Plats voladors, el naixement del mite

"Tot va començar un assolellat matí de l'any 1947: exactament el 24 de juny", diu Antonio Ribera en el seu llibre Trenta anys d'ovnis (1982). Amb lleugeres variacions és el que compta la majoria dels ufòlegs: que el cas de Kenneth Arnold, del qual es compleixen 70 anys, va ser el causant de la febre de visites extraterrestres que es pateixen a la segona meitat del segle XX, i no només això. "Al pilot civil nord-americà Kenneth Arnold li correspon la glòria bastant discutible d'haver batejat les naus dels misteriosos senyors de l'espai. Va ser Arnold, en efecte, qui va crear el tan desgraciat nom de plat volador", escriu el mateix Ribera a El gran enigma dels plats voladors (1966). Arran del seu albirament es van multiplicar les aparicions d'objectes estranys, primer en el cel dels Estats Units i després en els de la resta del món, i el bateig del nou fenomen es deu a aquesta observació, però els extraterrestres trigarien anys a arribar.

El 24 de juny de 1947, Kenneth Arnold, un venedor d'equips d'extinció d'incendis, va veure des de la seva avioneta nou objectes en formació i a gran velocitat als voltants de la muntanya Rainer (a l’estat de Washington). Quan al final de la jornada va aterrar a l'aeroport de Pendleton (Oregon) i va comentar-ho a amics pilots, li van apuntat que "podrien ser míssils guiats o alguna cosa nova". "De fet, diversos expilots de l'Exèrcit em van informar que abans d'entrar en combat a l'estranger els havien advertit que podrien veure objectes de forma i disseny similars als descrits per mi i em van assegurar que no estava somiant ni tornant-me boig", va escriure mesos després a la revista Fate. Un d'aquests exmilitars, Sonny Robinson, creia que havia vist algun tipus de nau experimental dels Estats Units o d'una potència estrangera.

Font: CienciaHoy