10 motors elèctrics per fer funcionar un prototip d'avió

Un equip del Centre d'investigació Langley de la NASA està desenvolupant un concepte d'avió alimentat per bateries que compta amb 10 motors i pot enlairar-se com un helicòpter i volar de manera eficient com un avió. El prototip, anomenat Greased Lightning o GL-10, es troba actualment en la fase de disseny i proves. La idea inicial era desenvolupar-lo amb una envergadura de 20 peus (6,1 metres) de manera que aquesta aeronau fos impulsada per un motor híbrid dièsel-elèctric, però l'equip, va començar amb versions més petites per fer les proves, per què així pot construir un prototip ràpid.

Fa poc dies que els enginyers van agafar un prototip a escala del GL-10 i el van posar a prova en una base militar durant prop de dues hores. L'avió dirigit per control remot té una envergadura de 10 peus (3,05 metres), vuit motors elèctrics a les ales, dos motors elèctrics a la cua i pesa un màxim de 62 lliures (28.1 quilograms) en l'enlairament. Aquesta fotografia captura el prototip GL-10 enlairant-se en vol estacionari, com un helicòpter.

Es construiran 12 prototips, començant amb un de senzill de cinc lliures (2.3 quilograms) fet amb escuma i fibra de vidre per aficionats. Després es passarà a 25 lliures (11,3 quilograms), com a pas previ per fer els de 55 lliures (24,9 quilograms), que seran d'alta qualitat i fibra de carboni.

Cada prototip ajuda a respondre preguntes tècniques, mantenint els costos baixos. Per exemple, es varen perdre alguns dels primers prototips com a resultat d'aterratges durs però va servir per aprendre com configurar el sistema de control de vol.

Un altre avantatge per al GL-10, a més de la seva versàtil vertical d'enlairament i aterratge, és el poc nivell de soroll que genera.

El següent pas en el programa de proves GL-10 és mirar de confirmar la seva eficàcia aerodinàmica. De fet, els enginyers d'Armstrong posaran en relleu els èxits del projecte i els propers treballs en un estand a Atlanta. L'objectiu del projecte és proporcionar resultats de la investigació per reduir els obstacles tècnics associats a la integració dels vehicles aeris no tripulats en el cel.

Font: NASA.org

La llum revela l'espín dels electrons

La espintrònica -en la qual l'espín dels electrons s'utilitza per codificar la informació en lloc de càrrega- és la tecnologia fonamental per els lectors de lectura en els discos durs dels nostres ordinadors i és el focus d'una àmplia investigació en la creació dels dispositius de lògica basat en el spin dels electrons que podria conduir a la computació quàntica.

Si bé hi ha hagut algunes investigacions recents en què els camps elèctrics s'utilitzen per manipular el spin dels electrons , la forma predominant de llegir l'espín d'un electró és utilitzar camps magnètics extremadament potents.

Ara els investigadors del Centre de Nanotecnologia de Londres (LCN) han deixat de banda els dos camps magnètics i elèctrics, i han demostrat que és possible llegir l'espín d'un electró amb un làser .

En una investigació publicada a la revista Nature Materials , l'equip LCN va ser capaç d'adaptar la tècnica coneguda com "tunneling spin-depenent" usant un làser (en lloc d'un imant juntament amb temperatures extremadament baixes) per tirar d'un electró lluny del seu àtom.

Aquesta tècnica de tunelització spin-dependent depèn de dopatge una hòstia de silici amb àtoms de fòsfor. El fòsfor crea un electró extra en l'hòstia, el que fa possible destacar i llegir el seu gir l'ús d'imants, o ara com l'equip LCN va mostrar, els làsers.

Els investigadors van descobrir que LCN un làser contra la base de silici amb les impureses de fòsfor, crea una cosa anomenada "bound excitons", que són, bàsicament, els electrons energitzats units a la càrrega positiva (forats) que es formen quan la llum colpeja un semiconductor. En aquest cas, els excitons lligats romanen en el lloc de la impuresa de fòsfor i quan l'electró i el forat combinen alliberen prou energia per empènyer l'electró extra fora dels àtoms de fòsfor.

Mentre que l'expulsió de l'electró extra no és en si suficient per mesurar l'espín de l'electró, sí crea un petit corrent elèctric que permet als investigadors a determinar espín de l'electró.

A causa que aquesta tècnica fa possible llegir l'espín dels electrons sense camps magnètics, el gir es pot mesurar en entorns on als camps magnètics puguin suposar un problema.

Font: IEEE Spectrum

Semiconductors atòmicament prims

Investigadors de la Universitat de Cornell, han desenvolupat un procés per produir transition metal dichalcogenides (TMD) amb uniformitat que, de fet, és un atribut clau especial per a pel·lícules primes en wafers d'electrònica.

Aquest desenvolupament podria fer-se en capes de semiconductor atòmicament primes que podria aplanar el camí per miniaturitzar a escala atòmica l'electrònica.

Gràcies al TMD es fabriquen materials que combinen un dels 15 metalls de transició, com ara són el molibdè o el tungstè, amb un dels tres membres de la família chalcogen: sofre, seleni o tel·luri.

Els investigadors han investigat només un petit nombre de les possibles combinacions d'aquests materials TMD per a aplicacions electròniques. Fins al moment, els líders de la classe són el diseleniuro tungstè (WSE 2) i el cada vegada més popular, disulfur de molibdè (MoS 2).

Mentre el TMD presenta una gran promesa en aplicacions electròniques, la viabilitat comercial depèn del desenvolupament d'un procés per facilitat el cultiu de wafers. L'exfoliació i la deposició química de vapor (CVD) són mètodes que han demostrat ser inadequats, ja sigui a causa de la mala escalabilitat o contaminació.

Els investigadors de Cornell han ajustat un procés anomenat de deposició de vapor químic en metall orgànic (MOCVD) que utilitza precursors moleculars per a introduir i controlar amb precisió la quantitat d'àtoms de metalls de transició (molibdè o tungstè) i àtoms de calcògens.

Atès que aquestes molècules orgàniques de metall s'utilitzen en la seva fase gasosa, es poden controlar la seva concentració (pressió parcial) molt bé.

Anteriorment, el metall de transició es va introduir per l'ús de fonts de fase sòlida com quan es va evaporar molibdè metall o òxid de MoO (3), però el control de la quantitat dels àtoms de metall a la cambra de creixement va ser molt difícil. Mitjançant l'ús de MOCVD, els investigadors van ser capaços de superar aquesta limitació.

Tobin Marks i Marc Hersam de la Universitat Northwestern (obra de Hersam amb materials 2-D que hem cobert en aquest bloc) assenyalen en Nature News que els investigadors de Cornell fan servir aquest procés MOCVD per produir un rendiment del dispositiu 99% per als transistors d'efecte de camp. Mentre que la mobilitat dels electrons dels dispositius era bo per TMD als 30 centímetres quadrats per volt i per segon, de fet, aquesta mobilitat d'electrons és encara deu vegades més petita que el que pot ser aconseguida amb el silici cristal·lí.

No obstant això, aquest últim treball ha demostrat un procés que és totalment escalable per a l'aplicació de TMD per wafers i mostra una via sòlida per a l'ús d'aquests materials en l'electrònica i optoelectrònica.

Es pot considerar aquest material wafer de tres àtom de gruix de semiconductor cultiva a la part superior d'un altre substrat aïllant també per tècniques litogràfiques convencionals poden ser utilitzats directament per fer una gran varietat d'alt rendiment i per l'electrònica dispositius optoelectrònics.

Font: IEEE Spectrum

DORA, un robot per a la realitat virtual

Els jocs i les pel·lícules interactives són divertides, però els sistemes de realitat virtual moderns com l'Oculus Rift, també te la capacitat de deixar viatjar a la gent i experimentar pel món sense sortir del seu sofà. I el robot de telepresència DORA, que pot adaptar perfectament als moviments d'algú gràcies a un tipus d'auricular, el qual l'ajudarà a gaudir de les experiències de realitat virtual (RV) de forma encara més immersiva.

En lloc d'utilitzar una càmera remota que captura una vista de 360 ​​graus de tot el que passa al voltant, un usuari Oculus pot mirar al seu voltant en totes les direccions. Els investigadors de robòtica de la Universitat de Pennsylvania van desenvolupar DORA (The Dexterous Observational Roving Automaton) amb un parell de càmeres de moviment de concordança que son com els ulls remots d'algú.

Cadascuna de les càmeres del DORA pot transmetre en viu vídeo de 976 x 582-30 frames per segon, que és molt menys del que l'última versió de l'Oculus Rift pot mostrar. Però tenint en compte que el sistema està encara en les etapes d'investigació, hi ha un munt d'espai per millorar. Un casc de RV ja és capaç de realitzar un seguiment dels moviments i la posició de l'usuari, de manera que la informació es transmet al DORA sobre un enllaç de ràdio, el qual està en la línia de visió que li permet imitar perfectament cada pas i moviment, així com canvis subtils. I com que està muntat sobre una plataforma robòtica mòbil, es pot deixar per què algú que es col·loqui el casc de RV explori el què desitgi.

El major obstacle que han hagut de superar els investigadors del DORA és el desfasament entre els moviments del casc de RV i les càmeres del robot. En quan a la latència, és inferior a 20 ms, per tant, ja no és perceptible per algú que porti el casc de RV.

Una latència de 60 ms és el límit superior per fer creïble l'experiència de RV. Però malauradament, la latència del DORA actualment està al voltant de 70 ms. Això es deu, en part, a causa de la velocitat dels seus components mecànics, i podria ser fins i tot de més temps si el sistema depengués d'una connexió sense fils a Internet en lloc de la ràdio que s'utilitza actualment.

Però la possibilitat que ofereix és sorprenent. Per exemple, podria donar una nova sensació de llibertat i moviment a aquells que viuen amb discapacitats. Els equips d'emergència serien capaços d'explorar amb seguretat zones molt perilloses per als éssers humans, i així poder entrar sense les restriccions d'una càmera estàtica muntada en un robot més tradicional. I, perquè no? en els museus o galeries d'art podrien fins i tot llogar un robot DORA per permetre que els visitants de tot el món veiéssin les seves col·leccions sense haver de gastar-se ni un cèntim en la tarifa aèria.



DORA: The Future of Telepresence from DORA on Vimeo.

Font: GIZMODO

Micromotors impulsats per piles d'hidrogen

Les piles de combustible d'hidrogen prometen vehicles la única emissió dels quals és aigua. Però el seu aspecte s'ha vist obstaculitzat pels desafiaments d'emmagatzematge de gas d'hidrogen. Ara els investigadors diuen que els micromotors podrien ajudar els vehicles generant gas d'hidrogen a bord per tal de piles de combustible d'hidrogen d'energia.

Les cèl·lules de combustible d'hidrogen funcionen mitjançant la combinació d'hidrogen amb l'oxigen de l'aire per generar electricitat i vapor d'aigua. En lloc d'emmagatzemar gas hidrogen en tancs pressuritzats voluminosos, els científics han suggerit emmagatzemar el combustible en forma de líquids carregats amb sals que contenen hidrogen com ara borohidrur de sodi, que alliberen gas hidrogen quan s'exposa a un catalitzador de metall.

La majoria de catalitzadors que s'utilitzen per alliberar l'hidrogen a partir de borohidrur de sodi han arribat a la forma de qualsevol nanopartícula o pel·lícules primes. Però la velocitat i eficiència d'aquests sistemes d'alliberament d'hidrogen està limitant els catalitzadors per la mala barreja del combustible o l'acumulació dels subproductes de les reaccions catalítiques.

Ara els científics de la Universitat de Califòrnia, San Diego, expliquen que han resolt aquests problemes mitjançant l'ús de partícules de 20 micres d'ample, que actuen com a micromotors autopropulsats. Aquestes partícules trucades són anomenades Janus i tenen dues cares diferents, igual que el déu romà Janus; una banda està fet d'una pols de platí actiu catalíticament molt fi, mentre que l'altra està recoberta amb titani.

Quan aquestes micropartícules es submergeixen en una solució de borohidrur de sodi, els seus costats de platí reaccionen amb la sal hidrogen, mentre que els seus costats de titani romanen inactius. A mesura que el platí produeix gas d'hidrogen, aquest escapament empeny cada micropartícula a l'interior del fluid a una velocitat d'aproximadament 250 micròmetres per segon.

A mesura que aquests micromotors zip d'anada i tornada, han de mantenir la solució de borohidrur de sodi, alhora, els subproductes sòlids de les reaccions catalítiques no poden tenir suficient adherència per créixer en aquestes partícules errants. Això resulta en una taxa de generació d'hidrogen aproximadament nou vegades més ràpid que una pila de combustible amb nanopartícules catalítiques estàtiques convencionals.

Els investigadors van demostrar el seu concepte propulsant un petit cotxe model amb una pila de combustible d'hidrogen equipat amb les seves partícules Janus.



Font: IEEESpectrum

Finestra d'avions per carregar dispositius

B/E Aerospace ha patentat un nou tipus de finestra destinada a acabar amb l'ansietat del passatger per recarregar les bateries dels dispositius mòbils. Els premis Cristal Cabyn han reconegut l'invent com la major evolució de l'any per a la indústria. La base de l'invent és simple: canalitzar l'energia solar cap a un dispositiu USB, al que es podran connectar dispositius amb necessitats d'energia. Els viatgers que han volat amb Boeings 787 estan familiaritzats amb el tipus de finestra, encara que aquests encara no serveixen per servir electricitat.

El nou sistema s'anomena Eclipsi solar i aporta energia directament als passatgers on estan asseguts gràcies a una pel·lícula fotoelèctrica, prima i supereficaç, integrada a la cortina de la finestra, que converteix les cèl·lules solars que hi ha a l'altitud de creuer, amb una potència de fins a a 44 watts.

S'espera que els resultats d'Eclipsi solar, ofereixin una solució als passatgers davant el fenomen que es coneix com "l'ansietat de la bateria".

L'ansietat de la bateria
Els clients de les companyies aèries demanen endolls a bord ja que la majoria d'ells viatgen amb més d'un dispositiu. La proliferació de connexions sense fils i la diversió sense cables ha fet disparar aquest tipus de "neguit". L'escassetat d'endolls en aeroports el poc temps de connexió entre vols són altres dels factors que generen noves necessitats. Les empreses més avançades han introduït connexions als seients. No obstant això, la certificació dels endolls, és un procés complex i car.

Boeing és el fabricant que més innovació ha generat al voltant d'aquesta part de l'avió. Els B787 ja incorporen un “gel” en les finestres que permet regular la quantitat de llum que entra. A més, aquesta pel·lícula ajuda a disminuir l'estrés del fusellatge i minimitza el soroll al interior de l'aeronau.

Font: O2B

Primer vol d'un dron controlat per la ment

Científics portuguesos han aconseguit controlar a través de la ment el vol d'un drone. La prova va ser realitzada en un aeròdrom a les afores de Lisboa i va consistir en fer volar una aeronau no tripulada que, en lloc de ser guiada amb el moviment d'un joystick, ho era mitjançant les ones cerebrals d'un individu.

El pilot tenia una gorra amb elèctrodes que llegien les ones cerebrals i enviaven les ordres que pensava el pilot a l'aparell. És la primera vegada que s'ha fet una demostració pública d'aquest tipus de vol, que no té precedents. El projecte s'anomena Tekever Brainflight. Amb aquest sistema, el pilot només ha de pensar quina direcció ha de prendre el drone o si ha de guanyar o perdre alçada i l'aparell compleix aquestes ordres.

El drone vola en base a les ones cerebrals del pilot. El pilot es fixa en una pantalla on apareixen els paràmetres de vol. No obstant això, els responsables del projecte van confirmar que la tecnologia encara s'ha d'afinar i que els 'pilots mentals' necessitaran entrenament.

ACTIVITAT ELÈCTRICA

L'ideal seria que no fos molt difícil. Amb més entrenament, es preveu que serà possible fer més, ja que mitjançant una gorra es captura l'activitat elèctrica que té lloc dins del cervell. Es prenen aquests senyals i es transmeten a un ordinador que les converteix en moviments visibles del cursor, que es pot veure a la pantalla. La intenció és aplicar aquesta tecnologia a altres àrees, especialment, per augmentar les capacitats de persones amb problemes de mobilitat perquè puguin interactuar amb el seu entorn només amb la ment.

Font: El Periódico

Petites, mitjanes i grans subestacions

Les subestacions de distribució es disposen en moltes mides i configuracions. Una petita subestació rural pot tenir una potència màxima nominal de 5 MVA, mentre que una estació urbana pot ser major d' 200 MVA.

Les figures 1 a 3, es mostren exemples de petites, mitjanes i grans subestacions. Hi han molts dissenys possibles, moltes elèctriques han estandarditzat la subestació pel que fa a mides de transformadors, sistemes de distribució, automatització i la integració a sistemes SCADA (control de supervisió i adquisició de dades). La majoria de les configuracions de busos de la subestació de distribució són simples amb redundància limitada.

Figura 1 - Exemple subestació per distribució rural

Els transformadors més petits que 2,5 MVA estan normalment protegits amb fusibles. Els fusibles són de baix cost i simples, no necessiten de sistemes de control i ocupen poc espai. Els fusibles no són particularment sensibles, especialment per a l'evolució de les falles internes.

Els transformadors més grans solen tenir protecció amb relé que opera un disjuntor. Aquest relés, sovint inclouen la protecció diferencial, relés de sobrepressió i relés de sobrecorrent.

Tant la protecció diferencial com els relés sobressió, són prou sensibles per detectar els errors interns i així desconnectar el circuit per limitar el possible dany addicional al transformador. De tant en tant, els relés operen un seccionador de posada a terra.

L'estació transformadora està normalment protegida per relés diferencials que controlen si el corrent d'entrada del transformador és molt igual al corrent de sortida. També pot incloure sensors de pressió. El dispositiu de protecció del costat d'alta és sovint un interruptor, però també pot ser un ruptofusible.

Figura 2 - Exemple de subestació suburbana de distribució

Les subestacions de dos bancs de transformació, són molt comunes (Figura 2); aquests són el disseny estàndard per a moltes elèctriques, de manera que la mida dels transformadors són igualsaixí, si falla qualsevol dels transformadors, la unitat restant pot portar la càrrega de tota la subestació.

La majoria de les elèctriques, normalment, utilitzen una barra dividida: La barra d'enllaç entre els dos busos normalment es deixa oberta a subestacions de distribució. Els avantatges d'un bus dividit són:

• Baixa corrent de falla - Aquesta és la raó principal per què els llaços de barres estiguin oberts. Per a una estació de dos bancs amb els mateixos transformadors, obrint l'enllaç de barra, el corrent de falla passa a ser de la meitat.
• Corrent circulant - Amb un bus dividit, el corrent no pot circular a través dels dos transformadors.
• La regulació del bus - Regulació de voltatge de la barra, és també més simple amb una barra dividida. Amb el llaç tancat, el control del reguladors de tensió amb canviadors de preses en paral·lel, és més difícil.

Tenir l'enllaç de barra tancada té alguns avantatges, i moltes companyies, usen bucles o llaços tancats en algunes circumstàncies. Un enllaç de barra tancada és millor per a:

• Les xarxes secundàries - Pels alimentadors de cada subministrament de barres, ja sigui in situ o de xarxes secundàries, bucles tancats , ajuden a prevenir que circula corrent a través de les xarxes secundàries.
• Càrrega desigual - Un enllaç de barra tancada ajuda a equilibrar la càrrega dels transformadors. Si el conjunt d'alimentadors en una barra té significativament diferents patrons de càrrega (ja sigui de temporada o diaris), un enllaç de barra tancada ajuda a equilibrar la càrrega (i per tant l'envelliment) dels dos transformadors.

Figura 3 - Exemple subestació de distribució urbana

Si l'enllaç de barra està obert o tancat, té poc impacte en la fiabilitat. En el cas estrany que falli un transformador, tots dos dissenys permeten que l'estació sigui reconfigurada perquè un transformador subministra tota les línies connectada a una barra.

La figura 3 mostra un exemple d'una gran subestació urbana amb alimentadors que subministren xarxes secundàries. Si els alimentadors estan subministrant xarxes secundàries, no és crític per mantenir la continuïtat per a cada alimentador, però és important per evitar la pèrdua de qualsevol secció d'una barra

Font: Electrical Engineering

Ciberatacs al sistema SCADA

Els atacs contra els sistema de control de supervisió i adquisició de dades (SCADA) s'han duplicat en l'últim any, segons les dades de recerca recopilades per Dell SonicWall. Finlàndia va ser l'objectiu principal d'aquests atacs, seguits de les instal·lacions del Regne Unit i dels Estats Units i, com és lògic, els sistemes SCADA cada vegada estan més connectats a Internet.

Les tendències més comunes de les amenaces estan recollides en l'Informe Anuals de Seguretat sobre les Amenaces de Dell. Per altre banda, GRID Network de Dell recopila informació de més d'un milió de sensors de seguretat distribuïts en més de 200 països, a més de les dades dels honeypots instal·lats, en els seus centres de dades amenaçats, els quals disposen de dispositius de seguretat pels serveis de correu electrònic amb un tallafocs global.

En quant a les dades brutes, el nombre d'atacs ha augmentat cada any: Dell va detectar atacs a sistemes SCADA a tot el món, de manera que aquest, han augmentat de 91.676 -al gener de 2012-163.228 -al gener de 2013- i fins a 675.186 al gener de 2014.

La vulnerabilitat per fer desbordament de memòria intermèdia representa una quarta part dels atacs observats per Dell en la investigació. S'utilitzen més d'una dotzena d'altres mètodes per executar la resta d'atacs.

Atès que les empreses només estan obligades a reportar les violacions de dades que involucren informació personal o de pagament, els atacs SCADA sovint no es denuncien. Aquesta manca d'intercanvi d'informació, combinada amb una infraestructura de maquinària industrial antiquada, presenta enormes desafiaments de seguretat que seguiran creixent en els propers mesos i anys.

L'edat de l'equip de fet, és un repte important pel que fa a hacks SCADA. Encara que no tots els atacs es poden prevenir des de sistemes exposats a Internet, Dell ha suggerit tècniques de mitigació per limitar l'exposició. Per protegir-se contra atacs als SCADA en general, es suggereix: assegurar que tot el programari i els sistemes, estan al dia; assegurar-se que la xarxa només permet connexions amb IPs autoritzades; seguir les millors pràctiques operatives per limitar l'exposició, com ara la restricció de ports USB si no són necessaris i assegurar-se que accessos via Bluetooth, estan desactivats; i també, informar i compartir informació sobre atacs SCADA amb la comunitat industrial més àmplia perquè sigui conscient de les amenaces emergents.

Objectius, els Data Centers
Els sistemes SCADA són, a gran escala, sistemes de control industrial basats en sistemes informàtics que controlen els processos de control en la majoria de les instal·lacions d'infraestructura crítica arreu del món. El món industrial i les instal·lacions d'infraestructura crítica són els objectius principals dels atacs SCADA, però també els centres de dades, també poden ser víctimes d'aquesta amenaça.

En una recent entrevista amb DatacenterDynamics, es va dir que hi ha molts dispositius i sistemes dins dels centres de dades actuals que podrien ser objectiu dels atacants cibernètics. Inclou els sistemes de climatització, els generadors, els aparells de maniobra, els centres de control, les fonts d'alimentació universals (UPS) o bateries connectades als servidors, els sistemes d'aire condicionat, els sistemes de canalització utilitzats per fer circular el líquid fred al voltant d'un centre de dades, els sistemes d'extinció d'incendis i els sistemes de seguretat.

Tots ells, disposen de controladors lògics programables (PLC), sistemes de control distribuït (DCS), sistemes SCADA i altres sistemes de control de plantes basades en programari que podria ser vulnerable.



Font: DatacenterDynamics

Seient d'avió mida XXL

S'ha presentat un nou concepte de seient d'avió que podrà servir per als que necessitin més espai, ja sigui per a persones amb sobrepès o bé per col·locar una cadira especial per a nens.

Les persones amb sobrepès podran seure còmodament i de manera segura en aquests seients

Aquest projecte es va presentar per incloure als avions una forma més còmoda per tal de què els passatgers amb sobrepès puguin viatjar més còmodament, o també, aprofitar l'espai per a qui porti infants i prefereixi acomodar-hi les cadires del cotxet.

El projecte anomenat SANT (Special Accomodation Needs for Toddlers and Overweight Passengers, en anglès) va ser el guanyador del concurs pel premi Passenger Comfort, que es va celebrar a Alemanya.

Té la mida d'un seient i mig, en base a les mesures comunes en els avions i busca no només millorar la comoditat d'aquests passatgers amb aquesta necessitat especial, sinó també donar més seguretat als viatgers.

El seient adaptable usarà l'espai desaprofitat a la part posterior de la aeronau, on el fuselatge es fa més petit. Serà una versió més gran de l'espai normal. Amb això ajudarà a què el passatger no molesti les persones que viatgin en els llocs limítrofs.

També ajudarà a col·locar una cadira per a nadó amb prou espai i el tutor podrà ocupar el seient d'un costat.

Els passatgers amb sobrepès han de pagar en algunes aerolínies un seient extra si no es poden cordar el cinturó, de manera que aquest seient seria una excel·lent solució a aquest inconvenient.



Font: viveUSA

Una xarxa intel·ligent pionera a escala real entre Lió i Grenoble

Amb un consum energètic en augment i una dependència energètica també creixent a les llars, les empreses i els serveis imposen la necessitat de comptar amb un sistema de distribució fiable i robust. En aquest sentit, Schneider Electric participa en el projecte GreenLys, la primera xarxa intel·ligent a escala real a França. La companyia ha desenvolupat juntament amb els principals actors del panorama energètic francès dues plataformes experimentals a escala real a les ciutats de Lió i Grenoble, involucrant en el projecte a 1.000 llars i 40 edificis. L'objectiu és estandarditzar i exhibir una xarxa intel·ligent completament funcional cap al 2015, preparant l'escenari per a un desplegament generalitzat.

El projecte està testejant solucions innovadores des de la generació de l'energia fins al consum. A nivell de la xarxa, això inclou noves eines d'anàlisi, equipament d'automatització de subestacions de nova generació i comunicació amb sensors intel·ligents instal·lats en les àrees de consum. Més enllà, la xarxa incorporarà també generació d'energia basada en renovables o en gas natural, així com la capacitat d'utilitzar energia emmagatzemada en vehicles elèctrics.

Destaca especialment la contribució de Schneider Electric a dotar la xarxa intel·ligent de la capacitat de reconfigurar automàticament en cas de tall de servei. És el que es coneix com self-healing: l'habilitat del sistema per detectar que no està operant correctament i, sense necessitar intervenció humana, fer els ajustos necessaris per tornar a la normalitat. En aquest sentit, el projecte GreenLys és segur i robust, minimitzant els talls i la durada dels mateixos. En menys de 20 segons, és capaç de localitzar la incidència, aïllar i reconnectar als consumidors.

Font: Futur Energy

Vehicle elèctric pel Dakar

El pilot de l'equip Acciona 100% EcoPowered, Albert Bosch, va compartir la seva experiència al Dakar 2015 amb el primer vehicle elèctric propulsat per energies netes i desenvolupat per Acciona, en la jornada Sustainable Sunday que es va fer el passat 26 d'abril al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), en el marc de Sustainable Brands Barcelona 2015.

En la seva ponència 'La sostenibilitat unida a l'esport més extrem', Bosch va repassar els desafiaments de la seva trajectòria esportiva per promoure l'alta competició sostenible, amb la recent participació al Dakar, el ral·li més exigent del món, com a última gran fita de la seva carrera .

Els assistents al Sustainable Sunday també van tenir l'oportunitat de veure a les instal·lacions del CCCB, el cotxe Acciona 100% EcoPowered i descobrir els secrets tècnics del vehicle que ha deixat la seva empremta sostenible al Dakar, en una exposició multimèdia.

L'agenda d'actes d'Acciona durant el sustainable Sunday es va completar amb la projecció del documental 'Viatgers del vent', que va narrar el repte de l'Acciona Windpowered Antartica, un trineu zero emissions propulsat per estels que va aconseguir arribar al Pol Sud Geogràfic en una expedició liderada per Ramón Larramendi i que ha permès recaptar informació científica sobre l'Antàrtida i la seva preservació.

Sustainable Sunday és un esdeveniment familiar d'accés lliure i gratuït en el qual els ciutadans i consumidors de totes les edats poden trobar respostes i opcions més sostenibles per al seu dia a dia.

Smartphone extra-segur i més fort que l'acer

La Turing Robòtics Indústries ha abocat la seva estratègia de producte en el segment dels smartphones, amb un disseny intel·ligent per dins i per fora, de manera que posa èmfasi en la seguretat, amb la seva pròpia comunicació xifrada fora del servidor entre els propietaris i un lector d'empremtes digitals que bloqueja el dispositiu si no és reconeguda. També hi ha un sistema de càrrega magnètica similar al d'Apple. No obstant això, la veritable estrella de l'smartphone és el seu marc. Està construït de "liquidmorphium", un aliatge de metall que segons s'informa és més fort que l'acer o el titani. Encara que també hi ha alumini, ceràmica i plàstic, aquesta estructura hauria de reduir les possibilitats de trencament del telèfon per culpa d'una caiguda desagradable.

Pel que fa al rendiment, no és tan avantguardista. Té un processador de l'any passat Snapdragon 801, 3 GB de RAM i una pantalla 1080p de 5.5 polzades. Els seus majors avantatges són una bona quantitat d'emmagatzematge incorporat (fins a 128 GB) i la combinació d'una càmera frontal de 8 megapíxels i la de darrere 13 megapíxels. Hi ha un ampli suport a les bandes nord-americanes i europees LTE també, pel que no hauria de perdre l'oportunitat de navegar de la forma més ràpida.

S'està treballant per què el seu preu sigui just. Turing, comenta que el seu telèfon sortirà aquest any (2015) i que té previst vendre'l a un preu de 740 dòlars lliure d'operadors i en format de 64 GB, o per 870 dòlars en una variant de 128 GB.

Sintetitzadors de butxaca

Els tres operadors de butxaca de la següent imatge són, individualment, una caixa de ritmes (PO-12 Rhythm), un sintetitzador de baixos (PO-14 Sub) i una màquina de melodia (PO-16).

A part del teclat multifunció i un parell de potenciòmetres, cada unitat té una pantalla que permet saber el tempo i el format segons les eines que s'hagi seleccionat. També proporciona una gran animació quan s'està reproduint. El material d'àudio és impressionant, però les imatges en moviment són un toc agradable, especialment per a un conjunt d'instruments de butxaca que gent de qualsevol nivell amb una mica d'habilitats, poden gaudir.

Com sonen? Perfecte. Sorprèn el grau de qualitat de l'àudio, que es pot canalitzar en un editor d'àudio més potent com podria ser l'Adobe Audition o GarageBand. tot tres es poden interconnectar en bucle amb cable de manera que permet fins a cinc maneres de sincronització per determinar com es processa el senyal de cada un d'ells. Les cinc preseleccions permeten alternar el mode estèreo, mono i sincronització del senyal d'entrada/sortida. Per tant, es pot decidir si es vol enviar el senyal a la següent unitat o a una sortida d'àudio estèreo per a auriculars, a un altaveu o a un portàtil. No importa el què, el primer operador de butxaca serà l'anomenat mestre, així que és el que s'utilitza per controlar el tempo. Per descomptat, també es pot controlar els bucles i registrar de forma individual abans de combinar-los amb el programari d'àudio.

El PO-12, PO-14 i PO-16 vénen precarregats amb una biblioteca de mostres (16 en total), pel que pots començar a fer soroll amb els aparells de forma ràpida. Per a les parts individuals, cadascuna disposa de paquets de 16 sons i 16 efectes que es poden ajustar a qualsevol dels tres presets tempo (Hip-Hop, Disc o Techno), o ajustat per a qualsevol lloc entre 60 i 206 bpm (beats per minut). Hi ha una manera d'escriptura també, que permet ajustar les seqüències precarregades o fer-ne una de pròpia des de zero utilitzant el seqüenciador intern de 16 passos .

En les setmanes que he passat jugant amb aquestes coses durant el meu temps lliure, em sento com si ni tan sols he esgarrapat la superfície de totes les seves possibilitats. Són capaços de produir bucles i composicions més grans per a projectes molt més refinats amb una mica més de dedicació del temps. Si vostè està pensant en produir cançons a casa, però no vol gastar-se un munt de diners amb una afició, provi'n un d'aquests. Segur que hi ha pitjors coses en què t'has gastat 60 euros. És possible que et trobis amb l'afició per l'amor per fer música des de la comoditat del seu escriptori que encara no hagis descobert.

Font: Engadget

Sistemes de informació Geogràfica

GIS és sinònim de sistemes d'informació geogràfica (no de Sistema d'Integració Geografica) i ha estat així des de 1968, quan el terme va ser introduït per primera vegada després del treball pioner del Dr. Roger Tomlinson. Quaranta-set anys després, igual que qualsevol altra tecnologia, el GIS ha canviat. Programari, maquinari, el núvol, la mobilitat, els usuaris, els professionals de GIS, tot va canviant i evolucionant Tot ha canviat, excepte una cosa: la capacitat d'integrar els diferents conjunts de dades, la qual cosa va ser una de les idees principals darrere de la primera GIS (Veure: Orígens del Sistema d'Informació Geogràfica de Canadà).

Avui en dia, els GIS i la cartografia són a tot el món, cada dia i a tot arreu. Aquesta tecnologia basada en mapes fa que actualment sigui molt més fàcil ajudar a la gent a trobar la millor ruta, trobar un restaurant, trobar la botiga més propera o trobar-se amb un amic en un punt concret. Bàsicament, ajuda a realitzar la tasca més simple i també la tasca més difícil. I si tenim en compte el costat professional/empresarial dels GIS, té un paper fonamental ajudant a les empreses a obtenir millors respostes i més ràpides a les seves preguntes, ja sigui per determinar la millor ubicació per a un nou projecte o per interactuar millor amb els seus clients.

Què és la integració?
Aquesta poderosa tecnologia, sistema, eina o ciència, és tot sobre els sistemes i la integració de les persones. Però, és això suficient per canviar d'Informació per a la Integració ?

Si es fa una ullada a algunes definicions, integrar significa "L'acció o procés de combinar (una cosa) amb una altra per formar un tot" (font: Diccionari Oxford), semblaria clar que els GIS compleixen amb els requisits de la definició del Diccionari, però val la pena confirmar això. Només cal anar a un navegador i fer recerca dels innumerables exemples on es va utilitzar el GIS per combinar dues (o més) coses per formar un tot:

La ESRI Inc Indústries una cartografia es presenta en onze àrees que alhora estan dividides en seixanta-dues àrees més específiques. També si es consulten els mapes de Google per a treballar, es possible veure diferents indústries i els diferents clients amb els seus casos d'estudi. Finalment fer una ullada a MapInfo (Casos pràctics) i Intergraph (Històries de clients) és possible navegar a través de totes les històries d'èxit. Tots aquests exemples tenen una característica en comú, el fet que combinen una cosa (la informació geoespacial) amb una altra (bases de dades) per formar un conjunt: plataforma integrada, interfície gràfica d'usuari per resoldre problemes i donar millors respostes i més ràpides.

La altra definició estableix que la integració és "l'acte d'apropar les persones o grups junts [...] en la igualtat de participació" (font: Diccionari Oxford). Encara que aquest no és el veritable significat de la definició de la sàvia tecnologia, ja que se centra en la definició social de la integració, el ​​que realment fa justícia a la capacitat dels GIS per promoure la comunicació tant entre diferents persones, els diferents papers dins d'una empresa i també, entre els clients i proveïdors de serveis.

Àrees Tradicionals i No Tradicionals GIS comercials
Un aspecte interessant de la integració és que de vegades, és tan implícit pels GIS que no ens n'adonem. És fàcil adonar-se de la integració quan parlem de les més recents aplicacions dels GIS com banca i assegurances, on en general la integració és explícita (per exemple, la integració de BI - Business Intelligence - amb sistemes amb GIS), però fins i tot en les tradicionals indústries, el GIS, de vegades està fent algun tipus d'integració, encara que nosaltres no ho notem.

-----

Per als usuaris "interns", els GIS permeten la comunicació, la visualització i l'intercanvi de dades de manera que tothom és conscient d'on és tota la informació espacial així que, per exemple per desenvolupar la seguretat d'un departament de bombers, és estratègic saber on es troben els districtes i les boques d'aigua, saber per on transcorre la xarxa elèctrica, xarxes de gas etc. per tant aquestes entitats s'han de "parlar" amb un sistema GIS, i ajudar-se mútuament d'una manera que les dades requerides per tots ells s'integrin fàcilment i estiguin disponibles per a ells amb evidents beneficis per a tots els serveis i/o usuaris. De la mateixa manera, hi ha exemples incomptables d'integració de dades que permeten respostes millors i més ràpides entre serveis públics i privats.

Els clients "externs", els ciutadans, són fonamentals "socis de negocis" per les administracions públiques de manera que han de participar en els processos i presa de decisions en relació al lloc on viuen i treballen. Un cop més, el GIS proporciona una plataforma única per aconseguir-ho. Per exemple, el cas d'ajuda al ciutadà en línia que pot haver desenvolupat un equip de GIS d'un Ajuntament, ha de permetre i, de fet, permet als ciutadans comunicar-se amb l'Ajuntament. Amb aquesta aplicació qualsevol ciutadà pot presentar informació i/o fer qualsevol sol·licitud les quals, es dirigeixen automàticament al respectiu servei que l'ha de gestionar .

Tenint en compte les no tradicionals àrees de negoci GIS, com poden ser la banca, les assegurances, màrqueting, etc., la integració sol ser explícita i s'utilitza com una paraula de poder vendre aquest tipus d'integracions tecnològiques (geomàrqueting, BI, penetració en el mercat, la presa de decisions per la selecció de llocs, etc.). Tant si s'utilitza per determinar la ubicació d'una nova branca o per realitzar anàlisis de la integració de màrqueting, el GIS sempre es presenta com un valor afegit a un sistema ja existent. És més, encara hi ha qui creu que per a aquestes solucions no tradicionals no cal l'ús de GIS i dels mapes com una eina de decisió. De fet, aquesta tecnologia fa guanyar importància per la seva capacitat de visualització. Una vegada que la informació es mostra en un mapa i correctament simbolitzada, els professionals de negocis que l'utilitzen per interpretar els fulls de càlcul, taules i gràfics, poden prendre consciència de noves relacions , les noves tendències i els patrons espacials en les seves dades, conduir a nous coneixements i una millor i respostes més ràpides. I la meva experiència amb els prenedors de decisions em diu que les possibilitats que algú agafa nova "coses" per mirar un mapa són enormes. Visualització espacial és, sens dubte, una eina que permet una millor presa de decisions (Veure: L'empresa amb capacitats espacials).

Tenir en compte les necessitats i expectatives de tots
Donat el cas d'una possible reunió en una empresa i la participació de diferents equips, l'equip "A" volia fer "X", l'equip "B" necessitava imprimir "I" i l'equip "C" volia informar "Z", però cap dels equips va poder arribar a una solució que plenament tingués en compte a tothom sobre les diverses expectatives. Per això un equip GLS pot proposar la possibilitat d'implementar l'aplicació que s'adapti als seus objectius amb la finalitat de que es convergeixi en una plataforma única. Això no és especial, ni aquest tipus de solucions són màgia o fàcils d'implementar. Només vol dir que un GIS pot ser una eina molt poderosa que permet el desplegament d'aquest tipus de mesures, solucions personalitzades que consideren les necessitats i les expectatives de tots.

Les solucions per fer la integració s'estan convertint en més simples i més eficaces perquè, algunes de les principals empreses de programari estan treballant juntes per fer d'aquest un procés fàcil i senzill amb avantatges significatius per a les empreses. Per exemple ESRI ha estat treballant amb SAP, IBM i altres i Google ha desenvolupat una potent API per a implementar integracions senzilles i ràpides de fet.

Boia solar per oxigenar rius

A més de delimitar les àrees de navegació, una boia alimentada per energia solar podria enriquir amb oxigen els cursos d'aigua que necessiten sanejament. Així ho imagina Sebastià Zanetti, un estudiant avançat d'arquitectura a la UBA, qui per la seva idea acaba de ser premiat en el 5è Congrés Internacional Solar Cities, celebrat al Centre Metropolità de Disseny (CMD) de Buenos Aires.

Va buscar dissenyar un element que només es pugui situar en un espai i que no necessiti més que el sol per funcionar. A més, es va plantejar el disseny de la boia oxigenadora, a la qual va anomenar Aigua Viva, sobre la conca de Buenos Aires, concretament en el rierol Matança, considerat des del 2013 un dels deu llocs més contaminats del món segons l'Institut Blacksmith i la Creu Verda Suïssa. No obstant això, el projecte és adaptable a qualsevol sistema natural o artificial que ho requereixi.

El model proposat consisteix en una boia flotant equipada amb un panell fotovoltaic, que alimenta tres bombes submergides que oxigenen l'aigua mitjançant circulació i aspersió (ruixat). El procés trenca la pel·lícula impermeable aquosa i augmenta la superfície de contacte amb l'aire. Tampoc descarta que es pugui aconseguir un efecte d'oxigenació similar a través de dos mecanismes: bombant aire cap a l'aigua per formar bombolles o produint turbulència en la superfície mitjançant pales rotatòries. De fet, es podrien combinar les tres possibilitats.


Funcionaris i tècnics de l'Agència de Protecció Ambiental de la Ciutat de Buenos Aires es van reunir dies enrere amb l'inventor per explorar la factibilitat que el projecte funcioni tal com s'ho planteja, tot i que en les bases del concurs s'admet que una idea premiada no necessàriament acaba portant-se a la pràctica.

De tota manera, l'interès mostrat ja és motiu d'orgull. I idees com la premiada , mostren que les energies renovables, a més dels seus beneficis coneguts (com no generar emissions de gasos d'efecte hivernacle), són capaces d'adaptar-se a diverses situacions o fins i tot, en alguns casos, ser l'única resposta o, al menys, la més adequada .

Font: DiCYT

10 tendències tecnològiques

L'ús de l'empremta digital o els rellotges intel·ligents van començar a ser especialment populars entre diferents dispositius i serveis durant l'any passat. Tots els indicis són que aquestes tecnologies i altres de noves continuaran per consolidar la seva presència, segons un estudi realitzat per la firma Ericsson.

L'Ericsson Consumer Lab, ha obtingut la informació per al seu estudi a través d'un programa de recerca sobre el consum basat en 100.000 entrevistes individuals realitzades a més de 40 països i 15 mega-ciutats, estadísticament representa 1,1 milions de persones. «La tendència més important» que s'ha detectat és "la demanda massiva d'aplicacions i serveis en tots els sectors i especialment en aquells que tenen el potencial de canviar el dia a dia a les persones"

Les 10 tendències, segons Ericsson són:

1. Aplicacions: El ràpid enlairament dels smartphones ha canviat completament la manera en què ens comuniquem i utilitzem Internet. De fet, ja s’està entrant en una nova fase d'ús de l'smartphone marcada per la velocitat i la diversificació, de manera que, la gent està buscant aplicacions en tots els aspectes de la vida en societat.

Això inclou tot, des de compres a l'atenció diària, relació amb les institucions o el transport.

2. El cos com a contrasenya: Les companyies d'Internet estan exigint més contrasenyes amb una combinació de números, lletres i símbols. Aquesta realitat està fent créixer l'interès per la biometria. Per exemple, la investigació va trobar que el 52% d'usuaris d'smartphone volen utilitzar les seves empremtes dactilars en lloc de contrasenyes, i el 48% està interessat en l'ús del reconeixement ocular per desbloquejar la pantalla. Un total de 74% creuen que la biometria en els smartphones es convertirà en una tendència durant l'any que ve.

3. Quantificació d'un mateix: La pressió arterial i el pols són només alguns exemples de com ens agrada mesurar-nos amb dispositius mòbils. Tal i com es determina en l'estudi, només es necessita descarregar una aplicació per fer un seguiment de les nostres activitats. De fet, el 40% dels usuaris d'smartphone volen utilitzar els seus telèfons per connectar-los amb el seu cos i el 56% té interès en controlar la seva pressió arterial i ritme utilitzant els anells d'impulsos.

4. Internet a qualsevol lloc: L'experiència d'internet ja s'ha situat per davant de la veu. En aquest sentit, els usuaris s'han adonat que els senyals de cobertura mòbil poden ser suficients per a una trucada de veu, però no per accedir a serveis d'internet. En l'informe realitzat per Ericsson s’ha detectat que la satisfacció de l'usuari és inferior quan es refereix a la qualitat.

5. Els smartphones redueixen l'escletxa digital: l'accés a internet a escala global està encara impròpiament distribuït però l'arribada dels smartphones més barats fa que els usuaris ja no requereixen de dispositius cars, per accedir a serveis d'internet. D'aquesta manera, el 51% d'usuaris d'arreu del món poden percebre que els seus telèfons són el dispositiu tecnològic més important.

6. Més beneficis que les preocupacions del món en línia. El 56% dels usuaris d'internet, estan preocupats per la seva intimitat, però només el 4% va dir que faria servir menys internet per preservar-la.

7. Vídeo i la influència social al poder. Malgrat una oferta més amplia de mitjans de comunicació, sembla menys propens a fer possible sobre què triar en base a què veiem. Tant és així que els nostres amics tenen una influència determinada en el que veiem. Segons una investigació realitzada per Ericsson, el 38% dels enquestats assegura que veuen vídeos recomanats per amics.

8. Dades visibles: El 48% dels usuaris utilitzen aplicacions per analitzar millor el seu consum de dades. Mentre que el 41% només vol saber quantes dades consumeix, el 33% comprova que la factura és correcte i el 31% no procura no superar els límits de les dades establertes per l'operador. La investigació també revela que el 37% dels usuaris d'smartphone, regularment utilitzen aplicacions per posar a prova la seva velocitat de connexió.

9. Sensors per a tot: Segons l'informe, l'any 2016 al voltant del 60% dels propietaris de telèfons intel·ligents confien que els sensors s'utilitzaran en tots els àmbits: des d'assistència sanitària, als transports públics, cotxes, cases i oficines.

10. Control: El 19% de les descàrregues d'internet es fan des de telèfons i tauletes, fet que demostra que els usuaris volen tenir continguts en mobilitat i no preocupar-se d'on estan utilitzant el mòbil o tauleta digital. Els usuaris que volen començar a veure continguts de casa seva serà un altre camí pel que s’avançarà.