Els mapes amb precisió de centímetres quan es mou el braç

Els mapes són molt més del que eren. Abans els treien els turistes per semblar encara més turistes. Els consultàvem per saber on quedava exactament Birmània (ara Myanmar) o per quins països passava l'equador, a més de l'Equador. Sempre hi havia una guia de carreteres a la guantera, per si ens perdíem o per si ens volíem perdre. I la llista de carrers i el plànol de metro eren útils quan anàvem a casa d'un amic que no vivia al nostre barri. Ara el mapa és al mòbil. Gairebé qualsevol mapa. Tant a mà que molts els fan servir gairebé cada dia. La seva precisió, el seu nivell d'actualització i la quantitat d'informació i l'ajuda que ens presten els fa pràcticament imprescindibles. I ho seran molt més. Els mapes hauran de guiar cotxes que es condueixen sols. Una figura clau en la mobilitat del futur.

La cartografia en alta definició és una de les peces essencials del cotxe autònom. Que un vehicle pugui conduir pel seu compte no depèn només d'una tecnologia, sinó de la combinació i l'anàlisi amb intel·ligència artificial de tots els elements: sensors (de moviment, de llum), càmeres, comunicació entre vehicles ... "Sense els mapes, un cotxe no sabria on ha d'anar, quina és la ruta més ràpida, quins incidents pot trobar en el seu viatge o on pot repostar", desgrana Edzard Overbeek, director executiu de Here Maps. Perquè un pla pugui fer tot això ha de ser molt bo. "Estem fent mapes amb una precisió de 10 centímetres, amb el trànsit actualitzat al moment i amb l'antelació suficient per evitar embussos, si es pot", narra el CEO de Here, que assegura que la seva base de dades cartogràfiques es renova amb més de dos milions de canvis cada dia. Pieter Gillegot-Vergauwen, vicepresident de gestió de producte de TomTom, aprofundeix en aquest sentit: "Els sensors capten què passa al voltant del vehicle. Però per veure el que passa a 200 metres i com actuar en conseqüència, calen els mapes".

A més d'alta definició, TomTom ha desenvolupat un sistema de localització del vehicle que amplia la punteria del GPS en identificar amb exactitud, per exemple, en quin carril d'una autopista es troba. Aquesta empresa holandesa opera a 135 països, amb més de 48 milions de quilòmetres de carreteres cartografiats i gairebé 250.000 en 3D (a Estats Units, Alemanya i França), el proper pas de la navegació.

Cartografia 3D i d'interiors
Els avenços tecnològics permeten que el negoci dels mapes vagi més enllà de contribuir al desenvolupament del cotxe del futur. Edzard Overbeek utilitza la paraula "consumidors" per referir-se als seus clients i repeteix que ja no són una empresa de mapes, sinó de "dades". I no ho fa perquè sí: "Tot és susceptible de ser demanat, comprat, llogat o prestat. Si vols anar de A a B de la millor manera et podran oferir moltíssimes opcions. I la mobilitat del matí permetrà que tot en aquest trajecte estigui més al teu abast", vaticina. Here pretén mapejar el món en 3D (no només les carreteres) que aquests mapes estiguin permanentment actualitzats i oferir amb això tot tipus de serveis i productes al "consumidor". "Els cotxes tindran càmeres 4K i LIDAR [detecció d'objectes amb làser]. Així s'arriba a escanejar el món fins a 40 metres d'altura. A la propera versió afegirem dades de sensors d'altres parts. Pensa en mòbils. Pensa en drons. Amb tota aquesta informació constant podrem fer una representació digital del món físic. Podrem triangular qualsevol objecte, fins i tot dins de les cases. De tal manera que si moc el meu telèfon o qualsevol altra cosa, la nostra base de dades el canviarà de lloc en qüestió de segons". L'aplicació que Overbeek imagina per aquesta tecnologia és amplíssima: "Rastrejar enviaments. Optimitzar la cadena de subministrament. Combinar una quantitat enorme de dades per personalitzar serveis. Imagina el valor que això pot tenir per al mercat immobiliari o de les assegurances". Les assegurances (o les forces de seguretat, per posar un altre exemple) poden saber què i com ha canviat, en l'ensorrament d'un edifici. Tampoc costa imaginar el seu ús en grans superfícies, perquè els clients s'orientin i els comerciants sàpiguen més dels seus potencials compradors.

Mapejar l'interior d'un edifici permet treballar amb ell en realitat virtual o augmentada, cosa que per si sol ja és un terreny d'enorme potencial. Pensem, per exemple, en la possibilitat de fer videojocs com el fenomen Pokémon Go amb qualitat i precisió dins dels edificis. Google, que a través del seu projecte Tango desenvolupa la mateixa tecnologia que Here, va fer una demostració d'aquestes capacitats en el marc del Mobile World Congress de Barcelona de l'any passat. Van escanejar el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i amb això van crear una aplicació de realitat augmentada que servia com a guia i navegador i ampliava l'experiència del propi museu. Un dels quadres insígnia del MNAC, La Batalla de Tetuan de Marià Fortuny, tenia col·locats marcadors (virtuals, es veuen a través de la tablet o el mòbil) en punts concrets de la pintura que aportaven informació, per exemple, sobre els personatges històrics que hi apareixen. La posició d'aquests marcadors era tan precisa que semblaven ser xinxetes clavades sobre l'oli.

Tots aquests avenços donarien l'impuls definitiu a un sector que viu des de fa uns anys una expansió sense precedents. La GSA (Agència Europea per als Sistemes de Navegació Global via satèl·lit) estima en el seu últim anàlisi del mercat (que es va publicar al maig) que els ingressos dels serveis de valor afegit gràcies a GPS creixeran fins als 195.000 milions d'euros al 2025, "més de 2,5 vegades per sobre" del que s'ingressarà per vendes dels propis dispositius per GPS, per exemple, els mòbils. "Els serveis de valor afegit es posaran 'pels núvols' [el text en anglès diu skyrocketing, enlairar com un coet] amb un creixement anual del 20% fins al 2020. L'arribada del 5G, la conducció autònoma, les ciutats intel·ligents i l'Internet de les Coses estendrà la seva proliferació", anticipa un primer extracte de l'informe de l'agència.

En aquest escenari Overbeek, exvicepresident de Cisco (un dels més grans conglomerats de Silicon Valley), es veu competint de poder a poder amb Google. La companyia de Mountain View té almenys tres programes diferents de mapes en el seu catàleg: Maps, Earth (acabada de renovar) i Waze. La pugna de moment està clarament decantada a favor d'Alphabet: Google Maps està descarregat (i s'utilitza, i molt) en pràcticament qualsevol dispositiu, més de 1.000 milions segons reflecteix la seva fitxa a Google Play, la botiga d'apps d'Android; Here ha arribat a 100 milions de cotxes i la seva aplicació per a smartphones supera els 10 milions de descàrregues, molt poques en comparació del seu rival, però la companyia contraposa la qualitat dels seus serveis per a conductors (rutes, repostatge, aparcament) i el seu domini en un sector del qual s'espera una gran expansió com el de l'automòbil, on s'utilitza el seu programari en 4 de cada 5 cotxes amb navegació integrada. Pel que fa als serveis, Google Maps ofereix una carta similar a la de Here: assenyala cada establiment del que té coneixement, aporta la seva informació, el descriu i avalua a través dels seus usuaris i ara se centra a potenciar el seu sistema de suggeriments geolocalitzats, un dels principals nínxols de mercat d'aquestes companyies, que ja estan utilitzant la intel·ligència artificial per publicitar llocs o productes que puguin interessar a cada usuari.

Com Here, Google també disposa de vista 3D i del carrer (Streetview) de milers de quilòmetres de ciutats i carreteres. TomTom no està tan centrada en ampliar l'oferta de serveis als seus usuaris: "El nostre negoci és la mobilitat. Per donar productes afegits pensem en l'associació amb altres empreses, perquè el conductor trobi hotels, restaurants i qualsevol producte que necessiti", explica el vicepresident Pieter Gillegot-Vergauwen.

La importància de les fonts
L'elaboració de mapes i de sistemes de navegació que analitzen el trànsit i les incidències que es produeixen en cada moment forma part d'una recollida de dades que ha de ser molt precisa, sobretot si la intenció és que s'hi moguin els vehicles autònoms. "Si els mapes no són bons és possible que no sapiguem on anem", adverteix Antonio Rodríguez Pascual, sotsdirector adjunt del Centre Nacional d'Informació Geogràfica, de l'Institut Geogràfic Nacional. Recorda un cas notori. La casa d'una dona de Texas va ser enderrocada per un error de Google Maps, que va ubicar un altre immoble en la direcció que en realitat corresponia al seu habitatge. "Perquè això no succeeixi és molt important que la informació que es faci servir sigui oficial i oberta", recomana. En el cas d'Espanya o Mèxic la cartografia base de Google Maps i d'altres aplicacions es nodreix de la informació de les institucions oficials (el IGN a Espanya i el INEGI a Mèxic ), però en altres països no s'ha arribat al mateix acord. Totes les dades de l'IGN són oberts des del desembre de 2015, època en la qual empreses com Google ja havien decidit adquirir-los. Però en llocs on això no ha estat possible, la base cartogràfica pertany a empreses privades o a les pròpies companyies de navegació. Si a Google Maps anem a Madrid, a la part inferior de la pantalla pot observar-se la signatura de l'IGN. Si anem a Wisconsin, només veiem la de Google. I a Londres, per exemple, apareixen diverses companyies.


Font: El País