Viure de l'aire del cel

Dissabte 25 de novembre representants d'Estabanell Energia vam visitar el molí de vent que promociona el projecte que porta el nom Viure de l'aire (www.viuredelaire.cat). És la primera experiència, a nivell nacional, de quelcom que és habitual al centre i nord d'Europa, com és la propietat col·lectiva d'un sistema de generació elèctrica a partir de fonts d'energia renovables.
En aquest cas es tracta d'un aerogenerador de 2,35 MW, de 84 metres d'alçada i un diàmetre de pales de 103 metres, que podria alimentar tots els habitatges d'una població com Seva. Està situat al terme municipal de Pujalt, a la Segarra, en una zona on n'hi ha molts d'altres, doncs el vent està garantit.

Gòndola on s'encaixarà l'eix de les aspes

Quin sentit té, per a una família, participar en un projecte com aquest?
Permanentment realitzem activitats que deixen una empremta en el medi ambient, concretament per l'emissió de CO2 a l'atmosfera.
Jo faig això? I ara!
Tots sabem que si anem en cotxe, si no és elèctric, fem emissions de CO2. Quantes? Doncs algú que visqui al Vallès, i vagi cada dia laborable a Barcelona, emet unes 5 tones de CO2 cada any. En aquest cas, si volem ser respectuosos amb el medi ambient i deixar als nostres fills un entorn en el que puguin viure, tenim tres opcions; fer servir el tren, que es mou gràcies a l'electricitat, comprar un vehicle elèctric, o compensar-les. El projecte Viure de l'aire serveix per a compensar-les.
Invertint 700€ compensem 1.000 kWh anuals d'energia durant 20 anys, i n'obtenim una rendibilitat superior a la que donen les entitats financeres en aquests moments

Dents de serra a l'extrem de cada hèlix, per reduir el soroll

Un altre consum que ens ha de preocupar és l'elèctric. Els clients d'Estabanell Energia, i els d'altres empreses petites, tenen garantit que el 100% del seu consum prové de fonts renovables i, per tant, no fan emissions. És molt important mirar la informació que apareix a les factures, pel que fa al percentatge d'energia renovable que fa servir l'empresa que ens ven l'electricitat. Si no és del 100% poden canviar de comercialitzadora, o compensar per la diferència.
Amb una inversió d'entre 1.000 i 5.000 euros, feta d'un sol cop, una família pot compensar el 100% de les emissions que produeix, i contribuir al bé comú, aquell que ens afecta a tots, al nostre present i al nostre futur. Hi ha algú que pugui argumentar en contra?
Dissabte 25 vam veure que a Pujalt hi ha arribat tot; les aspes, els diferents cossos que formaran la torre, el transformador, la gòndola, i ja fa una setmana que hi ha la grua. Ara, l'objectiu és muntar-ho tot en un màxim de quatre setmanes, per deixar de pagar el lloguer de la grua.
Les aspes són impressionants, de 50 metres de longitud cadascuna de les tres, amb una estructura de dents de serra a l'extrem per reduir el soroll que produeix la seva rotació. Quan ens acostem a Igualada, o viatgem cap al Delta de l'Ebre i veiem grups de grans molins a l'horitzó, amb les aspes que semblen rotar lentament, a l'extrem ho fan a 300 km per hora i, inevitablement, produeixen un soroll en tallar el vent.
El molí s'orienta, sempre, de cara al vent, i les aspes prenen un angle diferent en funció de la velocitat d'aquest, doncs no poden superar una velocitat màxima, que perjudicaria la mecànica del molí. Quan el vent és feble les pales ofereixen la seva màxima resistència, i van canviant l'angle en funció de la velocitat del vent i les limitacions mecàniques del molí, gràcies a sistemes electrònics que ho controlen tot plegat.

Transformador a la base, i part de la grua en segon terme

D'aquí a uns mesos es començarà a generar electricitat totalment neta, i encara es poden fer aportacions i ser part d'aquest projecte, que en aquests moments compta amb un préstec a dos anys, de la Caixa d’Enginyers, per cobrir la petita part que encara no ha estat subscrita.
Amb projectes com aquest s'està dissenyant el futur energètic del país.


Font: Santi Martinez Farrero

Les prediccions d'Einstein acaben de passar una prova de foc al centre de la galàxia

Isaac Newton va ser un home brillant, però les seves lleis fonamentals de la física no funcionen bé quan s'apliquen a objectes realment ràpids i pesats. Aquí és on entren en joc les prediccions d'Albert Einstein, la teoria de la relativitat general s'ha provat amb èxit en el centre de la galàxia.

Just aquí, enmig de la Via Làctia, es troba el forat negre supermassiu més pròxim a la Terra: un monstre de quatre milions de vegades la massa del Sol anomenat Sagitari A *. Atretes pel seu fort camp gravitacional, un grup d'estrelles orbita aquest forat a velocitats increïblement altes. Objectes molt ràpids, molt pesats i prou propers com per observar-los amb precisió: el centre galàctic és l'entorn perfecte per provar la física gravitacional i, en particular, la teoria de la relativitat general d'Einstein.

L'òrbita de l'estrella es desvia lleugerament de la trajectòria calculada amb la física clàssica, però s'ajusta a les prediccions de la relativitat general
Dit i fet, un equip d'astrònoms alemanys i txecs es va posar a estudiar les òrbites de tres de les estrelles que orbiten el forat negre. Primer van aplicar noves tècniques d'anàlisi en les observacions acumulades durant 20 anys pel Very Large Telescope i altres telescopis espacials. Després van comparar els mesuraments de les òrbites amb càlculs realitzats tant amb la gravetat newtoniana clàssica com amb les prediccions de la relativitat general.

Resulta que l'òrbita d'una de les estrelles (S2) es desvia lleugerament de la trajectòria calculada amb la física clàssica, però s'ajusta a les prediccions de la relativitat general d'Einstein. Èxit! Encara que tampoc és per tirar coets: els efectes relativistes afecten només en un petit percentatge a la forma de l'òrbita i en res més que un sisè de grau a la seva orientació.
En qualsevol cas, si es confirma, seria la primera vegada que s'aconsegueixen mesurar els efectes relativistes generals en estrelles que orbiten un forat negre supermassiu. I és un preludi del que vindrà amb els mesuraments molt més precisos que es faran utilitzant l'instrument Gravity quan l'estrella S2 passi molt a prop del forat negre supermassiu al 2018.

Font: ESO

Claus per gestionar correctament les dades procedents de l'Internet de les Coses

L'Internet de les Coses (Internet of Things o IoT) s'ha convertit en un dels principals axiomes de la indústria tecnològica en els últims anys. De fet, la seva prevalença ha estat tan gran que ha transcendit les fronteres del seu univers primigeni. Els dispositius i sistemes connectats estan guanyant una gran ascendència en tots els aspectes de la vida, el que està generant nombroses oportunitats per a la mineria de dades en pro d'una millora en la presa de decisions de les empreses. Tot i que tothom és conscient de quines són aquestes oportunitats, la realitat és que moltes organitzacions encara es troben en "mode experimental" respecte a l'allau de dades que està generant l'IoT i no s'han integrat plenament aquestes fonts d'informació en les seves estratègies de business intelligence (BI) i analítica.

El dubte és comprensible, ja que les empreses connectades es caracteritzen, entre altres aspectes, per arrossegar amb si torrents de dades procedents de les més diverses fonts. Nombroses organitzacions assumeixen que hauran de redissenyar els seus entorns de BI si pretenen integrar, netejar i industrialitzar la seva informació amb garanties. Però, ¿com han de fer-ho?

Per garantir l'èxit d'un projecte de IoT, la informació s'ha de lliscar discretament entre els sistemes i processos empresarials existents. La millor manera d'aconseguir aquest objectiu passa per implantar una plataforma que combini una sèrie d'elements clau:
1. Reporting robust: Han nascut nombroses eines a la vora de l'IoT, però moltes no tenen la capa de metadades apropiada, cosa que augmenta el seu potencial d'error i dificulta la seva capacitat per validar i auditar les fites generats. Resulta peremptori que les companyies siguin capaços de produir informes robustos i fiables pel que fa a les dades derivades de l'IoT. Altrament malbarataran temps i recursos en tractar de corregir inconsistències, en lloc de millorar les seves polítiques d'informació.
2. Empoderar a l'usuari de negoci: Els projectes de IoT han d'incloure eines de col·laboració i preparació intel·ligent de dades per a l'usuari de negoci. Sense aquesta funcionalitat les organitzacions només aconseguiran promocionar l'ocupació de l'analítica entre sitges immanejables de dades i generar discrepàncies a nivell informacional.
3. Apps informacionals: Moltes iniciatives d'IoT són dissenyades per donar poder a grups d'usuaris no tècnics, per exemple, proporcionant als venedors de botigues informació en temps real sobre els comportaments dels seus clients o facilitant als professionals del màrqueting dades sobre clics i visites als seus llocs web. Per tant, l'èxit de qualsevol projecte d'IoT passa, entre altres aspectes, per comptar amb apps altament analítiques que posin a disposició d'un ampli espectre d'usuaris no tècnics la possibilitat d'accedir a anàlisis fiables de dades.

Seguint aquestes premisses, qualsevol organització podrà capacitar a tots els seus usuaris per a visualitzar i gestionar la informació, en lloc de només a un grup privilegiat d'empleats. Gràcies a aquest accés millorat a la informació, moltes companyies estan actualment monetitzant les seves dades i descobrint noves fonts d'ingressos.

Sector d'èxit
La indústria de la publicitat és un exemple flagrant. Les seves companyies estan invertint ingents quantitats de diners en projectes digitals, però en nombroses ocasions desconeixen com estan funcionant i quin és el seu impacte en el negoci. Una agència de mitjans digitals podria respondre a aquestes i d'altres qüestions, si desenvolupés un portal de customer-facing (orientat al client) que permetés als seus usuaris rastrejar mètriques diverses com pàgines vistes, clics i interaccions, o nombre de visitants web. En combinar aquesta informació amb actius publicitaris digitals addicionals com les pàgines de fans a Facebook, podria aconseguir una visió holística del rendiment de la campanya i transformar aquesta informació en valor mesurable a nivell de negoci.

Aquest és només un exemple que il·lustra el potencial de l'anàlisi de les dades derivades de l'IoT. La informació generada per màquines i comptadors, dispositius de registre de localització, gadgets esportius i fonts variades de text desestructurat pot ser operacionalizada per aconseguir que una organització sigui més eficient. La clau rau en confiar en una plataforma robusta de BI i analítica que integri de manera senzilla les dades derivades de l'Internet de les Coses amb els sistemes empresarials existents, garantint els nivells més alts de precisió, consistència i qualitat de la informació.
Amb aquest escenari en dansa, les organitzacions podran compartir sense recels les dades generades pel IoT amb un ampli espectre d'usuaris i capitalitzar tots els inherents al nostre món connectat.

Font: Information Builders

Qui és el responsable d'un ciberatac?

La part positiva de patir un ciberatac, si n'hi ha, és que ens ajuda a ser conscients com en som de vulnerables. A partir d'aquí, hem començat a plantejar-nos si de veritat estem fent tot el necessari per protegir els nostres negocis convenientment, però també si podem seguir confiant en els proveïdors que ens faciliten les seves solucions tecnològiques o els seus serveis de telecomunicacions.

Una de les coses que ens han ensenyat els últims incidents de seguretat, com WannaCry, és que per fer mal a través d'un atac no cal centrar-se en el Centre de Procés de Dades (CPD), en el qual es guarda la informació més sensible del negoci i al que segurament es destina gran part del pressupost de seguretat. Dirigint de forma indiscriminada a actius menys estratègics, però molt més nombrosos, també és possible causar un gran perjudici.
D'altra banda, aquest tipus d'incidents obren també un debat sobre la quota de responsabilitat que ha d'assumir cada part implicada, i sobre quines mesures cal prendre per evitar atacs similars en el futur. Per això, caldria preguntar-se qui ha obert la porta al ciberdelinqüent. Ha estat l'usuari amb el seu programari desactualitzat, el fabricant del sistema operatiu en haver-lo comercialitzat amb una vulnerabilitat o l'operador de la xarxa en permetre el pas al hacker?

Naturalment, el primer responsable és qui comet el delicte. En aquest cas, no ens queda més remei que confiar en els cossos i forces de seguretat perquè l'identifiquin i el parin. Però tal i com estan les coses últimament potser caldria començar a valorar tant els mitjans disponibles com els resultats assolits pels responsables d'investigar i prevenir atacs en el ciberespai. És possible que en aquest punt sigui necessari fer algun canvi amb urgència.
En segon lloc apareixen els desenvolupadors de programari i els seus actuals models de negoci. Si el hacker ha estat capaç d'aprofitar una vulnerabilitat d'un sistema operatiu per a introduir-se en un dispositiu, és perquè aquest programari es va comercialitzar amb un defecte. És cert que els fabricants de programari estan contínuament publicant pegats per evitar aquest tipus de problemes, però també és cert que en un determinat moment decideixen deixar de fer-ho per a les versions dels seus productes que consideren obsoletes, el que augmenta la vulnerabilitat per als clients que no renoven el seu programari antic.

Apareixen després els propietaris de la xarxa de telecomunicacions, que és un mitjà que podrien utilitzar els hackers per arribar fins les seves víctimes, és a dir, els clients de l'operador. En un món en què tot està connectat, sembla lògic exigir als operadors de telecomunicacions la implantació de totes les mesures de seguretat possibles per evitar l'ús malintencionat de la seva infraestructura i el mal que aquest mal ús pugui causar a tercers. En aquesta situació, caldria preguntar als operadors si han adjudicat la responsabilitat de la seguretat de les seves xarxes i sistemes a una persona concreta en la seva organització, amb suport des de la més alta direcció i dotat dels mitjans necessaris per a abordar els aspectes relatius a la seguretat de forma integral. I caldria preguntar també si els operadors, lloc de fiar-se cegament dels proveïdors de tecnologia i solucions, revisen de forma proactiva les seves configuracions i fan proves exhaustives dels seus sistemes per no només aturar, sinó també prevenir possibles atacs.

Finalment, cal no oblidar-se del regulador. La CMT, en el cas d'Espanya, hauria de posar la seguretat en el centre de les seves prioritats. Potser és necessari imposar als players d'aquest sector l'adopció d'una sèrie de mesures que garanteixin un nivell òptim de seguretat en les xarxes de telecomunicacions, per tal de protegir al màxim els negocis i les dades d'empreses i usuaris. Si gairebé tot en la societat està regulat, com és possible que en un món cada vegada més connectat i amb alta dependència de les infraestructures de telecomunicacions l'àrea de seguretat de xarxes encara no ho estigui?
Per la tàctica emprada en recents atacs massius, com el cas de WannaCry, aquests incidents han suposat un abans i un després en l'àmbit de seguretat. Ja no es tracta només de protegir els actius propis, sinó d'evitar els danys que aquests atacs poden causar a tercers. Si és veritat això que ara el client se situa en el centre de totes les estratègies, seria convenient que les parts implicades comencessin a treballar de forma coordinada i actuessin amb la responsabilitat que d'ells s'espera. Si no ho fan, potser aquest client, del qual també diem que és més exigent i està més informat que mai, començarà a demanar responsabilitats d'una manera també més contundent.

Font: Blue Telecom

Cotxe connectat i ciberseguretat

El disseny d'un objecte autònom, mòbil, en un entorn humà sembla accessible a les tecnologies futures i ha de considerar la seguretat cibernètica com un factor d'èxit. Per anticipar-se en el temps, Télécom Paris Tech, amb el suport de la Fundació Mines-Télécom, va llançar una nova càtedra d'investigació i docència de cinc anys amb cinc grans empreses: Nokia, Renault, Thales, Valeo i Wavestone.

L'objectiu de la Càtedra Cotxe connectat i ciberseguretat és desenvolupar en estreta relació amb els seus socis, programes de capacitació i activitats de recerca a nivell internacional. La càtedra se centrarà en els reptes relacionats amb l'aparició d'aquesta nova mobilitat. És compatible el nivell d'autonomia del vehicle i la seva regulació amb la tecnologia? Quin nivell de seguretat envoltarà al vehicle autònom? Es pot protegir de tota intrusió digital? Respondrà a les necessitats de mobilitat dels ciutadans i contribuirà a millorar el flux de trànsit, la seguretat a les carreteres i la contaminació? La intel·ligència integrada serà capaç de detectar anomalies i corregir-les en temps real? Podrien les dades intercanviades ser capturats i utilitzats sense control? Quins són els components legals i socials a considerar en aquests projectes?

Amb l'estreta col·laboració de cinc grans actors de la indústria, Télécom Paris Tech ambiciona crear un ecosistema únic i fer de la Càtedra C3S una referència en recerca i formació en l'àmbit de la ciberseguretat de l'automòbil connectat i autònom. Liderat per dos professors investigadors de Télécom ParisTech, Houda Labiod, expert en ciberseguretat de sistemes de transport intel·ligents i cooperatius, i Guillaume Duc, especialista en seguretat de sistemes encastats, la càtedra reunirà al seu voltant un equip multidisciplinari.
Realitzarà els seus treballs d'acord amb cinc temes principals:

1. Anàlisi de riscos i fiabilitat.
2. Protecció de flux de dades i dades en temps real, criptografia i agilitat.
3. Autenticació, identitat i comportament.
4. Resiliència per disseny.
5. Protecció de la informació personal implicada en el vehicle connectat (aspectes socials i legals).

En aquest cinquè eix, el president de C3S treballarà en estreta col·laboració amb la Càtedra de IMT Valors i Polítiques d'informació personal, en què també participa ja Télécom ParisTech.

La Càtedra C3S és la 12a càtedra d'investigació i ensenyament de Télécom ParisTech patrocinada per empreses. És la segona que s'ocupa de la ciberseguretat dins de la IMT i dins de la Université Paris-Saclay.

Font: RedesTelecom

Els estàndards impacten directament en el disseny de xarxes corporatives

Amb innovacions tecnològiques contínues i el sorgiment de noves tendències, la demanda perquè operadors i administradors d'infraestructures de xarxa estiguin preparats ha crescut. A l'una del desenvolupament de la tecnologia, també hi ha estàndards reguladors de cablejat estructurat que s'actualitzen constantment, com les normes TIA 568C i ISO 11801, que permeten als operadors dissenyar noves infraestructures de cablejat a l'interior dels edificis i implementar Centres de Dades eficients, connectats i preparats per al futur.

En el tema de la fibra dels estàndards poden influir en els Centres de Dades amb noves solucions com la fibra OM5, a més dels dispositius Power Over Ethernet (PoE), on hi ha canvis i nous desenvolupaments per a manejar-los de manera més eficient, per exemple, amb una major capacitat de transmissió d'energia per als cables de dades. Però per poder estar a l'avantguarda, cal conèixer les noves actualitzacions dels estàndards i la forma en que impacten el disseny de la infraestructura de xarxa tant d'edificis com Centres de Dades. "Conèixer les actualitzacions permet al client planificar millor el seu projecte i prendre millors decisions a l'implementar-les", va puntualitzar Juan Carlos Riveros, responsable tècnic comercial a CommScope.
Amb la demanda de connectivitat i transmissió de dades, les infraestructures de xarxa requereixen d'una major densitat de fibres, ocasionant que els operadors s'enfrontin a nous i majors desafiaments a l'interior dels edificis, ja que han de desplegar el cablejat que suporti els constants desenvolupaments tecnològics. Per això, implementar la infraestructura de cablejat estructurat aferrada als estàndards significa més flexibilitat en la seva instal·lació, a més d'estar preparats per tenir una major capacitat de creixement i facilitat d'administració.

