Entendríem un missatge extraterrestre?

L'astrònom Seth Shostak va assegurar el 21 de maig del 2014, davant el Comitè de Ciència, Espai i Tecnologia del Congrés dels Estats Units, que en vint anys tindrem proves de l'existència de vida fora de la Terra. "Seria estrany que estiguéssim sols", ha afegit el seu company Dan Wethimer. Tots dos treballen en el projecte SETI: l'intent de detectar senyals de ràdio d'altres civilitzacions; i tracten de convèncer els legisladors perquè destinin més fons a aquest tipus d'iniciatives.

Donada la immensitat del Cosmos (es calcula que hi ha 100.000 milions de galàxies, cadascuna amb una mitjana de 100.000 milions d'estrelles) és molt probable que hi hagi vida intel·ligent allà fora. No obstant, a causa de les enormes distàncies còsmiques, ningú creu que el primer contacte sigui cara a cara, a l'estil de Star trek. El més probable és que captem una emissió de ràdio, com ells poden captar les nostres.

La NASA va publicar al maig de l'any passat el llibre Archaeology, anthropology and Interstellar communication. A l'obra; antropòlegs, arqueòlegs, lingüistes, psicòlegs i altres experts reflexionen sobre l'endemà de la recepció del primer missatge alienígena. Podrem entaular un diàleg amb una civilització llunyana que no tingui res a veure ni biològica ni culturalment amb nosaltres?


La pedra Rosetta
La ciència ficció ens ha acostumat a què els radiotelescopis rebin avui un missatge intel·ligent de Vega, com en el llibre i la pel·lícula Contact, i els científics el desxifren en unes setmanes, com a molt mesos. Una cosa que té tant fonament com que els habitants d'altres mons siguin humanoides que es diferenciïn de nosaltres per tenir escames o orelles punxegudes. Sabríem des del primer moment que ja no estem sols, però no sabríem el que diu el missatge, ja que desxifrar-lo, segons adverteixen els experts, podria ser una missió impossible.

"Com els arqueòlegs que reconstrueixen civilitzacions distants en el temps a partir d'evidències fragmentàries, els investigadors de SETI esperen reconstruir civilitzacions llunyanes separades de nosaltres per un abisme d'espai i temps. I, com els antropòlegs, que intenten entendre altres cultures malgrat les diferències del llenguatge i els costums socials, haurem de comprendre la mentalitat d'una espècie que és radicalment l'altre", apunta Douglas Vakoch, psicòleg de l'Institut SETI i coordinador de l'obra. 
L'altre és més un altre que mai en aquest cas, ja que no haurem compartit amb ell una història evolutiva, com ens passa amb la resta de les espècies de la Terra. Tot i així, fins als casos més "alienígenes" del nostre planeta resulten desconsoladores.

Els experts solen citar els jeroglífics egipcis com a exemple equiparable a un missatge extraterrestre. Van ser un enigma durant centúries fins que Jean-François Champollion els va desxifrar al segle XIX gràcies a la pedra Rosetta. No obstant això, no és factible que un missatge de les estrelles ens arribi en forma de pedra Rosetta i comptem en ell amb una traducció simultània de l'idioma extraterrestre a una llengua terrestre.

Llenguatges universals?
Per a l'arqueòloga i antropòloga Kathryn Denning, de la Universitat de York, els millors anàlegs de missatges alienígenes serien aquells que, després de dècades i fins segles d'estudi, segueixen sent un enigma, com l'escriptura rongorongo de l'illa de Pasqua i la lineal A cretense. "El problema amb les analogies és que són molt persuasives, inherentment limitades i es difonen fàcilment. Per tant, constitueixen una important font d'error en la comprensió cultural. Per exemple, les persones sovint assumeixen que els altres són molt similars a ells mateixos". I si això ja és una presumpció arriscada en el cas de les cultures humanes, què dir dels éssers extraterrestres!

Denning recorda que, al seu llibre Cosmos, l'astrofísic Carl Sagan "argumentava que les matemàtiques, la física i la química podien constituir una mena de Rosetta còsmica: «Creiem que hi ha un llenguatge comú que han de tenir les civilitzacions tècniques, per diferents que siguin. Aquest llenguatge comú és la ciència i les matemàtiques. Les lleis de la naturalesa són idèntiques a tot arreu»". Ella, però, és escèptica respecte a que això garanteixi la comunicació interestel·lar perquè, igual que el llenguatge, les matemàtiques tenen el seu propi context cultural que les modela.

"Si no hem estat capaços de traduir antigues escriptures humanes sense algun coneixement de la llengua parlada que representen, quines perspectives hem de ser capaços de comprendre les transmissions de ràdio procedents d'altres mons per a les que no tenim ni pedres Rosettas ni cap coneixement de les llengües que codifiquen?", pregunten l'antropòleg Ben Finney i l'historiador Jerry Bentley, ambdós de la Universitat de Hawaii. "Quina esperança tenim de comunicar-nos amb els extraterrestres si tenim tantes dificultats per entendre la imatgeria simbòlica produïda a Europa tan recentment com fa 12.000 anys pels membres de la nostra pròpia espècie", coincideix l'antropòleg Paul K. Wason en referència a l'art rupestre paleolític.

Per a l'expert en intel·ligència artificial William Edmonston, la història ens ha demostrat que "la comunicació amb éssers terrestres intel·ligents allunyats de nosaltres en el temps és profundament problemàtica" perquè som incapaços d'entendre l'objectiu de moltes de les seves creacions. Des d'alguns jeroglífics fins a l'anomenat manuscrit de Voynich, un bell llibre il·lustrat del segle XV que encara no se sap si conté un missatge real o és un cúmul de signes sense sentit, que és el que sospiten la majoria dels experts. Segons el parer de Edmonson, el manuscrit de Voynich il·lustra com la lingüística "pot presentar un problema insoluble per a la interpretació causa de la seva arbitrarietat i opacitat semiòtica".

Massa supòsits
Com apunta Denning, hem donat tradicionalment masses coses per suposades respecte a unes intel·ligències amb les que, d'existir, tindrem poques coses en comú. "No sabem si els extraterrestres perceben el concepte de realitat de manera similar a la nostra, amb les mateixes categories cognitives, o fins i tot si es comuniquen a través de canals visuals i sonors", adverteix Richard Saint-Gelais, professor de literatura a la Universitat Laval de Quebec. L'espectre visual i sonor que capten els nostres sentits és limitat, fruit de centenars de milions d'anys d'evolució a la Terra, i és la base de la nostra visió de la realitat. Com ho seran els seus sentits de la concepció del Cosmos dels nostres desconeguts interlocutors.

"Com pot establir-se la comunicació entre dos grups d'éssers vius que 1) tenen evolucions biològiques independents, 2) tenen històries culturals independents i 3) mai han interactuat abans?", Es pregunta el filòsof i etòleg Dominique Lestel. Ell no té resposta a aquesta pregunta i fins creu que els humans podríem tenir "molt bones raons (polítiques, psicològiques i fins metafísiques) per evitar establir contacte amb una civilització extraterrestre".

Font: Magonia