Mapeig del pont magnètic entre els nostres veïns galàctics més propers

Per primera vegada, els astrònoms han detectat un camp magnètic associat amb el pont de Magallanes, el filament de gas que s'estén 75 mil anys llum entre els veïns galàctics més propers de la Via Làctia: els Núvols de Magallanes Gran i Petit (LMC i SMC, respectivament).

Visible en el cel nocturn del sud, la LMC i SMC són galàxies nanes que orbiten la nostra galàxia i es troben a una distància de 160 i 200 mil anys llum de la Terra, respectivament. "Hi havia indicis que podria existir aquest camp magnètic, però ningú l'havia observat fins ara", diu Jane Kaczmarek, un estudiant de doctorat a l'Escola de Física, Universitat de Sydney, i autor principal de l'article que descriu la troballa.
Aquests camps magnètics còsmics només poden ser detectats indirectament, i aquesta detecció es va fer mitjançant l'observació dels senyals de ràdio de centenars de galàxies molt distants que es troben més enllà de la LMC i SMC. Les observacions es van realitzar amb el radiotelescopi Australia Telecope Compact Array a l'Observatori Paul Wild a Nova Gal·les del Sud, Austràlia.

"L'emissió de ràdio de les galàxies distants serveixen com a fons, com a llanternes que brillen a través del pont", diu Kaczmarek. "El seu camp magnètic canvia llavors la polarització de la senyal de ràdio. Com es canvia la llum polaritzada ens diu coses sobre el camp magnètic de la intervenció".
Un senyal de ràdio, com una ona de llum, oscil·la o vibra en una sola direcció o pla; per exemple, les onades a la superfície d'un estany es mouen cap amunt i cap avall. Quan un senyal de ràdio passa a través d'un camp magnètic, el pla el fa girar. Aquest fenomen es coneix com la rotació de Faraday la qual, permet als astrònoms mesurar la força i la polaritat o direcció del camp.
L'observació del camp magnètic, que és una milionèsima el de la força de la Terra, pot proporcionar informació sobre si es genera a partir de dins el pont després de l'estructura formada, o si és esquinçat de les galàxies nanes quan interactuaven i formen l'estructura.

"En general, no sabem com es generen els camps magnètics tan grans, ni com aquests camps magnètics a gran escala afecten la formació de galàxies i la seva evolució", diu Kaczmarek. "La LMC i SMC són els nostres veïns més propers, de manera que comprendre com evolucionen poden ajudar-nos a comprendre com evolucionarà la nostra Via Làctia".
"La comprensió del paper que juguen els camps magnètics en l'evolució de les galàxies i el seu entorn és una qüestió fonamental en l'astronomia que segueix sense resposta".
El paper és un d'un nombre creixent de nous resultats que estan construint un mapa del magnetisme de l'Univers. Segons el professor Bryan Gaensler, director de l'Institut Dunlap d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de Toronto, i co-autor de l'article, "No només són galàxies senceres magnètiques, però els delicats fils que uneixen tènues galàxies són magnètics, també. On sigui que mirem al cel, ens trobem amb el magnetisme".

Font: Royal Astronomical Society