Les alemanyes digereixen la seva apagada nuclear

En termes generals, gairebé totes les utilities europees van patir l'any passat els efectes d'una forta caiguda dels preus elèctrics. Aquests es van situar, en el cas d'Alemanya, en 20 euros MWh enfront dels 60 euros MWh en què cotitzaven fins llavors. Les espanyoles es van salvar gràcies al rècord de producció hidràulica registrat el 2015, però en el que va d'any, el mercat s'encamina cap a la depreciació de la resta d'Europa. Això sí, els analistes adverteixen que serà al 2016 quan s'adverteixi de veritat la crisi, ja que a curt termini encara regiran els preus dels contractes bilaterals de venda d'electricitat signats per les companyies fins al proper any.

A més d'aquesta crisi purament de mercat, a la qual està contribuint la desacceleració econòmica en el vell continent, cada companyia arrossega les conseqüències dels canvis regulatoris aprovats pels seus respectius governs. En el cas d'Espanya, les empreses tradicionals integrades a Unesa (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, EDP Espanya i Viesgo) han paït sense grans problemes les retallades d'una reforma elèctrica (benèvola per a elles) del Govern, ara en funcions, i que va ser especialment cruenta per a les petites companyies de renovables.
En altres països, com el Regne Unit, les comercialitzadores elèctriques estan també a l'espera de noves normes del regulador per introduir més competència en els mercats elèctric i del gas.

Molt més greu resulta la situació de les grans energètiques alemanyes, com Eon o RWE, que s'enfronten des de fa anys al decret del Govern d'Angela Merkel de clausurar tot el parc nuclear germànic el 2022, a més de la seva aposta decidida per les energies verdes.
A França també s'ha aprovat una llei de transició energètica que pretén reduir la dependència de l'energia nuclear (75% de l'electricitat consumida) i substituir-la per renovables (per tal que al 2030 suposin el 38% de producció).
Justament, la política contrària del govern de Mariano Rajoy, que ha posat tots els mitjans (sense aconseguir-ho encara) per reobrir la central de Garoña i per ampliar la vida de les nuclears espanyoles a 60 anys. Per contra, ha castigat les renovables amb una retallada dels seus ingressos, després d'atribuir el gruix del dèficit de la tarifa, el deute del qual se situa en una mica més de 25.000 milions. Igual d'erràtica resulta la política energètica de Bèlgica, que ha passat de preparar la desnuclearització a perllongar la vida dels reactors (el que ha provocat el malestar dels alemanys) i, fins i tot, a anunciar la seva custòdia militar a partir d'enguany en previsió d'atemptats.

A Alemanya, en canvi, l'adéu a la nuclear no sembla tenir marxa enrere. El passat 11 de març, coincidint amb el cinquè aniversari de la catàstrofe nuclear de Fukushima, el Bundestag va ratificar la seva decisió d'abandonar aquesta tecnologia, que va aprovar precisament després de la tragèdia del Japó. Aquesta vegada, "amb el consens de partits i societat", segons va indicar en un comunicat el vicecanceller i ministre d'Economia i Energia, Sigmar Gabriel.
El tancament progressiu de les centrals nuclears alemanyes el va aprovar al 2011 la cancellera, Angela Merkel, després d'haver revocat, en arribar al poder, el compromís de tancament adquirit una dècada abans pel seu antecessor, el socialdemòcrata Gerhard Schröder.

Les grans elèctriques alemanyes, que després d'aquest primer intent de tancament van mantenir algun temps l'esperança que un altre govern rectifiqués, la van perdre per complet i es van disposar a adaptar-se, forçades també per l'abandonament dels inversors que les havien considerat fins llavors valors refugi.
Sota la premissa que "l'energia nuclear no es pot controlar al cent per cent", tal com va declarar Gabriel, el govern germànic va aprovar fa cinc anys el tancament gradual dels 17 reactors amb què comptava el país en aquell moment, dels quals, ja només funcionen vuit. El suport a les renovables s'ha traduït en el fet que gairebé un de cada tres quilowatts consumits procedeix de fonts renovables. A Espanya s'ha arribat fins al 60% de la producció amb energia verda (eòlica).
Els resultats de les companyies d'utilities alemanyes el 2015, especialment d'Eon, són eloqüents: el grup, que l'any passat va vendre la seva filial espanyola (Viesgo), va patir unes pèrdues de gairebé 7.000 milions d'euros, un 121% més que el 2014. La companyia atribueix aquests números vermells fonamentalment a les depreciacions comptables de les seves centrals convencionals per un valor de 8.800 milions, "i a la transformació estructural de llarg abast que experimenta la nostra indústria", va assegurar la setmana passada el conseller delegat, Johannes Teyssen. Aquest va recalcar que, més enllà de les esmentades devaluacions, el grup va obtenir l'any passat un benefici subjacent de 1.648 milions, en línia amb l'obtingut al 2014.

Eon ha decidit convertir-se en una elèctrica renovable, a escindir en filials secundàries el negoci de generació (PreussenElektra, en el cas de les nuclears i Uniper, en el de la resta de convencionals). Una divisió estructural entre renovables i convencional per la qual també ha apostat seu compatriota RWE. Aquesta companyia, que l'any passat va registrar també números vermells (uns 170 milions) va anunciar fa tres anys un ajust de plantilla de 6.750 treballadors fins a 2016, que representa un 10% del total. Totes dues estan pendents del regulador alemany del sector, que a l'abril decidirà quina part del desmantellament de les centrals assumirà l'Estat i quin, les empreses.
La crisi també ha passat factura en borsa a les grans energètiques europees (de les que es lliuren, de moment, les espanyoles i la italiana Enel), que han decidit ajustar o eliminar els seus dividends. EDF ho ha retallat un 12%, fins a 1,10 euros bruts per acció i els accionistes d'Eon i RWE s'han vist també penalitzats: els de la primera, amb una retallada del 17%, fins a 50 cèntims bruts per títol i la segona, directament cancel·lant el pagament. En el cas de Engie, antiga GDF Suez, la retallada de la retribució és del 30%.

Font: Cinco Dias