Com funciona la caixa negra d'un avió?

Una de les primeres preguntes que es plantegen quan passa un accident en aviació és quina va ser la causa. I això és el que els investigadors busquen en les caixes negres, CVR (Cockpit Voice Recorder, Gravador d'Àudio en Cabina) i FDR (Flight Data Recorder, Gravador de Dades de Vol). Aquests dispositius són capaços de revelar detalls d'esdeveniments que van succeir just abans de l'accident.

Antigament les caixes negres feien servir cintes magnètiques i de plata amb la possibilitat de gravació dels últims 30 minuts de vol. Avui dia la gran majoria de les caixes negres fan servir dispositius d'estat sòlid. Els primers usaven electroimants i diamants per gravar linealment en una cinta magnètica i en un rodet de paper de plata respectivament. Els dispositius d'estat sòlid són més fiables i no disposen de dimarts mòbils que necessitin manteniment amb el temps i poguessin danyar-se en cas d'un accident, a més, aquests dispositius ofereixen una major capacitat d'emmagatzematge de dades i un pes molt més baix.

Els primers dispositius d'estat sòlid podien emmagatzemar dues hores de dades d'àudio i fins a 25 hores de dades de vol. Avui dia el CVR grava àudio des de les diferents ràdios de l'avió, les converses a la cabina de vol i amb els tripulants de cabina a través dels CIDS (Cabin Intercommunication Data System). Un o més micròfons estan incorporats a la cabina de l'avió i poden registrar les converses de la tripulació tècnica, així com qualsevol so ambiental.

Les dades recollides pels diferents sensors de l'avió es transmeten al FDAU (Flight-Data Acquisition Unit) el qual es troba a la badia d'aviònica i envia les dades als registradors de vol, aquests registradors s'alimenten dels generadors elèctrics dels motors. El gravador de dades de vol ha estat dissenyat per gravar les dades operatives dels sistemes de l'aeronau. Els gravadors d'estat sòlid són capaços d'emmagatzemar centenars de paràmetres incloent pressió, altitud, velocitat, rumb, posició dels pedals del timó de direcció, flux de combustible, etc. Cada paràmetre és analitzat meticulosament i pot aportar grans pistes als investigadors en cas d'accident.

En cas d'una catàstrofe, l'únic que sobreviu en els dos registradors és la unitat de memòria "crash-survival". Normalment els components interns juntament amb el xassís de la gravadora són inservibles. El CSMU (Crash Survivable Memory Unit) ha estat dissenyat per suportar la calor extrema juntament amb moltes tones de pressió i xocs violents, utilitzant tres capes de materials. La primera carcassa està feta d'alumini, la segona és un aïllament d'alta temperatura i la tercera és una carcassa d'acer inoxidable.

El nom en anglès de Black Box pot ser enganyós, ja que generalment estan pintades d'un taronja brillant i se'ls incorpora una cinta reflectant per ajudar a la seva identificació. Les caixes negres també tenen una balisa de localització submarina que envia polsos per trobar-la sota l'aigua. Aquesta balisa s'activa automàticament al contacte amb l'aigua. En la majoria dels casos, les caixes es troben abonyegades i cremades, però les targetes de memòria del seu interior queden intactes.
Quan es troben els registradors, s'analitzen les seves dades i es poden utilitzar per fer una recreació dels esdeveniments finals de l'aeronau i poder tenir una idea de la causa de l'accident. És una eina molt valuosa per determinar què va sortir malament i com va ser la causa. Sovint proporciona pistes que d'una altra manera serien impossibles de trobar. Els registradors de dades i de veu, segueixen tenint un paper molt important en les investigacions dels accidents.

Font: AviaciónD