L'evolució galàctica

El telescopi espacial Herschel de l'Agència Espacial Europea (ESA) ha descobert que les galàxies no necessiten xocar entre sí per desencadenar el procés de formació d'estrelles. Aquests resultats demunten una antiga hipòtesi i descriuen un procés d'evolució molt més majestuós. Aquest descobriment està basat en les observacions realitzades per Herschel en dues regions del firmament, cadascuna d'una grandària aparent equivalent a un terç de la Lluna plena. És com observar la història de l'Univers a través del forat d'un pany. Herschel ha estudiat més de mil galàxies, cada vegada més distants, recorrent un 80% de la història del cosmos.
Herschel és capaç d'analitzar un ampli rang de freqüències de la radiació infraroja, el que li permet estudiar el procés de formació de les estrelles amb un nivell de detall sense precedents. Fa anys que se sap que la taxa de formació d'estrelles va experimentar un gran bec en les primeres fases de l'Univers, fa uns 10 mil milions d'anys. Per aquell temps, algunes galàxies estaven formant estrelles a un ritme de deu a cent vegades major al que es pot observar en la nostra galàxia actualment.

En l'Univers actual, aquestes taxes de formació d'estrelles són poc habituals, i sempre semblaven estar relacionades amb una col·lisió entre galàxies, de manera que els científics van suposar que sempre havia estat així. En estudiar galàxies molt llunyanes, la llum va començar a solcar el firmament fa milers de milions d'anys. Herschel ha pogut demostrar que aquesta hipòtesi era errònia. David Elbaz i els seus col·laboradors del CEA Saclay, a França, han analitzat les dades generades per Herschel i han arribat a la conclusió que les col·lisions entre galàxies només van jugar un petit paper en l'evolució de l'Univers primitiu, tot i que algunes de les galàxies més joves estaven formant estrelles a un ritme vertiginós.

En comparar la quantitat de radiació infraroja emesa per aquestes galàxies en diferents longituds d'ona, l'equip d'investigadors ha pogut demostrar que la taxa de formació d'estrelles només depèn de la quantitat de gas emmagatzemat a la galàxia, independentment de les col·lisions que aquesta pateixi. El gas és la matèria primera per a la formació de noves estrelles. Els resultats d'aquesta investigació permeten enunciar una senzilla relació: com més gas contingui una galàxia, més estrelles formarà.

Les col·lisions només juguen un paper decisiu en aquelles galàxies que encara no alberguen una gran quantitat de gas, aportant el material necessari per desencadenar altes taxes de formació d'estrelles. Això és el que es pot observar en les galàxies d'avui dia, que després d'haver estat formant estrelles durant més de 10 mil milions d'anys, han esgotat la major part de les seves reserves gasoses. Aquesta investigació ofereix una explicació molt més majestuosa per al procés de formació de les estrelles, segons la qual la major part de les galàxies van creixent de forma lenta i natural a partir del gas que atreuen dels seus voltants.

Font: ESA