L'E39, una autopista increïble

És un projecte monumental, ambiciós, controvertit i que alguns consideren una revolució de l'enginyeria i altres qualifiquen de quimera. Es tracta de l'Autopista Costanera E39 de Noruega, una via per a vehicles que combinarà paviment clàssic amb túnels subaquàtics i ponts flotants al llarg de 1.100 quilòmetres. El seu propòsit és cobrir un trajecte de geografia bella però impossible: els mil fiords de l'oest del país.
"L'objectiu és unir, de nord a sud, les ciutats de Trondheim i Kristiansand", explica a la BBC World, Kjersti Kvalheim Dunham, que dirigeix ​​el projecte a l'Administració Pública de Camins de Noruega.

"Normalment aquesta distància ocupa unes 20 hores i cal fer connexions de ferri". Però amb la E39 s'espera reduir aquest temps a 10 hores, a més d'agilitzar l'economia: el 57% de les exportacions noruegues provenen de la regió occidental del país.

El govern estima que, gràcies a la superautopista, els costos de transport de mercaderies es reduiran a la meitat.



Un repte per als enginyers ... i les arques de l'Estat
El projecte costarà uns US $ 30.000 milions, una veritable fortuna fins i tot per un país ric com Noruega, i s'espera completar-lo al 2035. Part de la inversió es recuperarà amb el cobrament d'un peatge. El preu encara no s'ha determinat.

"És una obra única al món", assegura Dunham a la BBC World. "Si bé la major part del recorregut està conformat per carreteres comuns, el que fa extraordinari aquest projecte són els ponts i els túnels especials que vam planejar construir; són la millor solució que vam trobar per travessar aquesta gran quantitat de fiords, que tenen les fisonomies més variades que un es pugui imaginar".

Segons els plans de l'Administració Pública de Camins de Noruega els túnels, submergits uns 30 metres, estaran conformats per dos cilindres paral·lels, un per a cada direcció de circulació. Al seu torn, cada cilindre tindrà dos carrils: un per a trànsit comú i un altre per a vehicles d'emergències i reparacions.
Allà on aquesta solució no sigui viable, s'optarà per ponts amb pilons flotants (alguns d'ells suspesos amb cables d'acer). I en alguns trams la E39 perforarà muntanyes i roques amb túnels tradicionals.

El camí projectat per l'autopista E39.

Somni impossible?
Itàlia, els EUA i el Japó han avaluat projectes similars per zones geogràfiques difícils, encara que a menor escala. Però cap d'ells ha prosperat. El que porta a preguntar-se si una idea tan ambiciosa -i per a alguns al·lucinant- com l'autopista E39 és realment viable.

Dunham diu a la BBC World que el projecte ja és una realitat, almenys en part. "Ja vam començar a construir camins a la zona de Bergen, en el punt mitjà del trajecte, i l'any que ve esperem completar el primer túnel, que tindrà 27 quilòmetres".
No obstant això, Dunham admet que encara no compten amb suficients fons per construir les estructures més grans i complexes, però espera aconseguir-los en els propers anys. Tampoc nega la immensitat dels desafiaments tècnics: "Els forts vents, les onades i els corrents són un seriós repte".

El projecte s'enfronta a l'oposició de part de la població de la regió occidental de Noruega. "Alguns es pregunten si val la pena gastar tants diners en la E39; altres argumenten que no es necessiten millors rutes, i n'hi ha a qui els preocupa el possible impacte ambiental", resumeix. "A tots ells cal escoltar-los".

Font: La Nación Tecnología