L'avi de l'IIoT. La gran visió de l'arquitectura Transparent Factory

Mark Fondl va ser vicepresident de Schneider Electric i durant el seu lideratge es va crear la iniciativa Transparent Factory en la qual van treballar equips de França, Alemanya i els Estats Units. Fondl es va incorporar a Modicon al 1979, on va treballar en vendes i màrqueting de producte. Al 1986, amb l'adquisició de Modicon es va incorporar a la divisió d'Automatització de Schneider Electric com a vicepresident de desenvolupament de producte. Mark Fondl va representar Schneider Electric, entre 1996 i 1999, a la junta directiva de Fieldbus Foundation, que en aquestes mateixes dates va desenvolupar HSE (High Speed ​​Ethernet).

Arthur C. Clarke va ser un futurista, inventor i escriptor conegut sobretot per escriure la història en la qual es va basar la pel·lícula 2001: Una Odissea a l'espai (del guió també en va ser coautor). Ell afirmava que: "Les noves idees passen per tres fases: 1) És impossible fer-ho. 2) Potser és possible fer-ho, però no val la pena. 3) Jo ja sabia que això era una gran idea des de fa temps!".

Si heu estat molt de temps en el sector industrial, segurament heu estat testimonis també de la irrupció d'algunes veritables bones idees que finalment van desaparèixer en l'horitzó després un núvol d'apatia. El 1997, es va reunir un grup de brillants enginyers de Schneider Electric per treballar en una idea que van batejar com Transparent Factory. Creien que la capacitat d'obtenir informació en temps real de tots els nivells de la fabricació i operar amb ella, seria un factor determinant per a la capacitat de qualsevol companyia per competir globalment.

Transparent Factory partia de la premissa que les tecnologies d'Internet i Ethernet podien utilitzar-se per reemplaçar els protocols de xarxes propietaris. També creien que havíem de posar el focus en xarxes que facilitessin la interoperabilitat i no en l'estandardització cap a un únic sistema operatiu o plataforma. Al cap i a la fi, milers d'usuaris s'estaven comunicant i compartint informació sense haver decidit abans com era el processador correcte; el sistema operatiu correcte, el programari correcte o l'ordinador més ràpid.

En aquella època, hi havia també una demanda creixent per connectar el sistema ERP (Enterprise Resource Planning) amb el sistema MES (Manufacturing Execution Systems), habitualment a través dels sistemes de supervisió d'acord amb la piràmide CIM, tan famosa a l'època per ser un marc de referència que estructurava les comunicacions de forma jerarquitzada per nivells. Windows NT havia detectat un nínxol aquí i Microsoft pressionava per a la seva adopció com a plataforma d'automatització aprofitant que els sistemes de control basats en PC eren un tema de moda al sector en aquells temps.

Ethernet va ser la xarxa escollida, i ha estat només qüestió de temps que es convertís en "la xarxa" per antonomàsia. La seva flexibilitat, sota TCO i la seva evolució constant ha permès la sempre somiada i inabastable integració de la capa de negoci amb el nivell d'instrumentació. Un canvi de paradigma que ofereix una infinitat de possibilitats. En una anticipació del que després es convertiria en el moviment Internet of Things, companyies com Schneider Electric embeuen servidors web en dispositius amb Ethernet com els PLCs, variadors i dispositius E / S (Entrada / Sortida), oferint a les indústries manufactureres i de processos uns nivells de simplicitat, interoperabilitat i rendiment fins a la data inimaginables.

L'arquitectura Transparent Factory va ser una gran visió però molt avançada al seu temps (alguns en diuen ser punta de llança de la tecnologia!). No es pot comptar la quantitat de vegades que es va dir no. No a utilitzar Ethernet perquè no era prou determinista; no invertir per por dels reptes de la integració; i no, perquè simplement es creia que no podia funcionar. De vegades, les idees en automatització industrial es mouen com plaques tectòniques. Es va treballar incansablement per donar resposta a aquests NO, i al final la fe va valer la pena.

Encara fascina com les bones idees semblen tenir inèrcia pròpia i com, eventualment, el mercat es posa al dia. Avui, la predisposició ha començat a canviar clarament i la tecnologia s'està convertint aquests somnis en realitat. Ara, equips de persones a banda i banda: els que treballen a les indústries i els que proveïm aquestes solucions treballem de la mà per eliminar els obstacles i estendre àmpliament la interoperabilitat i permetre, finalment, que la informació correcta estigui disponible en el moment oportú per a les empreses, permetent optimitzar la seva presa de decisions.

En l'argot actual, aquest concepte és el que es coneix com Industrial Internet of Things (IIoT ). IIoT és una visió en la qual les persones, les dades i les màquines intel·ligents comparteixen informació per millorar la productivitat, l'eficiència i les operacions de les indústries, però al final tot es remunta al mateix principi original: Ajudar les companyies a prendre decisions intel·ligents a partir de la informació disponible, principi que ha format part de nostre ADN des del principi.

Diuen que l'èxit sempre té molts pares. Però la història mostrarà com Schneider Electric va contribuir a crear una cosa nova i molt important al 1997. Altres competidors eventualment van introduir l'Ethernet com Ethernet / IP i Profinet entre cinc i set anys més tard. La indústria s'està ara re-despertant davant del poder i el potencial d'aquesta important visió. Estem al costat de la indústria per donar-los suport en aquest canvi, ja es digui IIoT o com nosaltres preferim anomenar: simple sentit comú. Com deia Arthur C. Clarke, "ja us vaig dir que això era una bona idea fa temps".