Per aconseguir-ho, han hagut de classificar 50.000 ous de centenars d'espècies diferents en funció de si són més o menys líptics o asimètrics. Però, per què?
"Els meus col·legues i jo estàvem intrigats per la gran varietat de formes dels ous que observàvem en aus", explica a al blog Teknautas, Mary Stoddard, de la Universitat de Princeton i una de les autores de l'estudi. "Per què els ous dels mussols són esfèrics i els dels calàbries són el·líptics?", es preguntava.
La teoria clàssica sobre això deia que la forma dels ous estava relacionada amb la ubicació del niu o el nombre d'exemplars que pon cada au. Però no. "Ens va sorprendre trobar una correlació molt forta entre l'habilitat de volar i la forma de l'ou".
En resum, si poguéssim posar en fila a totes les aus del món ordenades en funció de la seva capacitat per volar, observaríem també una gradació en la forma dels ous, des del més rodó d'aquelles aus que no s'aixequen del sòl, fins als més cònics de les aus amb un vol més enèrgic.
Encara hi ha, sens dubte, algunes incerteses. Per exemple, el kiwi.
Un kiwi costat del seu ou (Wikipedia) |
La pregunta que la humanitat porta plantejant-des de fa segles té, per tant, una resposta més precisa.
"Definitivament, l'ou va ser primer", contesta sense dubtar Stoddard. "Un ou amb closca i especialitzat va evolucionar en alguns vertebrats mentre feien la transició a la vida terrestre, i després aquests animals van donar lloc als primers vertebrats terrestres, entre els quals s'inclouen les aus".
Font: El Confidencial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament