Noves pistes a la recerca de la font dels neutrins còsmics

Les fonts de neutrins còsmics d'alta energia que es van detectar a l'Observatori de Neutrins IceCube, enterrat al gel antàrtic, poden estar ocultes a les observacions de raigs gamma d'alta energia, segons revela una nova investigació. Aquests neutrins còsmics d'alta energia, que probablement procedeixen de més enllà de la Via Làctia, poden tenir l'origen en uns objectes increïblement densos i potents en l'espai, que eviten que s'escapin els raigs gamma d'alta energia que acompanyen a la producció dels neutrins. El passat 18 de febrer es va publicar una investigació que descriu la investigació en l'edició en línia anticipada de la revista Physical Review Letters.

Accelerador ocult de raigs còsmics Crèdit: Bill Saxton, modificat per Kohta Murase

"Els neutrins són una de les partícules fonamentals que formen el nostre univers", apunta Kohta Murase, professor adjunt de física i d'astronomia i astrofísica a la Universitat Estatal de Pennsylvania, i autor dels estudis. "Els neutrins d'alta energia es produeixen al costat dels raigs gamma mitjançant una radiació d'una energia extremadament alta coneguda com raigs còsmics, en objectes com galàxies en fase de formació estel·lar, forats negres supermassius, o esclats de raigs gamma. És important revelar l'origen d'aquests neutrins còsmics d'alta energia per comprendre millor el mecanisme físic subjacent que produeix els neutrins i altres astropartícules d'alta energia, i per permetre l'ús dels neutrins com una nova forma d'estudiar la física de partícules a l'univers".

Els neutrins són partícules neutres, per això no es veuen afectades per les forces electromagnètiques quan viatgen per l'espai. Els neutrins detectats aquí a la Terra tracen d'aquesta manera un camí directe cap a les seves llunyanes fonts astrofísiques. Addicionalment, aquests neutrins rarament interactúen amb altres tipus de matèria -molts passen directament a través de la Terra sense interactuar amb la resta de partícules- fent que siguin increïblement difícils de detectar, però assegurant que escapen dels entorns extraordinàriament densos en els quals es generen.

Els neutrins còsmics d'alta energia detectats per IceCube es creu que tenen el seu origen en les interaccions dels raigs còsmics amb la matèria (interaccions protó-protó); en les interaccions de raigs còsmics amb la radiació (interaccions protó-fotó); o a la desintegració o destrucció de la pesada i invisible matèria fosca. Com que aquests processos generen tant neutrins d'alta energia com raigs gamma d'alta energia, els científics van comparar les dades de neutrins de IceCube amb els raigs gamma d'alta energia detectats pel Telescopi Espacial de Raigs Gamma Fermi. "Si es permet que tots els raigs gamma d'alta energia escapin de les fonts de neutrins, haguéssim esperat trobar les dades corresponents a IceCube i Fermi", comenta Murase. En articles anteriors, incloent un que es va publicar com a Suggeriments Editorials a Physical Review Letters el 2015, Murase i els seus col·legues van demostrar el poder de tal comparació multi-missatger. Ara, els investigadors suggereixen que les noves dades dels neutrins recopilats per IceCube han portat a interessants contradiccions amb les dades de raigs gamma recopilats per Fermi.

"Usant càlculs sofisticats i una detallada comparació de les dades de IceCube amb les dades de raigs gamma de Fermi hem derivat noves i interessants implicacions per a les fonts de neutrins còsmics d'alta energia", explica Murase. "Sorprenentment, no veiem que encaixin les dades de raigs gamma d'alta energia detectats per Fermi amb les últimes dades de IceCube, el que suggereix l'origen en un accelerador ocult dels neutrins còsmics d'alta energia que Fermi no ha detectat".

Per explicar les dades de multi-missatgers sense cap de les fascinants contradiccions, els científics proposen que els raigs gamma d'alta energia han d'estar bloquejats dins de les fonts que els van crear. Els investigadors es pregunten llavors quin tipus d'esdeveniments astrofísics podrien produir neutrins d'alta energia, però també eliminar els raigs gamma d'alta energia detectables per Fermi. "És important assenyalar que hem trobat que la supressió dels raigs gamma d'alta energia hauria de succeir de manera natural quan els neutrins es generen a través de les interaccions protó-fotó", apunta Murase. Els fotons de baixa energia que interactuen amb els protons per produir neutrins en aquests esdeveniments, simultàniament eviten que els raigs gamma d'alta energia escapin a través d'un procés conegut com aniquilació de dos fotons. La nova troballa implica que la quantitat de raigs gamma d'alta energia associada amb els neutrins que arriben a la Terra pot estar fàcilment per sota del nivell detectable per Fermi.

D'acord amb els investigadors, els resultats impliquen que els neutrins còsmics d'alta energia poden usar-se com a sondes especials d'entorns astrofísics densos que no es poden veure en els raigs gamma d'alta energia. Les fonts candidates inclouen forats negres supermassius i certs tipus d'esclat de raigs gamma. Els resultats també motivaran altres estudis teòrics i observacionals, com ara l'ús de raigs gamma de menor energia o de raigs-X per ajudar els científics a comprendre l'origen dels neutrins d'alta energia i els raigs còsmics.
"La propera dècada serà una era daurada per a l'astrofísica de partícules de multi-missatgers amb els neutrins d'alta energia detectats en IceCube, així com les ones gravitatòries detectades amb LIGO", explica Murase. "El nostre treball demostra que l'enfocament de múltiples missatgers és una eina molt potent per estudiar preguntes fonamentals de l'astrofísica. Crec que el futur és brillant i serem capaços de trobar fonts de neutrins i raigs còsmics, el que ens portarà probablement a nous i sorprenents descobriments".

Font: Sam Sholties (Universitat de Pensilvania)

Obsessions matemàtiques

La investigació matemàtica implica enfrontar-se a un problema sense resoldre, amb la pròpia ment com a principal i, en molts casos, única eina. Requereix dedicació, perseverança, donar-li mil voltes diferents a la mateixa qüestió ... l'obsessió pot convertir-se en el motor que impulsa la solució, però també portar el científic a perdre el contacte amb el món real. Manuel de León, investigador del Instituto de Ciencias Matemáticas (ICMAT), parla en aquest article d'aquest fort estat mental, en relació amb la creació matemàtica.

Les obsessions són vistes moltes vegades com una cosa dolenta, però per als matemàtics poden ser una cosa bona. Deixin-me explicar-me. Imaginis que vostè és un jove matemàtic al qual l'han introduït en els grans desafiaments que romanen oberts a la disciplina (atenció, cada dia apareixen nous reptes, les matemàtiques no estan ancorades en el passat). Per exemple, la conjectura de Poincaré, que diu una cosa tan ximple com que "si alguna cosa s'assembla molt a una esfera, és una esfera". I posem que en aquest tema s'implica un matemàtic com Richard Hamilton, que inventa un instrument anomenat els fluxos de Ricci, i que no acaba d'arribar al resultat final. Calia més obsessió i més geni, i això li va posar un dels nostres obsessos favorits: Grigori Perelman.

Una altra de les més conegudes obsessions matemàtiques és la prova de la hipòtesi de Riemann (pels que no es creuen la importància de la mateixa, llegeixin la novel·la de Matt Haig, Els humans). Per ara, no s'ha resolt, així que seguirà turmentant les ments de totes les persones que han caigut a les seves urpes.
L'obsessió pot portar al resultat, però també a miratges del mateix. Quants matemàtics no s'han obsessionat amb la prova fins a l'extrem d'anunciar proves que després es van revelar falses? També pot conduir a camins perillosos, recordem per exemple la bogeria transfinita de Cantor; la seva creació (o descobriment, si la nostra concepció de l'univers matemàtica és platònica) va crear un paradís del qual David Hilbert va declarar, "ningú ens expulsarà", però a canvi, la seva ment va abandonar el seny.

L'obsessió és, sens dubte, una de les característiques mes típiques de les matemàtiques, especialment en els aspectes d'investigació bàsica. I encara que no crec en els estereotips, sí he de reconèixer que sense una dosi d'obsessió és impossible atacar problemes d'aquesta envergadura (unes bones dosis de cafè també són imprescindibles).
I aquesta obsessió que potser no és molt sana per als seus protagonistes, sí que ho és per a les matemàtiques en particular i per a la ciència en general. Així que ja ho saben, quan vegin a algun matemàtic, preguntin-li per les seves obsessions!

Font: Institut de Ciències Matemàtiques

Hyperloop: El transport del futur

Si hi ha un projecte en el món del transport que crida l'atenció és el de l'Hyperloop. Es tracta d'una barreja entre tren bala, avió i taula d'hoquei sobre aire que transportarà a persones a una velocitat de 1.200 quilòmetres per hora. És el transport del futur, i encara que sona a ciència ficció, la seva posada en marxa està planejada per al 2018. El conseller delegat de la companyia, Dirk Ahlborn, va ser al febrer passat a Barcelona al 4YFN, l'esveniment paral·lel al Mobile World Congress que va reunir emprenedors i start-ups.

"Hyperloop és molt més que un mitjà de transport. Treballem per solucionar el transport públic", va assegurar Ahlborn al diari El Periódico. Ideat per Elon Musk, conseller delegat de Tesla, Hyperloop és un mitjà de transport basat en càpsules (que transportaran les persones) que viatjaran a través de tubs amb menor pressió de l'aire (al final del recorregut caldrà represuritzar-les). "És molt similar a un avió, la tecnologia ja existeix. Com pot viatjar a 1.200 quilòmetres per hora? L'avió va a 900 km/h, i ho aconsegueix gràcies a que està a molta alçada, on hi ha menor resistència de l'aire. Nosaltres dins del tub crearem aquest entorn", assenyala.

Les càpsules seran similars als vagons d'un tren o un avió, i hi haurà diferents configuracions. Els tubs es construiran sobre terra, i estaran totalment recoberts de panells solars. "La part més important de la tecnologia és que produirem més energia de la que utilitzarem. Només amb els panells tindrem més energia de la que gastarem. A més, aprofitarem el vent, l'energia cinètica ... El cost d'utilització i manteniment serà molt baix, al contrari del que passa al tren", destaca. "És un mix de com es pot viatjar més ràpid, de manera més sostenible, però també guanyar diners", afegeix.

La companyia ja prepara el que serà el primer circuit de Hyperloop del món a Quay Valley, Califòrnia, on instalarà vuit quilòmetres de recorregut per provar la tecnologia i, sobretot, "l'embarcament". Començaran a construir al juny i juliol, i servirà de prova per la gran estrena de la signatura: La ruta San Francisco-Los Angeles (600 quilòmetres). "Entrarà en funcionament el 2018 o 2019", afegeix Ahlborn. "Hi ha molt interès pel projecte, més de 20 ciutats de tot el món s'han interessat. Tancarem diversos projectes en els pròxims dos mesos". El passat 11 de maig va culminar amb èxit la primera prova d'aquest tren levitant. Un prototipus del tamany d'un turisme es va propulsar amb electroimans a més de 168,9 quilòmetres per hora a través d'una pista construïda al desert de Nevada.
És 100% segur? "Què és 100% segur? El que sí que sabem és que és 10 vegades més segur que un avió", replica el directiu, que afegeix que tot estarà controlat per ordinadors (amb supervisió humana).

"El món canviarà. Podràs viure a 100 quilòmetres de Barcelona i estar al centre en 10 minuts. El major canvi serà en els vols de curta distància, una mica com ha passat amb el AVE, que ha menjat terreny a l'avió. Només que en comptes de 2 hores i mitja, nosaltres uniríem Madrid amb Barcelona en mitja hora". El preu del bitllet previst és de menys de 30 euros per 600 quilòmetres de viatge.

Font: El Periódico

Estrès en el treball el lema d'enguany en el Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball

Des de l'any 2003 cada 28 d'abril se celebra el Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball, promogut per la Organització Internacional del Treball (OIT) i amb la voluntat de promoure una major seguretat en el món laboral.
Cada any es centralitza la campanya en una temàtica diferent i aquest any s'ha escollit: “Estrès en el Treball: Un repte col·lectiu". Aquesta problemàtica, una de les que genera més dificultats en l'àmbit de la seguretat i salut en el treball, ha estat reconeguda com a problema global que afecta als treballadors de totes les professions tant en països desenvolupats com en desenvolupament.

Qualsevol succés pot donar lloc a una resposta emocional i generar estrès. Per exemple, el naixement d'un fill, el matrimoni, la mort d'un familiar o la pèrdua d'ocupació, la falta de son, mudances i obres a casa, exàmens, problemes de parella, reptes en el treball, competitivitat, embussos de trànsit, manca de temps per realitzar tasques i per dedicar a l'oci o també discussions laborals o familiars. No es tracta necessàriament d'esdeveniments molt intensos; n'hi ha prou amb que s'acumulin durant llargs períodes de temps. I la manera en què la persona els interpreta o s'hi enfronta l'afecta negativament.
És important destacar que certes situacions que provoquen estrès en una persona poden resultar insignificants per a una altra. Qualsevol tipus de canvi pot generar tensió, però el realment significatiu és la manera d'afrontar aquest canvi, i cada persona té una tolerància diferent als problemes i un llindar de l'estrès diferent.

Font: David Bassa

Nokia transformarà la xarxa troncal IP de Telefónica per suportar vídeo en HD

Nokia transformarà la xarxa de Telefónica amb la seva tecnologia de routers de serveis virtualitzats i de xarxa troncal IP, juntament amb la seva experiència en serveis, per respondre la creixent demanda de serveis de dades d'altes prestacions i de vídeo d'alta definició (HD) per part dels seus clients. Aquesta infraestructura de nova generació serà també la plataforma per proporcionar serveis de vídeo de molt alta definició (Ultra HD), cloud, 5G i Internet de les Coses (IOT).

Telefónica està experimentant un ràpid creixement del tràfic de dades a les seves xarxes derivat dels seus innovadors serveis de vídeo i de l'èxit dels continguts de Movistar +, que compta amb més de 4 milions d'usuaris. Així mateix, els usuaris mòbils de Telefònica estan demandant un major trànsit de dades i vídeo, i els clients d'empreses depenen de la fiabilitat i de l'alta capacitat de la xarxa de Telefónica per assegurar la continuïtat del seu negoci i adoptar serveis cloud. Aquesta única xarxa convergent multiplicarà les prestacions dels serveis residencials, mòbils i d'empreses, i serà la base per proporcionar serveis avançats en el futur.

Nokia està desplegant el seu catàleg de solucions IP (inclosos els seus routers de xarxa troncal i virtualitzats) en les capes de xarxa troncal i de connexions punt a punt de la xarxa de Telefónica, proporcionant una major capacitat amb un disseny extremadament fiable. El desplegament d'aquests sistemes estarà gestionat pel Gestor de Serveis 5620 SAM (Service Aware Manager) de Nokia i el gestor d'Assegurament del Pla de Control 5650 CPAM (Control Plane Assurance Manager) de Nokia, que minimitza els errors de configuració del pla de control, les errades de funcionament i les actualitzacions d'enrutament no detectades.

Alguns elements claus d'aquest desenvolupament són:

- Nokia subministrarà seu router de xarxa troncal 7950 XRS en el projecte "Fusió Xarxa" de Telefònica per a l'evolució de les connexions punt a punt i de la xarxa troncal IP, com a resposta a la creixent demanda d'ample de banda impulsada per les aplicacions de vídeo i cloud, i els serveis multimèdia immersius facilitats per multitud de dispositius. La versatilitat del sistema 7950 XRS permet realitzar nombroses funcions de xarxa amb una plataforma hardware comuna.

- El Reflector de Rutes VSR-RR (VSR - Route Reflector) de Nokia forma part del seu catàleg de routers IP virtualitzats, i millora les alternatives de Telefónica a l'hora d'implantar un sistema de reflexió de rutes virtualitzat amb una gran capacitat d'ampliació per aplicacions de xarxes VPN de Nivell 2 i Nivell 3 i d'Internet.

- El gestor d'Assegurament del Pla de Control 5650 CPAM (Control Plane Assurance Manager) de Nokia facilita a Telefónica una sofisticada gestió i assegurament del pla de control amb les seves funcionalitats d'identificació de fallades, analítiques de les rutes i visualització del seu estat en temps real.

Font: Redes Telecom

Telefónica i Orange s'uneixen per impulsar l'Internet de les Coses

Són rivals, però també socis. Res impedeix a Telefónica i Orange unir les seves forces per impulsar interessos comuns. I això és el que succeeix en el jove negoci de l'Internet de les Coses (IOT) i les ciutats connectades. Les dues operadores, juntament amb Atos i Engineering, van anunciar al febrer passat la constitució de la Fundació Fiware. La principal funció consisteix a facilitar el desenvolupament de solucions i aplicacions aptes per a l'Internet de les Coses (IOT) en múltiples sectors, a més de la creació d'un ecosistema fort de codi obert. Aquest últim aspecte és un dels elements diferencials d'una entitat que, des del primer dia, reivindica les arquitectures públiques i lliures d'Internet.

A l'horitzó de Telefónica i Orange destaca la posada en marxa d'estàndards oberts per al desenvolupament de les anomenades smart cities (ciutats intel·ligents), amb solucions portables i interoperables. A més, les mateixes empreses treballaran juntes pel tractament d'informació en temps real i de les tecnologies d'anàlisi de Big Data per crear un mercat digital únic, segons que van indicar els seus responsables. L'objectiu és que tots els operadors i desenvolupadors avancin en la mateixa direcció en el negoci de les coses connectades.

Segons expliquen les mateixes fonts, el grup de Fiware manté converses amb altres empreses i usuaris finals que estiguin disposats a unir-se a la iniciativa. Així, aquest mes de juny tindrà lloc a Viena un Esdeveniment de Fundadors de Fiware que proposarà una plataforma de col·laboració del sector.

D'altra banda, Telefónica ha recalcat que els operadors estaran sotmesos a la mateixa regulació i els mateixos nivells de seguretat amb la SIM remota que els que tenen actualment amb la targeta física. Així ho va indicar al febrer passat Pedro Gil, de la Unitat Global de Terminals de Telefónica, que ha destacat que la nova tecnologia redueix en un 90% la mida de la SIM convencional i va confirmar el llançament de la primera ESIM a la filial alemanya de Telefónica. També a Alemanya, i al llarg d'aquest any, està previst que Ericsson subministri a Telefónica la infraestructura i el programari necessaris per implementar el projecte de virtualització basat en el Núvol Únic.

Font: RedesTelecom

Telefónica afina la geolocalització interior per enriquir les aplicacions comercials

Telefónica, llança un sistema que permet saber on es troba cada client en un interior amb una precisió d'un metre. La companyia ha presentat aquest servei de geolocalització d'interiors i que és molt més precís que els que existien fins ara. Permetrà enriquir tot tipus d'aplicacions comercials amb la funcionalitat de conèixer, en tot moment, la posició exacta del client o usuari, amb una precisió d'un metre.

El servei, anomenat Geolocalització Multisensorial, aprofita la gran quantitat de sensors que incorporen els smartphones i permet, per exemple, guiar un pacient cap a una consulta dins d'un hospital o a un client cap a una zona concreta on es vengui el producte que està buscant.
La funcionalitat l'ha desenvolupada una companyia gallega, anomenada Situm Technologies, que va entrar en contacte amb Telefònica a través del programa d'emprenedoria Telefónica Open Future. Aquest sistema ja ha permès obtenir una primera referència comercial en ser contractat pel Servei Gallec de Salut (Sergas), precisament per facilitar la localització de les diferents consultes i serveis mèdics dins dels grans hospitals gallecs.

Per arribar a aquest grau de precisió que permetria, per exemple, a un hipermercat guiar els seus clients de forma precisa a través d'una aplicació cap a la zona en la qual es troba un producte concret, el sistema de geolocalització multisensorial combina dins el telèfon intel·ligent un còctel de senyals que el telèfon intel·ligent és capaç de rebre i processar: el senyal del GPS, la mateixa senyal de la xarxa mòbil, els Wi-Fi i els emissors de Bluetooth que hi hagi actius, així com informació del geomagnetisme de la Terra, que el mòbil percep mitjançant el magnetòmetre (que el mòbil fa servir en la brúixola). Totes aquestes dades es processen en un servidor de Telefónica, que va aprenent del diferent ús per part dels usuaris i cada vegada afina més el seu posicionament.

Aquesta solució que es pot incorporar a qualsevol aplicació comercial o institucional, es pot aplicar també a sectors com grans terminals d'autobusos, trens o aeroports, per prevenir zones calentes i aglomeracions, alertar de temps d'espera, o analitzar la mobilitat dels usuaris per zones, hora del dia o de la setmana.

Font: Expansión

Motivació per la transformació d'un Centre d'Operació de la Xarxa elèctrica

Les xarxes elèctriques properes, fan necessària la transformació dels processos d'automatització per poder crear una xarxa intel·ligent.
El concepte xarxa intel·ligent o xarxa moderna, és un terme que es va començar a aplicar amb força a els EUA l'any 2000, per referir-se a la modernització de la xarxa elèctrica, estenent aquest nom arreu del món.
La xarxa elèctrica actual encara està concebuda en base a la generació centralitzada i flux unidireccional (des de la generació, cap a la càrrega) amb sistemes d'automatització amb poca o nul·la capacitat de presa de decisions
La transició a una xarxa elèctrica variable, bidireccional, autoconfigurable, amb generació distribuïda, emmagatzematge d'energia, sistemes de controls distribuït, sensorització i presa de decisions, han generat una oportunitat molt atractiva per tal de què aquestes xarxes elèctriques augmentin la seva eficiència, efectivitat, fiabilitat i seguretat.
Les xarxes de distribució elèctriques són les infraestructures que cobreixen la distancia que hi ha entre les subestacions d'alta tensió fins a les càrregues, passant pels centres de transformació.
També cal observar que les xarxes elèctriques de transport (220 kV ; 380 kV a Espanya) han desenvolupat sistemes i dispositius amb una tecnologia molt avançada, no obstant això, les xarxes de distribució, avui en dia encara els manca molt de recorregut per modernitzar-les a un nivell similar. De fet, molts dels components o elements necessaris per millorar el control i la qualitat de l'energia d'avui en dia no existeixen, per tant, encara hi ha una gran quantitat d'elements de maniobra que calen ser operats de forma manual, a banda del gran buit de sensorització.
Pel que fa a les infraestructures de telecomunicacions, hi ha moltes mancances, no obstant això, Estabanell Energia, gràcies al projecte de desplegament de smart meters, ha apostat per fer un disseny de telecomunicacions amb visió de xarxa intel·ligent.

De fet, es viu en una societat en el que tot s'està transformant a una velocitat de vertigen, de manera que per una banda, aquesta evolució està provocant canvis organitzatius a les empreses, entre les quals, també hi ha les elèctriques.
Aquesta transformació fa que la qualitat dels recursos, esdevingui avui en dia, un factor clau per poder atendre les noves necessitats competitives que el sector requereix, des d'avui mateix.
Aquestes noves regles en el sector provoquen noves motivacions, tant en aspectes humans, com professionals.
Per això, caldria tornar a analitzar l'enfocament integrat i sistèmic, de manera que tota la cadena te la seva part de responsabilitat de les dades que necessita el negoci, per això cal entendre les necessitats de l'operació juntament amb l'enfocament centralitzat de les dades perquè sigui possible assolir la convergència entre ambdós.
De fet, el projecte SCADA de FUTUR o Nest Generation SCADA, necessitarà integrar els diversos sistemes i components per fugir de l'enfocament fragmentat que encara hi ha a les infraestructures de les elèctriques.
Sens dubte, serà necessària una nova generació d'enginyers de sistemes que combinin els coneixements proporcionats en ciències de la computació, amb l'experiència de l'enginyeria de sistemes elèctrics i d'automatització per a poder adoptar amb èxit i de forma coherent, les millors tecnologies en els llocs adequats, amb la finalitat, de crear una xarxa intel·ligent que pot aprendre de si mateixa i així convertir-se en més intel·ligent i realment, justificar el terme de xarxes intel·ligents.
Amb aquesta perspectiva, EyPESA, ha començat un nou projecte de renovació tecnològica, la qual, aposta per un sistema ambiciós de gestió energètica de la xarxa de distribució de futur,  el qual permeti a l'organització gaudir de les eines i capacitats necessàries perquè la transformació digital esdevingui clau i acabi essent fructuosa pel conjunt humà i empresa, esdevenint una nova oportunitat de compartir i integrar transversalment les diferents habilitat .

Font: Ramon Gallart

Lightsource construeix a Londres el major sistema d'energia solar flotant d'Europa

El desenvolupador d'energia solar fotovoltaica Lightsource Renewable Energy ha iniciat la construcció de la major planta solar flotant d'Europa al Queen Elisabeth II Reservoir, situat a l'oest de Londres, prop de Walton-on-Thames. El projecte estarà compost per 23.000 panells solars fotovoltaics i, un cop acabat, generarà electricitat suficient per cobrir les necessitats d'energia elèctrica del voltant de 1.800 llars de la localitat.

Ennoviga Solar s'encarrega de la construcció del projecte, el qual s'espera que faci ús d'un total de 61.000 flotadors i 177 ancoratges. "Durant els últims cinc anys hem completat amb èxit la instal·lació de sistemes fotovoltaics en terra i en teulada de totes les formes i mides, però aquest projecte té algunes diferències òbvies i ha suposat per al nostre equip un conjunt de nous reptes que superar", va dir el CEO de Ligthsource, Nick Boyle.

El gerent de l'energia de l'aigua del Tàmesi, Angus Berry, va comentar que "arribar a ser una empresa més sostenible forma part de la nostra estratègia a llarg termini, i aquest nou projecte innovador ens apropa una mica més a la nostra meta. Això és el millor per als nostres clients, per als nostres grups d'interès, i el més important, el millor per al medi ambient".

"Aquest és el nostre projecte més gran fora del Japó i el primer amb finançament de la banca europea, el que demostra que la nostra tecnologia no només és adequada per als serveis d'aigua, sinó que també ha estat reconeguda com finançable tant a Europa com a l'Àsia", va declarar Eva Pauly, directora de desenvolupament de negoci internacional de Ciel et Terre.


Font: El Periódico de la Energía

Telefónica monitoritzarà en temps real totes les seves comunicacions per garantir-ne la qualitat

Telefónica ha llançat un pla global destinat a analitzar en temps real l'experiència d'ús dels seus clients a tot el món. L'objectiu final és garantir l'excel·lència de la connectivitat perquè el client pugui accedir a tots els serveis. Amb el projecte, una vegada que estigui implantat en la seva totalitat, l'operadora monitoritzarà totes les seves comunicacions a tot el món, segons va explicar Enrique Blanco, responsable global de Tecnologia (CTO) de Telefónica, en una trobada informativa en el marc del passat Mobile World Congress de Barcelona.

Amb la nova aplicació, basada en tecnologia de big data (un dels pilars del pla estratègic de Telefónica), la companyia de telecomunicacions vol aprofitar la seva escala per tenir una percepció real de l'experiència d'ús del servei que té el client en cada moment, a través de l'anàlisi agregat i anònim de les dades de comportament dels usuaris.
En el pla, Telefónica està treballant amb fabricants d'equips de xarxes de telecomunicacions com Huawei, Nokia i Ericsson.
El projecte s'estendrà a totes les filials que té Telefónica per tot el món, començant per Argentina i Xile. "Anem a començar a treballar a Xile perquè és el país en què més creix el tràfic de dades 4G. I a l'Argentina, perquè s'ha fet un esforç en modernització de xarxes", va dir Blanco. Al llarg de 2017 s'arribarà a altres països. A Espanya es començarà pel segment del vídeo i a Alemanya per l'optimització de xarxes, donat el procés d'integració d'E-Plus, encara que finalment s'estendrà a tots els serveis.

En el desenvolupament d'aquest projecte, l'empresa va a implantar centres d'operació de xarxa en diferents països d'Europa i Amèrica Llatina en els quals s'implantaran les plataformes per a l'ús d'aquestes aplicacions, des dels quals es monitoritzarà la qualitat d'experiència.
Blanco ha explicat que amb aquestes eines, els problemes es podran detectar abans que els clients ho notin i afrontar la resolució del problema amb rapidesa. A més, es podran identificar accions proactives que garanteixin un millor ús dels serveis, fer un manteniment predictiu, optimitzar la xarxa i donar respostes més ràpides i efectives davant les incidències tècniques.
Alhora, ha destacat el caràcter estratègic d'aquestes aplicacions, ja que poden orientar millor les ofertes comercials, analitzar el consum d'energia de la xarxa i optimitzar el treball en els centres d'atenció telefònica.

De la mateixa manera, segons l'executiu, ajudarà a l'operadora a orientar les inversions en xarxes i posar-les en valor. Blanco ha recordat que el capex (inversions de capital que creen beneficis) anual de l'operadora ronda els 9.000 milions d'euros dels quals, tres quartes parts es destinen a la transformació i creixement de la xarxa.
"Aquestes eines són molt rellevants, perquè els serveis que ofereixen les operadores són cada vegada més complexos. I amb el 4G i el 5G, claus en l'internet de les coses, s'anirà a més complexitat. Ens permet veure a temps real què senten els nostres clients", ha assenyalat Blanco, que va indicar que la seva importància anirà en augment amb la implantació de noves tecnologies amb majors velocitats d'accés a mitjà i llarg termini.
El directiu va defensar que en cinc anys, totes les operadores recorreran a aquestes eines de big data en la gestió de les xarxes. El CTO de Telefónica va indicar que aquestes tecnològiques eren un somni fa cinc anys, però ara influiran en activitats estratègiques per a l'empresa.


Font: CincoDías

La teoria d'Einstein de l'espai-temps corbat

La llei de gravitació universal combinada amb les lleis de moviment de Newton explicaven les òrbites dels planetes al voltant del Sol i les dels satèl·lits al voltant dels planetes, les marees oceàniques i la caiguda dels objectes. Però aquestes lleis no aclarien certes anomalies que s'observaven en les òrbites dels planetes, com el desplaçament del periheli de Mercuri, que va suposar al començament del segle XX el fracàs de les lleis de Newton. A finals del segle XIX es va descobrir que l'òrbita de Mercuri no és una el·lipse completa, ja que després de cada revolució no tornava al mateix punt en què va començar. Aquest error pot descriure com un desplaçament, que té lloc cada revolució, en la localització del punt de l'òrbita de Mercuri més proper al Sol. És a dir pateix un desplaçament del seu periheli de 1,38 segons d'arc cada revolució, dels quals només 1,28 podien explicar-se amb les lleis de Newton. Una altra qüestió fonamental que tampoc explicaven les lleis de Newton era l'origen de la gravetat.

Molts científics van creure que les lleis de Newton eren correctes i que aviat trobarien, dins el marc d'aquesta teoria, una explicació per l'anomalia detectada en l'òrbita de Mercuri. Però Einstein va sospitar que el desplaçament del periheli d'aquest planeta era cert, a causa de que estava completament convençut de la veracitat del seu principi de la relativitat que acabava de formular.

El Principi de la Relativitat Especial diu que: totes les lleis de la naturalesa han de ser les mateixes per a tots els observadors inercials que es moguin amb velocitat relativa constant.
Einstein va començar a buscar una nova llei de la gravitació al 1907, ja que la teoria de la relativitat especial ignorava la gravetat. Els seus progressos inicials es van basar en la idea de la caiguda lliure d'una persona. Si una persona cau lliurement, llavors no sentirà el seu propi pes i seria com si la gravetat hagués desaparegut del seu entorn. En altres paraules, el seu sistema de referència en caiguda lliure és equivalent a un sistema de referència inercial en un Univers lliure de gravetat, i les lleis de la física experimentades són les mateixes que en un sistema inercial lliure de gravetat. Aquest és el conegut principi d'equivalència d'Einstein, perquè afirma que petits sistemes de referència en caiguda lliure en presència de gravetat són equivalents a sistemes inercials en absència de gravetat.
Amb aquesta extensió del seu principi de relativitat per incloure la gravetat, Einstein va donar el primer pas cap a un nou conjunt de lleis gravitatòries; el primer pas de la teoria especial a la teoria general de la relativitat.

Pocs dies després d'enunciar el principi d'equivalència, Einstein el va utilitzar per descriure la dilatació gravitatòria del temps: si un està en repòs respecte a un cos gravitant, llavors com més proper estigui al cos, més lentament ha de fluir el temps.
Juntament amb el principi d'equivalència i la dilatació gravitatòria del temps, Einstein va deduir que el temps de tot el món estava distorsionat i amb això, l'espai. En un Univers idealitzat sense gravetat, no hi ha distorsió de l'espai-temps, és a dir, l'espai-temps no té curvatura. En un Univers semblant, segons la llei especial de la relativitat d'Einstein, les partícules que es mouen lliurement han de viatjar al llarg de línies absolutament rectes, una adreça constant i una velocitat també constant, mesures en tots i cadascun dels sistemes de referència inercials. Aquest és un principi fonamental de la relativitat espacial. No obstant això, el principi d'equivalència garanteix que la gravetat no pot canviar aquest principi fonamental del moviment lliure: cada vegada que una partícula es mou lliurement en el nostre Univers real dotat de gravetat, entra i travessa un petit sistema de referència inercial (en caiguda lliure), i la partícula s'ha de moure en línia recta a través d'aquest sistema. Després podem dir que una línia recta és realment una geodèsica: les partícules, a mesura que cauen, es desplacen al llarg del camí més recte, anomenada geodèsica, a través de l'espai-temps corbat de fons. Les geodèsiques veïnes poden convergir o divergir, reproduint així l'efecte de les forces de marea. Per entendre-ho millor, pensem en dos avions que van en línies paral·leles i rectes des de l'equador i que es dirigeixen a un pol. És a dir, en realitat la seva geodèsica és corba causa de la curvatura de la Terra.

Amb tots aquests resultats a la mà, Einstein va deduir que el que és cert per aquesta partícula ha de ser cert per a totes les partícules: tota partícula que es mou lliurement, és a dir, tota partícula sobre la qual no actuen forces excepte la de la gravetat, viatja al llarg d'una geodèsica de l'espai-temps. Després, la gravetat de marea és una manifestació de la curvatura de l'espai-temps.
D'aquesta manera, Einstein i Newton, donen noms diferents al fenomen de la gravetat. Einstein ho diu curvatura de l'espai-temps i Newton gravetat de marea. Però només hi ha un agent en actuació pel que la curvatura de l'espai-temps i la gravetat de marea són el mateix.

En la teoria de Newton, la gravetat és una força, la culpable de que la Terra es mogui seguint una òrbita corbada al voltant del Sol perquè la gravetat solar l'obliga a desviar-se de la seva trajectòria recta natural. En canvi la descripció d'Einstein és totalment diferent. La massa del Sol deforma la geometria espai-temporal en les seves proximitats, i la Terra llisca lliurement sense experimentar cap força i seguint la trajectòria més recta possible en aquest fons de curvatura que la sosté. La trajectòria més recta, la geodèsica terrestre, és aproximadament una el·lipse.

Einstein creia que, d'alguna manera, la matèria era la responsable de la curvatura. Per això, va començar la recerca d'una llei de la distorsió que hauria d'obeir una versió generalitzada del seu principi de la relativitat, i que tingués el mateix aspecte en els sistemes inercials (caiguda lliure) i en els no inercials. Després d'un llarg esforç i hores d'estudi, Einstein va anunciar les Equacions de Camp: equacions que relacionen la magnitud i naturalesa de la distorsió espai-temporal amb les qualitats del material gravitatori.
Per comprendre aquestes equacions visualitzem un sistema de referència arbitrari en una localització qualsevol de l'espai-temps. En aquest sistema de referència estudiarem la curvatura de l'espai-temps observant com es mouen les partícules per efecte de la gravetat de marea. Les partícules es mouen al llarg de geodèsiques de l'espai-temps i la velocitat a la qual s'acosten o s'allunyen les unes de les altres, és proporcional a la intensitat de la curvatura al llarg de la direcció entre elles.

Si s'acosten, la curvatura és positiva com en a i en b, i si s'allunyen, es denomina negativa, sent el cas de c. Les equacions de camp d'Einstein estableixen que la suma de les intensitats d'aquestes tres curvatures és proporcional a la densitat de massa en el veïnatge de la partícula, multiplicat pel quadrat de la llum per convertir-la en una densitat d'energia, més tres vegades la pressió de la matèria en el veïnatge de les partícules. L'equació de camp d'Einstein obeeix la seva teoria de la relativitat. Com en la majoria dels casos, la pressió de la matèria és petitíssima comparada amb la seva densitat de massa multiplicada per la velocitat de la llum al quadrat, tot just contribueix a la curvatura espai-temporal. És a dir, la distorsió espai-temporal es deu gairebé exclusivament a la massa. Només a l'interior d'alguns objectes celestes exòtics o en casos com en el de les estrelles de neutrons, la pressió pot contribuir de manera significativa.

Treballant matemàticament l'Equació d'Einstein, es poden explicar la desviació de la llum dels estels a causa de la força de marea que exerceix el Sol, les lents gravitatòries, els moviments dels planetes en les seves òrbites, incloent a Mercuri, així com predir l'existència de forats negres, singularitats d'espai-temps i ones gravitatòries.

Font: Astrofisica y Física

Com saber si un sistema està a punt de col·lapsar

La forma de pensament que tenim els humans és lineal. Creiem que la realitat reacciona proporcionalment als canvis. Així per exemple, creiem que l'augment de preu del producte que venem en un 10% farà que només hi hagi un 10% menys de compradors. Creiem que portar una mala dieta, fumar una mica o fer menys exercici farà que la nostra salut només se'n ressenti una mica. Creiem que podem alterar una mica el clima o els ecosistemes i que les conseqüències no seran greus ...

La realitat és que la major part dels fenòmens que es donen a la natura o a la societat no són lineals. Pot ocórrer que aquest augment de preu faci que no venguem nostre producte, que l'hàbit de fumar ens mati i que les nostres accions sobre el clima o els ecosistemes ens portin a una extinció massiva.
Els científics saben tot això i intenten modelitzar i estudiar aquests sistemes no lineals per evitar problemes. Així per exemple, ens podem plantejar durant quant de temps ens podem permetre el luxe de perdre abelles i altres pol·linitzadors abans que aquests col·lapsin i ens quedem sense fruites i verdures. El col·lapse d'un sistema pot donar lloc a conseqüències serioses.

Molts d'aquests sistemes tenen un punt de no retorn o llindar a partir del qual el sistema col·lapsa. Però aquest punt no és fàcil de predir i, fins al moment, no hi havia molts marcs teòrics que permetessin predir-ho. La idea és saber què determina la resistència o elasticitat d'un sistema i conèixer l'habilitat que té d'ajustar, sense trencar, les alteracions que puguin aparèixer, tant externes com internes.
Ara Albert-László Barabási, Jianxi Gao i Baruch Barzel han aconseguit desenvolupar una eina basada en la Física Estadística que permet precisament la identificació de punts de no retorn per a sistemes ecològics, com pot ser el cas de les abelles, però que també és aplicable a sistemes com la xarxa d'alta tensió d'un país. Això permetrà prendre mesures preventives abans que sigui tard i sorgeixi un problema o bé, preparar-se millor per a la recuperació després del desastre, si és possible.

Segons Barabasi, fins ara no hi havia una teoria que considerés la complexitat de la xarxa oculta subjacent en aquests sistemes, que té molts paràmetres i components. Aquest aspecte fa que sigui molt difícil o gairebé impossible, predir la resistència o elasticitat d'un sistema per afrontar les alteracions sobre aquests paràmetres i components. Segons aquest investigador, l'eina que ha desenvolupat al costat dels seus companys permet, per primera vegada, aquesta predicció.
La Física Estadística pot ajudar en tot això i l'ideal és fixar-se en un anàleg per veure-ho. Suposem que tenim un recipient amb aigua al que li apliquem calor. Hi ha una multitud de molècules en moviment, de fet cadascuna té el seu propi moviment i, a més, interaccionen entre elles. A mesura que el sistema s'escalfa, s'arriba a un punt donat en el qual es produeix una transició de fase i l'aigua comença a bullir ja transformar-se en vapor. No obstant això, es poden ignorar tots els detalls moleculars interns i fixar-se en la temperatura, que és un indicador mitjana per, un cop assolit el llindar dels 99 graus, deixar d'escalfar per així evitar que l'aigua bulli (tot a pressió normal, és clar), si és el que ens interessa.

