Els nanocables en configuracions a l'atzar poden augmentar la conductivitat

Investigadors de la Universitat de Lehigh han identificat per primera vegada una millora de rendiment en la conductivitat elèctrica en un nanocable de metall,  creant microestructura en forma de xarxa. El resultat més sorprenent de l'estudi és que si les configuracions estan fortament ordenades i no superen configuracions amb cert grau d'aleatorietat, es pot augmentar la conductivitat.
L'estudi sobre conductivitat en matrius de nanocable per atzar s'ha publicat en l'edició actual del diari Scientific Reports. La investigació la van realitzar Nelson Tansu, Daniel E. i Patricia M. Smith Endowed, catedràtica de Lehigh. Aquest és un centre per fotònica i nanoelectrònica del departament elèctric i informàtica.

Conductors transparents són necessaris per utilitzars-se en les pantalles planes, tàctils, cèl·lules solars i díodes electroluminescents, entre moltes altres tecnologies. Actualment, l'indium Tin oxide (ITO) és el material més utilitzat per a conductors transparents gràcies a la seva alta conductivitat i alta transparència. Tanmateix, l’ITO presenta diversos problemes: El material és escàs, car de fabricació i és fràgil i fàcil de trencar, una característica indesitjable especialment en aquesta era moderna de l'ús de electrònica flexible.
Els investigadors que busquen un substitut per ITO cada vegada més estan emprant xarxes aleatories de metall amb nanocables, pretenent igualar la ITO pel que fa a la transparència i a la conductivitat. El metalls basats en nanocabls, mostren una millor flexibilitat i són més compatibles amb processos de fabricació de pel·lícules ITO. La tecnologia, tanmateix, està encara en una fase primerenca pel desenvolupament, però la investigació actual se centra en l'efecte d'una vareta orientada sobre conductivitat de xarxes per millorar el rendiment.

En aquest treball, investigadors de Lehigh han desenvolupat un model computacional per a la simulació de xarxes de metalls amb nanocable, ja que cal accelerar el procés cap a idealitzar la configuració de nanocables. El model prediu resultats experimentals existents.