Vénen els 'hackers' energètics

Els costos de generació dels sistemes fotovoltaics han disminuït en els darrers anys i segueixen reduint-se. La consultora Lazard ha calculat que a finals de 2014 i per als EUA uns Costos Anivellats de l'Energia (LCOI en les seves sigles en anglès) de 180-265 $ / MWh per a instal·lacions domèstiques i 126-177 $ / MWh per a instal·lacions en comerços i indústria. Amb aquests números, la fotovoltaica té un LCOI més barat que la generació amb un generador dièsel i està en el mateix ordre de magnitud que els generadors amb turbina de gas per hora punta. El Rocky Mountain Institute de Colorado (EUA) preveu una utilització d'aquesta tecnologia en combinació amb bateries, que igualment s'abaratiran els costos d'instal·lació i permetran l'emmagatzematge de l'energia fotovoltaica. Amb un sistema d'aquestes característiques, el consumidor serà qui tindrà la possibilitat de decidir lliurement entre una connexió al sistema de distribució elèctric tradicional o desconnectar la seva instal·lació i operar en illa.

Operar el sistema en illa encara té importants problemes tècnics a resoldre perquè l'usuari pugui gaudir d'una qualitat similar a una connexió a la xarxa de distribució. Encara que no ho sembla a primera vista, l'impacte que això pot suposar a la xarxa de distribució elèctrica és molt gran. Si cada vegada hi ha més consumidors que es desconnecten de la xarxa de distribució, la pròpia xarxa tindrà menys consumidors connectats comptant amb la mateixa infraestructura. Això vol dir que cada vegada més, un menor nombre de consumidors hauran de suportar els costos de la infraestructura amb unes tarifes d'accés més elevades. Això incentivarà els consumidors connectats a fer el pas i desconnectar-se de la xarxa, com ja hauran fet altres. És una variant de l'economia d'escala, però amb una reducció de producció. En una economia d'escala, el producte s'abarateix perquè els costos es divideixen entre una quantitat que augmenta constantment. Si es redueix la quantitat produïda, el producte s'encareix. Aplicat a les xarxes elèctriques aquest procés es diu grid defection en anglès, que es pot traduir com "deserció" dels consumidors de la xarxa.

Actualment s'està experimentant a Espanya un procés similar, però causat per la crisi econòmica i per la conseqüent reducció de la demanda.
El Decret d'Autoconsum vol regular aspectes d'aquesta tendència i legisla un peatge de suport per a instal·lacions fotovoltaiques per a l'autoconsum que segueixen connectades a la xarxa. L'èxit de la mesura està per veure. S'afegeix a les instal·lacions d'autoconsum uns costos que limitaran l'expansió d'aquests sistemes. De totes maneres, els consumidors que estan considerant sistemes aïllats tindran amb aquesta mesura un incentiu addicional per fer el pas cap endavant. De fet, aquests consumidors són els hackers energètics, ja que busquen la solució tecnològica per a satisfer una necessitat que no és atesa pel sistema elèctric actual. Tenen una preferència per l'energia renovable i generada localment.

Disposen de part de les instal·lacions (les seves pròpies cases o comerços), dels recursos energètics i d'una capacitat d'inversió. Són proactius i volen la capacitat de decisió en temes energètics. Es diferencien dels hackers informàtics perquè no són nois joves sinó gent amb cases i capacitat d'inversió, és a dir, que ja tenen cabells blancs. El hacking energètic no és una activitat il·legal, ja que cada un és lliure de fer a casa el que li sembli. De totes maneres, força al sistema a reaccionar i a donar una resposta. Tenen un aliat potent: l'Internet of Things (IOT) i l'automatització de les cases. El IoT es desenvolupa a les cases dels consumidors, està centrat en els usuaris i pot oferir nous serveis als consumidors a canvi de les seves dades. Té lògica que explorin el seu potencial en aplicacions dedicades a l'energia i intenten crear valor afegit per rendibilitzar la inversió en l'automatització.

D'altra banda, les companyies elèctriques estan començant a adonar-se que l'estratègia empresarial ha de canviar. El valor afegit ja no es crea amb la distribució i venda d'energia; amb aquests nous actors emergeix un ecosistema econòmic molt diferent. Actualment, l'energia és un bé no diferenciat; per crear valor afegit caldrà oferir serveis que diferencien el producte de les altres empreses. Un sistema amb múltiples productors petits, consumidors actius, gestió de demanda, renovables i bateries, ofereix un ecosistema perfecte per idear nous serveis amb un valor afegit molt més gran que la venda d'energia. Cal no oblidar, que com la IOT, les companyies de distribució tenen accés directe al client i a la instal·lació de les cases. Els hackers energètics podran ser aliats de les companyies elèctriques i crear valor conjuntament. Els propers anys seran molt interessants perquè veurem com els dos gegants del IoT i la distribució elèctrica estaran lluitant per guanyar-se un mercat que encara és difícil d'imaginar.

Font: Dr. Andreas Sumper