La producció de biogàs a
partir de biomassa de la microalga Scenedesmus sp.
procedent de diferents processos, aquest és el títol
complet de la tesi doctoral de Juan Luis Ramos que ha obtingut la màxima
qualificació per unanimitat. El Centre d'Investigacions Energètiques,
Mediambientals i Tecnològiques (Ciemat)
acaba de donar a conèixer la notícia, ja que el treball de recerca que dóna
suport a la tesi va ser realitzat en els laboratoris del Grup de Residus de la
Unitat de Conservació i Degradació de sòls del Departament de Medi Ambient del
Ciemat, sota la supervisió de la doctora Nely Carreras.
Segons informe el Ciemat, "la investigació
ha permès determinar el potencial que existeix per l'aplicació de la digestió
anaeròbia com a mètode de tractament de residus orgànics generats en
biorefineries de microalgues, produint energia renovable i tancant el cicle de
nutrients per al cultiu de nova biomassa mitjançant el reciclatge del digerit i
del diòxid de carboni ". Destaquen també el potencial de la codigestió
anaeròbia de Scenedesmus sp i figues de moro per a la producció de
biogàs.
Experiències en algues i
en figues de moro
L'objectiu principal de la tesi ha estat avaluar
la biomassa de les microalgues del gènere Scenedesmus com a cultiu energètic
per a la producció de biogàs, així com la utilització de la digestió anaeròbia
per al tractament dels residus d'aquestes generats en dos conceptes diferents
de biorefineries.
El Ciemat detalla que per a la realització dels
treballs de recerca es va comptar amb la col·laboració de la Universitat
d'Almeria i la Fundació Cajamar, subministradors de les microalgues i dels
residus orgànics generats després dels processos d'extracció de lípids i
aminoàcids, productes que poden tenir diferents finalitats.
A Espanya, la Universitat d'Almeria ja ha
treballat amb el binomi algues-energia dins el projecte europeu Life +
CO2Algaefix, entre el objectius hi ha la posada en marxa de fotobiorreactors
tubulars i verticals plànols i reactors Raceway d'alt rendiment per al cultiu
d'algues. Per la seva banda, les figueres de moro compten també amb recorregut
en la seva relació amb el biogàs, ja que el Centre d'Investigacions
Científiques i Tecnològiques d'Extremadura (CICYTEX) té línies d'investigació
de codigestió de purí amb residus agroindustrials i de biomassa i cultius
energètics, com la melca o la figuera de moro, per determinar amb quina
combinació s'obté major quantitat de biogàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament