El consumidor tindrà a les mans la possibilitat de prendre decisions sobre quant, quan i com demanar electricitat en funció del preu de la llum gràcies als dispositius electrònics amb els que comptarà en un futur no gaire llunyà.
El professor de la Universitat Pontifícia de Comillas, Ignacio Pérez de Arriaga, i principal investigador de l'estudi explica que "no intentem preveure o predir el futur, sinó que el nostre objectiu és explorar com els avenços tecnològics i polítics poden canviar el sector de l'energia elèctrica en els propers anys. Amb aquest esperit, es presenta una visió del que podria ser un futur possible si abunden els recursos distribuïts i s'uneixen amb l'ús generalitzat de les TIC disponibles actualment".
Aquesta visió se centra en una majoria d'agents del sistema connectats i on hi ha una major oportunitat per als avenços tecnològics. Amb el desenvolupament continu i el desplegament de les tecnologies de l'Internet de les Coses (IoT), és concebible en un futur no tan llunyà, que la majoria dels nous electrodomèstics, tant d'electricitat com de gas, continguin un xip o estiguin connectats mitjançant un dispositiu a Internet i organitzar-ho tot al 'núvol'. Això ajudaria els clients a optimitzar tots els serveis d'energia que consumeixin o subministrin, segons les seves preferències individuals.
No obstant això, l'estudi proposa una altra opció, més d'estar per casa: un Energy Box a cada llar, individualment, on es pogués realitzar l'emmagatzematge i el càlcul de dades. En l'exemple basat en el núvol, podria haver-hi una coordinació de resposta de múltiples clients que donarien permís per accedir a les dades dels usuaris finals (que, un cop més, s'emmagatzemarien en servidors basats en núvol).
Cada pocs segons o minuts, depenent de la naturalesa de l'aparell (per exemple, un termòstat, un frigorífic, un aparell d'aire condicionat, la bateria d'un cotxe elèctric, els llums de la casa, etc.), cada node, cada usuari final enviaria i compartiria la informació actualitzada, en un format xifrat, sobre l'energia consumida o demanada de cada aparell.
Aquest tipus de configuració de tecnologia en realitat es tracta d'una casa intel·ligent equipada amb panells solars tèrmics i elèctrics, emmagatzematge elèctric i tèrmic i una unitat combinada de refrigeració i calefacció (CCHP). Cadascuna d'aquestes tecnologies està connectada a un sistema informàtic i un de gestió de dades situat al núvol.
La casa intel·ligent seria capaç de posar en marxa l'aire condicionat depenent de l'ocupació de l'edifici, enviar dades per al seu emmagatzematge al núvol, i controlar tots els electrodomèstics de la casa i l'equip basat en els senyals que rep. Els algoritmes d'optimització (també calculats al núvol) s'utilitzarien per generar aquests senyals. Es podrien establir restriccions de privacitat per limitar l'accés a la informació de l'usuari final emmagatzemada en ella. L'agregador tindria accés als mercats energètics, així com dades externes pertinents (per exemple, temps, preus dels serveis d'electricitat pertinents, etc.) i prestaria serveis als operadors de la xarxa de transport i distribució en nom del propietari de la casa intel·ligent, mentre que s'optimitzaria l'ús energètic de la llar (de nou, segons les preferències de l'usuari final).
En definitiva, l'usuari del futur controlaria el seu consum i es convertiria en el centre del sistema. Per a l'estudi, aquesta visió no és ciència ficció. Totes les tecnologies necessàries per aconseguir -tant el maquinari com el programari- existeixen avui i estan llestes per al desplegament i, més encara, ja estan en marxa projectes pilot que proven les capacitats d'aquests nous enfocaments i estan ajudant a traduir la visió en realitat -el únic que es necessita ara és una regulació actualitzada per permetre que aquestes tecnologies i sistemes es despleguin a escala.
Font: El Periódico de la Energía
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament