Cobertes solars per autopistes

Cobrir amb pèrgoles solars fotovoltaiques carreteres, autopistes i vies fèrries és una opció que ja té alguna instal·lació en funcionament, com és el cas d'una línia de tren d'alta velocitat a Bèlgica coberta per l'empresa Enfinity i inaugurada al juny de 2011.

En altres punts del planeta s'estudia com a solució al manteniment de les infraestructures de transport sense augmentar els impostos, i com a mitjà per produir energia neta sense afectar el paisatge. Mans Tham és l'arquitecte i urbanista suec que ha plantejat i desenvolupat el projecte de cobertes solars per a autopistes.
L'arquitecte suec ha plasmat un projecte aplicable a totes les zones amb moltes hores de sol a l'any, que consisteix a aprofitar les autopistes per dotar-les de cobertes solars que produeixin energia, redueixin el cost de manteniment de les calçades, baixin el consum d'aire condicionat en els vehicles, millorin la seguretat viària i el risc d'accidents i captin el CO2 generat pels tubs d'escapament.

Olivier Danielo ha publicat un documentat estudi del projecte de Mans Tham al febrer de 2016 a Techniques-Ingenieur, en el qual es detallen els avantatges i els estalvis que suposa la serp solar per les carreteres, com anomena el seu autor a la coberta que comentem. La coberta actua com a barrera de la contaminació acústica per a les zones habitades pròximes, de suport per a les llums i la senyalització vertical, recollida de l'aigua de pluja i se'n deriven molts estalvis, com ara la reducció del consum de combustible dels vehicles. Això a causa de la disminució de l'impacte del vent, la pluja, la calamarsa o la neu.

Les molèsties ocasionades pel sol a l'alba i al capvespre s'evitarien en gran mesura, així com el sobreescalfament dels motors en zones de gran insolació, com els deserts i els països més càlids. Tots els avantatges assenyalats ensopeguen amb la manca de voluntat política per emprendre canvis transcendentals per a la majoria, per la pressió dels sectors industrials que es veurien afectats en els seus ingressos: empreses de manteniment de carreteres, companyies elèctriques o empreses constructores d'obres públiques que contemplen altres alternatives com les plaques solars instal·lades a la calçada.
Amb la proposta sueca l'estat o les empreses concessionàries de les autopistes convertirien aquestes infraestructures de transport en una nova font d'ingressos amb independència dels peatges, que contribuiria als costos de manteniment d'aquestes obres públiques. Al web de Mans Tham s'hi poden trobar els càlculs de producció elèctrica per quilòmetre d'autopista i la seva rendibilitat.
La solució és vàlida també per a tot tipus d'infraestructures viàries: carreteres, ferrocarrils, ponts, carrils-bici, pistes esportives a l'aire lliure, a les quals es podrien afegir en els laterals, turbines eòliques verticals que aprofitin el vent de la zona i l'aire desplaçat pels vehicles.
Ajuntaments i governs convertirien el sòl públic de les seves infraestructures en rendibles centres de producció energètica, reduirien al mínim els seus desemborsaments per subministrament elèctric i crearien milers de llocs de treball per al manteniment d'aquesta segona pell del territori que contribuiria a combatre el canvi climàtic i les seves conseqüències.

Font: ECOVIENTOS