Instal·lar eòlica marina a Espanya

Espanya segueix essent una de les potències mundials en el sector eòlic. Amb els seus 23.025 MW instal·lats, es manté entre els vuit països del món que superen els 10 GW, però tots són terrestres. Què passa amb l'eòlica marina?

"No s'està fent pràcticament res perquè a la nostra costa no es compleixen els dos requisits necessaris perquè sigui eficient un parc eòlic marí: el recurs eòlic i la profunditat, i tots dos són insuficients. El primer, en general, no és molt bo en cap punt de la costa, i la profunditat no és l'adequada", explica Álvaro Martínez Palau, director d'operacions d'Iberdrola al parc offshore Wikinger del mar Bàltic.
Segons El Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE), Galícia presenta els valors de potencial d'energia més elevats, amb potències mitjanes en profunditats indefinides d'entre 40-45 kW / m. El mar Cantàbric és en segon lloc, la següent zona del litoral pel que fa a recurs (al voltant de 30 kW / m disminuint d'oest a est). El Mediterrani i el Golf de Cadis presenten valors mitjans anuals menors a 10 kW / m. Hi ha una forta estacionalitat en la potència mitjana, podent presentar a l'hivern potències mitjanes de 75 kW / m (Galícia), 50 kW / m (Cantàbric) i 35 kW / m (nord de Canàries). A Balears tot just s'aprecia una mitjana de 5,11 kW / m.
Al Mar del Nord, Mar Bàltic o Mar d'Irlanda se solen superar els 75 kW / m de mitjana anual, segons un informe de Fraunhofer Institute for Wind Energy and Energy System Technologies IWES.

Àrees aptes d'eòlica marina a Espanya. Font IDAE

Però "a més, hi ha altres condicions com les mediambientals, que compliquen encara més les opcions", explica l'expert. El Pla d'Energies Renovables 2011-2020 recomanava excloure zones on predominaran praderies de posidònia oceànica -i altres fanerògames marines-, així com zones identificades com d'alt valor per a la biodiversitat, rutes de migració i zones de reproducció o alimentació d'aus marines, àrees d'interès per a cetacis o tortugues marines, "i encara que algú pugui pensar que també hi ha l'inconvenient de la visualització dels molins des de la costa, en ser un país que viu del turisme de sol i platja, solen estar prou lluny com perquè no s'apreciïn a simple vista".
"Però per sobre de tot és que les solucions que s'utilitzen en eòlica marina són amb fonamentació. Es va començar en zones amb profunditats de 10m, després a 20m i, a hores d'ara, s'ha arribat a 40m, però quan se superen els 50-60m el repte és molt gran i tampoc és rendible", afegeix Martínez Palacio.
Així que per als 8.000 quilòmetres de què disposa la costa espanyola, l'única alternativa possible és la tecnologia flotant, "que està en una fase de disseny i de desenvolupament pre-comercial perquè la fiabilitat no està contrastada", assegura. Però els aerogeneradors flotants es presenten com una opció de cara al futur. Es tracta d'unes turbines que se situen sobre una estructura ancorada amb cables d'acer al fons marí, i per tant, la profunditat no seria un problema.

De fet, davant de les costes portugueses, l'elèctrica EDP al costat d'altres companyies entre les que hi ha Repsol, van crear el 2007 l'empresa Principle Power amb la qual ja s'estan duent a terme projectes d'energia eòlica marina flotant.
A l'Estat espanyol empreses punteres com Acciona, Gamesa, Gas Natural Fenosa Renovables (GNFR), Windar Renovables o Iberdrola han estudiat diverses possibilitats. En el cas de l'elèctrica, els projectes de R + D que van desenvolupar en el seu dia, com Ocean Lider i Flottek, no estan actualment actius, però GNFR participa al costat d'altres empreses i entitats en el projecte ZÈFIR Test Station, una planta de R + D d'assajos d'energia eòlica marina en aigües profundes.
De totes les investigacions que es duen a terme, hi ha tres projectes molt avançats, un d'ells és la plataforma flotant ancorada al fons marí, anomenada WindFloat, que és la que s'està utilitzant a Portugal, i que aconsegueix la seva estabilitat gràcies a l'ús de "plaques d'atrapament d'aigua" situades a la part inferior dels tres pilars. Un altre és un nou concepte de plataforma flotant semisubmergible que ofereix gran estabilitat, i el tercer és la plataforma Spar, que consisteix en grans cilindres verticals d'acer.

Plataforma SPAR

Mentre es continuen estudiant les diferents opcions, l'eòlica marina segueix esperant que li arribi el seu moment a Espanya. L'any 2011, segons les previsions del PER 2011-2020, s'estimava que hi hauria 22 MW de offshore instal·lats al 2015 amb una producció aproximada de 66 GWh / any i un objectiu per al 2020 de 750 MW de potència que generarien aproximadament 1.845 GWh d'electricitat, però la veritat és que dista molt d'aconseguir-ho, i caldrà esperar molts anys perquè aquest recurs renovable sigui una realitat a casa nostra.


Font: El Periódico de la Energía