Una pedra gravada en el Paleolític prova la capacitat simbòlica dels neandertals

Una pedra gravada durant el Paelolític Mitjà, fa uns 35.000 anys, podria haver estat obra de la mà hàbil d'un Homo sapiens neanderthalensis, cosa que demostraria la seva capacitat cognitiva, segons un estudi publicat a la revista especialitzada PLOS One.
La pedra va ser trobada a la cova Kiik-Koba de la península de Crimea, un lloc en el qual s'han trobat també restes de extints neandertals; de manera que els investigadors consideren que la gravació la va fer un home d'aquesta espècie.

Els enregistraments en pedres són pistes importants sobre la història de la cultura i la cognició de les diferents espècies humanes, tot i que en alguns casos és difícil determinar si l'acció que va provocar la incisió va ser accidental o intencional.
Per abordar aquest tema, investigadors de la Universitat de Bordeus (França) van crear un marc que permet als paleontòlegs classificar l'estructura i els patrons de les superfícies gravades i verificar aquests atributs amb una llista de possibles accions causals.

Després de l'examen microscòpic de les línies dibuixades a l'exterior de la pedra de sílex, l'equip liderat per Ana Majkic va concloure que les incisions representen gravats deliberats que haurien requerit habilitats motores fines i atenció als detalls.
Així, van determinar que els gravats en qüestió semblen haver-se realitzat "amb intenció simbòlica o comunicativa", van indicar els autors. Majkic i els seus col·legues suggereixen que és un error mirar simplement els solcs de forma aïllada: els neandertals, van especular, els contrastaven deliberadament amb el fons blanquinós de la pedra, amb l'objectiu de "recordar una informació a l'usuari de la mateixa o eventualment comunicar quan va passar a mans d'una altra persona".
Si aquesta interpretació és correcta, aquesta pedra gravada s'uniria a una creixent llista de signes que els neandertals tenien activitats simbòliques, juntament amb evidència de celebracions d'enterraments, adorns personals i altres objectes decoratius.
"Això té implicacions per a la pregunta de quan i quantes vegades ha evolucionat aquest tipus d'expressions culturals entre les poblacions homínides", van assenyalar els investigadors.
Majkic i els seus col·legues esperen ara perfeccionar el seu marc encara més per al seu ús amb objectes de diferents edats prehistòriques i contextos culturals.


Font: Terrae Antiquae