Espanya necessita 300.000 cotxes elèctrics pel 2020 per lluitar contra el canvi climàtic

A Espanya haurien de circular 300.000 cotxes elèctrics al 2020. El 2025, entre 1,2 i dos milions. Al 2030, entre 4,4 i 6. És el que hauria de passar amb el transport de passatgers si l'Estat espanyol vol complir amb els compromisos davant la Unió Europea de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, segons un estudi de la consultora Deloitte. L'informe estima que per complir amb aquestes metes es requerirà una inversió d'uns 650 milions d'euros anuals fins al 2030 (per incentius i punts de recàrrega). El 2015 circulaven només 6.500 vehicles d'aquest tipus al nostre país i el Govern amb prou feines ha destinat 40 milions d'euros en incentius per a cotxes elèctrics des de 2009.

Quan es parla de la lluita contra el canvi climàtic se sol pensar en xemeneies fumejants i centrals tèrmiques que fan servir el carbó per generar electricitat. Però no en tubs d'escapament. No obstant això, el sector del transport (a més de desencadenar altres problemes de contaminació) suposa al voltant del 25% de totes les emissions de gasos d'efecte hivernacle procedents de l'activitat econòmica a Espanya. "S'ha posat molt el focus en la generació elèctrica neta i no s'ha posat en el transport", assenyala Alberto Amores, un dels autors de l'informe de la divisió Monitor Deloitte Un model de transport descarbonitzat per a Espanya al 2050, i que es va presentar el passat mes de març. Espanya necessita 300.000 cotxes elèctrics al 2020 per lluitar contra el canvi climàtic. L'odissea del cotxe elèctric: pocs punts de recàrrega i mal repartits. L'any passat, gairebé un 40% de l'electricitat generada a casa nostra provenia d'energies netes, fonamentalment hidràulica i eòlica. No obstant això, els cotxes elèctrics i híbrids endollables segueixen sent residuals: només es van vendre a Espanya 4.750 vehicles d'aquest tipus al 2016, el que va suposar només el 0,4% de tots els matriculats.

Però si Espanya vol complir amb els seus compromisos internacionals en la lluita contra el canvi climàtic, el sector del transport també s'ha de descarbonitzar. El nostre país, com la resta dels membres de la Unió Europea, està obligat a reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle entre un 80% i un 95%  al 2050.
Deloitte posa el focus en el desenvolupament del vehicle elèctric com una via per complir amb aquests acords internacionals. "Per a l'any 2020 es necessita arribar a un parc d'entre 200.000 i 300.000 vehicles elèctrics i híbrids endollables per garantir en el mitjà termini el compliment dels objectius mediambientals", assenyala l'informe coordinat per Alberto Amores. Es requeriria que el 5% dels cotxes que es venguin siguin elèctrics d'aquí fins al 2020, enfront del 0,4% de l'any passat.

El percentatge i el nombre total haurien d'augmentar significativament en els següents anys: entre 1,2 i dos milions al 2025 i entre 4,4 i 6 milions al 2030. Que s'ofereixi una forquilla tan àmplia dels cotxes elèctrics que han de circular es deu al fet que Deloitte pren diversos escenaris d'implantació relacionats amb el canvi d'hàbits pel que fa a la mobilitat. Aquests escenaris estan condicionats pel desenvolupament del cotxe autònom i compartit.
En tot cas, l'informe apunta que al 2025 entre el 30% i el 35% dels cotxes que es venguin hauran de ser elèctrics. Al 2030, la quota ha de ser ja entre 50% i el 60%. I "no hauria de vendre cap vehicle amb motor de combustió interna a partir de 2040", assenyala l'estudi.

Punts de recàrrega
Per descarbonitzar el transport de passatgers, la consultora estima que es necessiten entre 6.000 i 11.000 milions d'euros d'inversió fins al 2030, el que suposa de mitjana uns 650 milions a l'any. Aquests diners es farien servir en incentius, per fer més atractius els vehicles nets, i a crear una xarxa de recàrrega.

La manca d'una infraestructura de recàrrega és una de les principals traves per a la implantació dels cotxes elèctrics. Actualment, detalla l'informe, a Espanya hi ha només 1.700 pals de recàrrega a la via pública, davant dels 18.000 d'Holanda i els 7.000 de Noruega. L'objectiu seria arribar a Espanya als 4.000 el 2020, els 45.000 al 2025 i als 80.000 al 2030. L'informe també estableix objectius de electrolineres ràpides i semiràpides, actualment gairebé inexistents a Espanya; el 2020 n'hi hauria d'haver unes 11.000 i 45.000 al 2025.

Incentius
La manca d'incentius és una altra de les traves a la implantació d'aquests cotxes a Espanya. Sense tenir en compte els ajuts públics, els vehicles elèctrics són al nostre país entre un 5% i un 24% més cars que els convencionals. Als països amb una aposta clara per aquest tipus de mobilitat, aquesta bretxa se soluciona amb les ajudes públiques. "Considerant els incentius, un vehicle elèctric utilitari al 2015 era entre un 15% i un 27% més econòmic a Noruega i Holanda que un vehicle convencional comparable", assenyala l'informe. A Noruega, el 23% dels turismes que es venen cada any ja són elèctrics.

No obstant això, els incentius a Espanya han estat gairebé inexistents, si es comparen amb altres països. "Tots els plans d'incentius des de 2009 per a vehicles elèctrics amb prou feines arriben a 40 milions acumulats", assenyala l'informe. A més, "les ajudes s'han esgotat abans de la finalització de l'exercici creant incertesa". Aquests 40 milions des de 2009 no representen res si es comparessin, per exemple, amb les ajudes als convencionals. "Els plans PIVE han tingut una dotació econòmica de al voltant de 1.200 milions des del 2012".

Restriccions als convencionals
En l'informe també es plantegen recomanacions per fer més atractiva la compra dels vehicles nets. Per exemple, "que els vehicles convencionals no puguin circular pel centre de les ciutats a partir del 2025". És una mesura que ja estan plantejant grans ciutats del món. Barcelona, per exemple, acaba d'anunciar el veto als cotxes més antics, i per tant, més contaminants a partir de 2019.
També es planteja que els incentius es dirigeixin "als segments més rellevants del mercat, no només a usuaris particulars, sinó també a vehicles de flotes o usuaris professionals". I que es donin "facilitats" com l' "accés a aparcament en el centre de les ciutats, aparcament gratuït, carrils prioritaris ...". I l'informe proposa "mecanismes de mandat i control". "Alemanya, Noruega i Holanda ja estan discutint la prohibició de vendes de vehicles convencionals al 2025-2030", s'afegeix.

Transport de mercaderies
Un altre àmbit important en el qual caldria actuar és en el transport de mercaderies. D'una banda, l'informe de Monitor Deloitte proposa que al 2030 entre el 15% i el 20% del tràfic total de mercaderies es realitzi a Espanya per ferrocarril elèctric. Aquesta quota hauria d'arribar al 40% el 2050. Per a això, es requeririen inversions d'entre 10.000 i 17.000 milions d'euros fins al 2030, és a dir, uns 900 milions a l'any. En aquest cas, ressalta Alberto Amores, no seria només una qüestió de lluita contra el canvi climàtic, sinó de competitivitat de l'economia espanyola. "Cal fer-ho sí o sí", diu sobre projectes com el Corredor Mediterrani. I posa un exemple: "A l'AVE ens gastem 5.000 milions cada any".

En l'informe també es planteja apostar pels camions elèctrics lleugers. I es marca l'objectiu d'arribar a un milió d'aquests vehicles al 2030. L'augment del transport per ferrocarril i del camió elèctric lleuger "permetria reduir un 50% les emissions del transport de mercaderies al 2050", ressalta Monitor Deloitte.

Font: El País