En la ciència física, la tensió és la força que s'ha d'aplicar per moure càrregues elèctriques entre dos punts. La seva unitat de mesura és el volt (V).
Juntament amb la freqüència i la intensitat, la tensió elèctrica forma part de les tres propietats bàsiques del transport d'energia elèctrica que han d'estar en equilibri des del punt d'origen fins al punt de destí.
La tensió apta per al consum domèstic a Espanya generalment és de 230 i 400 V (baixa tensió), però fins arribar a les llars, la tensió elèctrica ha anat disminuint des dels 400.000 o 220.000 V (400 o 220 kV) necessaris per al seu transport fins a la tensió apta per al consum.
Es considera baixa tensió a la compresa en l'interval entre 1 kV i 400 V, mentre que l'alta tensió és aquella superior a 1 kV.
La producció d'energia elèctrica es pot produir en diferents tensions; però, cal transformar-la fins als 400 o 220 kV per reduir pèrdues durant el transport. Per això, es considera que el transport d'energia elèctrica a la península ibèrica es realitza en aquestes tensions, mentre que la distribució s'efectua en tensions des dels 220 kV fins als 230 V. Per disminuir o augmentar la tensió, s'empren transformadors.
Quan el sistema elèctric és més petit (per exemple, alguns sistemes no peninsulars com Fuerteventura-Lanzarote o l'illa de Menorca) no cal que el transport es realitzi en tensions tan
elevades. El més comú, en el cas dels sistemes no peninsulars, és utilitzar 132 o 66 kV de tensió per al transport.
Un desequilibri en la tensió pot produir la pèrdua de part de la càrrega que es transporta, per la qual cosa és molt important mantenir la constància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament