El mercat elèctric mundial, a punt de canviar radicalment

Al 2015, les energies renovables representaven el 32% de la producció d'electricitat a Europa. És només el principi: gràcies al seu menor cost, aquestes fonts netes de generació seran les més barates en molts països en la dècada de 2020, i en la gairebé totalitat del món a partir de 2030, assegura l'informe New Energy Outlook 2016, publicat per Bloomberg New Energy Finance (BNEF) el passat juliol a Nova York. A Europa en concret, poden subministrar el 70% de l'electricitat al 2040. Una altra dada rellevant és que la demanda de combustibles fòssils per generar electricitat finalitzarà en menys de 10 anys. I no perquè s'estiguin esgotant les reserves de carbó i gas, sinó pel que assenyalàvem més amunt: s'estan trobant alternatives més econòmiques de generació.
Segons les dades de BNEF, el cost de generació amb energia solar caurà un 60% al 2040, i el de l'eòlica un 41%.



"Com a font d'electricitat a nivell mundial, el gas es veurà superat per les renovables l'any 2027. Caldrà esperar al 2037 perquè les renovables superin el carbó", afirma Elena Giannakopoulou, economista especialitzada en energia i coautora de l'informe. "Una conclusió que pot sorprendre és que les nostres previsions no apunten cap a una edat d'or del gas, excepte a Amèrica del Nord", afegeix l'experta.

"No es pot lluitar contra el futur", assenyala Seb Henbest, un altre dels autors principals l'informe, que afegeix que "els factors econòmics cada vegada estan més consolidats". El 2025 serà el pic per al consum de carbó, gas i petroli. En altres paraules, no hi haurà una època daurada per al gas natural, aquest combustible pont que portaria al món des del carbó a les energies renovables.


Els analistes de Bloomberg rebaixen les seves previsions de preus per al carbó i el gas natural a llarg termini en més d'un 33% cent en l'informe d'aquest any, però fins i tot uns preus a nivells mínims no seran suficients per descarrilar la vertiginosa transició mundial cap a les energies renovables.


En total, segons Bloomberg, s'invertiran 7,8 bilions de dòlars en les energies verdes entre 2016 i 2040 a nivell mundial repartits, fonamentalment, així: 3,4 bilions en energia solar, 3,1 bilions en eòlica i 911.000 milions en hidràulica. Per contra, les energies fòssils atrauran una inversió de 2,1 bilions de dòlars, sobretot en els països emergents.



Les millores tecnològiques de les renovables redunden, a més, en el fet que el factor de capacitat d'aquests recursos vagi en augment. Alguns parcs eòlics de Texas, per exemple, estan arribant a un 50% de capacitat, segons BNEF. Tot això sense oblidar que quan un projecte solar o eòlic està construït, el cost marginal de l'electricitat produïda és més o menys de zero (electricitat gratis), mentre que les plantes de carbó i de gas necessiten més combustible per cada nou watt produït.
L'abaratiment més veloç del que s'esperava dels cotxes elèctrics i l'emmagatzematge d'energia renovable en bateries, així com canvis en el consum energètic de la Xina, són altres factors determinants en aquesta evolució. Segons BNEF, els cotxes elèctrics representaran el 35% de les vendes de vehicles nous a tot el món l'any 2040, és a dir un total de 41 milions de cotxes.



De fet, els cotxes elèctrics no podrien venir en un millor moment per a les economies més desenvolupades, on el creixement d'eficiència energètica suposa una amenaça per a la demanda d'electricitat. Els vehicles elèctrics donaran un gir a aquesta tendència i ajudaran a mantenir la demanda en nivells no desestabilitzadors, indica Bloomberg.
Els experts expliquen a més que, a diferència del que passa habitualment amb els combustibles fòssils -on un augment de la demanda porta a un increment dels preus-, una major demanda de renovables genera més oportunitats d'escala i això provocarà una caiguda dels preus. Al seu torn, l'escala en el mercat dels cotxes elèctrics augmenta la demanda d'energies renovables i redueix els costos de les bateries. I amb la caiguda dels costos, les bateries poden es utilitzar cada vegada més per emmagatzemar energia solar.
El pronòstic de BNEF per les emissions de CO2 no és, però, positiu. Reconeixen que el canvi cap a les renovables està succeint a una velocitat "sorprenentment ràpida", però no la suficient com per respectar els compromisos del Pacte de París i limitar l'escalfament global per sota de 2 ° respecte a l'era preindustrial. Per aconseguir aquest objectiu, caldria invertir 5,3 bilions de dòlars addicionals en la producció d'electricitat baixa en carboni.



La Xina, el país més contaminant i de major creixement en els últims anys, ha estat el país que més ha preocupat, però BNEF indica que ja no és així: La transformació econòmica del gegant asiàtic i la seva decidida aposta per les energies renovables fan que aquesta nació sigui la que més reduirà les seves emissions de carboni en els propers 25 anys.
L'Índia és el que més preocupa ara. S'espera que la demanda d'electricitat en aquell país es multipliqui per quatre per al 2040. L'Índia és un país en el qual centenars de milions de persones tenen un accés limitat, o inexistent a l'electricitat. A més, té abundants recursos de carbó que, d'acord amb BNEF, té pensat utilitzar per atendre aquesta demanda.

Font: Renewable Energy Magazine