Generació a Islàndia

Islàndia és un país que ja genera un 100% (99,998%) de la seva electricitat mitjançant renovables. A més, és una illa i no té interconnexió elèctrica amb cap altre territori, és a dir, és autosuficient en el sistema elèctric. Amb un gran territori, a mesura que va anar expandint la seva energia hidroelèctrica, també va anar expandint la seva capacitat de generació mitjançant energia geotèrmica.

La generació total d'electricitat en totes les plantes d'energia més grans a Islàndia des del començament del segle passat es pot trobar en les següents taules, classificats per font d'energia.

Font: Orkustofnun

Hidroelèctrica
La precipitació d'Islàndia es combina amb extenses terres altes, per tant, té un enorme potencial d'energia de fins a 220 TWh / any. Del consum d'energia primària a Islàndia el 2014, el 20% es va generar en centrals hidroelèctriques. La producció total d'electricitat va ser el 2014, 12,9 TWh d'hidromassatge.
Gran part de la precipitació s'emmagatzema en els casquets polars i també a les aigües subterrànies, pel que es dissipa per evaporació, el flux de les aigües subterrànies i el flux glacial. El 2014 a Islàndia havia centrals hidroelèctriques amb una capacitat instal·lada total de 1.986 MW, el que genera el 72% de la producció elèctrica del país.

Geotèrmica
Islàndia és un dels pioners en l'ús de l'energia geotèrmica per a la calefacció. La generació d'electricitat amb energia geotèrmica s'ha incrementat significativament en els últims anys. Les instal·lacions elèctriques geotèrmiques generen actualment el 25% de la producció total d'electricitat del país.

Durant el transcurs del segle XX, Islàndia va passar de ser un dels països més pobres d'Europa, dependents del carbó que importaven per fer la seva energia, a un país amb un alt nivell de vida, on pràcticament tota l'energia estacionària es deriva dels recursos renovables. Al 2014, aproximadament el 85% del consum d'energia primària a Islàndia va provenir de recursos renovables propis. On el 66% era de l'energia geotèrmica.

Exploracions de Petroli i de Gas
Orkustofnun atorga llicències per a la prospecció, exploració i producció d'hidrocarburs. Les sol·licituds de llicències de prospecció, no exclusives són acceptades en qualsevol moment, mentre que les sol·licituds de llicències d'exploració exclusiva i de producció són acceptades en les rondes de concessió de llicències.
L'exploració de petroli i gas a la plataforma continental d'Islàndia es troba en una fase primerenca. No obstant això, hi ha una quantitat considerable de dades geofísiques disponibles, entre elles, els conjunts de dades del govern, la indústria i acadèmiques.

Combustibles
Tots els combustibles derivats del petroli que s'utilitzen actualment a Islàndia són importats. Orkustofnun promou l'ús de combustibles domèstics, alternatives, així com recomanar maneres de reduir l'ús de combustible. Orkustofnun també recull dades sobre l'ús de combustible i publica regularment previsions d'ús de combustible.

Krafla central geotèrmica
En aquesta central, situada cap al nord-est de l'illa, hi treballen 18 persones enmig d'un hot spot (zona de gran moviment geotèrmic-sísmic), al costat del famós cràter VITI (infern), el nom entén un a mesura que s'acosta al cos central, doncs presenta un aspecte realment infernal pel fum i l'olor a sofre (com d'ou podrit) que desprenen els camps i muntanyes de l'entorn.

La primera de les dues turbines existents va ser instal·lada al 1977; ara amb una potència de 60Mw i una producció de 480Gwh, proveeix d'energia la ciutat de Keyrievic i els voltants.
A més dels problemes tècnics habituals, aquí estan acostumats a bregar amb altres petits problemes naturals: Les erupcions volcàniques. És una zona molt activa, com demostren les nou erupcions que hi va haver entre 1975 i 1984. Sembla que des d'aleshores aquesta activitat ha baixat bastant.
L'empresa que gestiona aquesta central és Landsvirkjun, treballa a Islàndia des de 1965 i està participada per l'Estat islandès en un 50%, la ciutat de Reykjavik en un 45% i el 5% restant pel poble de Akureyri.

Nesjavellir central geotèrmica
A uns 40 km de la capital, envoltada de muntanyes, es troba aquesta gran planta geotèrmica propietat de Orkuveita Reykjavikur (Reykjavik Energia).
Es va posar en marxa al 1965 a la zona de Hengill, una de les zones volcàniques amb les temperatures més altes de l'illa. Està situada al sud del volcà Hrómundartindur.
S'han produït uns 24.000 tremolors de 0.5 en l'escala Richter els quals, han sacsejat el lloc entre 1993 i 1997. La sacsejada més forta que han sofert va ser de 5.3 en l'escala Richter al juny del 1998.

Està construïda sobre un dels prop de 30 hot spot (punts calents) existents a la illa; on la temperatura de l'aigua arriba als 200ºC als 1000 m de profunditat.
Avui dia, aquesta empresa proveeix d'aigua calenta, calefacció i electricitat a 26.000 habitatges; prop de 60 milions de litres d'aigua calenta circulen pel seu entramat de canonades.

Vetnisstöd, sortidor d'hidrogen de Shell
Situat a la sortida de Reykjavik, és el primer sortidor comercial d'hidrogen que es va posar en marxa al món. Funciona de forma semblant als sortidors normals de les gasolineres.
Envoltant el sortidor, hi ha una tanca amb innombrables plafons que informen sobre la producció del mateix i els plans del país en matèria d'energies renovables en general.

Ïrafoss estació hidroelèctrica
Aquesta central porta produint electricitat sobre el riu Sog des de 1953. Produïa 31 MW. de potència fins que al 1963 va passar als 47.7 MW. de producció gràcies a la instal·lació d'una segona turbina.
Situada entre dues cataractes, és alimentada per les aigües d'un afluent del bell llac Úlfljótsvant.
De les tres plantes que conformen el conjunt de la central hidroelèctrica és Ïrafoss la de major potència i la que millors instal·lacions presenta de cara al públic
Entre la planta més antiga, Ljósafoss del 1937; i l'última, Steingrímsstod instal·lada el 1959, produeixen un total de 97.8 MW de potència.

Dins del projecte que dóna nom al conjunt de les instal·lacions, Sog Power Stations, l'estació està essent restaurada per donar cabuda a un espai d'exposició i educatiu, que ja acull exposicions artístiques.
Aquesta central hidroelèctrica forma part de la xarxa de l'esmentada empresa, Lansdvirkjun.

Vehicle elèctric
El govern d'Islàndia va prometre que el deu per cent de tot el combustible per al transport al país ha de ser respectuós amb el medi ambient per a l'any 2020, tenint en compte l'hidrogen, el metà i els cotxes elèctrics.
La majoria dels vehicles elèctrics adquirits a Islàndia fins al moment han estat comprats per les institucions governamentals, empreses oficials i semi-oficials. L'empresa d'autobusos urbans Strætó ha operat dos autobusos propulsats per metà durant els últims anys. Anteriorment, la companyia va provar tres autobusos de pila de combustible d'hidrogen i una estació de combustible, de 2001 a 2007, com a part dels projectes (Sistema Ecològic Ciutat del Transport) i Hyfleet: CUTE (Transport Urbà Net per a Europa).
Per encoratjar als consumidors a convertir-se a l'elèctric, no hi ha aranzels duaners sobre els cotxes elèctrics, mentre que el 50 per cent del preu dels vehicles convencionals ha de ser pagat en aranzels. També s'ofereix aparcament gratuït en diversos punts de la capital.