Cobertes solars per autopistes

Cobrir amb pèrgoles solars fotovoltaiques carreteres, autopistes i vies fèrries és una opció que ja té alguna instal·lació en funcionament, com és el cas d'una línia de tren d'alta velocitat a Bèlgica coberta per l'empresa Enfinity i inaugurada al juny de 2011.

En altres punts del planeta s'estudia com a solució al manteniment de les infraestructures de transport sense augmentar els impostos, i com a mitjà per produir energia neta sense afectar el paisatge. Mans Tham és l'arquitecte i urbanista suec que ha plantejat i desenvolupat el projecte de cobertes solars per a autopistes.
L'arquitecte suec ha plasmat un projecte aplicable a totes les zones amb moltes hores de sol a l'any, que consisteix a aprofitar les autopistes per dotar-les de cobertes solars que produeixin energia, redueixin el cost de manteniment de les calçades, baixin el consum d'aire condicionat en els vehicles, millorin la seguretat viària i el risc d'accidents i captin el CO2 generat pels tubs d'escapament.

Olivier Danielo ha publicat un documentat estudi del projecte de Mans Tham al febrer de 2016 a Techniques-Ingenieur, en el qual es detallen els avantatges i els estalvis que suposa la serp solar per les carreteres, com anomena el seu autor a la coberta que comentem. La coberta actua com a barrera de la contaminació acústica per a les zones habitades pròximes, de suport per a les llums i la senyalització vertical, recollida de l'aigua de pluja i se'n deriven molts estalvis, com ara la reducció del consum de combustible dels vehicles. Això a causa de la disminució de l'impacte del vent, la pluja, la calamarsa o la neu.

Les molèsties ocasionades pel sol a l'alba i al capvespre s'evitarien en gran mesura, així com el sobreescalfament dels motors en zones de gran insolació, com els deserts i els països més càlids. Tots els avantatges assenyalats ensopeguen amb la manca de voluntat política per emprendre canvis transcendentals per a la majoria, per la pressió dels sectors industrials que es veurien afectats en els seus ingressos: empreses de manteniment de carreteres, companyies elèctriques o empreses constructores d'obres públiques que contemplen altres alternatives com les plaques solars instal·lades a la calçada.
Amb la proposta sueca l'estat o les empreses concessionàries de les autopistes convertirien aquestes infraestructures de transport en una nova font d'ingressos amb independència dels peatges, que contribuiria als costos de manteniment d'aquestes obres públiques. Al web de Mans Tham s'hi poden trobar els càlculs de producció elèctrica per quilòmetre d'autopista i la seva rendibilitat.
La solució és vàlida també per a tot tipus d'infraestructures viàries: carreteres, ferrocarrils, ponts, carrils-bici, pistes esportives a l'aire lliure, a les quals es podrien afegir en els laterals, turbines eòliques verticals que aprofitin el vent de la zona i l'aire desplaçat pels vehicles.
Ajuntaments i governs convertirien el sòl públic de les seves infraestructures en rendibles centres de producció energètica, reduirien al mínim els seus desemborsaments per subministrament elèctric i crearien milers de llocs de treball per al manteniment d'aquesta segona pell del territori que contribuiria a combatre el canvi climàtic i les seves conseqüències.

Font: ECOVIENTOS

El rellotge solar digital

Julien Coyne ha creat un projecte open-source espectacular. Un rellotge solar fet amb una impressora 3D que és capaç de donar l'hora creant una ombra amb números digitals. Se'l pot fabricar un mateix i no cal cap component electrònic, ni bateries. Tot el que es necessita, és el sol.

La base del rellotge solar és un cilindre amb una gran quantitat de perforacions. Aquestes estan col·locades de manera que deixen passar la llum d'una forma diferent a mesura que el sol es va movent, creant una ombra on apareixeran números digitals que marquen l'hora de forma precisa.

Però no és perfecte, només pot donar l'hora des de les 10 del matí i fins a les 4 de la tarda, amb lapses de 20 minuts.

El seu dissenyador ha posat a disposició pública el codi font, així com el model 3D fet en OpenSCAD.
En el següent vídeo es pot veure el tutorial de muntatge. Si només es vol veure el rellotge en funcionament, cal anar al minut 13:04 del tutorial.



Font: Ecovientos

Panells solars que canvien de color

Quan es tracta de panells solars, la indústria ha adoptat fins ara el model: "Pots tenir qualsevol color mentre sigui negre". Ara, una empresa de Boston, ha desenvolupat una tecnologia per convertir la teulada en una paleta de colors i patrons per generar electricitat.

A partir de l'any vinent, Sistine Solar començarà a vendre panells SolarSkin, que es fusionaran amb la textura de la teulada imitant rajoles, pissarres, fusta, teules o qualsevol altre material. Els panells solars ja mai més es veuran lletjos a les teulades.

Als fundadors de l'empresa, Senthil Balasubramanian i Anat Salama, els va sorgir la idea mentre estudiaven empresarials. Esperen que el seu producte convenci a aquells usuaris que han estat reticents a comprar panells solars blau-negre estàndard per raons estètiques.

Els panells estan disponibles per la seva reserva, però les vendes no començaran fins al 2017.

Han afegit sobre els panells una capa que els camufla, però que també permet passar la major part de la llum solar, de manera que l'eficiència no se'n ressenti, deixant-la en un 15% - 17% (la mateixa taxa d'eficiència del panell de llars mitjà). Encara que alguns panells solars ja arriben pràcticament al 23%.

Aquesta tecnologia pot reproduir gairebé qualsevol color o imitar qualsevol textura. Fins i tot es podria utilitzar per crear murals, encara que és més que complicat.

Fins ara no s'havia vist semblant, el més proper podrien ser les teules solars o la pissarra fotovoltaica.




Font: Sistinesolar

Nova mesura amb nucli de deuteri

Un ampli equip format per investigadors de tot el món, ha repetit experiments que s'havien dut a terme fa diversos anys i que van mostrar un radi diferent per a un protó quan estava en òrbita d'un muó en lloc d'un electró.

Aquesta troballa, es va conèixer amb el nom del radi del protó trencaclosques i va usar un nucli de deuteri. En el seu article publicat a la revista Science, l'equip descriu els experiments que van portar a terme, el que van trobar i ofereixen algunes idees possibles per ajudar a dissipar la noció que el trencaclosques indica que pot haver-hi alguns problemes amb el model estàndard.

Els científics han estat capaços de calcular el radi d'un protó (0,88 ± 0,01 femtometers) durant algun temps utilitzant la càrrega de l'electró que orbita al voltant d'ell i, en fer-ho, ha ajudat a confirmar teories pel que fa al model estàndard. No obstant això, en tractar de millorar la precisió del mesurament mitjançant l'ús d'un muó carregat negativament (que orbita més a prop del protó), els investigadors de l'Institut Max Planck, al 2010 van trobar un radi diferent, un que es va desviar en 7 respecte al que es considerava la valor oficial. Aquest puzle sobre el radi del protó, ha tingut a físics gratant-se el cap des de llavors, ja que suggereix que hi ha un error en el model estàndard en algun lloc. Durant els últims sis anys, diversos investigadors han ofert teories per resoldre el trencaclosques, la majoria de les quals han consistit en formes de preservar el model estàndard, però fins a la data, el trencaclosques encara continua.

En aquest últim esforç dels investigadors van tractar d'obtenir major coneixement del problema afegint una altra peça al trencaclosques, un neutró, és a dir, mitjançant l'ús d'un nucli de deuteri. La seva idea era que la presència del neutró canviaria la forma en què electrons i muons perceben la càrrega de protons. Informen que van trobar que el mesurament que van fer del radi del protó encara era diferent del que es troba amb només un electró i protó, per aproximadament 7,5 sigma.
Els resultats per l'equip no ofereixen noves explicacions de les discrepàncies de mesurament -segueix sent un enigma-, però ofereixen algunes possibles vies d'investigació més a fons, per exemple, maneres de millorar els mesuraments i obligant als muons per interactuar amb els protons per veure si pot haver-hi alguna evidència d'una força desconeguda en el treball.

Font: PHYSorg

Cèl·lules solars que capten CO2 i llum per produir combustible per fotosíntesi

Investigadors de la Universitat d'Illinois, a Chicago (UIC), han dissenyat una cèl·lula solar que converteix de manera barata i eficient el diòxid de carboni atmosfèric en combustible d'hidrocarbur, només gràcies a la llum del sol.
La troballa, que es detalla en un article publicat a la revista Science ha estat finançat per la Fundació Nacional de Ciència dels Estats Units i el Departament d'Energia dels Estats Units. Els autors han presentat una sol·licitud de patent provisional.

A diferència de les cèl·lules solars convencionals, que converteixen la llum solar en electricitat que s'ha d'emmagatzemar en bateries pesades, el nou dispositiu fa essencialment el treball de les plantes: convertir diòxid de carboni atmosfèric en combustible, solucionant dos problemes crucials alhora.
Una granja solar amb aquestes fulles artificials podria eliminar quantitats significatives de carboni de l'atmosfera i produir combustible d'alta densitat energètica de manera eficient. "La nova cèl·lula solar fotovoltaica és fotosintètica", diu l'autor principal de l'estudi, Amin Salehi-Khojin, professor assistent d'Enginyeria Mecànica i Industrial a la UIC. "En lloc de produir energia en una insostenible ruta unidireccional a partir de combustibles fòssils en gas d'efecte hivernacle, ara podem invertir el procés i reciclar el carboni atmosfèric en combustible usant llum solar", subratlla.

Mentre que les plantes produeixen combustible en forma de sucre, la fulla artificial subministra gas de síntesi, una barreja de gas d'hidrogen i monòxid de carboni. El gas de síntesi o sintegas es pot cremar directament o convertir-se en combustible dièsel o altres combustibles d'hidrocarburs.
La capacitat de convertir el CO2 en combustible a un cost comparable a un galó de gasolina, faria que els combustibles fòssils quedessin obsolets. Les reaccions químiques que converteixen CO2 en formes consumibles de carboni s'anomenen reaccions de reducció, al contrari de l'oxidació o la combustió.
Els enginyers han estat explorant diferents catalitzadors per impulsar la reducció de CO2, però fins ara aquestes reaccions han estat ineficients i es basen en costosos metalls preciosos com la plata. "El que necessitàvem era una nova família de productes químics amb propietats extraordinàries", diu Salehi-Khojin.
Ell i els seus companys de treball es van centrar en una família de compostos nanoestructurats anomenats dicalcogenuros de metalls de transició -TMDCs- com a catalitzadors, vinculant-los amb un líquid iònic no convencional com electròlit dins d'un de dos compartiments d'una cèl·lula electroquímica de tres elèctrodes.

Catalitzador mil vegades més ràpid
El millor de diversos catalitzadors estudiats va resultar ser diselenur de tungstè. "El nou catalitzador és més actiu i més capaç de trencar els enllaços químics del diòxid de carboni", apunta l'investigador postdoctoral de UIC, Mohammad Asadi, primer autor de l'article de Science.

De fet, detalla, el nou catalitzador és mil vegades més ràpid que els catalitzadors de metalls nobles i al voltant de 20 vegades més barat. Altres investigadors han utilitzat catalitzadors TMDC per produir hidrogen per altres mitjans, però no per reducció de CO2. El catalitzador no va poder sobreviure a la reacció.

La cèl·lula solar converteix el CO2 en gas mitjançant fotosíntesi
"Els llocs actius del catalitzador s'enverinen i s'oxiden", descriu Salehi-Khojin. El gran avanç, al seu parer, és utilitzar un fluid iònic denominat etil-metilimidazoli tetrafluoroborat, barrejat amb aigua al 50-50. "La combinació d'aigua i el líquid iònic forma un co-catalitzador que preserva llocs actius del catalitzador sota dures condicions de reacció de reducció", afegeix Salehi-Khojin.

El full artificial de la UIC es compon de dues cèl·lules fotovoltaiques de silici de triple unió de 18 centímetres quadrats per recollir la llum; un sistema de co-catalitzador de diselenur de tungstè i líquid iònic en el costat del càtode; i òxid de cobalt en l'electròlit de fosfat de potassi en el costat de l'ànode.
Quan la llum de cent watts per metre quadrat -a prop de la intensitat mitjana que arriba a la superfície de la Terra- dóna energia a la cèl·lula, l'hidrogen i el monòxid de carboni borbollen des del càtode, mentre que es produeixen ions d'oxigen i hidrogen lliures a l'ànode.
"Els ions d'hidrogen es difonen a través d'una membrana pel costat del càtode, per participar en la reacció de reducció de diòxid de carboni", explica Asadi. La tecnologia hauria de ser adaptable, no només per al seu ús a gran escala en com parcs solars, sinó també per a aplicacions a petita escala, segons Salehi-Khojin.


Font: El Periódico de la Energía

Nou sistema d'emmagatzematge que podria revolucionar el sector de les renovables

Hi ha alguns joves que vénen trepitjant fort. És el cas de l'Abigail Carson, una estudiant d'Enginyeria Mecànica de la Universitat de Lancaster, de només 21 anys, que acaba d'inventar un sistema d'emmagatzematge energètic que podria canviar radicalment l'actual model de les renovables al món. Tota una revolució.
Carson ha creat un disseny súper ràpid d'un volant motor d'emmagatzematge energètic (Flywheel Energy Storage en anglés, FES).

Aquest sistema conserva l'energia cinèticament en una massa flotant que levita i gira ràpidament a altes revolucions per minut i, a més, amb poca resistència. Així, l'energia s'emmagatzema de forma segura sense la necessitat d'equips amb usuaris d'entrada.
El disseny d'Abigail Carson gira fins a velocitats de 144.000 rpm, el doble dels models actuals. L'estudiant veient l'èxit de les seves proves ha sol·licitat ja una patent per iniciar el seu disseny.

A partir de simulacions i càlculs, la potència nominal de la FES pot ser adaptada i té el potencial per emmagatzemar megawatts d'energia a gran escala.
"La crisi global d'energia és el major i més urgent problema que cal afrontar", diu l'estudiant.
"El volant motor per energia es pot utilitzar per una àmplia gamma d'aplicacions. El més important és la prestació en matèria de seguretat energètica i la independència energètica, però també inclou l'eliminació dels residus a les xarxes elèctriques, el bombament d'aigua als pobles i fins i tot permet cuinar de forma més neta, portar la calefacció als països en desenvolupament, la càrrega instantània de vehicles elèctrics, i l'emmagatzematge energètic fora de la xarxa elèctrica", explica l'estudiant.

El professor Jianqiao Ye, de la Càtedra d'Enginyeria Mecànica a la Universitat de Lancaster i director d'obra de la estudiant assegura que "estic molt content de veure que l'Abi s'ha mogut des de la idea a la patent del seu disseny innovador que ha demostrat un gran potencial".
"Aquesta invenció demostra com una tecnologia tradicional, com ara un sistema d'emmagatzematge d'energia del volant, es pot modernitzar per satisfer la demanda actual en l'emmagatzematge d'energia neta a partir de fonts renovables o sostenibles".

"El sistema dissenyat per la senyoreta Carson té una sèrie de característiques importants, incloent el ser portàtil, verd i té una eficiència molt alta i impressionant", conclou el professor.

Font: El Periódico de la Energia

Quatre formes d'aplicar el 'Big data' per treure'n partit

El 90% de les dades de tot el món s'han creat en els últims dos anys, comentaven des d'IBM al 2015. Cada 60 segons, s'envien 50.000 milions de missatges a través de WhatsApp, es pugen 120 hores de vídeo a Youtube. La informació impregna tots els àmbits de la vida humana i el Big data ajuda a maximitzar cada moviment.

L'última destinació de l'anàlisi massiva de dades ha estat la gestió d'actius financers, segment en el qual les gestores de fons investiguen les seves diferents utilitats amb l'objectiu d'obtenir retorns addicionals. "No pretenem que el Big data reemplaci als analistes, sinó que es converteixi en una eina més d'entre les que utilitzen per maximitzar la rendibilitat dels nostres clients", explica Manuel Gutiérrez-Mellado, membre de l'equip de vendes de gestió activa de BlackRock Espanya.
I és que la gestora va crear el 2012 un equip de 90 persones compost en un 50% per analistes de dades per complementar les seves estratègies d'inversió amb els avantatges oferides amb aquesta nova tecnologia. "Hi ha dues maneres de predir el que passarà: formular un model i utilitzar les dades per comprovar les hipòtesis, o directament aprendre de les dades. És aquesta segona opció la que intentem desenvolupar ara", indica Gutiérrez-Mellado. Aquestes són les seves fórmules per implantar Big data en la gestió d'inversions:

Processament del llenguatge
Consisteix a crear un diccionari de termes positius i un altre de termes negatius, classificats per importància. Posteriorment es processen les rodes de premsa, comunicats i conference calls, que Reuters i altres agències fan públiques per a tot tipus d'inversors, amb l'objectiu d'extreure d'ells les paraules incloses en el diccionari i tractar de predir el comportament futur dels títols de la companyia.

"Això ens permet saber el que els directius de l'empresa diuen d'ella, però estimar el convenciment amb què ho diuen. Es tracta únicament de sistematitzar els processos i, per exemple, sabem que és un bon senyal que utilitzin xifres en lloc de paraules o que utilitzin el singular millor que el plural", explica l'expert.
Aquest ús del Big data permet així mateix, detectar relacions no òbvies a les empreses i riscos que al comú dels mortals li semblarien inapreciables a través del processament de dades procedent dels balanços de la companyia. "Tothom sap que si cau la despesa en educació, les accions d'una empresa que inverteix en nou programari per als col·legis se'n ressentiran", comenta Gutiérrez-Mellado, que assenyala que l'aplicació d'aquesta nova tecnologia permet descobrir si, per exemple, financeres o immobiliàries també es veurien afectades.

Recerques a internet
Fent un seguiment detallat de les recerques que els usuaris fan a la xarxa es poden endevinar tendències molt abans que es publiquin les dades macro, expliquen des de BlackRock. El motiu és que, a l'hora de comprar un cotxe, els consumidors busquen models i comparen preus mesos abans a internet. "Així, quan es produeix un creixement exponencial de les recerques de viatges per a les vacances o de vehicles, es pot saber que aquest indicador repuntarà i que el consum, per tant, es mou a l'alça", assenyalen.

En aquest camp, BlackRock planeja crear els seus propis indicadors macroeconòmics a través de la compilació d'informació a internet que, espera, seran "gairebé tan precisos com els oficials, però disposant-ne molt abans, el que ens permetria avançar-nos al mercat". Les dades macro d'un determinat període es donen a conèixer amb cert retard, quan aquesta data ja ha conclòs i, en ocasions, després s'han de corregir canviant la tendència de mercat i enxampant als inversors que han modificat en conseqüència les seves carteres.
"Moltes vegades hem vist que els indicadors macro descriuen realitats econòmiques, però amaguen coses molt útils per a l'inversor que el processament massiu de les dades procedents de les recerques a internet pot desvetllar, com si en un determinat període la gent compra cotxes perquè té diners o perquè la vida útil dels que van comprar ha arribat a la seva fi i no els queda més remei", sosté l'expert.

Ús de xarxes socials
Aquesta modalitat es basa en conèixer què opinen els empleats de la companyia a la qual treballen, quina és la seva cultura, com de satisfets estan amb la direcció. "Els treballadors solen ser més sincers sobre la seva empresa a les xarxes socials, que es converteixen així en una via per conèixer-les més en profunditat, així com per saber si estan aprofitant o no les oportunitats que se'ls presenten segons el parer dels seus empleats", assenyalen des de BlackRock.

Però si hi ha un aspecte rellevant per als gestors de fons que es pot extreure de l'ús de les xarxes socials aquest és la felicitat dels treballadors en relació amb el seu lloc de treball. "Està demostrat que un empleat feliç és més productiu, de manera que coneixent l'estat d'ànim de la plantilla respecte de la seva empresa podem veure si hi ha perspectives que els resultats millorin les previsions", explica Gutiérrez Mellado.
No obstant això, aquesta és potser una de les vies que menys poden aplicar-se a dia d'avui a les inversions a Espanya doncs, segons l'expert, la seva implementació és fiable exclusivament als Estats Units, on l'ús d'aquestes plataformes està més estès. "A Europa el més útil que podem emprar és LinkedIn, i s'adapta tant al que busquem com Glassdoor", indica Gutiérrez-Mellado.

Anàlisi dels fluxos del mercat
És, potser, la via més complexa d'implementació de Big data a la inversió. Des BlackRock pretenen estudiar els fluxos d'entrada i sortida dels ETF (producte financer) de totes les gestores per intentar anticipar-se a les modes comprant els valors a què aquests fons tenen més exposició.

Així, si hi ha un volum desmesurat de capital cap a un ETF, aquest mateix flux acabarà per arribar a les companyies a les que més exposició té el producte. "El gestor de l'ETF ha d'acabar comprant el subjacent, cosa que només es realitza de forma instantània entre la meitat i dos terços de les vegades", explica Gutiérrez-Mellado.
Així mateix, des BlackRock consideren que, processant les dades procedents dels fluxos cap als diferents ETF, -dades que, recorden, són públics- podran identificar canvis de tendència en el mercat. "Veient la quantitat i a la velocitat que entra el capital en un determinat actiu financer podrem identificar si ja ha arribat al seu pic i si des d'aquí caurà o repuntarà", conclou Gutiérrez Mellado.

Font: Cinco Días

1.400km de fibra òptica entre França i Alemanya

En els últims anys, els rellotges atòmics òptics han fet progressos espectaculars, arribant a ser 100 vegades més precisos que els millors rellotges de cesi. Fins al moment, la seva precisió ha estat disponible només a nivell local, ja que la transferència de freqüència a través de satèl·lit no pot proporcionar suficient resolució. Això ha canviat recentment gràcies a una nova connexió òptica directa entre França i Alemanya, establerta pel treball conjunt de Physikalisch-Technische Bundesanstalt (PTB) a Braunschweig (Alemanya), Systèmes de Référence Temps-Espace (NLE-SYRTE) a París (França), i el Laboratoire de Physique des Lasers (LPL) a Villetaneuse (França). Les freqüències òptiques d'alta precisió, ara poden viatjar a través d'un enllaç de fibra òptica de 1400 km entre NLE-SYRTE i PTB, on s'operen els rellotges òptics més precisos a Europa.

La primera comparació entre els rellotges d'estronci òptics francesos i alemanys, confirma les altes expectatives posades en la connexió. Representa la primera comparació de freqüència d'aquest tipus a través de fronteres nacionals: els rellotges completament independents estan d'acord amb una incertesa fraccionària de 5 x 10e-17. Els científics informen dels seus resultats en una edició del Nature Communications.
La seva col·laboració és un primer pas cap a una xarxa europea de rellotges òptics que proporcionen senyals de referència òptica d'alta precisió ultraestables per a diversos usuaris. Això beneficiarà diverses àrees d'investigació, amb aplicacions en la física fonamental, astrofísica i ciències de la terra.

Les comparacions dels rellotges de la més alta resolució permeten una àmplia gamma d'experiments físics molt sensibles, per exemple, la recerca de canvis dependents del temps de constants fonamentals. A més, la taxa aparent d'un rellotge depèn del potencial gravitacional local: la comparació de dos rellotges que mesuren el desplaçament cap al vermell gravitacional entre ells, i per tant produeix la seva diferència. Aquestes mesures proporcionen punts de dades per a la superfície de referència geodèsic, l'anomenat geoide. Aquest enfocament de recerca es porten a terme conjuntament pels físics i geodestes al Centre d'Investigació Cooperativa ("geo-Q") de la Fundació Científica Alemanya (DFG).

Els rellotges atòmics més precisos d'avui dia es basen en les transicions òptiques. Aquests rellotges òptics poden proporcionar una freqüència estable amb una incertesa fraccionària de només 10e-18. És aproximadament 100 vegades més precisa que els millors dels rellotges font de cesi, que donen compte de la unitat de temps. No obstant això, les comparacions de rellotge utilitzant la transferència de freqüència a través de satèl·lits es limiten a una resolució de freqüència de prop de 10e-16.
Per aquesta raó, els científics del PTB i de dos instituts francesos a París (Systèmes de Référence Temps-Espace, NLE-SYRTE i el  Laboratoire de Physique des Lasers, LPL) han estat treballant durant diversos anys en una connexió de fibra òptica de 1400 km entre l'alemany PTB i el instituts nacionals de metrologia francès. Aquest enllaç, es basa en fibres òptiques de telecomunicacions estàndard i pèrdues de potència òptica de 200 dB (10e20) les quals, es compensen per mitjà d'amplificadors desenvolupats especialment. A més, les fluctuacions de freqüència afegides durant la propagació al llarg de la fibra, se suprimeixen activament per fins a 6 vegades l'ordre de magnitud. Això permet la transmissió de senyals òptics amb molt alta estabilitat.

La part alemanya utilitzada de l'enllaç, ha llogat fibres comercials. La part francesa de l'enllaç, ha utilitzat la xarxa per a l'Educació i Investigació RENATER, operada pel GIP RENATER. Aproximadament a meitat de camí, els senyals de LNE-SYRTE i PTB s'uneixen al centre d'IT de la Universitat d'Estrasburg, de manera que els rellotges dels dos instituts es poden comparar.
Els socis involucrats són: Physikalisch-Technische Bundesanstalt (PTB), Institut für Erdmessung (IFE) de Leibniz, Universität Hannover; Laboratoire de Physique des Lasers (CNRS); LNE-SYRTE i el GIP RENATER (CNRS, CPU, CEA, INRIA, el CNES, l'INRA, INSERM, ONERA, CIRAD, IRSTEA, IRD, BRGM, i el MESR).

En una primera comparació usant els rellotges òptics més estables del PTB i LNE-SYRTE, l'enllaç ha estat a l'alçada de les altes expectatives. Es van observar fluctuacions de freqüència entre els dos rellotges de la xarxa òptica d'estronci de menys de 2 x 10e-17 després de només 2,000 s de temps de mitjana, i el mateix enllaç admet comparacions ràpides de rellotge amb una incertesa per sota de 10e-18. Com que tots dos rellotges es basen en la mateixa transició atòmica, teòricament han de subministrar exactament la mateixa freqüència -a excepció del desplaçament gravitacional a causa de la diferència d'altura de 25m entre els dos instituts. La incertesa combinada dels rellotges va ser de 5 × 10E-17, que correspon a una incertesa d'alçada de només 0,5m.
Els socis consideren que aquesta estreta col·laboració, és el primer pas important cap a una xarxa europea de rellotges òptics connectats per enllaços de fibra òptica, i que successivament s'hi podran afegir els rellotges òptics d'altres instituts de metrologia europeus.

Font: PHYSorg

El cor energètic del parc eòlic marí Wikinger

El cor energètic del parc eòlic marí Wikinger està llest. El cost d'aquesta infraestructura de distribució elèctrica, dissenyada per Iberdrola i construïda per Navantia, ha ascendit a 70 milions d'euros. A més, el pes d'aquesta subestació a alta mar (OSS) està al voltant d'unes 8.500 tones, és a dir, és més pesada que la Torre Eiffel i l'estàtua de la Llibertat juntes, ja que disposa d'una estructura d'acer gairebé 2,3 vegades més pesada que la d'una central de cicle combinat (4.550 tones enfront de 2.000 tones).

La subestació Andalusia, que així l'han denominat en haver-se desenvolupat a Puerto Real (Cadis), recollirà tota l'energia produïda pels seus aerogeneradors a alta mar i la prepararà per la seva transmissió a terra. És la primera subestació marina en estar construïda amb dos topsides, és a dir, està dividida en dues seccions, o superestructures, que seran utilitzades per Iberdrola i 50Hertz, operador de sistema elèctric en aquesta regió d'Alemanya. El cablejat instal·lat té al voltant de cinc vegades més longitud que el d'una subestació terrestre (150 Quilòmetres versus 32 Quilòmetres).

El parc Wikinger
Wikinger és el segon parc d'eòlic marí d'Iberdrola, construït en aquesta ocasió en aigües d'Alemanya, exactament al mar Bàltic, on la profunditat oscil·la entre 37 i 43 metres. Aquest complex logístic està situat al port de Sassnitz, a 40 quilòmetres de la ubicació de les turbines. Els enginyers d'Iberdrola van optar per situar costat de l'aigua aquesta activitat i així reduir costos i evitar els problemes del transport per carretera d'unes turbines de vent que no poden circular per la majoria de les xarxes viàries a causa de la seva grandària.
El parc, que té un pressupost global que ascendeix a 1.400 milions d'euros, genera uns 350 megawatts gràcies a la instal·lació de 70 aerogeneradors de 5 MW de capacitat unitària en un emplaçament que cobreix una àrea de 34 quilòmetres quadrats.

L'efecte tractor d'Iberdrola
El passat 9 d'agost es va fer l'acte de lliurament de la subestació Andalusia, un esdeveniment de presentació al que van acudir, entre altres, el comissari europeu d'Acció pel Clima i Energia, Miguel Arias Cañete; el president d'Iberdrola, Ignacio Galán; i el president de Navantia, José Manuel Revuelta. A més, la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, va exercir com a padrina d'aquesta instal·lació energètica.
En la seva intervenció Ignacio Galán va destacar "el protagonisme de la indústria espanyola en aquest projecte", ja que s'han vist involucrades empreses nacionals com Navantia, Windar o Gamesa. A més, en el cas del projecte de Navantia a Puerto Real han participat més de 120 empreses de la zona com subministradores.

Per la seva banda, José Manuel Revuelta va ressaltar que aquest contracte els ha posicionat com una empresa de construcció de referència en estructures offshore per camps eòlics marins, "un sector en auge a Europa, principalment al Regne Unit i Alemanya". A més va apuntar que "permet a Navantia diversificar la seva oferta i proporcionar càrrega de treball en un sector complementari al naval".

L'eòlica marina a Europa
El continent europeu és un territori on escasseja l'espai a terra amb vents adequats per generar energia però, per contra, és les seves aigües salades són molt adequades per a la renovable d'eòlica marina. De fet, concentra la majoria de les explotacions d'eòlica marina del món, que sumen 8,7 GW instal·lats, la meitat dels quals al Regne Unit, tot i que Alemanya també està en marxa, precisament amb el parc Wikinger.



Font: El Periódico de la Energía

Archer C3150, nou router wireless més ràpid i fiable

TP-Link llança el router Gigabit sense fil AC3150 amb tecnologia MU-MIMO, Archer C3150. Es tracta d'un dispositiu pensat per impulsar la capacitat de les xarxes sense cables i oferir una velocitat combinada de fins a 3150 Mbps sobre la banda de 2,4 GHz i de 5 GHz. Aquesta capacitat permet a l'usuari gestionar fàcilment i de forma simultània activitats intensives en ample de banda.

El dispositiu utilitza l'última tecnologia wifi per crear una xarxa sense fils més ràpida, més robusta i més fiable a la llar. D'aquesta manera, les latències, els retards en les connexions i les zones mortes es converteixen en cosa del passat. Incorpora una combinació de tecnologia avançada NitroAQM de Broadcom i tecnologia MU-MIMO de quatre fils, que impulsa la velocitat de la xarxa en fins a un 25%, proporcionant així quatre fils de dades simultanis, permetent als dispositius connectats quadruplicar la velocitat dels routers amb estàndard AC. Així mateix, la tecnologia dinàmica Smart Connected selecciona de forma automàtica la millor banda disponible per a cada dispositiu. Això vol dir que ofereix una velocitat i un rendiment superior, que al seu torn és necessari per donar suport a les aplicacions online més intensives en ample de banda, entre les que s'inclouen streaming en 4K i joc en línia.

Equipat amb quatre antenes duals d'alt rendiment i amplificadors de gran potència, l'Archer C3150 ajuda a crear una xarxa robusta i de llarg abast dins de la llar, que permet a l'usuari gaudir d'una connexió wifi estable i ràpida en qualsevol part de la casa, des de la piscina fins a la segona planta, passant pel jardí. A més, incorpora processador de doble nucli d'1,4 GHz i tecnologia Beamforming, que focalitza la transmissió wifi a la direcció en què hi ha el dispositiu connectat, concentrant el senyal on més es necessita.

Les principals característiques:

• Impulsa la teva wifi: L'Archer C3150 ofereix velocitats combinades de fins a 3150 Mbps en les bandes de 2,4 GHz i de 5 GHz.
• Fluxos de dades més amplis gràcies a la tecnologia NitroQAM (1024-QAM) de Broadcom amb 4 fils que permet a l'Archer C3150 transmetre fins a un 25% més de dades.
• Connexions múltiples fiables, ja que incorpora la tecnologia MU-MIMO que possibilita al router operar amb més dispositius al mateix temps aconseguint velocitats fins a 4 vegades més ràpides que els routers AC.
• Rendiment garantit gràcies a la tecnologia Smart Connected que assigna a cada dispositiu la millor banda wifi.
• Gran capacitat de processament en estar equipat amb un processador de doble nucli de 1,4 GHz que garanteix a l'usuari poder realitzar simultàniament i sense latències, tres activitats com navegar, streaming i joc en línia.

L'Archer C3150 ja està disponible al mercat espanyol a un preu de venda recomanat de 249 euros.


Font: RedesTelecom

La majoria de les app empresarials en el núvol no són ni segures ni legals

Un estudi de Blue Coat (proveïdor de solucions de seguretat web avançades) alerta dels perills del Shadow Data, tot aquell contingut descontrolat que els empleats emmagatzemen i comparteixen mitjançant aplicacions en el núvol.

Blue Coat Systems ha fet públics els resultats de l'informe del primer semestre de 2016 sobre els riscos del Shadow Data (Shadow Data Threat Report). Es coneix com a Shadow Data la fuita d'informaicó confidencial. Aquest estudi, realitzat i publicat pels laboratoris d'amenaces cloud de Blue Coat Elastica, ofereix una anàlisi científica de més de 15.000 aplicacions empresarials en el núvol i de 108 milions de documents emmagatzemats i compartits en elles.
En aquesta nova edició de l'estudi, s'ha incorporat un sistema de puntuació del risc per determinar el nivell de preparació per al negoci de les aplicacions en el núvol. Utilitzant aquesta escala, s'han analitzat les aplicacions segons la seva capacitat de facilitar el compliment, la protecció de dades, els controls de seguretat i altres criteris. De les 15.000 aplicacions analitzades, s'ha comprovat que el 99% no contenien prou seguretat, controls de compliment i altres característiques per protegir les dades de l'empresa en el núvol de forma efectiva.

Addicionalment, l'estudi mostra que el Shadow Data, tot aquell contingut descontrolat que els empleats emmagatzemen i comparteixen mitjançant aplicacions en el núvol, continua sent una de les majors amenaces, amb un 23% compartint-lo amb altres empleats i tercers externs a l'empresa. L'estudi també ha trobat que les organitzacions estan utilitzant aplicacions cloud fins a vint vegades més del que s'havia estimat, arribant fins 841 el nombre mitjà d'aplicacions utilitzades en les seves extenses xarxes.

"Tot i el seu ús estès, la gran majoria de les aplicacions empresarials en el núvol que hem analitzat no satisfan els estàndards professionals de seguretat i poden arribar a posar en risc a les empreses", diu el Dr. Aditya Sood, director de seguretat i dels laboratoris d'amenaces en el núvol d'Elastica, de Blue Coat. "Això és bastant preocupant quan t'adones de tots els riscos financers als quals poden arribar a enfrontar les empreses per la inseguretat i la falta de compliment de les aplicacions. Entendre quines aplicacions s'han adoptat i estan sent usades pels empleats, és un pas fonamental per a identificar quines aplicacions estan preparades per al negoci i quines aplicacions haurien de ser substituïdes amb altres alternatives més segures".

La legislació europea de dades, una preocupació per a tots
Amb la posada en marxa de la nova normativa europea (General Data Protection Regulation - GDPR), la Comissió Europea ha dissenyat un estàndard per a la seguretat i el compliment de les aplicacions cloud. En paral·lel a la ràpida adopció d'aplicacions cloud arreu del món, hi ha una creixent preocupació a Europa sobre l'adequació per als negocis de moltes de les aplicacions. Tant és així que l'informe de la primera meitat del 2016 sobre amenaces del Shadow Data inclou una anàlisi sobre el compliment d'aquesta estricta normativa per part de les aplicacions, trobant que prop del 98% no estan preparades per la normativa europea.
Addicionalment a aquests resultats, l'informe revela altres dades d'interès:

• El 12% dels documents i arxius més compartits contenen informació regulada i dades confidencials, com ara codis font i informació legal.
• El 95% de les aplicacions cloud professionals no compleixen amb SOC 2.
• El 63% de l'activitat perillosa dels usuaris en el núvol mostra intents d'extracció de dades.
• El 37% de l'activitat cloud sospitosa indica intents de pirateig dels comptes d'usuari en el núvol.
• El 71% de les aplicacions professionals en el núvol no ofereixen autenticació multi factor.
• L'11% de les aplicacions professionals en el núvol segueixen sent vulnerables davant d'un o més dels principals perills com FREAK, Logjam, Heartbleed, Poodle SSLv3, Poodle TLS i CRIME.

"L'adopció de noves aplicacions cloud pot incrementar la productivitat de les empreses i permetre a les organitzacions ser més àgils, però la ràpida migració al núvol ve acompanyada d'un nombre creixent de reptes a la seguretat i a la legislació", comenta Mike Fey, president i COO de Blue Coat Systems. "Una solució de seguretat eficaç i integral ha d'oferir una visibilitat granular i un control sobre les aplicacions en el núvol, a més de complir amb la normativa com la relativa a la protecció de dades de la Unió Europea, per a poder-les arribar a qualificar com a professionals i facilitar a les empreses fer negocis en el núvol".

Font: RedesTelecom

Siemens desenvolupa un sistema que emmagatzema energia renovable per a poder reutilitzar

Siemens ha desenvolupat un sistema que permet emmagatzemar electricitat procedent de fonts renovables i transformar-la en altres formes d'energia com la calor, el fred, l'hidrogen o altres substàncies químiques com el monòxid de carboni, l'etilè o els alcohols, segons informa la companyia de telefonia mòbil.

"Una transició com aquesta és un repte molt complex", afirma el director de Siemens Corporate Technology 's Research, Armin Schnettler, del departament d'Energia i Electrònica. Schnettler considera que "la clau" està en el desenvolupament de noves tecnologies capaces de convertir i emmagatzemar electricitat ja que, al seu parer, això assegurarà la disponibilitat d'energia "fins i tot quan els panells solars o les turbines eòliques no estiguin generant electricitat". En canvi, l'expert creu que la transició energètica capaç d'assegurar el subministrament de calor i electricitat, sense recórrer als combustibles fòssils, "està encara lluny d'assolir-se".

Segons explica, el problema sorgeix pel fet que com més gran és la proporció d'energies renovables en el mix energètic, majors són les fluctuacions de generació elèctrica, que varien segons l'hora, el dia i l'estació. Per compensar aquestes fluctuacions, la xarxa d'energia necessita descentralitzar els sistemes d'emmagatzematge i acumular l'excedent d'electricitat per alliberar-lo quan les fonts renovables no puguin produir la suficient energia per cobrir la demanda.

L'electròlisi, un element clau
"A causa de la seva alta densitat de potència, les formes d'emmagatzematge de substàncies químiques són la millor manera d'aconseguir el major ús de l'excedent d'electricitat", explica Maximilian Fleischer, que està a càrrec dels desenvolupaments de sistemes d'emmagatzematge químic en el departament de Schnettler. Segons la companyia, l'electròlisi facilita l'expansió de les renovables i, d'altra banda, en poder alimentar-se del diòxid de carboni procedent de l'emissió de gasos, es pot reduïr l'ús de petroli per a la fabricació de combustible o productes químics.

Concretament, Siemens té diferents formes d'emmagatzematge, com les bateries modulars Siestorage, un sistema d'emmagatzematge d'energia a través del revolucionari Caterva, que permet que les llars puguin tenir sistemes de panells solars i poder llogar-los com a àrea d'estacionament elèctric.
Una altra forma d'emmagatzematge de l'energia és transformant-la en calor, tot i que no és una idea nova, segons la companyia, que recalca que fa 60 anys ja hi havia calderes d'emmagatzematge nocturnes que s'escalfaven utilitzant les hores electricitat de la nit per ser més econòmiques. "Amb la transició a un nou mix energètic, aquest concepte ha ressorgit, si la calor es genera utilitzant l'excedent d'energia renovable", comenten des de Siemens, que informen que estan desenvolupant una bomba de calor d'alta temperatura capaç d'abastir districtes urbans amb calor.

Així mateix, l'electricitat també pot ser emmagatzemada de forma més duradora utilitzant la síntesi química per generar combustible, encara que amb pèrdues considerables d'energia, tal com expliquen des de la companyia. "Per exemple, un procés d'electròlisi pot convertir l'aigua i l'electricitat generada de fonts renovables en hidrogen", afegeixen. L'hidrogen, al seu torn, pot convertir-se per generar calor o pot ser corrent elèctric per mitjà d'una pila de combustible. També l'hidrogen unit al diòxid de carboni pot donar lloc a metanol, el que podria ser un combustible net per al seu ús en automòbils.
A més de per obtenir combustible, la síntesi química pot utilitzar-se per produir matèries primeres necessàries per a la indústria química com, per exemple, l'amoníac, que s'utilitza en la fabricació de fertilitzants.


Font: El Periódico de la Energía

Partícules microscòpiques en materials òptics

Els científics de Rússia i Austràlia han proposat una nova forma senzilla d'explicar partícules microscòpiques en materials òptics per mitjà d'un làser. Un feix de llum que passa a través d'unes divisions d'aquests materials, forma un patró característic que consisteix en nombrosos punts brillants en una pantalla de projecció. Els investigadors van trobar que el nombre d'aquests punts es correspon exactament amb el nombre de la dispersió de partícules microscòpiques en el material òptic. Per tant, l'estructura i la forma de qualsevol material òptic es pot determinar sense recórrer a la utilització de microscòpics cars. Segons els investigadors, el nou mètode ajudarà a dissenyar dispositius òptics molt més ràpids.

La producció de circuits òptics, requereix de dispositius que poden amplificar senyals òptics, posar-les en focus, girar i canviar el seu tipus de moviment. Les lents ordinàries no poden fer front a aquestes tasques a nanoescala, de manera que els científics estan treballant amb materials fotònics-òptics de vidres artificials i metamaterials, que poden controlar la propagació de la llum de manera extraordinària. No obstant això, la fabricació de materials òptics amb propietats desitjades és un procés laboriós que necessita millores.

Els científics de la Itmo University i l'Institut Físic-Tècnic Ioffe (els dos de Sant Petersburg) conjuntament amb la Universitat Nacional d'Austràlia han proposat l'anàlisi de l'estructura dels cristalls fotònics utilitzant la difracció de l'òptica, observant el patró de llum que es genera quan la mostra s'exposa a un raig làser. L'estudi ha demostrat que el nombre de punts en el patró és igual a la quantitat de la dispersió de partícules microscòpiques en l'estructura de la mostra. Anteriorment, aquestes partícules petites només podien ser vistes i comptades amb els electrons o els microscopis de potència atòmica; potents i cars.

La llum detecta l'heterogeneïtat. Depenent de la posició dels dispersors i de la forma relativa, l'ona de llum continua propagant de manera diferent darrere de la mostra. En altres paraules, l'estructura de la mostra afecta el patró de difracció que es projectarà a la pantalla. Llavors, és possible determinar el nombre exacte de dispersors en el material. Això ajuda a entendre no només el tipus de la xarxa de la mostra (quadrada, triangular), sinó que també permet establir la seva estructura (20-20 partícules, o 30 a 15) just pel recompte dels punts de llum a la pantalla.



Font: Itmo University