Va buscar dissenyar un element que només es pugui situar en un espai i que no necessiti més que el sol per funcionar. A més, es va plantejar el disseny de la boia oxigenadora, a la qual va anomenar Aigua Viva, sobre la conca de Buenos Aires, concretament en el rierol Matança, considerat des del 2013 un dels deu llocs més contaminats del món segons l'Institut Blacksmith i la Creu Verda Suïssa. No obstant això, el projecte és adaptable a qualsevol sistema natural o artificial que ho requereixi.
El model proposat consisteix en una boia flotant equipada amb un panell fotovoltaic, que alimenta tres bombes submergides que oxigenen l'aigua mitjançant circulació i aspersió (ruixat). El procés trenca la pel·lícula impermeable aquosa i augmenta la superfície de contacte amb l'aire. Tampoc descarta que es pugui aconseguir un efecte d'oxigenació similar a través de dos mecanismes: bombant aire cap a l'aigua per formar bombolles o produint turbulència en la superfície mitjançant pales rotatòries. De fet, es podrien combinar les tres possibilitats.
Funcionaris i tècnics de l'Agència de Protecció Ambiental de la Ciutat de Buenos Aires es van reunir dies enrere amb l'inventor per explorar la factibilitat que el projecte funcioni tal com s'ho planteja, tot i que en les bases del concurs s'admet que una idea premiada no necessàriament acaba portant-se a la pràctica.
De tota manera, l'interès mostrat ja és motiu d'orgull. I idees com la premiada , mostren que les energies renovables, a més dels seus beneficis coneguts (com no generar emissions de gasos d'efecte hivernacle), són capaces d'adaptar-se a diverses situacions o fins i tot, en alguns casos, ser l'única resposta o, al menys, la més adequada .
Font: DiCYT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament