Per a què serveixen els bonys de les tecles F i J al teclat?

Sembla que realment no importa haver aconseguit quelcom amb l'última tecnologia.
Els dispositius només estan a uns mesos de quedar obsolets per una altra nova tanda de brillants aparells amb noves funcionalitats que els deixaran enrere.
Tot i que els ordinadors estan evolucionant amb més rapidesa que mai, segueix havent-hi un aspecte de tota aquesta tecnologia que s'ha mantingut pràcticament sense canvis durant dècades: el teclat. Sí, hi ha hagut moltes millores per aquí i per allà, afegint funcions, millorant el disseny perquè sigui més ergonòmic i còmode, però són coses que es queden a nivell superficial. Podria ser difícil de creure, però els teclats moderns tenen pràcticament el mateix disseny que ja tenien al 1873.
En general, s'està molt familiaritzat amb els teclats, i molts de nosaltres hem crescut amb ells des del primer dia:

I en tot aquest temps, segurament es podem haver fixat en dues coses sobre el teclat:
Primer de tot, l'ordre de les tecles no és alfabètic ...

I en segon lloc, hi ha dues tecles, la F i la J, que tenen un petit bony. I això per què?
Per respondre a la primera pregunta, cal retrocedir a l'any 1873. En aquell temps, la companyia Sholes and Gidden va vendre un disseny d'un nou teclat a Remington, que el va llançar amb la seva màquina d'escriure Remington 1.

L'ordre que tenien anteriorment les tecles portava a què algunes d'elles es pressionessin amb massa rapidesa, el que feia que topessin freqüentment.
El disseny en QWERTY (anomenat així a causa de les primeres sis tecles de la primera fila) disposava les lletres de manera que aquelles tecles més usades no estiguessin seguides.

No obstant això, fins i tot el nou teclat QWERTY presentava de tant en tant aquest problema.
Algunes persones pensen que QWERTY es va inventar per alentir la gent, de manera que haguessin de buscar cada lletra abans d'escriure-la.

De fet, la introducció de QWERTY va ajudar a que la gent pogués escriure més ràpid, perquè s'enfrontaven a menys problemes a l'hora d'usar el teclat. Les millores del teclat Remington 2, van servir perquè aquest nou disseny es fes encara més popular. Uns anys després, la introducció de la "mecanografia al tacte" va fer que la velocitat d'escriptura fos encara més gran.
Amb aquest tipus de mecanografia, les persones s'entrenaven per confiar en la memòria muscular en lloc de la vista. Els dits de cada mà se suposa que han de descansar com en la imatge inferior. Després d'un temps entrenant a les mans per anar d'aquesta manera, la memòria muscular es fa càrrec de tot, i els usuaris poden escriure sense necessitat de mirar el teclat, aconseguint velocitats de 60 paraules per minut (PPM) o més.

I aquí és on aquests embalums de les tecles F i J entren en acció. Són un indicador tàctil dels teus dits índexs per saber si les teves mans estan en la posició correcta del teclat. Després de cada paraula, les mans han de tornar a la posició central que mostrem dalt (igual que un jugador de tennis torna al centre després d'un tant), usant els embalums com a guia.

El teclat QWERTY és un dels molts dissenys que existeixen i pot ser que no sigui el més eficient o el més fàcil d'aprendre a utilitzar.
El teclat DVORAK, el van inventar el 1936 el doctor August Dvorak i el seu germà Dr. Willieam Dealey. Van passar anys investigant el moviment de les mans i la fisiologia, i afirmaven que el teclat DVORAK requereix menor moviment i redueix en gran mesura els errors una vegada s'aprèn a fer servir correctament.

Desafortunadament per al doctor Dvorak, la inèrcia és una força molt poderosa. Quan el seu disseny va sortir a la llum, el teclat QWERTY ja estava massa establert com el teclat comú. La gent ja no estava disposada a aprendre un nou sistema quan l'anterior els funcionava correctament.

Font: Rolloid