L'avió de British Airways va enlairar-se de l'aeroport londinenc de Heathrow amb destinació a Bahrain, mentre que el vol d'Air France va sortir de París Orly rumb al Brasil amb una parada al Senegal.
Més tard i al mateix any, Air France i British Airways van posar el vols supersònics d'avantguarda en servei, fent vols diaris des d'Europa als EUA. L'avió es va retirar del servei gairebé 30 anys després.
Una dècada després de la jubilació de l'avió, en aquest article recordem l'experiència increïble dels vols del Concorde.
Tan aviat com Chuck Yeager va creuar la barrera del so (Match-1) al 1947, les empreses d'aviació comercial van començar a planejar aquesta velocitat per avions de passatgers.
El 29 de novembre del 1962, els governs de França i Gran Bretanya van signar un acord de concòrdia per construir un jet supersònic. El nom de l'avió va ser: Concorde.
Aérospatiale (un precursor d'Airbus Industries) i British Aircraft Corporation va acordar produir un cuatrimotor d'ala en forma de delta supersònic.
Alhora, els enginyers dels EUA i la Unió Soviètica estaven treballant en avions supersònics propis. El Boeing nord-americà 2707 mai va arribar més enllà de la taula de dibuix, mentre que el soviètic, Tupolev TU144 va volar, però va ser retirat ràpidament a causa dels problemes de rendiment i seguretat.
Com a part de l'acord, el Concorde es va construir al Regne Unit i a França.
El motor escollit per impulsar el Concorde va ser el turboreactor Olympus 593, desenvolupat per Bristol Siddeley i Snecma.
La postcombustió del motor Olympus, va donar al Concorde la seva pròpia personalitat en els enlairaments. Cada motor produïa 38.000 lliures d'empenta.
El Concorde tenia característiques que no es troben en cap altre avió comercial occidental, com l'ala en forma de doble delta i ..
... un nas caigut ajustable, que donava als pilots una millor visibilitat en els enlairaments i aterratges.
En vol normal, el nas i la visera estaven alineats.
El Concorde va ser operat per una tripulació de tres: dos pilots i un enginyer de vol.
Al 1967, el Concorde es va presentar al públic per primera vegada a Tolouse, França.
El primer prototip Concorde va realitzar el seu primer vol al març 1969.
El jet supersònic era elegant, de manera que va captivar ràpidament al públic.
Més d'una dotzena de companyies aèries de tot el món van fer comandes per a l'avió, però el Concorde, aviat va trobar oposició.
Una de les conseqüències del vol supersònic és l'espetec sònic, que pot ser molt molest per a la gent de terra. Com a resultat, el Concorde es limitava a les rutes sobre l'aigua, amb un temps limitat de sobrevolar sobre terreny.
A causa de les preocupacions ambientals i econòmiques derivades de la crisi del petroli del 1973, la majoria dels clients del Concorde van deixar de fer comandes.
Això va provocar que només Air France i British Airways operessin amb aquest avió. En total se'n varen fer únicament 20 unitats.
El Concorde travessava l'Atlàntic en només 3 hores, fet que va competir molt fort amb el seu principal rival, que aleshores era el B-747.
En 27 anys de servei, la flota de British Airways i Air France, va realitzar 5.000 vols i va transportar 2,5 millions de passatgers.
Font: Bussines Insider
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament