Lleis de control de vol

L'objectiu general de les lleis de control de vol integrades en un sistema fly-by-wire és millorar les qualitats naturals de vol de l'aeronau. En un sistema fly-by-wire, els equips poden processar fàcilment la informació anemomètrica i inercial, així com qualsevol informació que descrigui l'estat de l'aeronau. Les entrades dels sticks, les transformen els equips en objectius de control del pilot, que es comparen amb l'estat real de l'avió mesurat pels sensors inercials i anemomètrics. Així, pel que fa al control longitudinal, la posició del sidestick es tradueix en demandes de factor de càrrega vertical, mentre que el control lateral s'aconsegueix mitjançant la taxa de balanceig, lliscament lateral i angle de curvatura.

Foto 01: Computador de dades d'aire

L'augment de l'estabilitat prevista per les lleis de control de vol d'aeronaus millora les qualitats de vol i contribueix a la seguretat de l'avió. L'aeronau es manté estable en cas de pertorbacions com ara les ràfegues o fallades de motor (empenta asimètrica). El control de l'aeronau a través dels objectius, redueix significativament la càrrega de treball de la tripulació, el sistema fly-by-wire actua com el bucle intern d'un sistema de pilot automàtic, mentre que el pilot representa el bucle exterior a càrrec de la gestió. Finalment, la protecció que prohibeix excursions potencialment perilloses fora del domini normal de vol es poden integrar al sistema. El principal avantatge d'aquest tipus de proteccions és permetre al pilot, reaccionar ràpidament sense dubtar, ja que sap que aquesta acció no donarà lloc a una situació crítica.

Foto 02: Sidestick Capt. Airbus A320

Les lleis de control implementades en els computadors del sistema de control de vol, tenen plena autoritat i han de ser elaborades en funció de la informació consolidada proporcionada per, almenys, dues fonts independents. Per tant, la disponibilitat de les lleis de control utilitzant els feedback de l'avió (les anomenades lleis normals), estan estretament relacionades amb la disponibilitat dels sensors. Els sistemes fly-by-wire dels avions Airbus, utilitzen la informació de les tres Unitats de Referència Inercial i Dades d'Aire (ADIRUs), així com específics acceleròmetres i giroscopis. A més, en el cas de la llei normal longitudinal, la redundància analítica s'utilitza per validar la informació de taxa de capcineig quan la proveeix una unitat de referència inercial única. El factor de càrrega es calcula a través de la informació de velocitat de capcineig i es compara amb els mesuraments acceleromètrics disponibles per tal de validar les dades dels IRS. Després d'una fallada doble o triple, quan es fa impossible comparar les dades de fonts independents, les lleis normals de control es reconfiguren en les lleis del tipus directe, on la desviació de la superfície de control és proporcional a l'entrada del sidestick. Per augmentar la dissimetria, les més sofisticades lleis de control amb retroalimentació de l'aeronau (les lleis normals) s'integren en un tipus de computador, mentre que l'altre tipus incorpora només les lleis directes.
La taula següent mostra les lleis i les proteccions que es van perdent segons les lleis de control de vol:

Taula 01: Lleis de control de vol

Font: AviaciónD