En l'informe anual elaborat per la Secretaria d'Estat de Seguretat, es detecta un potent creixement en els atacs localitzats i rebutjats contra aquestes estructures. La sensibilitat del Govern per posar una tela protectora infranquejable s'ha anat plasmant en la posada en marxa de mecanismes amb els quals afrontar aquests atacs. L'Oficina de Coordinació Cibernètica -òrgan tècnic de coordinació del Ministeri de l'Interior en matèria de seguretat- exerceix permanents tasques de control davant d'amenaces. A més, el CERT (Computer Emergency Response Team) és el responsable de la resposta a incidents de seguretat de la informació.
Aquest centre de resposta és l'òrgan competent en la prevenció, mitigació i resposta davant d'incidents cibernètics en l'àmbit de les empreses, els ciutadans i els operadors d'infraestructures crítiques. El Ministeri de l'Interior plasma en un informe anual l'anàlisi de les dades d'aquests organismes. I l'últim informe, que està en poder del diari El Mundo, revela que "els incidents en infraestructures crítiques han augmentat un 106% al 2015 respecte l'any anterior". Què vol dir? Que l'Estat detecta com augmenta la capacitat i l'agressivitat dels cibercriminals, que tracten d'actuar contra els sistemes informàtics que controlen les infraestructures crítiques.
A què ens referim quan parlem d'infraestructures crítiques? A aquelles que donen suport als elements que posen en marxa l'activitat d'un Estat: parlem d'energia, d'aigua, de comunicacions, de transport, entitats financeres de primer ordre...En l'informe es detallen els incidents gestionats i, finalment, bloquejats. Es precisa, entre d'altres xifres, que durant el 2015 es van detectar 16.054 "accessos no autoritzats" a les infraestructures crítiques. I constata Interior que l'any anterior, aquests accessos estaven comptabilitzats en 6.785. L'augment és realment espectacular.
Augmenta el nombre de menors que pateixen atacs a través de la xarxa
Una altra de les incidències rellevants són els intents (amb i sense èxit) d'introduir virus, troians, cucs o spyware en els sistemes informàtics d'aquest tipus d'infraestructures: han passat de 1.754 el 2.014 a 15.177 durant l'any passat. Aquestes xifres suposen el brut del que es consideren "incidents de ciberseguretat". En l'estudi també es detalla la progressió que s'ha produït en la societat espanyola a l'hora d'accedir a internet. La immensa majoria de ciutadans té no només ordinador, sinó també accés a la xarxa.
I per això augmenta el nombre d'incidents, a més de la capacitat dels delinqüents d'actuar. El crim terrenal continua sent la gran preocupació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Però el creixement de la cibercriminalitat, el tipus de delictes que es practiquen des de la xarxa i el nivell de sofisticació dels delinqüents ha fet créixer la precaució dels especialistes en seguretat.
Els delictes perpetrats per internet passen de 50.000 a 60.000
De fet, a la Policia Nacional, el que abans era una brigada d'agents dedicats a perseguir la cibercriminalitat s'ha transformat en una unitat completa que està donant enormes resultats. En el si de la Guàrdia Civil, les actuacions en aquest terreny han evolucionat a la mateixa velocitat que en el seu cos germà. Com apunta l'informe, al llarg de la sèrie històrica entre 2012 i 2015 "s'aprecia un increment de la delinqüència compresa dins del concepte de cibercriminalitat".
En concret, durant l'any 2015 s'han conegut un total de 60.154 fets, dels quals el 67,9% es correspon a fraus informàtics (estafes) i el 16,8% a amenaces i coaccions. I segons aquestes estadístiques, el 32,2% d'aquests fets delictius són aclarits per les Forces de Seguretat. La immensa majoria de ciberdelinqüents detinguts o imputats (el 85,7%) són de nacionalitat espanyola. De la resta, la majoria són romanesos, marroquins, colombians i nigerians. Les estadístiques d'Interior són classificadores. El 2012, el nombre de delictes cibernètics detectats va ascendir a 42.812. L'any passat, la xifra va arribar als 60.154. El creixement segueix sent exponencial.
Per internet i xarxes socials es perpetren cada vegada més delictes sexuals. Han passat dels 715 el 2012 als 1.233 de l'any passat. En el marc de les víctimes, les estadístiques d'Interior detecten com cada vegada és menor l'edat dels que han estat les víctimes dels ciberdelinqüents. De les 46.860 victimitzacions registrades l'any passat, 17.653 es troben en un rang d'edat entre els 26 i els 40. Però ja hi ha un 18% de les víctimes que es troba en el tram d'edat inferior, entre els 25 i els menors d'edat. Pel que fa al grup estrictament de menors d'edat, els delictes dels quals són víctimes són: amenaces, coaccions, accés i intercepció il·lícita i delictes sexuals. Aquests analistes destaquen aquests analistes que el 28,3% dels accessos i intercepcions il·lícites ha estat comès per menors. Per elaborar aquesta radiografia de la cibercriminalitat, el Ministeri de l'Interior ha comptat amb les dades de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, la Policia Foral Navarra i els cossos de policia locals.
No estan recollides les xifres dels Mossos catalans ni de la Ertzaintza basca. I així, on major nombre de delictes s'han produït és a Madrid i a Andalusia. En el rànquing, el tercer lloc és per a la Comunitat Valenciana i el quart, per denúncies que han arribat des de l'estranger; és a dir, accessos que s'han realitzat des d'Espanya cap a fora.
Font: El Mundo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament