La casa autosuficient

La primera casa autosuficient sense factures d'aigua ni llum s'ha fet realitat; i es perfila com l'habitatge del futur. Encara que semblava un somni inabastable, ja és una realitat. S'ha aconseguit construir una casa que no depèn de les companyies elèctriques perquè és autosuficient, sense factures d'aigua ni llum. Ha estat batejada amb el nom de Casa Martina i construïda per José Vaquero a 40 quilòmetres de Madrid. Es tracta d'una de les anomenades cases passives, que significa que tenen un mínim consum energètic o que gaudeix de total independència energètica.

José Vaquero ha hagut de ser molt constant durant anys i sortejar moltes dificultats fins a arribar a veure'n els resultats. Però sobretot, no va deixar de creure mai que tenia raó en pensar que era l'habitatge del futur. I es va fer fort davant les dificultats: "Espanya és l'únic país del món que penalitza l'energia solar. Si vols consumir la energia dels teus propis panells solars has pagar una taxa a les companyies elèctriques, una penalització. És com plantar un hort i haver de pagar-li al supermercat per consumir els teus propis tomàquets", es lamenta el constructor i autor del projecte per a l'empresa Alternativa Energética.

La casa obté l'energia de fonts renovables. Té sistemes d'energia fotovoltaica, solar, tèrmica i geotèrmica. Però tan importants són les fonts d'energia renovables com tenir un aïllament perfecte i una orientació estudiada al mil·límetre. Tenint en compte les sinergies de l'entorn on se situa la casa, es pot aprofitar al màxim l'energia de la pròpia naturalesa.

A Casa Martina no li cal obrir les finestres per ventilar. L'aire circula i es renova en el seu interior gràcies a un pou canadenc: Una instal·lació que fa passar l'aire de l'exterior per sota de la terra per fer que entri a l'interior de la casa a la mateixa temperatura que hi ha. Al seu torn, permet que surti l'aire renovant sense perdre energia. D'aquesta manera la casa està fresca a l'estiu i càlida a l'hivern.

Una xarxa de recollida i tractament d'aigües pluvials i grises, proveeix dos dipòsits que permeten aprofitar l'aigua per omplir les cisternes dels inodors i regar les zones verdes i el petit hivernacle que té la vivenda.
Quan la renovació de l'aire del pou canadenc no és suficient per aclimatar la vivenda, es recull l'energia de la instal·lació solar tèrmica i d'una bomba de calor geotèrmica, aconseguint una temperatura confortable tot l'any. La combinació de tots aquests sistemes i accions per estalviar energia, fan que Casa Martina sigui un exemple a seguir.

Pel que fa al cost, José Vaquero, afirma que no es pot dir una xifra, ja que cada casa passiva és un projecte que es dissenya en funció del client i de les necessitats de l'entorn. No obstant això, adverteix: "Cal valorar la hipoteca energètica, que és el que molta gent no veu. El que t'estalvies en pagar energia a les companyies durant tots els anys que visquis en una casa passiva. La inversió se sol amortitzar en 8 o 10 anys".



Font: Ecoportalnet