Científics del laboratori
Kastler Brossel, a París, han assolit una fita notable en el camí cap a la
creació de dispositius de memòria completament òptics. Es tracta de la primera
vegada que aconsegueixen aturar llum i després deixar-la anar dins d'un cable
de fibra òptica.
 |
| Foto: Deyan Georgiev / Shutterstock |
El mètode no és molt diferent
al d'anteriors ocasions en què s'ha aconseguit alentir o aturar completament un
flux de llum només que, en aquest cas, el sistema es basa en fibra òptica i
això obre la porta al fet que es desenvolupi comercialment. El que han fet el
professor Julien Laurat i el seu equip de la Universitat Pierre et Marie Curie
ha estat crear un dispositiu en el qual el cable de fibra s'allarga fins a
aconseguir un diàmetre de 400 nanòmetres. Aquesta és la mesura adequada perquè
els fotons interactuïn amb un núvol d'àtoms de cesi refredats mitjançant làser.
 |
| Foto: Deyan Georgiev / Shutterstock |
En arribar a aquesta secció
del cable, la llum s'atura i la informació passa al núvol d'uns 2.000 àtoms que
l'envolta mitjançant superposició quàntica. En alliberar el torrent de llum,
aquesta recupera la informació que tenia i torna a viatjar pel cable com si
res. Mitjançant aquest procediment batejat com Transparència electromagnèticament induïda han aconseguit detenir
la llum cinc microsegons. Si se l'hagués deixat continuar, la llum hagués
recorregut al voltant d'un quilòmetre.
Tot i que el fet
d'emmagatzemar llum sona ja de per si increïble, el veritablement important
d'aquest descobriment és que obre la porta al desenvolupament de dispositius de
memòria quàntica. Només cal congelar un pols d'un sol fotó per crear l'inici
d'una memòria compatible amb ordinadors quàntics. En paraules de Baptiste
Gouraud, un dels autors de l'estudi:
“El treball proporciona una demostració
pràctica d'un sistema de memòria de llum basat en fibra. Hem estat capaços
d'aturar la llum i deixar-la anar a voluntat. Fins ara, les demostracions
prèvies d'aquest procediment es realitzaven entre àtoms lliures en l'espai, no
en un suport amb una ona de freqüència compatible amb el de les actuals xarxes”.
El resultat d'aquest
descobriment s'ha publicat a la revista Physical
Review Letters. A partir d'aquí ja és una qüestió de fer el dispositiu més
complex i més petit, res que la indústria no sigui capaç d'aconseguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament