L'Internet de les Coses facilitarà la transició cap a una nova agricultura

L'expert Luis Pérez Freire explica a Efeagro que l'Internet de les Coses no són només els dispositius (mòbils, tauletes, drones, etc.) que envien dades a qualsevol lloc en temps real, sinó també "l'anàlisi de dades i variables quantitatives que permeten prendre decisions, amb informació objectiva" i que redunden en una millor rendibilitat.

Freire lidera un dels 11 grups de treball creats en el marc de l'Aliança per a la Innovació a l'Internet de les Coses (AIOTI per les sigles en anglès), impulsada per la Comissió Europea (CE) i que versa sobre un dels principals sectors econòmics dels propers anys.
La revolució tecnològica dinamitzarà els ecosistemes en els quals l'aplicació de l'Internet de les Coses pot ser molt important, com l'agricultura i la ramaderia, explica Freire, president del grup Agricultura Intel·ligent i Seguretat Alimentària de la AIOTI.

Reconeix que, tot i que l'aplicació de les noves tecnologies en l'agricultura generarà una major productivitat, optimització dels processos i estalvi de costos, queda un escull per salvar: "La part més complicada" és arribar als petits productors, que representen la majoria dels agroramaders europeus.

Les cooperatives claus en la difusió de l'Internet de les Coses
No obstant això, confia en l'important paper que jugaran en això les cooperatives agroalimentàries per evitar que s'aixequi una nova bretxa digital que separi de manera "insalvable" els petits productors dels grans.
Apunta contundent: "És clau que l'Internet de les Coses arribi a tots els agricultors. Els beneficis de la progressiva digitalització del camp hi són".

En aquest sentit insisteix que "les cooperatives jugaran un paper fonamental en la difusió de l'Internet de les Coses al camp" i salvaran barreres com l'accés a la tecnologia (inversions inicials d'adquisició de la tecnologia) i el maneig d'aquestes en un sector tradicionalment poc digitalitzat, assegura.
Les cooperatives poden baixar la barrera dels costos, en compartir eines de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i ajudar els productors a gestionar i entendre-les mitjançant programes de formació.

Davant la por inicial que pot suscitar el maneig de les macrodades i les noves aplicacions, i per no espantar els agricultors que no pertanyen als anomenats nadius digitals Freire explica que sorgeixen noves professions que solucionaran aquesta trava.
Són els assessors digitals, experts que interpreten les dades i se'ls donen al productor perquè prengui les decisions més adequades.
El internet de les coses, detalla, permet "monitoritzar com creixen les nostres collites, conèixer l'estat del sòl, les condicions climàtiques, la humitat ambiental ...".
Totes aquestes dades es processen de forma automatitzada i aporten informació útil per decidir com actuar, sense necessitat que l'agricultor estigui el cent per cent del temps en la seva explotació, comprovant in situ el que passa al camp; és més, li permeten prevenir el dany en lloc de minimitzar-lo.
A més, recorda, les macrodades faciliten fer una anàlisi al detall de cada franja de terra; permeten conèixer on, per exemple, cal aplicar més o menys fertilitzants (fins ara s'aplica la mateixa quantitat en tot el terreny).

Ja hi ha, per exemple, aplicacions que ajuden a estalviar fins a un 30% l'ús de fertilitzants, destaca Freire, que és també director general de Gradiant, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Galícia.
Segons la seva opinió, tot i que en l'agroalimentari la tecnologia no avança al ritme d'altres grans sectors -com el manufacturer, que està immers en la revolució 4.0-, serà el segon que més utilitzarà la robòtica o la intel·ligència artificial.

El sector agrari no està tan digitalitzat, però Freire destaca que aquesta distància es reduirà a gran velocitat i confia que tots, sobretot els petits, "siguin capaços de pujar al tren de la digitalització" i es beneficiïn de "l'avantatge competitiu que suposarà l'ús de les noves tecnologies a les explotacions".

Font: EFEAgro