Les Lleis de Newton i el món acadèmic

Aquesta reflexió sobre el món acadèmic no pretén més que fer una mirada sobre alguns aspectes que semblen constants en el col·lectiu universitari (i en general, acadèmic) a Espanya. Encara que prevalgui la ironia, s'està en un moment en què es necessiten canvis dràstics en el sistema.

La Mecànica està fonamentada en les famoses tres lleis de Newton. La seva formulació matemàtica va ser publicada en 1687 en la seva obra Philosophiæ naturalis principia mathematica. Com se sap, el llibre de Newton està escrit en llatí (la llengua franca de l'època), i també que la formulació original ha experimentat lleugers canvis amb el temps.
Ley-I: Corpus omne perseverare in statu suo quiescendi vel movendi uniformiter in directum, nisi quatenus a Viribus impressis cogitur statum illum Mutare.

O sigui, tot cos es persevera en el seu estat de repòs o moviment uniforme i rectilini, tret que sigui obligat a canviar el seu estat per forces impreses sobre ell.
Això s'aplica directament al cos acadèmic. Res canviarà en els campus si no s'actua des de fora. Sostenia Ortega i Gasset que: "Fer canvis en les universitats és com remoure cementiris", i no fa tant algú es referia al fet que "si vols canviar la universitat no esperis ajuda des de dins, com en els cementiris". Desgraciadament, la inèrcia és tan gran que si no hi ha una força externa, el repòs seria etern.
Ley II: Mutationem motus proportionalem esse vaig veure motrici impressae, et fieri secundum lineam rectam qua vis illa imprimitur.
traducció: El canvi de moviment és directament proporcional a la força motriu impresa i ocorre segons la línia recta al llarg de la qual aquella força s'imprimeix.
És veritat que s'han intentat en diverses ocasions aplicar forces que canviessin l'estat de repòs; les lleis universitàries ja van conformant una interessant i inútil biblioteca. Inútil perquè la capacitat d'adaptació del sistema universitari és tan gran, que cada intent reformador s'estavella en les ribes de cada campus.

S'han intentat altres forces. El programa de Campus d'Excel·lència Internacional tenia com a objectius generar una mica d'acceleració però, malauradament, ha resultat un fracàs que únicament s'ha traduït en logos i banderoles. Un cop liquidat el finançament, es va acabar la força. I semblaria que el finançament fos la única força capaç de crear canvis en el sistema universitari. És clar, que el Ministeri d'Educació és una pura pàgina web (mal dissenyada i massa vegades desactualitzada), i les competències (i el finançament) estan transferides a les comunitats autònomes.
Ley III: Actioni contrariam semper et æqualem esse reactionem: sive corporum duorum actiones in es mutu semper esse æquales et in parts contràries dirigides.
En català: Amb tota acció ocorre sempre una reacció igual i contrària: vol dir que les accions mútues de dos cossos sempre són iguals i dirigides en sentit oposat.
La llei més aplicada en el nostre sistema. Comprovada una i altra vegada. Qualsevol acció renovadora que s'emprengui sol tenir com a conseqüència una reacció visceral. Ningú vol que es canviï l'statu quo. Sembla que molts dels treballadors d'una universitat tinguessin un dret diví sobre la mateixa.

Tot i que les lleis de Newton van canviar l'enteniment del món, no sembla que ho hagin aconseguit a les universitats. Caldria una detallada lectura i aplicació de la segona llei.

Font: Madridmasd.org