Mentre que les microxarxes
poden ser considerades com una font d'energia renovable i fiable per a sistemes
de distribució de les utilities, existeixen reptes importants per un
funcionament estable que permetin complir amb els objectius
econòmics així doncs, la sostenibilitat de les microxarxes dependrà d’un model
de negoci sòlid per a la tecnologia i les polítiques de regulatòries del
sector.
L’energia
de les microxarxes esdevenen com un punt estratègic en la construcció de les
xarxes intel·ligents elèctriques de manera que aquestes poden permetre integrar
fonts energètiques de forma modular com pot ser l’energia solar, la
eòlica, els generadors tèrmics, les piles de combustible, etc. conjuntament amb
els dispositius d'emmagatzematge energètic que permetran la gestió de la
distribució de la xarxa de BT pel que fa a les càrregues crítiques
i les no crítiques. Per definició, una microxarxa és un grup de
càrregues interconnectades ambemmagatzematge d'energia i sistemes de generació
dins dels límits que clarament estan definits i aquests, actuen com una
sola entitat controlable per tant, una microxarxa pot operar en dos modes:
- Connectat a la xarxa
(per donar suport al sistema de distribució local)
- Mode illa (per protegir els
usuaris d'inestabilitat de xarxa).
En aquest context, els
sistemes de generació local, també coneguts com a recursos energètics
distribuïts (DER), els suports locals de demanda tèrmica i elèctrica han de
garantir la fiabilitat i la qualitat elèctrica amb una menor
empremta d'emissió de CO2. El manteniment d'aquest perfil es basa en la
flexibilitat de l'electrònica de potencia avançada que controla la interfície
entre fontsr de generació i d'emmagatzematge i el seu sistema AC.
Mentre microxarxes poden ser
considerades com una font d'energia renovable i fiable per a sistemes de
distribució, existeixen reptes importants per assolir un funcionament
estable i també, els objectius econòmics. Qualsevol inestabilitat de la
microxarxa pot desencadenar incidències dels sistemes de distribució per això
cal una supervisió i control en la frontera entre el distribuïdor i la
microxarxa per detectar anomalies i poder activar els mecanismes de protecció
adequada a la subestació de distribució.
Actualment, la instal·lació i
posada en funcionament de les microxarxes, té un cost prohibitiu per què
actualment els sistemes d'emmagatzematge d'energia són cars i necessiten
d’interfícies avançades per interactuar amb els altres recursos
energètics distribuïts i les demandes també cal de regles d’operació complexes.
Cada microxarxa pot tenir
reptes específics per la seva aplicació i necessitats, això porta a la
personalització de cada sistema el quals tenen costos més alts per tant, els
gestors de microxarxes han de permetre l'agregació de gran quantiat de dades
juntament, amb els procediments de control complexos.
Desafortunadament, els mètodes
computacionals a la gestió d'emmagatzematge d'energia entre les microxarxes,
s’estan n desenvolupant o no existeixen. Un dels avantatges que s'esperava de
les microxarxes és la major disponibilitat en comparació amb la xarxa
elèctrica actual a causa, de la generació localitzada i emmagatzematge. Però
falta tècniques del coneixement pel que fa a la detecció i la predicció
d’avaries a més, l’alta variabilitat i la disponibilitat intermitent d'energia
generada, suposen importants reptes per a l'estabilitat dels sistemes de
distribució.
La sostenibilitat de
microxarxes dependrà d’un model de negoci sòlid, permetent desnevolupaments no
de tecnologia i noves regulacions polítiques, la tecnologia necessària
per aconseguir una estabilitat del sistema de distribució, pot ser implantada a
les microxarxes conjuntament, amb mètodes de Markov per l’estimació d'estat,
permetran poder diagnosticar l'estat de diversos mecanismes i sistemes d'energia.
Sistemes multi-agent poden ser utilitzats per a implementar el control
cooperatiu o altres variants de sistemes de gestió energètica.
Aquest concepte ah de permetre
poder gestionar recursos energètics distribuïts i emmagatzematge en les
microxarxes per aconseguir, diversos objectius com balanç zero d’energia,
rendiment de la xarxa i determinar un mínim cost d'emissió de CO2 per la
generació
La resposta de la demanda
també pot ser aplicat entre les microxarxes connectades a la xarxa o també,
entre microxarxes aïllades no obstant això, sense la implicació activa dels
distribuïdors, l’èxit de les microxarxes està en dubte. Els sectors residencial
o comercial/industrial tenen actualment, preus que a la pràctica haurien de
donar forma a continguts per les renovables o pel mercat basat en preus.
Font:IEEE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament