Just aquí, enmig de la Via Làctia, es troba el forat negre supermassiu més pròxim a la Terra: un monstre de quatre milions de vegades la massa del Sol anomenat Sagitari A *. Atretes pel seu fort camp gravitacional, un grup d'estrelles orbita aquest forat a velocitats increïblement altes. Objectes molt ràpids, molt pesats i prou propers com per observar-los amb precisió: el centre galàctic és l'entorn perfecte per provar la física gravitacional i, en particular, la teoria de la relativitat general d'Einstein.
L'òrbita de l'estrella es desvia lleugerament de la trajectòria calculada amb la física clàssica, però s'ajusta a les prediccions de la relativitat general
Dit i fet, un equip d'astrònoms alemanys i txecs es va posar a estudiar les òrbites de tres de les estrelles que orbiten el forat negre. Primer van aplicar noves tècniques d'anàlisi en les observacions acumulades durant 20 anys pel Very Large Telescope i altres telescopis espacials. Després van comparar els mesuraments de les òrbites amb càlculs realitzats tant amb la gravetat newtoniana clàssica com amb les prediccions de la relativitat general.
Resulta que l'òrbita d'una de les estrelles (S2) es desvia lleugerament de la trajectòria calculada amb la física clàssica, però s'ajusta a les prediccions de la relativitat general d'Einstein. Èxit! Encara que tampoc és per tirar coets: els efectes relativistes afecten només en un petit percentatge a la forma de l'òrbita i en res més que un sisè de grau a la seva orientació.
En qualsevol cas, si es confirma, seria la primera vegada que s'aconsegueixen mesurar els efectes relativistes generals en estrelles que orbiten un forat negre supermassiu. I és un preludi del que vindrà amb els mesuraments molt més precisos que es faran utilitzant l'instrument Gravity quan l'estrella S2 passi molt a prop del forat negre supermassiu al 2018.
Font: ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament