Es pot prendre com a exemple, que ja a la dècada de 1790, les màquines de vapor de Boulton i Watt donaven un avantatge competitiu perquè eren més eficients i consumien menys i en la Segona Guerra Mundial l'eficiència del combustible es va convertir en una cosa vital per a tots els involucrats.
No obstant això, la gestió de l'energia com a disciplina separada va començar a evolucionar després de la primera crisi petroliera de 1973 i realment va entrar en vigor després de la segona de 1979, quan els preus reals de l'energia van pujar dramàticament.
Aquesta és una breu història de com van anar evolucionant els conceptes fins a arribar al d'eficiència energètica que avui fem servir com una cosa habitual, en els països més industrialitzats del món, especialment els EUA i a Europa.
Tenir cura de la energia
En les primeres èpoques (dècada dels 70), molt poques organitzacions tenien algun tipus de monitoratge energètic i quan el posseïen no hi havia un enfocament comú. La majoria dels sistemes eren manuals i no tenien en compte les variacions degudes a factors com el clima, la producció o la barreja de productes.
Aquesta etapa es va caracteritzar per la mentalitat de "salvar l'energia" i trobar una resposta a la crisi, davant els augments sobtats dels preus i els problemes de subministrament d'energia causats per la falta de petroli, resultat de factors geopolítics i de manipulacions econòmiques.
En el front tècnic van emergir noves tecnologies que sovint es van adoptar abans que estiguessin completament desenvolupades, com les bombes de calor industrials, amb alts costos i molts errors a nivell governamental les mesures tendien exhortar a l'estalvi i com a molt es demanava als consumidors que apaguessin llums quan no es feien servir.
Gestionar l'energia
El període de la dècada de 1980 fins a mitjans de la dels 90, va veure el desenvolupament de la gestió de l'energia i aquest terme va ser reemplaçant lentament pel concepte de la mera conservació de l'energia. Tímidament va començar el desenvolupament i l'aplicació dels que es van anomenar models de gestió eficaç.
Gràcies a la implementació dels ordinadors, van sorgir també el monitoratge i la focalització. Els sistemes computats podrien tenir en compte factors rellevants com ara escalfar en funció de la temperatura ambient i / o els nivells de producció.
Durant aquesta etapa va aparèixer el mercat de la consultoria de gestió energètica i amb ell, certes empreses que ajudaven a d'altres a establir sistemes de M & F, realitzar auditories, executar projectes i oferir programes de comunicació i sensibilització.
Adquirir l'energia
Fins l'any 2000 la gestió de l'energia com a disciplina va començar a decaure gràcies a dos factors: la reducció dels preus reals per la privatització de les empreses públiques i la disminució de la mida general de les empreses. En liberalitzar el mercat es podrien aconseguir grans estalvis amb menys risc fent compres més efectives que mitjançant la implementació de projectes d'eficiència energètica.
Molts gerents d'energia van ser acomiadats o transferits a altres llocs de treball i moltes grans organitzacions que havien estat pioneres en el maneig de l'energia van començar a perdre terreny. A més, el mercat de consultoria energètica va disminuir dràsticament, excepte en l'àrea de compres.
El medi ambient va començar a sorgir com un problema en aquest període i moltes empreses van incorporar la gestió de l'energia aplicant-la a iniciatives ambientals més àmplies, però sense aprofundir-hi molt.
A per la reducció de carboni
La primera dècada del nou segle i mil·lenni va obrir els ulls al món davant la necessitat de reduir l'ús de carboni. Van sorgir (i es van fer habituals) termes com Escalfament global, Petjada de carboni, Canvi Climàtic, Eco amigable i un llarg etc.
El Protocol de Kyoto va cobrar protagonisme i l'agenda del canvi climàtic es va convertir en un focus principal per a individus, governs i organitzacions. Això va fer de l'energia novament una qüestió d'alt nivell i, a mesura que pujaven els preus, moltes empreses es van comprometre a reduir el consum, enfrontant-se a sancions per no fer-ho.
El 2008, abans que els efectes complets de la crisi financera es fessin clars i enmig d'una erupció de preocupació pel preu del petroli i les pressions sobre els recursos, el barril va assolir un rècord de 147 dòlars.
L'eficiència energètica
A partir del 2010, la política que apunta a l'eficiència energètica va començar a créixer a nivell mundial. En els últims anys ha augmentat l'interès pel finançament de l'eficiència energètica i, en particular, per l'ús de la privada. El mercat segueix sent incipient en la majoria dels països, però els signes són positius.
A Espanya, contràriament al que va passar en gran part de la resta del món, el compromís del govern amb l'eficiència energètica va disminuir amb la crisi i les subsegüents retallades pressupostàries, juntament amb el gairebé nul suport a les energies renovables.
La previsió és que l'eficiència es veurà cada vegada més com un recurs fiable al qual tots podem accedir, així com valorar-lo i comercialitzar-lo. Això es basarà en una major acceptació de la idea d'eficiència energètica mida.
En el pla de les polítiques hi haurà un canvi més cap a la concentració de la productivitat energètica, que és la base d'una narrativa política molt més positiva. És possible que aquest període sigui un període d'abundància d'energia a nivell mundial, amb petroli, gas, renovables i eficiència disponibles.
Fer futurisme és perillós, però en aquest període pot haver-hi grans avenços tecnològics que canviïn els mercats energètics encara més del que esperem. Indubtablement hi haurà més intel·ligència aplicada al sistema energètic, fet que podria comportar un estalvi d'energia i una major flexibilitat. Caldrà esperar.
Font: Ecoticias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament