L’efecte hivernacle

L'efecte hivernacle és un procés necessari encara que el que se sent sobre ell en els últims temps, a causa de les altes emissions de diòxid de carboni causades per l'home, el concepte que en tenim no és positiu.

Quan el sòl de la Terra s'escalfa, aquest retorna part de l'energia cap amunt. Aquesta energia és la que s'anomena radiació infraroja emesa per la Terra. L'altra part es queda a la superfície terrestre, a la Troposfera.

Amb l'energia acumulada en el sòl, s'aconsegueix que la temperatura del lloc sigui agradable i suportable per a la vegetació i per tant s’obtenen múltiples beneficis per a la vida a la terra.

No obstant això, la calor no retorna com caldria. L'alta concentració de gasos contaminants emesos per l'home, fan que aquesta reboti a la superfície terrestre amb una intensitat major.

En condicions normals, la calor que torna la Terra hauria de ser expulsada a través de les capes de l'atmosfera. D'aquesta manera es dissiparia gran quantitat de gasos cap a l'exterior i es quedarien la calor i els gasos necessaris per a la vida al planeta. Però, tal com s'ha comentat abans, la realitat és una altra.

L'efecte hivernacle natural

L'efecte hivernacle és un procés natural necessari per a la supervivència en el planeta. El gas metà creat per descomposició vegetal, per exemple, no existeix en una quantitat tan elevada com per contaminar el  planeta. De fet, aquest gas és necessari.

Les plantes necessiten, a més del sol, diòxid de carboni per obtenir una saba de qualitat. Després d'un procés d'assimilació, les plantes emeten oxigen a través de les seves fulles. Aquest és part del procés de la fotosíntesi, d'una manera molt resumida, però per fer-se una idea de la importància que té la vegetació al planeta.

La Terra necessita d'aquesta vegetació, la vegetació necessita diòxid de carboni, l'ésser viu necessita aigua. Els raigs que emet el sol proporcionen la llum necessària, escalfen la terra, la calor crea vapors, els vapors es condensen, i plou. La vegetació ens proporciona oxigen, l'aigua dóna de beure a tot ésser viu ...

Si l'oxigen i l'aigua es tornen àcids per culpa de la contaminació ... sorgeixen canvis. Aquests canvis es poden traduir de diverses maneres: al·lèrgies que mai havíem tingut, malalties de pulmó i cardiovasculars, càncers , defectes de reproducció en la vegetació, mutacions en els bacteris i un llarg etcètera.

Bé en fi, el que es vol transmetre, és que l'efecte hivernacle és una cadena natural necessària per als éssers vius, sempre que els gasos sobrants es dissipin cap a l'exterior.

L'efecte hivernacle contaminant

Aquest efecte hivernacle és el causant del escalfament global, i aquí és on comencen els problemes. Com sempre s'ha dit, tot pot ser dolent en quantitats desproporcionades. I tot pot ser beneficiós en la seva justa mesura.

El famós CO₂ del que tant es parla és un gas que, en si, és necessari en l'atmosfera i no és maligne. De fet, és necessari per a la vida al planeta. Aquest gas inodor i incolor, és vital per al cicle biològic de les collites i qualsevol vegetació que hi ha a la Terra.

Les molècules del CO₂ es componen de dos àtoms d'oxigen, i un d'ells és el carboni. Aquest gas es pot dissoldre en l'aigua si la pressió és l'apropiada. En l'atmosfera aquest gas es troba en estat gasós.

El CO₂ no és inflamable, ni tampoc tòxic. S'utilitza en el tractament de les aigües residuals i potables, a més d'en la indústria alimentària. Les begudes gasoses, per exemple, contenen CO₂.

Quan les temperatures i la pressió són baixes, aquest gas pot arribar a convertir-se en el denominat neu carbònica.

En aquests últims temps, l'alteració del cicle de carboni a l'atmosfera, a causa de les altes i desproporcionades emissions del CO₂, s'ha vist transformat.

Els principals gasos necessaris en l'atmosfera són, a més del CO₂, l'ozó troposfèric, el metà i el vapor d'aigua. Aquests gasos són necessaris per crear l'efecte hivernacle natural, però si els nivells augmenten considerablement, la saturació a la capa d'ozó fa que no s'aconsegueixi expulsar el sobrant, danyant així la capa d'ozó.

Si la capa d'ozó està danyada, aquesta ja no podrà protegir-nos dels raigs ultraviolats malignes com caldria. Aquest problema ha afectat moltes persones provocant problemes i malalties a la pell. El càncer seria un exemple.

Per tant, l'acumulació de gasos i de calor va en augment, i aquest procés condueix a un pre-escalfament atmosfèric que repercuteix en la superfície terrestre. És clar que, tot el que repercuteix en el sòl del planeta, al seu torn, ho fa també amb tots els elements que en formen part.

Als gasos contaminants cal sumar-hi la desforestació, de manera que el nivell d'oxigen que emetien els arbres ha baixat.

Com s'ha comentat abans, el CO₂ pot ser absorbit per l'aigua. Això vol dir que els oceans també estan absorbint grans quantitats de gasos contaminants. Això també ha alterat les aigües, augmentant la seva acidificació i desestabilitzant-ne el pH.

Tot aquest procés d’escalfament global està donant lloc a la futura desaparició d'espècies animals, tant al mar com a la Terra. També dóna lloc a la mutació de bacteris que s'han anat adaptant, malalties que es creien eradicades i per les que cal tornar a estar alerta, una d'elles podria ser la malària, per exemple.

  

El escalfament global també fa que les glaceres es vagin fonent, i amb això el nivell del mar anirà en augment destruint al seu pas moltes zones costaneres i desapareixeran moltes valls.

Totes aquestes conseqüències estan destruint el benestar de la vida al nostre planeta. Per descomptat es podria pal·liar aquest efecte si les precaucions no es deixessin de banda per interessos econòmics.

  

Font: Espaciociencia.com