen que la quantitat de radiació arribarà al seu màxim al 2015 i 2016 a la Columbia Britànica, però mai serà superior a 5 becquerels per metre cúbic, per tant, aquests nivells de cesi 137 estan encara molt per sota dels nivells naturals de radioactivitat a l'oceà.

A causa de l'estructura dels corrents, s'espera que els nivells de radiació al sud de Califòrnia assoleixin el seu valor màxim uns anys més tard, però encara serà molt més petit respecte dels més alts nivells de radiació que s'esperen al Canadà.

Tot i que els nivells són petits, és important recopilar dades sistemàtiques, això permetrà una millor manera de predir una altre incidència que podria desplaçar-se a través de l'oceà.


Font: Phys.Org

CPD autosuficients energèticament

Els centres de dades -impulsats ​​pel creixement en l'ús d'internet- pateixen una escalada de costos energètics molt important. Actualment, aquests centres representen ja el 2% del consum global d'energia, cosa que ha activat l'alarma mediambiental, i es preveu que les seves emissions de carboni superin el 2020 a les de tota la indústria aèria. Davant d'aquesta situació, Siemens s'ha posat mans a l'obra i, al costat de Microsoft i FuelCell Energy, ha desenvolupat un sistema de gestió d'energia, dissenyat especialment per a aquests centres de dades, que permet el seu autoabastiment.

"Es tracta d'una solució 100% sostenible i que garanteix l'estabilitat de la xarxa elèctrica, alhora que evita pèrdues d'informació", expliquen a Cinco Días fonts de la multinacional alemanya. La companyia assegura que, d'aquesta manera, un nou centre de dades ja és capaç de generar energia per als seus propis servidors, transformant en electricitat el biogàs d'una planta de tractament d'aigües residuals. La solució de Siemens controla i monitoritza aquesta infraestructura, i gestiona l'energia perquè els servidors compten amb un subministrament constant en tot moment. "Gràcies a aquest sistema intel·ligent, fins i tot instal·lacions crítiques com els centres de dades, poden funcionar de manera fiable mitjançant fonts d'energia alternatives", defensen.

Siemens ja comercialitza la solució, però a més compta amb un projecte pilot en un centre situat a la ciutat de Cheyenne, a l'Estat nord-americà de Wyoming, on es poden veure els resultats. La instal·lació compta amb 200 servidors i està connectada al Centre de Supercomputació de la universitat de l'Estat.

Per produir l'energia necessària que abasti el centre de dades, s'utilitza metà que comença com biogàs en els tancs de la planta de tractament d'aigües residuals. El metà és conduït al centre de dades on, una pila de combustible de 300 kW, converteix el gas en electricitat mitjançant un procés electroquímic (i per tant, sense combustió). El centre de dades destina 100 kW dels 250 kW de l'electricitat produïda per al seu propi ús. La planta de tractament d'aigües residuals utilitza la resta, de manera que així es redueixen els seus propis costos energètics.

Subministrament constant
Des de Siemens expliquen que un subministrament constant d'energia als servidors "és fonamental" per eliminar el risc de pèrdua de dades. I afegeixen que "per això, el proveïment d'electricitat ha de complir els estàndards de qualitat més alts, ja que qualsevol pujada o caiguda de voltatge, encara que aquesta només es de durant uns mil·lisegons, pot generar una fallada del sistema". Per mantenir aquest nivell de fiabilitat, la companyia detalla que l'última versió del seu programari per a la gestió de la infraestructura dels centres de dades (Datacenter Clarity LC) monitoritza el subministrament de biogàs i de l'electricitat produïda. Així mateix, el sistema publica alertes primerenques als operadors del centre de dades si sorgeixen problemes amb la qualitat de l'energia, o si el consum d'energia previst pogués excedir la quantitat generada.

Siemens aclareix que la seva solució es basa en un dels programaris estrella de la companyia, PLM (Product Lifecycle Management) que, amb una trajectòria de dues dècades, està present en entorns crítics de tot el món (s'han venut més de nou milions de llicències) i és usat per la NASA per al disseny i acoblament virtual de l'explorador Curiosity que estudia el planeta Mart.

La tecnologia de Siemens ja està sent instal·lada en alguns centres de dades, com el situat a la ciutat italiana de Ferrera Erbognone. "La seva implementació ha fet que es converteixi en el més eficient que existeix des del punt de vista energètic, amb una disponibilitat del 99,995% segons la classificació Tier IV", diu la companyia, que apunta que per determinar la inversió necessària per instal·lar la solució i calcular quina estalvis s'aconseguiran "cal fer un estudi de la situació de cada centre".



Font: Cinco Días

El final de les contrasenyes

Amb els saquejos massius de dades com el de Sony, el major ciberatac patit per una empresa, o el que va patir Apple fa uns mesos, quan desenes de fotos privades d'actrius de Hollywood van ser robades i difoses per tots els racons de la xarxa, parlar d'Internet i seguretat s'ha convertit gairebé en un oxímoron, una contradicció en els termes. La majoria dels experts considera que l'actual sistema de contrasenyes que regeix la xarxa ha caducat per l'incòmode que resulta per als usuaris i per la seva falta de fiabilitat. El futur es troba en els sistemes de doble autenticació i en la biometria, camp en el qual diverses empreses espanyoles estan a l'avantguarda. Mentrestant, tots els experts en seguretat donen el mateix consell: generar contrasenyes més complexes per, en la mesura del possible, entorpir la feina dels lladres de dades.

Com ha escrit l'expert en informàtica de The New York Times, Farhad Manjoo, "no enviïs un mail, no pugis una foto al núvol, no enviïs un missatge de text, almenys si tens qualsevol esperança que continui essent privat". El problema és que cada vegada tenim més dades i més importants a Internet, ja siguin bancàries, professionals o personals, i cada vegada estan més exposades. La pàgina web www.databreaches.net calcula que s'han produït 30.000 robatoris de dades en tot tipus d'empreses en els últims deu anys, amb una inquietant acceleració al 2013 i al 2014. Javier García Villalba, professor del Departament d'Enginyeria de Software i Intel·ligència Artificial de la Universitat Complutense de Madrid, assegura: "Una contrasenya per si sola ja no ofereix prou seguretat. Els atacs informàtics comprometen per igual qualsevol contrasenya, sigui bona, dolenta o regular ".

Llavors, si les contrasenyes han mort, quin és el futur? "Els experts determinen que hi ha tres factors d'autenticació que es defineixen per: una cosa que sabem, una cosa que tenim i alguna cosa que som", explica Daniel Firvida, coordinador d'operacions del Instituto Nacional de Ciberseguridad (Incibe), una societat estatal adscrita al Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme que té com a missió reforçar la seguretat de la informació a Internet. Una cosa que sabem seria la contrasenya tradicional, una cosa que tenim serien les targetes de coordenades o les aplicacions per generar-ne, que actualment utilitzen gairebé tots els bancs (que exigeixen una doble autenticació abans de realitzar qualsevol operació important), i una cosa que som seria la biometria, la autenticació a través de la veu, l'empremta dactilar o l'iris. "Les contrasenyes es consideren insegures pràcticament des del seu naixement", explica per la seva banda Alejandro Ramos, professor del Màster en Seguretat de les Tecnologies de la Universitat Europea de Madrid. "El problema és que s'han utilitzat en tots els sistemes d'informació i ens hem acostumat al seu ús.

Canviar i aprendre nous mètodes de connexió és senzill i aquest és el motiu principal pel qual avui dia se segueixen utilitzant. Un estudi de l'empresa nord-americana Fortinet, especialitzada en sistemes de seguretat reforçada, assegura que cada usuari fa servir com a mínim 25 llocs amb contrasenyes, encara que només s'utilitzen 6,5 claus diferents de mitjana, el que debilita encara més la protecció: "L'objectiu és buscar solucions tecnològiques que eliminin les contrasenyes que fan cada vegada més complicat moure's a la web", explica el director per a Espanya de PayPal (la principal empresa de pagament per Internet), Estanis Martín de Nicolás. L'empresa FacePhi, és una startup alacantina que ha desenvolupat un sistema de reconeixement facial a través del mòbil i l'acaba de comprar l'Associació de Bancs del Perú (ASBANC) que agrupa 16 entitats. Javier Barrachina, responsable de producte de FacePhi es mostra rotund: "El final de les contrasenyes és una cosa inevitable. Abans havíem d'aprendre desenes de números de telèfon de memòria, ara ens sembla inconcebible. Treballa a favor de les persones ".

"Les contrasenyes estan ferides de mort, però no mortes", explica Emilio Martínez. "Ja hi ha les bases tecnològiques i d'estàndards de pagament que ens permeten anar-les substituint, però la seva incorporació és lenta", afegeix. Martínez. Recorda com ha anat evolucionant la indústria del pagament, des dels vells temps en què amb una signatura n'hi havia prou per utilitzar una targeta de crèdit, fins a la gradual incorporació dels xips a les targetes -es van crear el 1998 però van trigar més de deu anys en generalitzar-se-. La clau no està només a incorporar sistemes de seguretat molt sofisticats utilitzant els sensors de què disposen els telèfons per captar la veu, la imatge o les empremtes dactilars -els càlculs de la indústria indiquen que el 2017 hi haurà 990 milions de mòbils que incorporin aquests sistemes-, sinó en la forma d'emmagatzemar la informació. Per als experts, un avenç fonamental és posar en marxa sistemes que facin que les companyies no emmagatzemin les contrasenyes, que només les tingui el client -és el que s'anomena contrasenyes tancades i obertes-. D'aquesta manera, encara que pateixi un atac, els danys serien molt més reduïts que ara.

Des d'un vuitè pis de la Gran Via que ofereix una vista impressionant sobre Madrid, Emilio Martínez, CEO de l'empresa madrilenya Agnitio, ofereix una visió d'un futur que ja forma part del present. La seva empresa, coneguda per un programa de reconeixement de veu que utilitzen les policies de gairebé 40 països, ha creat un sofisticat programa per reemplaçar les contrasenyes pel reconeixement de veu dins de l'aliança internacional FIDO, el projecte més ambiciós per fer un salt endavant en la seguretat a Internet. Impulsada per PayPal i amb gegants com Google, Microsoft, Samsung, Visa, Mastercard, Alibaba, BlackBerry o Bank of America entre els seus membres, l'objectiu d'aquesta aliança és oferir nous mètodes de seguretat que es converteixin en estàndards per pagar o gestionar dades. Apple, a través de ApplePay que està incorporat als EUA als seus nous aparells com l'iPhone 6, també permet noves formes de pagament, amb una seguretat molt més sofisticada. Aquest telèfon, com l'últim model de Samsung, ja es desbloquegen amb un sistema biomètric i permeten realitzar pagaments només amb l'empremta dactilar com a identificació.

El problema és que la biometria encara planteja molts reptes: És més fàcil utilitzar-la en un telèfon que en una pàgina web i ha de ser incorporada de manera generalitzada per la indústria, des dels comerços fins als bancs o les empreses que manegen informació al web (bàsicament, totes). Com explica Javier García Villalba, "està bé per entrar en un edifici, però no per connectar amb Melbourne". De moment, el més segur sembla l'ús del que s'anomena autenticació de dos factors, on a més d'una contrasenya s'utilitza alguna mesura biomètrica o alguna cosa que el client posseeix com una calculadora, el telèfon mòbil. Això fa que el compromís d'una contrasenya causi menys mal i, encara que no és tampoc un sistema totalment fiable, ofereix millor seguretat ", afegeix aquest professor de la Complutense.


Font: El País

Els biocarburants baixen un 18% la seva contribució al PIB del 2013

L'Estudi de l'Impacte Macroeconòmic de les Energies Renovables a Espanya del 2013, elaborat per l'Associació d'Empreses d'Energies Renovables (APPA), ofereix una radiografia precisa dels biocarburants. A les dades ja conegudes de la baixada del consum i de l'increment de la producció i l'exportació, s'hi suma que la seva contribució al PIB va disminuir un 18,1% l'any 2013 i que es van generar 455 nous llocs de treball, arribant a un total de 3.364. En el plànol ambiental es destaca que els biocarburants van contribuir a reduir en 1,2 milions de tones de CO2, equivalent a les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) en el transport.

La contribució total al PIB dels sectors del biodièsel i del bioetanol l'any 2013 va ser de 298.700.000 d'euros, dels quals 221.500.000 van ser aportació directa i 77,2, induïda. Aquesta va ser la contribució en nombres absoluts revelada pel estudi anual de l'APPA. A partir d'aquí, toca posar-la en context i recordar que aquesta quantitat "ha disminuït en termes reals un 18,1% en relació amb l'any anterior. Aquest fet suposa el tercer descens anual consecutiu en la sèrie analitzada". El biodièsel va aportar 166.300.000 d'euros (-27,2%) i el bioetanol, 132,4 (-2,7%).

Per l'APPA, "el nou descens de la contribució al PIB del subsector del biodièsel posa de manifest l'agreujament de la delicada situació que venia arrossegant aquesta indústria a Espanya". Recorden que l'exercici va estar marcat per la significativa disminució del consum de biodièsel, com a conseqüència directa de les rebaixes dels objectius de biocarburants globals i en gasoil (del 6,5% al 4,1% i del 7,0% al 4,1%, respectivament). Una rebaixa decretada pel Govern a principis de 2013. El lleuger descens del bioetanol l'atribueixen també a la retallada de l'objectiu en gasolines (del 4,1% al 3,9%) i al continuat descens de la demanda d'aquestes.

Més producció i més ocupació
En un escenari de descens global del consum d'un 57,3% respecte a 2014, com es descrivia en un reportatge d'Energies Renovables de juny passat, els biocarburants al mercat espanyol el 2013 van assolir una quota global en termes energètics del 3,6% del mercat de gasolines i gasoil, quedant per sota de l'objectiu global obligatori (4,1%). És el mateix percentatge (3,6%) que van aconseguir per separat el biodièsel i el bioetanol. Per la qual cosa tampoc es van assolir els objectius en gasoil i gasolines. Segons l'APPA, és previsible que s'acabin aconseguint amb els certificats que els operadors petrolífers traspassaran de l'exercici 2012.

La menor importació de biodièsel, que s'ha situat entre el 60 i el 70%, quan el 2012 va ser del 76% i el 2011 del 74 %, va fer que es frenés el deteriorament de la indústria. Hi havia 15 plantes tancades i 38 obertes al 13% de la seva capacitat de producció. Són números lleugerament millors que els d'anys anteriors, que van pujar per l'exportació, es va duplicar el 2013 i va pujar en un 22% la producció. Tot això (el bioetanol també va incrementar un 16% la seva producció) va permetre que el nombre de llocs de treball directes i indirectes generats pel sector fos de 3.364, 455 més que el 2012.

Menys CO2 emès
L'APPA concreta que "aquest augment ha estat relativament més gran en llocs de treball indirectes (+ 18,5%) que en llocs de treball directes (+ 13,9%)" i recorda que "encara que aquestes dades reverteixen lleugerament la tendència decreixent dels darrers anys, l'ocupació en el sector segueix estant més d'un 50% per sota del nivell màxim assolit el 2008 (7.283)".

Finalment, corroboren que el repunt "és conseqüència de l'increment de la producció respecte a l'any anterior tant en el subsector del biodièsel com en el del bioetanol". Finalment, l'informe de l'APPA subratlla que "el consum de biocarburants a Espanya el 2013 va contribuir a la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) en el transport, evitant el 2013 l'emissió de més d'1,2 milions de tones de CO2 equivalent ". A més, es conclou que l'ús de biocarburants "permet la substitució de consum i importacions de cru, la qual cosa contribueix a la diversificació de l'aprovisionament energètic i a la reducció de la dependència de països productors de petroli, caracteritzats en molts casos per la seva inestabilitat política, social i econòmica".

Les renovables aporten el 15% de l'energia a Europa

La Directiva 2009/28 / CE (relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables) va establir fa cinc anys una obligació per als estats membres de la Unió Europea (UE). En concret establia que: Les fonts d'energia renovable aportin fins al 20% del total de l'energia que consumeixi la UE l'any 2020 (consum final brut d'energia). A més, aquesta directiva va fixar un objectiu 2020 concret per a cada país. Doncs bé, EurObserv'ER acaba de publicar el seu últim sondeig sobre el grau d'acompliment nacional d'aquests objectius.

El baròmetre EurObserv'ER és un projecte impulsat per tres actors: el programa Intelligent Energy Europe, de la Comissió Europea; l'agència francesa per al maneig del medi ambient i l'energia (Ademe) i l'empresa pública francesa Caisse des Dépôts, que és una entitat financera. L'informe que acaba de fer públic EurObserv'ER -que retrata el grau de compliment de l'objectiu 2020 de cada estat membre de la Unió Europea- presenta informació referida a l'exercici 2013. Aquell any les fonts renovables van aportar el 15,0% de l'energia que va consumir la UE, la qual cosa va suposar un 0,8% més que el 2012 (14,2%).

EurObserv'ER identifica les principals fonts de creixement de la quota renovable
El consum final brut d'energia va créixer a la UE en 2013 a 7,8 milions de tones equivalents de petroli (Mteps), des dels 163 fins als 170,9 Mteps. D'aquest increment, l'energia eòlica va ser responsable de 2,3 Mteps. L'ús de biomassa per a producció de calor també va créixer (1,9 Mteps), gràcies sobretot a l'estirada que aquesta font d'energia va experimentar a França. El tercer factor clau del creixement de la quota renovable cal buscar-lo en el sector solar fotovoltaic (1,1 Mteps). Mentre que, per fi, el biogàs també va registrar bons números: creixement de 549.000 teps d'electricitat i 362.000 de calor.

País per país
A escala nacional, cinc estats membres han aconseguit als seus Objectius 2020: Bulgària, Estònia, Lituània, Romania i Suècia. Vuit països han assolit un grau de compliment del seu objectiu del 90%: Àustria, Croàcia, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Itàlia, Letònia i Eslovènia. D'entre els principals països consumidors d'energia, França i Alemanya es troben al 63 i al 68% dels seus Objectius 2020, respectivament, mentre que el Regne Unit se situa en el 35%. Espanya està en el 78%. Països Baixos i Luxemburg registren les pitjors xifres: tot just un 32% de compliment dels objectius en el primer cas; un 33%, en el segon.

La recessió
D'altra banda, el baròmetre d'EurObserv'ER conclou apuntant que el consum final brut d'energia -es refereix al consum d'energies renovables i no renovables- va continuar caient al 2013: "Pressionat per la recessió i així mateix com a conseqüència dels esforços fets en matèria d'eficiència energètica". El baròmetre concreta en 5,9 milions de tones equivalents de petroli (Mteps) la caiguda experimentada el 2013: La Unió Europea va consumir 1.146,2 Mteps el 2012 i 1140,3 Mteps el 2013. EurObserv'ER ja ha anunciat que, "en unes poques setmanes", publicarà estimacions més precises en el seu informe anual: The State of Renewable Energies in Europe.

La biomassa elèctrica genera llocs de treball

Segons les dades extretes de l'Estudi de l'Impacte Macroeconòmic de les Energies Renovables a Espanya del 2013 publicat per l'Associació d'Empreses d'Energies Renovables (APPA), la biomassa elèctrica (inclou el biogàs) és l'energia renovable que major nombre d'ocupacions absolutes genera amb diferència, (40.557 sobre un total de 93.415) per megawatt instal·lat (46 llocs de treball, enfront d'una mitjana de 3,8).

