Davant d'aquest panorama, resulta lògic pensar que les organitzacions de tots els sectors d'activitat s'estiguin plantejant com transformar els seus processos de negoci i buscar les millors vies que els permetin aprofitar les oportunitats que proporciona IoT.
Aquesta realitat suposa acceptar una transformació radical tant en la concepció com en el desenvolupament dels negocis, ja que ara, amb independència del seu objecte, tots tindran com a base fonamental un component tecnològic. Aquest fet no és trivial. Vol dir que el canal principal a través del qual es lliurarà un producte o un servei, o mitjançant el qual es proporcionarà suport o manteniment, serà una xarxa de telecomunicacions. Si aquesta xarxa falla, senzillament, no hi haurà negoci.
Estem molt acostumats a pensar que les telecomunicacions són un servei universal i eteri. Res més lluny de la realitat. Les telecomunicacions són serveis que depenen d'equipaments tan físics com poden ser un cable o una antena. Així, no tots els operadors compten amb el mateix equipament i les mateixes capacitats per oferir una qualitat de servei similar en zones geogràfiques diferents.
En l'era digital, de res valdrà que el servei dissenyat per una empresa sigui molt innovador i ofert a un preu molt competitiu. Si no es presta amb una qualitat suficient, és a dir, si el client no pot disposar-ne en el moment i en el lloc que ho necessiti i a través del dispositiu que desitgi, difícilment es podrà assolir l'èxit.
Per això, resulta imprescindible que una organització, a l'hora de signar un contracte amb un operador IoT, pugui tenir dades objectives que li garanteixin que el seu servei es prestarà correctament a través de la xarxa d'aquest operador. Igualment, quan un operador de telecomunicacions signi un contracte amb un altre perquè li presti serveis de roaming a zones en les que no disposa de xarxa pròpia, hauria d'assegurar que la connectivitat oferta pel segon operador manté la qualitat especificada.
Fins al moment, la majoria dels operadors basaven els seus controls de qualitat en un monitoratge passiu del trànsit de les seves pròpies xarxes i amb poca transparència per als clients. Des de fa un temps, però, hi ha solucions de monitorització activa, molt més completes i que es poden aplicar a la xarxa de qualsevol operador sense la intervenció ni el permís d'aquest, ja que són solucions no intrusives. Els resultats, per tant, són totalment imparcials.
Els sistemes de monitorització activa permeten el control d'un ampli conjunt d'indicadors sobre el rendiment de xarxes IoT en temps real, mesurant de forma independent la qualitat del servei prestat per la xarxa de qualsevol operador. Això permet que les organitzacions puguin comparar la qualitat de servei de diferents operadors abans de signar un acord i, un cop seleccionat el millor operador, supervisar la qualitat del servei real prestat.
Cada empresa presenta diferents necessitats i, per això, ha de controlar els paràmetres que resultin necessaris i útils per a la seva activitat concreta. Això li permetrà mantenir una qualitat òptima i identificar àrees de millora en qualsevol dels seus processos.
Els operadors que ofereixen connectivitat IoT, per la seva banda, podran realitzar aquesta monitorització activa com un complement als seus sistemes interns i com a evidència de la qualitat prestada a qualsevol dels seus clients. A més, aquest tipus de control servirà també per analitzar el funcionament i qualitat dels seus socis de roaming. Només així es pot assegurar el servei de connectivitat IoT d'extrem a extrem, una cosa fonamental per al lliurament de serveis basats en Internet de les Coses en un món globalitzat.
Font: RedesTelecom
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament