Un nou estudi liderat per investigadors de la Universitat de Califòrnia, a Davis, proposa que la fotorespiració perd poca energia i, en lloc d'això, millora l'assimilació dels nitrats, que és el procés en que converteix el nitrat absorbit del sòl en proteïnes. Comprendre la regulació d'aquests processos és fonamental per mantenir la qualitat dels aliments en el marc del canvi climàtic.
Durant la fotorespiració, la proteïna més prevalent del planeta, anomenada rubisco, combina els sucres amb l'oxigen de l'atmosfera en comptes de diòxid de carboni. Es pensava que es perdia energia i disminuïa la síntesi del sucre. La proteïna Rubisco, per tant, semblava actuar com l'equivalent molecular d'un bon 'amic' amb un mal hàbit. Els investigadors especulen que la fotorespiració persisteix perquè la majoria de les plantes han arribat a un final evolutiu.
Hi ha alguna cosa més que mostra que les plantes no són tan 'estúpides'. Rubisco també s'associa amb metalls, ja siguin manganès o magnesi. Quan rubisco s'associa amb manganès, la fotorespiració avança al llarg d'una via bioquímica alternativa, genera energia per a l'assimilació de nitrats i promou la síntesi de proteïnes. Gairebé tot estudi de tubs de proves recents de la bioquímica de rubisco, però, s'ha realitzat en presència de magnesi i absència de manganès, permetent només la via menys eficient d'energia per a la fotorespiració.
Hi ha molt per aprendre observant el que fan les plantes, que pot proporcionar missatges clars sobre com s'ha de procedir per desenvolupar cultius més fort en les condicions que anticipem en les pròximes dècades.
Font: Universitat de California
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament