Aplicació de realitat augmentda per a la indústria

En una fàbrica de màquines "intel·ligents", aquestes revelen una sèrie de dades sobre si mateixes. Els sensors de mesurament de temperatura, velocitat de rotació o vibracions proporcionen informació valuosa sobre l'estat d'una màquina. Sobre aquesta base, les parts desgastades es poden canviar en el moment oportú. Un programari desenvolupat per l'Institut de Telemàtica de Karlsruhe Institute of Technology (KIT) ajuda a que el personal de manteniment  mitjançant la informació transmesa pel sensor  fins als sistemes de control. 

Les màquines  de les plantes de producció, sovint són  explotades durant dècades. El manteniment predictiu, pretén evitar una aturada no desitjada, si és possible. Els sensors sense fils permeten ajudar la detecció de peces defectuoses en una etapa primerenca. Mesuren i transmeten les dades que permeten extreure conclusions pel tècnic de manteniment pel que fa, a si s'usen rodes dentades, rodaments de boles presenten desajustaments o, si la canonada d'un circuit hidràulic està obstruïda. 

Aquest concepte per  l'operació permet la resolució de problemes de forma directa i eficient. El seu desenvolupament s'ha pensat per què l'accés a les dades sigui fàcil d'usar aquestes, es mostren a una pantalla.

El sensor genera unes línies les quals, mostren el punt de mesurament  del component de la màquina que la càmera enfoca, permeten fer un seguiment de manera que amb aquesta tecnologia  de la informació aplica el concepte de  realitat augmentada (AR):així doncs, les imatges del món real es complementen amb informació assistida per ordinador. 

En mirar la pantalla del seu ordinador tablet o smartphone, l'enginyer de manteniment pot assignar directament les dades mesurades amb el component respectiu. Amb un sol clic, les dades mesurades es representen en forma de taules o diagrames a més, les dades es classifiquen en funció del que es necessita informació. Com a regla general, les dades de diversos punts de mesurament han de ser comparades amb la finalitat de detectar una fallida en màquines complexes. La representació directa espacial, estalvia l'enginyer el problema de l'assignació dels sensors i components amb números o lletres. 

 

Font: Karlsruhe Institute of Technology