Quin és el fet més fascinant de l'Univers?

Se sol dir que som pols d'estrelles, perquè els àtoms dels que estem formats van ser forjats a l'interior d'algun forn estel·lar desaparegut molt de temps enrere. El cas és que aquesta idea, si bé estrictament precisa, amaga subtileses que la fan encara més bonica del que ens evoca a llegir-la.

És a dir, a ningú se li escapa que estem formats per àtoms, sí, però aquests àtoms no estan disposats a la babalà sinó ben organitzats en molècules. I fer aquestes molècules és més costós del que pugui semblar a primera vista. No sol ser suficient amb posar al costat un parell d'àtoms recentment expulsats de l'estrella i esperar que s'enllacin per si sols. A dia d'avui hem detectat prop de 200 molècules diferents en l'espai, gran part d'elles orgàniques (basades en el carboni), tant en els embolcalls polsosos d'estrelles en la seva fase de gegant, com en els densos núvols on es formen les noves estrelles i els seus corresponents planetes. Els camins químics pels quals es formen en el medi interestel·lar les diferents molècules que poden donar lloc (entre moltes altres coses) a l'aparició de la vida, són molt tortuosos, però sembla cada vegada més clar que hi ha certa molècula que actuaria de principal iniciador de la química molecular en l'espai. Es tracta de l'hidrogen molecular protonat o H₃⁺.

Aquesta molècula estable formada per tres àtoms d'hidrogen i només dos electrons (d'aquí la càrrega positiva) es forma espontàniament en l'espai si tenim un gas d'hidrogen molecular (H₂) en el qual algunes molècules estan en estat neutre i altres ionitzades (a les que els falta un electró). El resultat d'aquesta reacció és una molècula d'H₃⁺ i un àtom d'hidrogen normal i corrent. En altres paraules, si volem formar H₃⁺ que doni lloc a tota una química de la que nosaltres som part interessada, necessitem H₂ , del qual hi ha de sobres, però també H₂⁺ . És a dir, necessitem alguna cosa que impacti amb l'energia suficient com per arrencar un electró a unes quantes molècules d'hidrogen. I aquesta cosa no és altra que els raigs còsmics.

Els raigs còsmics són partícules (sobretot protons) que viatgen a velocitats sorprenents i ens bombardegen contínuament (en el que has trigat a arribar fins aquí llegint t'han travessat més de cent mil raigs còsmics de baixa energia). Encara no coneixem amb plena certesa el seu origen, però sabem que el nostre sol els emet (es tracta d'una estrella adulta, de ser una protoestrella un altre gall cantaria), i que gran part ve de fora del Sistema Solar. Creiem que la majoria dels raigs còsmics provenen de fenòmens tan violents i energètics com les explosions de supernova o la caiguda del gas sobre els forats negres centrals de les galàxies de nucli actiu.

Ara per un moment i pensa-ho: els àtoms que es van organitzar en molècules orgàniques que van acabar estancades al nostre planeta van ser forjats en alguna estrella propera, sí, però l'espurna que va encendre la cadena de reaccions químiques de molècules que van acabar desembocant en la vida va poder venir, perfectament, d'alguna galàxia situada a milers de milions d'anys llum de nosaltres.

Font: Naukas