És important per a les organitzacions, proveïdors i operadors mantenir informats amb les últimes actualitzacions respecte a les reglamentacions, ja que a partir d'ells realitzen els seus projectes i mantenen la infraestructura de xarxa dels edificis i centres de dades a l'avantguarda.
"En els últims 6 mesos s'han donat grans canvis en els estàndards que regulen el cablejat de coure però, sobretot, a la fibra òptica, com ho són les normes ISO 11801 i TIA568C", va afegir Juan Carlos Riveros. "Aquesta última, per exemple, parla no només sobre el cablejat en general, sinó també abasta el tema de proves. Mentre que la norma ISO 11801, un estàndard aplicat globalment, també es refereix a les solucions que s'utilitzen dins d'un edifici per a la implementació del cablejat de fibra i coure". Per aquest motiu, "conèixer com han canviat en els últims mesos, i de quina manera s'apliquen en l'actualitat, és de vital importància per no cometre errors que puguin representar pèrdues, ni de temps, ni econòmiques".

Complir amb els estàndards ISO 11801 i TIA568C actualitzats ofereix, a més, beneficis addicionals als operadors i administradors. Un d'ells és que cada fabricant de solucions de cablejat ofereix diferents garanties sobre la qualitat dels seus productes. "CommScope ofereix una garantia estesa sobre els seus productes, però també considera les aplicacions que circularan en el cablejat d'un edifici o centre de dades. Requereix per això que els cablejats que s'instal·lin compleixin amb els estàndards ISO 11801 i TIA568C", comenta el responsable tècnic comercial de CommScope.
Encara que no és possible dir que hi ha un context general unificat en els estàndards, es pot dir que tots dos treballen de la mà tot i que compten amb les seves pròpies actualitzacions:
"En el cas de TIA 568C, es basa en el mercat nord-americà, mentre que la norma ISO 11801 s'aplica de manera global. Per això és de vital importància conèixer els canvis més recents de cadascuna d'elles, i mantenir-se en avantguarda del desenvolupament d'innovacions tecnològiques", finalitza el directiu.


Font: RedesTelecom

General Electric, dels invents d'Edison a la gestió de Welch

Aquesta empresa té el seu origen en les empreses fundades per Thomas Alva Edison al 1878. Va néixer de la unió de l'Edison General Company i de la Thomson Houston Company.

Si les botes amb què Neil Armstrong va donar fa 45 anys un petit pas per a l'home i un gran pas per a la humanitat haguessin tingut marca, l'empremta que l'astronauta hauria deixat a la Lluna seria el logotip de General Electric (GE). I és que tant el material amb el qual es van fer les esmentades botes dels tripulants com diversos dels components de l'Apollo 11 van portar la signatura de la multinacional, en el que constitueix un dels majors exemples en la història d'innovació: més de 6.000 empleats van ajudar, d'alguna manera, a posar un home al satèl·lit.
Quina cara hauria posat Thomas Alva Edison d'haver-ho sabut quan va fundar el 1878 l'Edison Electric Light Company? La resposta mai la sabrem, encara que segur que s'hauria alegrat que la seva empresa seguís innovant gairebé un segle després. Tot va començar a Menlo Park (Nova Jersey), al 1879, amb la invenció de la primera bombeta de filament de carboni incandescent, que es va patentar un any després; va seguir amb el desenvolupament de les primeres dinamos per convertir l'energia mecànica en elèctrica; i va continuar quan una nova empresa de la seva propietat va obrir la primera central elèctrica de Nova York. Aquest cabal innovador es va fondre en una única companyia el 1890, l'Edison General Electric, que només dos anys després es va fusionar amb una signatura de la seva competència, la Thomson-Houston Company. Naixia General Electric.

Els primers anys de GE
La integració va ser possible gràcies a la intervenció de J. P. Morgan, que abans havia comprat totes les accions de l'empresa a Edison i va decidir reemplaçar el corrent continu per l'altern, desenvolupada per Nikola Tesla i usada en l'actualitat. El que no va canviar va ser l'esperit innovador de la companyia, ja que els seus primers anys després de la fusió van ser frenètics: desenvolupar locomotores elèctriques, transformadors, ventiladors, torradores, fogons de cuina, un nou filament per fer més duradores les bombetes i va produir alguns els primers plàstics i equips de raigs X. Però si un fet destaca en aquests primers anys de General Electric, aquest tindrà lloc al Nadal de 1906, amb la primera radiodifusió d'àudio de la història. La fita va portar la signatura d'un jove enginyer de l'empresa anomenat Ernst Frederick Werner Alexanderson, que havia passat els dos anys anteriors dissenyant i construint l'alternador d'alta freqüència que la va fer possible.

Les següents dècades de l'empresa van seguir pel mateix camí, alternant desenvolupaments per millorar la vida de les llars amb la seva participació en alguns dels grans projectes de l'època. Així, si General Electric va participar amb els seus equips en grans projectes com el Canal de Panamà -la major instal·lació elèctrica del món quan va obrir al 1914-, l'obtenció d'energia de les cascades del Niàgara o la construcció de l'Empire State Building, també va fabricar els primers frigorífics i rentadores elèctriques de la història i va ajudar amb els seus motors a batre el rècord d'altitud aconseguit per un avió (40.800 peus, uns 12.400 metres, en 1921) o guanyar les 500 milles d'Indianapolis al 1925. Una cosa més: quan al 1927 va tenir lloc la primera recepció de televisió en una llar de Schenectady (prop d'Albany, Nova York), el lloc des del qual es va emetre el senyal va ser una estació de General Electric. Un any després, aquesta mateixa estació va començar a emetre programació televisiva tres vegades a la setmana.

Objectiu: canviar el món
Enumerar la llista d'innovacions que ha aportat General Electric seria una llarga tasca, encara que n'hi ha algunes que no es poden passar per alt, com l'invent del llum fluorescent (1938), la creació del negoci de les silicones (1940), la invenció del pilot automàtic dels avions (1943), el desenvolupament de motors per a l'aviació capaços d'aconseguir tres vegades la velocitat del so o l'obertura de la primera planta d'energia nuclear a Estats Units (ambdues al 1957).
Des de llavors, l'empresa ha sumat dos Premis Nobel entre la seva plantilla i desenes de milers de patents (va ser la primera companyia dels Estats Units en superar les 50.000). A més, cal destacar el llançament de la CNBC, una cadena de cable amb notícies orientades al món dels negocis, i de la MSNBC, en col·laboració amb Microsoft; la seva participació en missions espacials, construint la Mars Observer i col·laborant amb la NASA en alguns sistemes de l'Estació Espacial Internacional; i en noves tecnologies per a la salut amb màquines per al diagnòstic precoç del càncer o la imatge 4D, entre moltes altres.

Sense comptar a Edison, l'empresa ha tingut al llarg de la seva història nou presidents, però no es podria parlar de General Electric sense fer referència al vuitè de la llista, Jack Welch, que va ocupar el càrrec durant 20 anys (de 1981 a 2001). Els seus mètodes de gestió han passat a la història del món empresarial, el que li va valer títols com el de Directiu del Segle, atorgat per la revista Fortune el 1999, o la qualificació com "un dels tres líders empresarials més admirats del món" del Financial Times. A què es deu tant d'afalac? Un any abans d'arribar al càrrec, General Electric tenia uns ingressos de 26.800 milions de dòlars anuals i dues dècades després facturava 130.000 milions. A més, el seu valor en borsa va passar de 14.000 a 410.000 milions de dòlars amb Welch al capdavant. "Les persones no són recordades pel nombre de vegades que fracassen, sinó pel nombre de vegades que tenen èxit", va assegurar fa més de 100 anys Edison. "Canvia abans que hagis de fer-ho", deia fa bastant menys temps Welch. Les dues frases defineixen perfectament la filosofia de General Electric.


Font: General Electric

WhatsApp permetrà fer enviaments de diners a altres mòbils

L'última versió beta de WhatsApp integra una nova funció per enviar i rebre diners a través de l'aplicació.

Al mes d'agost passat en només una setmana varem ser testimonis de bastants moviments interessants per part de les grans tecnològiques. Facebook va llançar Watch, la seva pròpia plataforma de vídeos en línia per competir amb YouTube. YouTube, per la seva banda, va anunciar la seva pròpia eina de comunicació instantània. I WhatsApp ha creat (en beta, de moment) una funció que permetria als usuaris enviar-se diners entre sí, similar a la que WeChat ofereix a Àsia. WhatsApp vol entrar en el món dels pagaments mòbils?.

Poc ha transcendit encara sobre aquesta nova funcionalitat, batejada com WhatsApp Payments. "Transferències immediates banc a banc", es pot llegir en la captura de pantalla que va córrer durant uns dies per la xarxa. Les transferències es portarien a terme a través d'UPI, una plataforma de pagament que té la seva pròpia aplicació per Android.
Es tracta, recordem, d'una versió de prova. No està disponible i no hi ha informació oficial de quan ho estarà.

Amb aquest pas, WhatsApp (propietat de Facebook) donaria un nou pas en la recerca de fonts d'ingressos. L'evolució recent de l'app de missatgeria instantània més popular del món, amb més de 1.000 milions d'usuaris actius, l'allunyen d'un simple xat i l'apropen a una xarxa social (en lloc de fotos, ja es poden col·locar vídeos com a perfil), un servei de veu sobre IP i videotrucades. Fins i tot una plataforma d'ofertes laborals (segons una enquesta d'Adecco, un de cada cinc treballadors espanyols ha rebut ofertes a través de WhatsApp o li han contactat per aquesta via per oferir-li una ocupació).
A Espanya, nou de cada deu internautes fa servir WhatsApp, segons el Panell de Llars de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) corresponent al quart trimestre del 2016.

Font: Expansión

La digitalització: eina bàsica per a la millora de la xarxa elèctrica

La digitalització i automatització de les xarxes de distribució s'ha convertit en un dels pilars estratègics per a les distribuïdores d'electricitat de cara al desenvolupament del nou model energètic. Una major digitalització de la xarxa elèctrica permet optimitzar l'operació del sistema, minimitzar les pèrdues de la xarxa, solucionar situacions de sobrecàrrega, així com millorar la detecció primerenca i la localització d'incidències.

Una xarxa intel·ligent també permet la connexió i el funcionament de la generació renovable i la distribuïda associada al consum, possibilita la gestió de la demanda aplanant la corba de càrrega i maximitzant la utilització de les infraestructures elèctriques, i fa possible el desplegament del vehicle elèctric i el desenvolupament dels serveis energètics més complets i avançats.
Endesa, immersa en diferents projectes per al desenvolupament de les xarxes intel·ligents, compta amb el sistema automàtic Lars (Localització, Aïllament i Reposició de Subministrament), que detecta una incidència com un operador virtual, realitzant des del Centre de Control les maniobres necessàries per aïllar l'avaria i reposar el subministrament en menys de tres minuts. El sistema va començar en fase de proves a Catalunya al gener passat i des d'aquest estiu s'està aplicant a Aragó, Canàries, Balears i Andalusia.

Endesa també ha posat en marxa Graciosa (Generació Renovable amb Emmagatzematge i Consum Intel·ligents per a l'Operació de Xarxes de Distribució amb Sistemes d'Autoconsum), un projecte que permetrà a l'illa canària de La Graciosa ser autosuficient només amb renovables. Per a això s'està construint una micro-xarxa que permetrà integrar l'energia distribuïda generada per les plaques fotovoltaiques instal·lades en edificis públics i llars amb bateries i condensadors per garantir un subministrament fiable i constant.
El projecte incorpora una càmera -desenvolupada per la Universitat de La Laguna- que permet conèixer amb una antelació d'entre 5 i 15 minuts l'evolució dels núvols i predir la producció fotovoltaica. Aquesta informació permet posar en marxa diferents actuacions per ajustar el sistema quan es preveu un descens de la producció, com injectar energia amb una bateria o desconnectar algun element de la xarxa davant d'un descens de la generació d'energia fotovoltaica.
Una altra de les iniciatives liderades per Endesa és el projecte Monica (Monitorització i Control Avançat de la Xarxa de Distribució). Llançat el 2015, desenvoluparà a Màlaga un sistema per a la monitorització i el diagnòstic en temps real de les xarxes de distribució de mitjana i baixa tensió, cosa que fins ara, -segons la companyia-, només s'ha fet en les xarxes de transport - alta tensió per limitacions tècniques i econòmiques.

Una plataforma anomenada Estimador d'Estat de la Xarxa, encarregada de recollir, processar i gestionar dades, rebrà a temps real les dades recollides pels sensors desplegats en 36 centres de transformació de mitja i baixa tensió i les dades obtingudes dels comptadors d'uns 15.000 clients per analitzar l'estat de la xarxa. També es comptarà amb informació de la topologia de la xarxa, de l'estat dels transformadors, interruptors i altres elements del sistema. L'objectiu és utilitzar tota la informació per fer un diagnòstic de les diferents incidències a la xarxa per anticipar problemes o resoldre'ls de forma més ràpida i eficient.

Integració de les renovables
L'increment d'instal·lacions renovables connectades a les xarxes de distribució d'electricitat fa cada vegada més complexa l'operació d'aquestes infraestructures, portant a situacions que, per les empreses distribuïdores, és complicat absorbir tota l'energia generada, veient-se obligades a sol·licitar restriccions que limiten parcialment la seva producció i fins i tot, de vegades, la parada total d'aquests grups. Aquesta situació provoca ineficiències en el sistema elèctric com ara desaprofitar energia d'origen renovable, produint-se en el seu lloc electricitat amb centrals de generació convencional, ubicades en zones de xarxa menys congestionades.
Per resoldre aquest problema, Viesgo ha posat en marxa Dynelec, un projecte llançat en 2013 al costat de la Universitat de Cantàbria, per operar la xarxa elèctrica de distribució mallada de forma dinàmica.

El projecte, que combina la innovació i l'Internet de les Coses (IoT), permet monitoritzar en temps real les condicions climatològiques en què operen les línies elèctriques -amb sensors i dispositius de comunicació remota- per poder adaptar la capacitat real de les línies a les condicions ambientals de cada moment i lloc, i que puguin operar per sobre de la seva capacitat estàtica. També s'han desenvolupat algoritmes predictius per calcular l'estat futur de la xarxa, en base a les dades acumulades des del seu llançament.
Entre els beneficis d'aquest innovador sistema, Viesgo destaca una major qualitat de subministrament, major capacitat d'absorció de l'energia, més seguretat en cas d'emergències i una millora en el manteniment de les línies. Dynelec també optimitza l'operació del sistema i augmenta la capacitat d'integració de les renovables. Aquest sistema està resultant especialment útil en zones de gran producció eòlica, com Galícia o Astúries.

Al servei de la innovació
Iberdrola té sis Centres d'Operació (COD) a Espanya per gestionar una xarxa elèctrica de més de 190.000 quilòmetres quadrats que serveix més de 11 milions de punts subministrament en les deu comunitats autònomes i cinc províncies en les que opera la companyia, supervisada per tècnics especialitzats, atents a qualsevol tipus d'anomalia, incidència o problema.
Una alarma intermitent en alguna de les pantalles pot implicar que hi ha un problema tècnic o clients sense servei, cosa que activa les actuacions necessàries per a recuperar el servei com més aviat millor. El sistema de control és, doncs, el cervell que permet als tècnics d'aquests centres detectar en temps real qualsevol incidència i actuar per solucionar-la.
En condicions meteorològiques adverses l'operació es complica i els problemes per a l'operador humà es multipliquen. La seva resposta es pot alentir, principalment perquè han de garantir la seguretat de les persones, del medi ambient i de les instal·lacions, fins i tot en les pitjors condicions.

Per millorar aquesta resposta, Iberdrola ha integrat una nova aplicació en els seus centres de control: el sistema ARA (Aïllament i Reposició Automàtica), que permet en temps real, la localització, l'aïllament del tram avariat i la reposició del servei al màxim nombre de clients de forma automàtica, ràpida i segura. A més, inclou la lògica per avisar automàticament a la brigada de manteniment més propera perquè atengui l'avaria al més aviat possible. L'algorisme ARA actua com un operador virtual, sense intervenció humana, recolzant-se en la informació aportada per les instal·lacions telecontrolades i operant la xarxa elèctrica a distància quan cal.
Desenvolupat per Iberdrola i Siemens, aquest pioner sistema de control que Iberdrola planeja introduir en altres països on opera xarxes de distribució, té la seguretat de les persones com a requisit principal, amb l'objectiu de millorar el servei als clients i tenir la xarxa preparada per els reptes del futur. Durant el temps que porta operant, els resultats han estat molt satisfactoris, suposant una reducció notable en els temps de reposició de servei elèctric davant avaries i millorant la qualitat del servei ofert als clients.
Per la seva banda, Gas Natural Fenosa compta amb un sistema de distribució elèctrica a Segòvia, on s'implantaran i provaran en la xarxa elèctrica les últimes tecnologies i s'estendran a la resta de zones de distribució de la companyia. Es tracta del projecte Seda (Segòvia Distribució Avançada) que, amb una inversió de 4 milions d'euros, pretén desenvolupar diferents iniciatives per augmentar l'automatització de la gestió de la xarxa elèctrica de mitja i baixa tensió, millorar el monitoratge de les línies i centres de transformació, analitzar les dades que els nous comptadors intel·ligents recullen, i oferir més informació i nous serveis als usuaris que estiguin connectats a aquestes xarxes.

En els últims anys, la companyia ha desplegat a Segòvia la tecnologia necessària per convertir la xarxa elèctrica de la ciutat en una infraestructura intel·ligent. Gairebé el 100 per cent dels 34.340 comptadors domèstics instal·lats són intel·ligents i durant els últims anys la companyia ha actuat sobre 225 centres de transformació. En aquests centres s'han instal·lat els equips necessaris per monitoritzar la xarxa i transmetre les dades dels comptadors als sistemes d'informació de la companyia.
Dins del projecte Seda, Gas Natural compta amb l'aplicació gratuïta Tuluz, que permet als clients domèstics que compten amb comptador intel·ligent telegestionat consultar les dades del seu consum elèctric horari des de qualsevol dispositiu mòbil i que incorpora una eina que localitza en un mapa la zona en la qual s'estan efectuant treballs de manteniment o incidències que poguessin estar provocant una interrupció del servei.

Qualitat de subministrament
Un dels principals objectius per Energías de Portugal (EDP) en distribució elèctrica és aconseguir una xarxa intel·ligent que optimitzi les possibilitats que ofereixen els nous comptadors telegestionats. L'energètica que, segons afirma, lidera la qualitat de subministrament a Espanya, treballa en el desenvolupament de diferents aplicacions i millores que permetin aprofitar la informació dels nous dispositius, que estaran instal·lats a totes les llars espanyoles a finals del 2018.
Un dels projectes més destacats és l'anomenat Pèrdua de Neutre, capaç de detectar incidències a la xarxa de baixa tensió, la més propera als consumidors. "Consisteix a utilitzar els comptadors com sensors de la xarxa, de manera que puguem detectar i actuar davant variacions en la tensió abans que les percebi el consumidor", afirma Tania Vázquez, responsable del projecte d'Aplicacions de Xarxa d'EDP. La clau d'aquesta novetat resideix en portar en temps real la informació dels comptadors als sistemes SCADA de gestió de la xarxa.

L'origen d'aquesta aplicació és el projecte Fase Cortada, que ha situat EDP "com la primera companyia a Espanya a aprofitar la informació dels nous dispositius, detectant telemàticament trencaments en cables de mitja tensió". Des de la seva implementació ha suposat una reducció del TIEPI (Temps d'Interrupció Equivalent a la Potència Instal·lada) de gairebé dos minuts anuals.
Pel que fa al TIEPI, el valor obtingut per EDP al 2016 és de 24 minuts, el més baix registrat per la companyia en la seva història. Aquest resultat respon a "l'excel·lència en la gestió, l'alt grau d'especialització del personal que opera i manté la xarxa, i a les importants inversions realitzades per la companyia, que se centren en les noves aplicacions desenvolupades a partir de les Smart Grids, la contínua automatització de les instal·lacions, les reformes i noves infraestructures".
Els resultats obtinguts per la companyia -afirmen- han anat millorant progressivament i de forma continuada en l'última dècada, tot i la complicada orografia dels territoris on EDP té les seves xarxes de distribució elèctrica, com és el cas d'Astúries o Osca.


Font: El Economista

Els cinc mercats emergents que rellevaran Europa en eòlica marina

L'eòlica marina està sorgint amb força i, a hores d'ara, competeix sense subsidis i flota en aigües més profundes gràcies als nous dissenys de les fonamentacions. No obstant això, malgrat tot el seu potencial, l'eòlica offshore segueix sent un assumpte gairebé exclusiu d'Europa. Segons les dades de WindEurope, el Vell Continent comptava amb més de 12,6 gigawatts de capacitat instal·lats en 81 projectes repartits entre deu països a la fi de 2016. Però la imatge està començant a canviar.

Nombroses nacions des d'Austràlia a l'Índia informen que alberguen plans d'energia eòlica marina. A Dinamarca, MAKE Consulting, un grup de consultoria eòlica propietat de la casa matriu de GTM, s'espera que es posin en marxa més de 10 GW d'eòlica marina a l'any en el món al 2026.
Entre 2017 i 2026, Àsia estarà a l'altura d'Europa en el desenvolupament de noves capacitats d'energia eòlica marina, segons MAKE.

Feng Zhao, director sènior de FTI Consulting, amb seu a Copenhaguen, està d'acord que Àsia és el lloc per buscar noves activitats d'eòlica marina que puguin competir amb Europa. Aquí hi ha les seves opcions per als cinc principals mercats emergents en el vent offshore.

La Xina
Igual que en eòlica terrestre, terra ferma, la Xina està desplegant en silenci l'eòlica marina. El país havia instal·lat més de 1,6 gigawatts de capacitat offshore a la fi de 2016 i hauria d'acabar amb al voltant de 900 megawatts més a finals d'any.
El proper any, s'espera que passi d'1 gigawatt d'instal·lacions anuals com a part d'un pla a cinc anys per aconseguir disposar de 5 gigawatts connectats a la xarxa al 2020, a més d'altres 10 gigawatts en construcció.
Entre 2017 i 2026, la Xina té l'objectiu d'instal·lar 13 gigawatts. Per tant, la seva capacitat total serà gairebé 10 vegades superior al seu nivell actual. A mig termini, va dir Zhao, "és l'únic mercat que pot competir amb el Regne Unit i Alemanya en termes de mida del mercat".

Taiwan
Les aspiracions de Taiwan en eòlica marina s'han donat a conèixer aquest any, quan el país va declarar un objectiu de 3 gigawatts de capacitat per ser construïts per al 2025.
El nivell és petit en comparació amb la veïna Xina, però per als principals fabricants d'equips originals, la gran atracció és que Taiwan és un mercat obert sense jugadors titulars que dominin quan es tracta de guanyar contractes. FTI Consulting estima que el creixement en el mercat augmentarà lentament.
Avui dia només hi ha dues turbines offshore que operen al país, i dos projectes que totalitzen 320 megawatts han d'estar en funcionament abans de 2020. FTI Consulting pronostica que per 2026 es completaran prop de 2,6 gigawatts, una potència inferior a l'objectiu del govern.
Més enllà d'això, queda per veure si el país arribarà a un objectiu de 4 gigawatts per al 2030, que és un terç més alt que el pla original establert pel Ministeri d'Afers Econòmics de Taiwan el 2013.

Japó
Molt s'ha dit sobre les ambicions eòliques del Japó al mar. Però la realitat sobre el terreny (o millor dit, al mar) està molt per sota del que es podria esperar d'un país que ha estat buscant l'eòlica marina des de 2010.
Al final de 2016 només s'havien instal·lat 61 megawatts de capacitat, i "per als pròxims dos anys, no esperem que es posin en funcionament projectes eòlics marins a gran escala", va dir Zhao.
No obstant això, arran de l'actualització de la Llei de Ports del país, que obre zones portuàries prèviament restringides a l'eòlica marina, dos projectes han guanyat sengles subhastes. Una d'elles és una planta prop de la costa de 229 megawatts que està sent construïda per l'elèctrica Kyuden Mirai a Hibikinada, i l'altra és un projecte de 93,6 megawatts que ha estat recollit per un consorci incloent Hitachi Windpower després de es retirés Marubeni Corporation al gener.
Altres 1,3 gigawatts de projectes estan a l'espera de realitzar avaluacions d'impacte ambiental. Però al Japó, obtenir permisos ambientals "porta quatre anys", va dir Zhao. "Preveiem que es construeixin 1,3 gigawatts en els propers 10 anys, tot i que hi ha gairebé 2,5 gigawatts actualment en planificació".

Corea del Sud
Malgrat tot el seu poder industrial i la seva força marítima, Corea del Sud només ha reunit fins ara un parell de prototips d'eòlica marina i un sol projecte de mostra, amb un total de 35 megawatts de capacitat instal·lada.
Només s'espera que en els propers dos anys es construeixi una planta de 96,8 megawatts a Saemangeum. No obstant això, el mercat és digne d'atenció. El mes passat, Corea del Sud va anunciar un allunyament del carbó i de l'energia nuclear. Això hauria d'impulsar les energies renovables, inclosa l'eòlica marina.
"És tècnicament possible que es connecti 1 gigawatt entre 2017 i 2026, seguint el compromís polític del nou president en la transició del país cap a les energies renovables", va dir Zhao.

Estats Units
Els Estats Units certament tenen un mercat emergent d'energia eòlica, però no està clar quin potencial tenen. L'any passat es van instal·lar 30 megawatts; el primer projecte d'eòlica marina dels Estats Units.
No obstant això, no es preveu la instal·lació d'aerogeneradors marins aquest any, i només dos projectes patrocinats pel Departament d'Energia (DOE), amb un total de 32,7 megawatts i un projecte de prova de 12 megawatts, es construiran abans de 2020.
No s'espera que la construcció de projectes a escala de serveis públics comenci fins al voltant de 2021 o 2022. I encara que els EUA podrien estar sumant fins a 800 megawatts de capacitat per any per al 2025 o 2026, moltes coses podrien canviar mentrestant aquesta perspectiva.

Font: El Periódico de la Energía

La bateria de diamant que converteix residus nuclears en electricitat

Què fer amb un material de rebuig que, a més, emet radiació perillosa? Un equip de físics de la Universitat de Bristol proposa una resposta revolucionària. Han trobat la manera de convertir aquests residus en bateries netes que duren milers d'anys.

L'equip britànic no treballava directament en bateries, sinó en maneres de reciclar el combustible de les centrals nuclears més antigues del Regne Unit. Els reactors Magnox d'aquestes centrals utilitzen grafit per mantenir sota control la fissió nuclear. El procés converteix el material en un isòtop radioactiu, el carboni-14. El Regne Unit té més de 100.000 tones de carboni radioactiu que no sap com reciclar. La radiació que emet el material amb prou feines té abast a l'aire lliure però, tot i així, no és una cosa que es pugui enterrar en el primer forat del camp anglès que trobin.

La solució del grup de Bristol ha estat aprofitar una qualitat molt particular dels diamants industrials. Quan aquestes pedres reben radiació, generen un petit corrent elèctric. Els investigadors han separat el Carboni-14 de les barres de grafit i l'han fet servir per fabricar un diamant radioactiu. En xocar contra la xarxa cristal·lina de molècules que formen el diamant, les partícules beta del Carboni-14 generen electrons. Per aïllar la radioactivitat, el diamant radioactiu s'ha recobert d'una segona capa de diamant normal que aïlla perfectament la radiació i que, a sobre, genera més electricitat.

El resultat és una pedra que emet electricitat sense parts mòbils i no contamina. La duresa del material garanteix que podríem empassar-nos aquesta bateria sense tenir cap efecte secundari més enllà d'un difícil pas pel vàter. La bateria, de fet, emet menys radiació que un plàtan.
Per si no n'hi hagués prou, la seva durada està directament associada a la velocitat a la qual decau l'isòtop radioactiu que porta dins. Els investigadors calculen que després de 5.730 anys encara estaria al 50% de càrrega. Probablement canviem de telèfon intel·ligent abans.



La mala notícia és que el corrent que genera el prototip creat a Bristol no és molt intensa, però podria revolucionar sectors amb necessitats de voltatge petites i en què no es pot o és complicat canviar les bateries, com en els dispositius mèdics (marcapassos) o en les sondes espacials. La Universitat de Bristol ha sol·licitat més idees per a aquestes bateries en xarxes socials mitjançant l'ús de l'etiqueta #diamondbatteries.

Font: Universitat de Bristol; New Atlas

Les bateries dels 'smartphones' que es carreguen de forma instantània poden ser una realitat aviat

Un grup d'investigadors d'una universitat als Estats Units ha desenvolupat un nou material que podria permetre la càrrega instantània de bateries. Un cop finalitzat el seu desenvolupament podríem tenir mòbils que es carreguen en segons per a l'any 2020.

Els responsables de la invenció formen part del departament d'enginyeria de la Universitat Drexler, que van aprofitar un material bidimensional superconductor d'electricitat anomenat MXene per crear la teoria que donarà vida a aquestes bateries. La seva idea és resoldre un dels problemes més importants dels mòbils actuals: el llarg temps que triguen les seves bateries a carregar-se (un altre problema és, evidentment, la poca autonomia d'aquestes).

                                  Imatge: Universitat Drexler.

La investigadora principal de l'estudi, la Doctora Yuri Gogotsi, assegura que han aconseguit demostrar com és possible carregar els elèctrodes del material en només mil·lisegons:
"Hem demostrat la càrrega de petits elèctrodes de MXene en desenes de mil·lisegons. Això és gràcies a l'elevada conductivitat electrònica del material, i és un pas molt important cap a la creació de dispositius d'emmagatzematge d'energia super ràpids, els quals poden carregar-se en qüestió de segons".
Els investigadors asseguren que això permetrà crear, en un futur molt proper, bateries de mòbils amb càrrega pràcticament instantània, atès que per a l'any 2020 planegen tenir els primers models. No obstant això, també asseguren que en el futur aquesta tecnologia podria resoldre un dels problemes més importants dels cotxes elèctrics,: el llarg temps que triguen les seves bateries a carregar.

Font: The Next Web

Per què la major part dels avions són blancs?

De bon principi els avions no son blancs. Quan surten de fàbrica tenen un to metàl·lic, però les aerolínies gasten al voltant de 250 litres de pintura per a donar a cada aeronau el seu color definitiu. Per què gairebé sempre fan servir pintura blanca? La resposta la trobem en la radiació solar.

Protecció solar
Hi ha una llarga llista de raons per les quals els avions gairebé sempre són blancs, però la principal és pel sol. El color blanc és així precisament perquè reflecteix totes les longituds d'ona de la llum visible. La pintura funciona una mica com si fos una crema de protecció solar. En reflectir tota la llum del sol, l'avió s'escalfa menys, i l'aerolínia no ha de gastar tanta energia en mantenir l'interior fresc. En definitiva, pintar els avions de color blanc és més barat en termes d'aire condicionat.

Hi ha una segona raó per utilitzar pintura blanca o de colors clars. Moltes parts dels avions moderns, com el morro, no són metàl·liques, sinó que estan fabricades en polímers compostos com ara la fibra de carboni o la fibra de vidre. Aquests materials pateixen més desgast amb la radiació solar. Pintar de blanc ajuda a reduir aquest desgast.

Pes contra desgast

Foto: Eric Prat / Flickr

Hi ha algunes aerolínies que deixen els seus avions sense pintar (amb el fuselatge metàl·lic a la vista) i només els decoren amb els colors corporatius en alguns punts. La raó és el pes. Com hem dit abans, pintar un avió suposa afegir 250 quilos de pes a sobre.
Deixar sense pintar permet estalviar combustible en cada vol. La part negativa d'aquesta pràctica és que, en no pintar-lo, el fuselatge pateix més desgast i cal polir-ho més freqüentment. Algunes aerolínies aconsegueixen compensar el cost, i altres prefereixen no molestar-se a assumir aquests costos operatius.

I els avions que no són blancs?

Foto: Liam McManus / Flickr

Per descomptat, hi ha algunes aerolínies que pinten els seus avions de colors vius per distingir-los de la resta. No hi ha cap mal en aquesta pràctica, però és molt més cara. Els pigments de la pintura de colors es degraden amb més facilitat que la blanca en rebre radiació ultraviolada del Sol.
De resultes d'això, el to original va perdent la seva vivesa i cal repintar-amb més freqüència. Pintar un avió costa entre 50 i 200.000 dòlars, i no és un procés que es dugui a terme d'un dia per l'altre. Generalment s'hi inverteixen de dues a tres setmanes. Durant aquest temps l'avió queda fora de servei i els costos operatius afegits són alts.

Revisar l'avió i vendre-ho
Pintar els avions de color blanc també té avantatges pel que fa a la visibilitat, no ja en l'aire, sinó del propi fuselatge. És més fàcil trobar problemes estructurals en un avió blanc durant una revisió rutinària que si és d'un altre color.
Finalment, és més difícil vendre avions de colors que blancs. Les companyies aèries sovint equilibren els seus comptes venent o llogant avions de la seva flota que no fan servir. Un avió pintat d'un altre color que no sigui blanc obliga el comprador a repintar-lo, cosa que influeix negativament en el seu preu de venda.

Font: Quora