El robot més avançat és menys autònom que un escarabat

Fa dècades que s'estan imaginant tant les bondats com les maldats que podran dur a terme els robots. La ciència-ficció i la seva impregnació en la cultura popular han ajudat a això i, per a molts, és difícil no creure que en un futur a mitjà-llarg termini les nostres ciutats no estaran plenes d'autòmats humanoides amb els que interactuarem, fins i tot a nivell emocional, pràcticament d'igual a igual. Les impressionants imatges que arriben de diversos dels models més avançats que s'estan desenvolupant en aquests moments o que ho han fet al llarg dels últims anys, com l'Atlas, de Boston Dynamics, també han propiciat aquest sentir més o menys generalitzat.

El físic investigador de la Universitat Politècnica de Madrid, José Antonio Villacorta Atienza, ha rebutjat completament aquesta possibilitat i va donar un bany de realitat a qui pensés que d'aquí a un temps compartiria la seva vida amb personatges com els que apareixen en relats com Somien els androides amb ovelles elèctriques? (Blade Runner).
El robot més avançat és menys autòmat que una simple escarabat, va assegurar durant la celebració del Curs d'Estiu de la Universitat Complutense Hi ha futur per als robots en la nostra societat?. Per Villacorta "no sembla plausible que en un futur vagin apareguin robots de forma autònoma, natural i productiva".

No hi haurà mai robots com els que esperem. El més realista és pensar que tindrem màquines més o menys autònomes amb un rang d'aplicabilitat molt limitat, va assegurar. Aquest investigador desenvolupa des de fa anys un robot capaç d'esquivar obstacles i que, com pretenen els seus creadors, pugui detectar les emocions-intencions dels humans i actuar en base a això.
El projecte està dirigit pel matemàtic Valeri Makarov, present a la conferència, i coordinat pel mateix Villacorta, que va desgranar per punts tots els problemes pels quals creu que els robots no podran desenvolupar consciència ni posseir sentiments. "L'únic robot que es veurà a casa, serà l'aspirador", va fer broma abans d'enumerar els motius.

No hi ha un cervell comú
En neurociència ha un cervell comú, en robòtica no. "No tenim la possibilitat de saber com de bo és el que fem perquè no es fan protocols d'avaluació, comparació i normalització d'objectes. La major part de la feina en robòtica està superfragmentada, no existeix una cosa on convergir", va assegurar, en referència a la incertesa de si la investigació en nom de crear una ment artificial resultarà satisfactòria.

Problemes ètico-morals
Ja ens podem anar oblidant de Terminator i d'androides similars a la vida real, segons Villacorta. "Si parlem que un robot pugui pensar i atacar, no és aquest el perill. Ho és que els humans puguin acabar amb altres humans a través dels robots", explica el físic, que adverteix de com la tecnologia armamentística cada vegada està creant més desafecció cap a la víctima: "Crear una màquina que mati és a l'abast de la mà".

Algú pot matar una persona amb un dron com si fos un videojoc i "fins i tot hi ha un programari que permet identificar una persona concreta i executar-la". Villacorta considera que els problemes ètics i morals ja s'estan plantejant en altres camps, més enllà del bèl·lic.
Com a exemple va posar el dels vehicles autònoms, dels quals es preveu que comencin a circular d'aquí a uns quatre anys, i sobre els quals, va recordar, la revista Science ja va llançar sobre això una pregunta als seus lectors: "Compraries un vehicle autònom que tria matar-te per salvar a uns altres, o permetries que et salvés a costa de la vida d'altres?".

La dificultat de regular les accions dels robots
Per dilucidar de qui és la culpa quan un robot realitza una acció perjudicial per a l'ésser humà la clau són les asseguradores, segons Villacorta, que va asseverar que la Llei ja s'està preparant per regular aquests plantejaments en el cas dels esmentats cotxes autònoms. "La responsabilitat es dirimirà en termes de probabilitats de cada persona implicada".

"El cotxe salvarà aquells amb major capacitat de sobreviure", va afirmar. Per al físic, el comportament dels robots autònoms en situacions complexes també es legislarà "sobre la base de l'opinió de les asseguradores". La programació, un altre obstacle: "Qualsevol cosa que es faci avui en dia en tecnologia no funciona bé per culpa de la programació".
Per exemple, un mòbil fa diverses coses molt diferents, "però una aplicació triga a obrir-se tres minuts. Fa anys, quan els mòbils eren més senzills, això no passava", va afirmar Villacorta, que va sintetitzar que "a la tecnologia li demanem que faci coses molt complexes, però les que li demanem no les fa molt bé".
Un dels pocs exemples positius és l'aviació civil. Ment, cognició i sentiments. Per al físic de la Universitat Politècnica, esperar que un robot tingui una ment semblant a la dels humans "no té cap sentit, almenys en centenars d'anys". "Els robots no tenen cognició, no són capaços d'entendre el que passa", explica Villacorta, que recorda que "la ment és molt més que això" i abasta "motivació, curiositat, intuïció, imaginació i creativitat".
En aquest sentit va assegurar que, sent el cervell humà "el sistema més sofisticat conegut, s'estima que el 30% falla o ha fallat alguna vegada", evidenciant així l'enorme dificultat de reproduir alguna cosa similar i que a més funcioni i mantingui el valor del producte. Pel que fa als sentiments, ha indicat que per a un robot no serà necessari tenir-los, encara que sí detectar-los perquè prenguin decisions "el més semblant a les humanes".

Sobre la consciència, l'últim dels punts de la conferència, Villacorta va afirmar que "el problema fonamental és que no hi ha ni una definició operacional de consciència" amb la de saber què és el que cal tractar d'implantar exactament a la màquina. I si la tinguessin? Per al físic, "si tinguessin consciència, podrien saltar-seva programació i les seves limitacions. Això podria conduir a que alteressin o, fins i tot, es saltessin les lleis de la robòtica (d'Isaac Asimov) i poguessin fer mal als humans". Una cosa que sembla poc probable, d'acord amb l'opinió contundent de Villacorta sobre aquest assumpte: "No arribarem a això ni borratxos".


Font: El Mundo