Malgrat tot, durant el 2013 la creació d'ocupació va baixar un 1,34% respecte a l'any anterior, "motivat per la disminució en el ritme d'instal·lacions de noves plantes, derivada de la política duta a terme pel Govern", apunten des de APPA. Quant a la seva contribució al PIB, van créixer tant la biomassa elèctrica com la tèrmica.

En el 2013 la biomassa i el biogàs elèctrics van generar un total de 40.557 llocs de treball, gairebé la meitat (al voltant del 45%) dels llocs de treball associats al sector de les energies renovables, que va sumar 93.415 lloc de feina. Si es té en compte que la bioenergia elèctrica només aporta 874 dels 32.612 MW renovables instal·lats a Espanya, la diferència en la capacitat de generació d'ocupació amb altres tecnologies resulta abismal. Per exemple, l'eòlica va ocupar el 2013 17.850 persones, amb 22.781 MW instal·lats; i la fotovoltaica a 10.767 amb 4.640 MW.

Entre les ocupacions de la biomassa elèctrica, 21.911 van ser directes (54%), i 18.646, indirectes (46%), la majoria en àrees rurals i vinculats als sectors agrícola, forestal i ramader. Segons l' Estudi de l'Impacte Macroeconòmic de les Energies Renovables a Espanya 2013, aquestes xifres d'ocupació s'han destinat precisament a la necessitat de proveïment de combustible, que no cal per a la eòlica i la solar.

"Aquesta particularitat pròpia del sector de la biomassa genera impactes positius molt significatius sobre l'activitat econòmica i l'ocupació, especialment en el medi rural que es tradueixen en dinamisme socioeconòmic amb capacitat de fixar població. Son dos objectius anhelats per diverses polítiques públiques. A la consecució podria contribuir en major mesura el sector de la biomassa si s'apostés decididament pel seu desenvolupament a Espanya", adverteixen en l'informe. L'estudi també reflecteix que, malgrat el nombre de llocs de treball totals, la biomassa elèctrica va tenir un descens en aquest camp de l'1,34% el 2013 respecte a l'any anterior, "motivat per la disminució en el ritme d'instal·lacions de noves plantes derivada de la política duta a terme pel Govern", apunten des de l'APPA.

No queda clara l'aportació a l'ocupació de la biomassa tèrmica, que suma només 2.736 llocs de treball (1.770 directes i 966 indirectes), ja que aquí hi ha també un component important de mobilització del biocombustible i, segons càlculs de l'Observatori Nacional de les Calderes de Biomassa, la potència instal·lada podria superar els 4.000 MW. El que si constata l'estudi és el creixement de la biomassa tèrmica en ocupacions (5% major respecte a 2012) a causa, principalment, de l'increment de la contribució del sector al PIB (72.800.000 de euros) el 2013, que va ser del 3,6%, "paràmetre fonamentalment associat a la instal·lació i manteniment d'equips de biomassa per a generació tèrmica", explica l'estudi de l'APPA.

També va créixer l'aportació al PIB (1.395.000 euros) de la biomassa i el biogàs elèctrics, que va ser superior a un 5% respecte a 2012. D'aquesta xifra, 888 milions d'euros corresponen a l'impacte directe, i els restants 507 milions de euros al induït del sector, el que suposa més d'un 36% de la xifra global a causa de la importància esmentada del subministrament de biocombustibles.

Finalment, l'APPA recorda que "la capacitat instal·lada en plantes de valorització de biomassa sòlida per a generació elèctrica arribava el 2013 als 639 MW, trobant-se a un 49% de compliment de l'objectiu d'1.317 MW establert en l'anterior PER 2005-2010. Per al cas del biogàs, la capacitat instal·lada a Espanya era de 235 MW el 2013, trobant-se més propera a l'objectiu de 250 MW establert en l'anterior PER, encara que únicament un 15% d'aquests prové d'instal·lacions de biodigestió de biomasses agroramaderes".



Font: Energías Renovables