La importància de les abelles

Gairebé tres quartes parts dels cultius per a consum humà espanyols estan en perill pel declivi de la població d'abelles i d'altres pol·linitzadors, segons un estudi presentat a Barcelona per Greenpeace. Kiwis, carabasses, melons, síndries, carbassons, pomes, préssecs o ametlles són alguns dels cultius més dependents de la pol·linització d'aquests insectes. Per aquest motiu, l'entitat ecologista alerta que, en alguns casos, la seva producció podria caure fins un 90% i, fins i tot, arribar a desaparèixer. El sector apícola denuncia que la mortalitat d'abelles se situa entre el 20 i 40% en el conjunt d'Espanya. En el cas de Galícia, el 56% de les colònies d'abelles han desaparegut des de l'any 2000. Un cas similar és el de les papallones, que també porten a terme la pol·linització, ja que la seva població s'ha vist reduïda a la meitat en 20 anys.

La mortalitat de la població d'abelles es deu especialment a l'ús de 319 insecticides i a l'aparició de la vespa asiàtica. L'elevada mortalitat pot amenaçar el sector econòmic espanyol que depèn de la pol·linització, la facturació puja a més de 2.400 milions d'euros anuals, segons l'entitat ecologista.
Greenpeace demana que es prohibeixin aquests productes químics nocius per a les abelles abans de 2017. L'ús d'aquest tipus de productes va augmentar en un 56% entre 1990 i 2010.

Un pla integral de protecció i ampliar el cultiu ecològic
A més, l'organització insta els governs al desenvolupament d'un pla integral d'acció per protegir les abelles mel·líferes i altres pol·linitzadors, i establir un full de ruta perquè, al 2050, el 100% dels cultius espanyols siguin ecològics.

Per començar, l'entitat proposa ampliar a 7,6 milions les hectàrees destinades al cultiu ecològic a Espanya, el què suposaria un 30% del territori agrícola. L'organització ha recordat que, tot i que la pol·linització és una activitat que passa "molt desapercebuda", la seva funció és "fonamental", ja que en depèn un terç de l'alimentació mundial. Greenpeace afirma que Espanya "hauria de ser el principal defensor d'aquestes espècies", ja que és una de les més importants economies agrícoles d'Europa i en què hi ha un major nombre d'apicultors.

Fruits secs, fruites i l'horticultura, els més perjudicats
El sector espanyol més afectat per la reducció de la població d'abelles és, segons l'entitat, el de la fruita seca, seguit pel fructícola i l'hortícola. Especialment greu és el cas de la indústria de l'ametlla a Espanya, que és la segona del món, ja que la seva supervivència depèn en un 90% de la pol·linització.
Les comunitats espanyoles que major benefici econòmic van tenir al 2011 per la pol·linització van ser Andalusia, amb 878 milions d'euros; Catalunya (321); Múrcia (249); Aragó (194) i Extremadura (183).

Astúries, amb una ràtio de vulnerabilitat del 34%, Catalunya (25%), Múrcia (24%), Aragó (17%) i Galícia (16,5%) són les comunitats autònomes més amenaçades per la pèrdua d'espècies pol·linitzadores, la funció Greenpeace considera "insubstituïble". Així, ha advertit que cal prendre decisions respecte a aquest problema, ja que "d'això depenen les generacions futures".

Vegeu aquest vídeo on s'explica com l'abella comunica a la resta de les companyes del rusc on es troba l'aliment:

http://www.enciclopedia.cat/sites/default/files/media/VIDEO/abella.ogv


Font:ChilAnimal