Un estudi valora els punts forts de la síntesi de recerca durant més de 40 anys

Detectar el que és cert en la ciència quan els investigadors estan bombardejats amb informació de molts estudis diferents és un repte. Un nou article, publicat a la revista Nature, revela que el poder del meta-anàlisi en la síntesi de la recerca en els últims 40 anys ha transformat el pensament científic i els enfocaments de recerca. El meta-anàlisi també s'ha convertit en un valor incalculable per fer avenços en molts camps científics, incloent-hi la medicina i l'ecologia.

El meta-anàlisi és la síntesi quantitativa i científica dels resultats de la recerca de diferents estudis que investiguen la mateixa pregunta. Atès que l'aproximació (i el terme) es va introduir per primera vegada en la dècada de 1970, el meta-anàlisi s'ha utilitzat per resoldre resultats de recerca aparentment contradictoris, identificar on calen més investigacions i dir als científics quan no es necessiten més estudis perquè les respostes esdevenen clares.
El meta-anàlisis és l'àvia del Big Data i Open Science ja que, s'utilitza en diferents camps científics, tot i ser important, rep critiques i cal trobar les limitacions a que s'enfronta, és un enfocament estadístic i científic per resoldre preguntes i arribar a generalitzacions, però no és màgic, i no pot produir dades per si mateixes, on no existeix.

En el treball Meta-anàlisi i la ciència de la síntesi de la recerca, el professor Gurevitch i els seus col·legues de la Universitat de New South Wales a Austràlia i la Universitat de Newcastle i Royal Holloway al Regne Unit revisen la investigació al llarg dels 40 anys per il·lustrar els assoliments i els reptes del mètode, juntament amb els nous avenços i la direcció del meta-anàlisi en la investigació científica del segle XXI.
Tot i tractar de descobrir coses que han estat objecte de molts experiments, com si els nens o les nenes són millors en matemàtiques o el millor tractament immediatament després d'un vessament cerebral, l'ús del meta-anàlisi és essencial per enfortir els mètodes per determinar la resposta o respostes.

Aportant el mètode científic a la síntesi de resultats a través d'estudis independents, es pot preguntar i respondre preguntes que mai es podrien haver resolt abans, mentre que els nous mètodes en el meta-anàlisi obren portes a la resolució de problemes aparentment molt complexos.
Citant alguns exemples del que han portat els recents avenços en el meta-anàlisi, en la medicina, s'ha pogut comparar l'efectivitat dels tractaments que mai s'han comparat directament en qualsevol estudi, de manera que es poden salvar vides entenent com funciona molt abans que aparegui en qualsevol experiment.

En l'ecologia i la biologia evolutiva, es poden avaluar els patrons a través d'àmplies superfícies d'espai i una diversitat d'animals i plantes que són molt més dels que qualsevol investigador pugui estudiar. En conservació, es poden trobar quines mesures realment funcionen millor per aconseguir els objectius de preservar la biodiversitat i els ecosistemes amenaçats.

Font: Stony Brook University