Fisió Nuclear

La fissió nuclear és una de les fonts d'energia més utilitzades i més polèmiques de l'actualitat . 

La fissió nuclear, consisteix en el trencament de nuclis atòmics, generalment d'isòtops d'Urani o Plutoni. És un procés que  generalment , s'indueix bombardejant un neutró al nucli de material fissionable normalment  l'isòtop de l'Urani . Aquest neutró fa que el nucli sigui inestable i que, posteriorment, es "trenqui". Llavors , es desprenen d'ell dos nuclis menors d'isòtops, radiació gamma i nous neutrons lliures que continuaran la cadena de fissió.

L'energia que transformem posteriorment en electricitat, procedeix de l'energia tèrmica.

 

 

L'emissió de radiació i l'alta energia cinètica amb què surten disparats els fragments resultants dels trencaments dels nuclis atòmics, produeixen un escalfament de la materia que l'envolta. D'aquesta manera, donen lloc a altes temperatures que posteriorment s'utilitzen per generar electricitat mitjançant una turbina de vapor. Un blindatge de formigó i acer evita les fuites dels neutrons ràpids i els nuclis fisionats a les centrals nuclears.

 

Es poden produir uns 4000 MW d'energia tèrmica, que posteriorment es convertirà en uns 1500 MW d'electricitat, s'ha de considerar que no hi ha cap procés de transformació amb un rendiment del 100% així que sempre hi ha pèrdues d'energia. 

A les centrals nuclears és fonamental que es tingui un control apropiat, per evitar que el nombre de fissions per unitat de temps sobrepassi certs límits tanmateix, amb un control rigorós no ha d'haver cap problema en aquest sentit.

Una vegada s'ha esgotat el combustible de fissió, els residus reben un tractament d'encapsulat en formigó, perquè la radiació gamma (la més penetrant) no afecti de cap manera al seu entorn. Posteriorment, s'emmagatzemen a la central nuclear que els ha produït en piscines o en centres d'emmagatzematge temporal, per reduir la seva radioactivitat. 

El problema fonamental és que aquests residus tenen un llarg temps d'emissió radioactiva.