La Física Estadística permet reduir l'anàlisi d'un sistema com un gas, que té milions de paràmetres i components, a l'estudi d'uns pocs factors emergents (pressió i temperatura) que es dedueixen del comportament col·lectiu.
Aquests investigadors van prendre aquestes idees de la Física Estadística i les van aplicar a altres sistemes com els ecològics per així tenir un indicador equivalent a la temperatura d'abans, però relatiu a aquests sistemes. Òbviament les interaccions entre abelles i plantes són molt diferents de les que hi ha entre molècules d'aigua, però les eines matemàtiques a utilitzar poden ser les mateixes o similars.
En el cas de l'aigua que comença bullir és fàcil veure que s'ha creuat el llindar quan comencen a aparèixer bombolles de vapor d'aigua. No hi ha equivalent en l'exemple de les abelles. No obstant això, es poden fer servir les tècniques de la Física Estadística tant per a la detecció primerenca del problema com per a la seva recuperació en el cas que el sistema hagi creuat ja el llindar.

Per això recullen totes les dades i obtenen una corba de resistència universal, que és l'únic nombre que necessiten per quantificar si el sistema està en la part desitjable o indesitjable del punt llindar, o si està massa a prop d'aquest.
"Una vegada identifiques el paràmetre rellevant que controla la resistència del sistema, podem començar a abordar com manipular aquesta resistència. Aquestes no són qüestions senzilles, però la nostra teoria, en donar-nos un marc per al sistema en el seu conjunt, aplana el camí per trobar les respostes", diu Jianxi Gao.


Font: NeoFronteras

Alemanya sepulta l'energia nuclear i duplica eòlica, solar, biomassa

L'any 2015 es va acomiadar amb la Cimera del Canvi Climàtic de París, on cent noranta-cinc països van subscriure acords per promoure l'ús d'energia neta i desenvolupament sostenible, però molt poques nacions han avançat tant amb pas ferm com Alemanya, que porta la davantera en la reducció de l'escalfament global. Un informe de la publicació Energia Neta XXI destaca que la revolució renovable d'Alemanya anomenada Energiewende està en apogeu i, pel que sembla, està donant un cop de gràcia al carbó, al petroli i a la nuclear per canviar-les per energia eòlica, solar, biomassa i altres renovables.

Al setembre passat l'Associació Alemanya d'Aigua i Energia va reportar que l'energia neta, principalment eòlica i solar, ja duplica la generació amb energia nuclear.
En aquesta relació d'amor i odi entre l'energia renovable i l'energia nuclear, la primera està guanyant punts amb polítiques, lleis i accions que es van iniciar a finals dels setanta. En aquest llarg viatge, Suècia va ser el primer a sorprendre al món amb aquest plantejament l'any 1980; Bèlgica el 1999 i Alemanya al 2000. Energia Neta XXI indica que recentment la Xina, Alemanya, Japó Brasil, l'Índia han reduït sensiblement l'ús d'energia nuclear donant un gir important a fonts alternatives com eòlica i solar. Un altre informe de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica OIEA destaca que l'any passat la solar va créixer un 38% i l'eòlica 10%.

A més a Alemanya l'energia solar ja és més barata que els combustibles fòssils. A més s'estan atorgant incentius i subsidis per a la instal·lació de panells solars en els sistemes de calefacció.
El 2010 les energies renovables van generar més de 370 mil llocs de treball a Alemanya, demostrant la importància d'aquest sector, més enllà de la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

És fonamental fer notar que Alemanya és el país que més compromès ha estat amb aquest canvi mitjançant el seu famós Energiewende, o pla de reconversió energètica aprovat fa quatre anys, té com a objectiu reemplaçar l'energia nuclear i d'origen fòssil (és a dir, el gas natural, el carbó i el petroli) per energies renovables (com l'eòlica, la solar i la biomassa) buscant la protecció del medi ambient, costos assequibles per a la població alemanya i la seguretat energètica del país.

És en aquest context que durant els últims anys Alemanya ha assolit un nou rècord mundial en produir les seus centrals d'energia solar fotovoltaica 22 gigawatts d'electricitat per hora, l'equivalent a la producció de 20 centrals nuclears. Actualment, la capacitat instal·lada d'Alemanya per generar aquesta energia fotovoltaica és similar a la del total de la resta del món i proveeix prop del 20% de l'energia que consumeix aquesta nació. Les dades sonen afalagadors, però encara queda per veure si el món decideix apostar per un lloc millor per a tots i no una societat industrialitzada, excloent, que consumeix els seus recursos i devasta el seu propi planeta.

Font: Energia Neta XXI

Fenacore impulsa un projecte per promoure l'energia solar

La Federació Nacional de Comunitats de Regants d'Espanya (Fenacore) ha impulsat un projecte finançat per la Unió Europea, amb 5 milions d'euros, per promoure l'ús d'energia fotovoltaica en els bombaments i distribució de l'aigua de reg. En aquest sentit, l'associació que agrupa els regants veu en aquest projecte una mesura per compensar l'encariment de l'electricitat en el sector que permetrà als regants un estalvi de fins al 60% en la factura energètica.

Aquest projecte, batejat com Maslowaten, es duu a terme en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Madrid i altres empreses i universitats internacionals i va aconseguir aixecar cinc estacions d'energia solar en zones regables de l'Estat espanyol, on n'hi ha dues; Itàlia, Portugal i el Marroc. Per la seva banda, l'associació defensa, donades les xifres del projecte Maslowaten, que aprofitar els recursos naturals disponibles és una mesura viable per ajudar a compensar el cost de l'energia.

Així, els regants demanen a l'Administració que articuli la normativa marc que permeti avançar en la modernització de regadius i impulsar la producció d'energia distribuïda per autoconsum, amb l'objectiu de reduir els costos associats al transport de l'electricitat i així fer efectiva una reducció de les tarifes. "És crucial seguir potenciant l'aplicació de les noves tecnologies en la modernització dels regadius per obtenir la major eficiència", segons va explicar el president de Fenacore, Andrés del Campo.

Font: Energiadiario