Potser el major obstacle per l'adopció de l'energia de fusió és l'economia n ja que els dissenys d'energia de fusió no són suficientment barats per superar els sistemes que utilitzen combustibles fòssils com el carbó i natural gas.
Enginyers de la Universitat de Washington tenen esperances en canviar-ho.
Ells han dissenyat un nou concepte de reactor de fusió que, quan es compara amb
una planta de gran potència elèctrica, els costos tenen semblances. Fet que pot
donar viabilitat.
Aquest equip va publicar el disseny i costos d’aquest reactor de
fet aquest disseny té el major potencial de producció d'energia de fusió
de forma econòmica que qualsevol concepte actual
El reactor de la Universitat de Wisconsin, anomenat el dynomak, va començar
com un projecte de classe impartida per Jarboe fa dos anys. Després d'acabar la
classe, Jarboe i doctorand Derek Sutherland – que anteriorment treballava en un
disseny de reactor a l'Institut Tecnològic de Massachusetts – va continuar a
desenvolupar i perfeccionar aquest nou concepte.
El disseny es basa en tecnologia existent i crea un camp magnètic en un espai tancat per tenir de plasma en el
lloc i temps suficient per produir la fusió, permetent que el
plasma calent reaccioni i cremi. El reactor en si, seria en gran mesura
autosostenible, això vol dir que contínuament escalfa el plasma per
mantenir les condicions termonuclears. La calor generada a partir del reactor
s’utilitza per escalfar un fluid refrigerant que s'utilitza per fer girar una
turbina i generar electricitat, similar a com funciona un reactor d'energia
típic per tant esdevé, una solució molt més elegant perquè el mitjà en el qual
es generen fusió és el mitjà en el qual també està basat tot l'actual.
Hi ha diverses maneres de crear un camp magnètic ja que és crucial per
mantenir funcionant un reactor de fusió. El disseny de la UW es coneix com un spheromak,
és a dir, genera la majoria de camps magnètics de inducció dels corrents
elèctrics en el propi plasma. Això redueix la quantitat de materials necessaris
i en realitat permet als investigadors reduir la mida total del reactor.
Altres dissenys, com ara el projecte de reactor experimental de fusió que
actualment s'està construint a França – anomenat Iter – ha de ser molt més gran
que el de la Universitat de Wisconsin perquè necessiten bobines
superconductores en un cercle al voltant de l'exterior de l'aparell per
proporcionar un camp magnètic similar. Si ho comparem amb el concepte de
reactor de fusió a França, és molt menys costós de la UW -aproximadament una
desena part del cost d'Iter-mentre produeix cinc vegades la quantitat
d'energia.
1.
Els investigadors UW van tenir en compte el cost de construcció d'un reactor de fusió, utilitzant el seu disseny i en
comparació amb la construcció d'una planta d'energia de carbó. Utilitzaven una
mètrica anomenada "costos de capital durant la nit," que inclou totes
les despeses, especialment honoraris d'infraestructura per la posada en marxa.
Una planta d'energia de fusió produint 1 GW d'energia costaria 2,4 milions d’
€, mentre que una planta de carbó de la mateixa sortida costaria 2,5 milions
d’€ milions, segons aquest estudi per tant, si s’inverteix en aquest tipus de
fusió, podria ser recompensats perquè la unitat de cost del reactor te aspectes
que són méseconòmics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament